Quitina

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Estructura molecular de la quitina. Es pot observar dues unitats de acetilglucosamina, unides pel enllaços β-1,4

La quitina és un dels components principals de les parets cel·lulars dels fongs, del resistent exoesquelet que tenen la majoria dels insectes i altres artròpodes, i alguns altres animals.

És un polisacàrid, compost d'unitats d'acetilglucosamina (exactament, N-acetil-D-glucos-2-amina). Aquestes estan unides entre sí amb enllaços β-1,4, de la mateixa forma que les unitats de glucosa componen la cel·lulosa. Així, es pot pensar en la quitina com a cel·lulosa amb el grup hidroxil de cada monòmer reemplaçat per un grup d'acetilamina. Açò permet un increment dels enllaços d'hidrogen amb els polímers adjacents, donant-li al material una major resistència.

És el segon polímer natural més abundant després de la cel·lulosa. S'usa com a agent floculant per a tractaments d'aigües, com a agent per a curar ferides, com a espesseïdor i estabilitzador en aliments i medicaments, com a resina bescanviadora de ions. És altament insoluble en aigua i en solvents orgànics degut als enllaços d'hidrogen que presenta la molècula. La quitina es torna soluble en àcids minerals diluïts quan perd l'acetil del grup acetilamino, convertint-se en quitosana. Presenta un interès tecnològic, aprofitat ja pel luthier Stradivarius per envernissar els seus instruments musicals. Actualment s'estan realitzant proves industrials per la fabricació de materials substitutoris dels plàstics, aprofitant les característiques de ser renovable i biodegradable.

Contrari al que generalment se sol pensar, la quitina no forma part de les petxines dels mol·luscs del gènere Gastropoda. Aquestes estan formades per una combinació de nacre, conquiolina, aragonita i carbonat càlcic.

El terme quitina deriva del mot grec χιτών, que significa túnica, fent-hi referència a la seua duresa.

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Quitina