Pingüí emperador

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Viquipèdia:Com entendre les taules taxonòmiquesCom entendre les taules taxonòmiques
Pingüí emperador
Emperor penguins.jpg
Estat de conservació
Classificació científica
Regne: Animalia
Fílum: Chordata
Classe: Aves
Ordre: Sphenisciformes
Família: Spheniscidae
Gènere: Aptenodytes
Espècie: A. forsteri
Nom binomial
Aptenodytes forsteri
Gray, 1844

El pingüí emperador (Aptenodytes forsteri) és el més gran de tots els pingüins i només viu a l'Antàrtida. El seu nom científic, forsteri, li va ser donat en 1844 en honor al naturalista alemany Johann Reinhold Forster. Destaquen com a grans nedadors, per la seva particular forma de protegir-se del fred, per la seva monogàmia i el peculiar viatge que realitzen a la recerca del seu lloc de cria.

Un estudi fet l'any 2012, cartografiant mitjançant un satèl·lit d'imatges de molta alta resolució (Very High Resolution satellite images) va demostrar que la població total de pingüins emperador era el doble de la que s'havia considerat anteriorment. Amb aquest sistema s'han comptat uns 595.000 pingüins emperador respecte als 300.000 estimats anteriorment[[1]

Hàbitat[modifica | modifica el codi]

El podem trobar per tota l'Antàrtida. Només se'l veu fora de les aigües antàrtiques poques vegades. Alguns exemplars arriben fins a Sud-amèrica (Argentina i Xile), fins a Nova Zelanda i altres illes oceàniques dels mars del Sud.

Descripció[modifica | modifica el codi]

Normalment viu més de 20 anys, fins i tot hi ha constància que s'han donat casos que arriben als 40. De mitjana, els adults amiden 1.1 metres d'altura i pesen 30 quilos. A principis de l'any 2000, científics de la Base Antàrtica Marambio de l'Argentina, van localitzar una colònia de 1.70 metres d'altura.

El seu cap i ales són negres, l'abdomen és blanc; el seu bec és llarg, punxegut i lleugerament corb en el seu extrem; les potes són de color gris i plenes de plomes fins a la meitat; presenta tons daurats als costats del coll.

El mascle té un plec abdominal que li serveix de bossa per a incubar l'ou i cuidar a la cria.

Les cries estan cobertes per un espès plomatge gris, més llanós i opac que els adults. Aquesta capa és vital en els primers dies.

Conducta[modifica | modifica el codi]

Principalment s'alimenta de krill, cefalòpodes i peixos petits. Per a trobar menjar, el pingüí emperador pot submergir-se de 150 a 250 metres en l'Oceà Antàrtic, fins i tot es pensa que pot fer submersions de 565 metres. A dins de l'aigua poden contenir la respiració fins a 20 minuts. La seva velocitat nedant és de 6 a 9 km per hora.

Per a combatre el fred, aquests pingüins formen compactes agrupacions amb una curiosa conducta de relleu. Els que estan més a l'exterior a poc a poc van endinsant-se al centre del grup, on la calor es conserva millor, i al mateix temps els de l'interior passen a les vores de l'agrupació, on serveixen de barrera contra el fred i el vent. Fora de la formació les temperatures arriben als 40° sota zero, dintre pot ser tan alta com 20 °C.

Reproducció i cria[modifica | modifica el codi]

Aptenodytes forsteri - MHNT

Els pingüins emperador recorren 90 km terra endins fins al lloc de cria, que és el lloc de trobada de centenars d'ells. Segueixen exactament el mateix camí que els seus antecessors per a arribar fins al territori de reproducció. El viatge comença al març o abril, amb les temperatures extremes de 40° sota zero. Una vegada al lloc de cria, busquen parella, realitzant exhibicions, aixecant les ales o inclinant-se. Al maig o juny la femella pondrà un ou d'aproximadament 450 grams. Aquest és el moment en el qual la femella passa l'ou curosament amb les potes al mascle, si l'ou toqués uns segons el gel, seria mortal per a ell. Una vegada el mascle té l'ou en la seva borsa abdominal, la femella inicia altre cop el viatge cap al mar a la recerca de menjar.

Mentrestant els mascles formen compactes agrupacions en les quals s'alternen de l'interior a l'exterior de la formació i viceversa. Així sobreviuen al fred i al vent de fins a 200 km. per hora. La incubació dura de 62 a 64 dies. Si la criatura neix abans de la tornada de la seva mare, el seu pare l'alimentarà amb una substància que segrega una glàndula de l'esòfag. Després de 2 mesos, ella torna i trobarà a la seva parella distingint la seva cria de la de centenars de pingüins. Regurgitarà el menjar i alimentarà a la cria. És llavors el torn del mascle per a anar de nou a buscar menjar al mar. Després d'unes setmanes tornarà i els dos cuidaran de la criatura.

Una vegada sigui independent, formarà petits grups amb les altres cries imitant el comportament dels adults. Al desembre, ja seran grans i començaran el viatge cap al mar. Fins als 5 anys no es reproduirà. Aquestes aus són monògames, encara que cada any trien una parella diferent.

Depredadors[modifica | modifica el codi]

Foca lleopard, petrell gegant antàrtic, orca i tauró.

Preservació[modifica | modifica el codi]

No és una espècie rara. A la terra, les seves colònies sovint estan compostes per centenars de milers d'individus, encara que en el passat van sofrir grans massacres a les mans dels éssers humans, que les han matat pel seu greix i per la seva pell. Per fortuna, la inaccessibilitat de la regió antàrtica ha contribuït a la seva preservació.

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. [enllaç sense format]http://www.sciencedaily.com/releases/2012/04/120413145303.htm Sciencedaily]