Desoxiribosa

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Desoxiribosa
Esquema de la desoxiribosa
General
Nom sistemàtic Desoxiribosa
Altres noms D-2-Desoxiribosa

2-Desoxi-D-ribosa 2'-Desoxi-D-ribosa Desoxi-D-ribosa D-2-Desoxieritropentosa

PubChem 5460005
Fórmula molecular C5H10O4
Massa molar 134.05791 g/mol
Aspecte blanc
sòlid
Nombre CAS [533-67-5]
Propietats
Solubilitat en aigua Molt soluble
Punt de fusió 91 °C, 364 K, 196 °F
Si no s'indica el contrari, les dades són pels materials
en condicions estàndard (25 °C, 100 kPa)
Avís d'exempció de responsabilitat

La desoxiribosa, denominada correctament en la seva forma natural D-2-desoxiribosa, és un sucre monosacàrid de cinc àtoms de carboni component de l'ADN amb fórmula empírica C5H10O4 i que es caracteritza per tenir com grup funcional un grup aldehid, és a dir, que és una aldopentosa. Igual que la majoria de sucres (inclosos els monosacàrids i els disacàrids), la desoxiribosa és un sòlid de color blanc, cristal·litzable, soluble en aigua i de sabor dolç. La presència de desoxiribosa en comptes de ribosa en l'ADN és una de les diferències entre aquest i l'ARN (àcid ribonucleic).

Història[modifica | modifica el codi]

La desoxiribosa va ser descoberta en l'any 1929 pel bioquímic rus Phoebus A. T. Levene, qui treballava en un ampli estudi sobre l'ADN. El científic va anomenar aquest compost desoxiribosa per distingir-lo de la ribosa (que ell mateix havia descobert ja en el 1909), destacant la falta d'oxigen. En realitat, ja en el 1901 Emil Hermann Fischer va sintetitzar al laboratori els dos components diferents fins aleshores desconeguts en la natura, sense atribuir-los cap utilitat. No es va aillar de l'ADN fins al 1954.

Estructura[modifica | modifica el codi]

Els cinc àtoms de carboni s'uneixen per formar una estructura d'anell tancada per un àtom d'oxigen, al voltant del qual se disposen els altres àtoms. La desoxiribosa es forma en aigua a partir de la forma lineal H-(C=O)-(CH2)-(CHOH)3-H, i pot formar qualsevol dels dos anells, ja sigui en forma furano o pirano: desoxiribofuranosa, el qual té forma cíclica pentagonal i es troba en una proporció del 25%, i la desoxiribopiranosa, que té forma hexagonal i es troba en una proporció del 75%, essent aquesta la forma predominant.

Equilibri químic de desoxiriboses en solució

La desoxiribosa és un derivat de la ribosa: és un desoxisucre, a l'igual que la fucosa i la rammosa, els quals es caracteritzen per diferenciar-se de la ribosa per la substitució d'un grup hidroxil en un dels carbons per un hidrogen. Concretament, en la desoxiribosa s'ha substituït el grup hidroxil del C2’. Aquesta diferència amb la ribosa sembla ser la responsable que l'ADN sigui més flexible que l'ARN, permetin així a l'ADN adquirir forma de doble hèlix i (com és en el cas de les cèl·lules eucariotes) trobar-se molt compactat dintre del nucli de la cèl·lula.

Importància biològica[modifica | modifica el codi]

La desoxiribosa i els derivats d'aquesta porten a terme un paper molt important en biologia, ja que participa en la formació de l'ADN, principal responsable de l'emmagatzemament de la informació genètica. La funció de la desoxiribosa en l'ADN és la formació de nucleòtids. Cada nucleòtid consta de tres parts: una base nitrogenada, el monosacàrid desoxiribosa i una resta de fosfat. Les bases nitrogenades que podem trobar en l'ADN són quatre: dos púriques, adenina (A) i guanina (G), i dos pirimidíniques, citosina (C) i timina (T) (en l'ARN en comptes de timina tenim uracil (U), a més de les altres tres bases nitrogenades). Així doncs podem trobar quatre desoxiribonucleòtids diferents, segons amb quina base es trobi enllaçat: desoxiadenosina, desoxiguanosina, desoxicitidina i desoxitimidina. La unió base-sucre és una unió N-glucosídica de la base amb la posició 1’ del sucre. A més de diferents bases, els nucleòtids poden tenir enllaçats un, dos o tres grups fosfats, de manera que s'afegeix la terminació monofosfat, difosfat o trifosfat respectivament. La unió es dóna per esterificació del grup hidroxil 5’-terminal del sucre amb l'àcid fosfòric. Un desoxiribonucleòtid típic en la síntesis d'ADN és, per exemple, el 2’-desoxitimidina trifosfat (dTTP).[1]


Dir que la unió del sucre amb la base s'anomena nucleòsid, i que no és fins que s'afegeixen els fosfats que s'anomena nucleòtid.

Elaboració sintètica[modifica | modifica el codi]

La composició sintètica de la desoxiribosa pot ser obtinguda en laboratori amb 1,2:5,6-di-O-isopropylidene-3-O-methylsulfonyl--D-glucose, tractat prèviament amb àcid sulfúric diluït i posteriorment amb hidròxid de sodi diluït. El procés és d'una elaboració molt complexa.

Notes[modifica | modifica el codi]

La desoxiribosa es troba com D-2-desoxiribosa en forma natural, però també es pot obtenir el seu enantiòmer L-2-desoxiribosa per síntesis sintètica (rarament es troba en forma natural).

El terme desoxiribosa pot referir-se també al seu isòmer 3-desoxiribosa H-(C=O)-(CHOH)-(CH2)-(CHOH)3-H, el qual rarament es troba en la naturalesa (p. ex. en DNA danyat)[2]

Vegeu també[modifica | modifica el codi]

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. Müller-Esterl, Werner (2004), Los nucleótidos son los componentes básicos de los ácidos nucleicos. Bioquímica; Fundamentos para Medicina y Ciencias de la Vida, issue 2; part I, p. 23,24.
  2. C Bernelot-Moens and B Demple (1989), Multiple DNA repair activities for 3'-deoxyribose fragments in Escherichia coli.. Nucleic Acids Research, Volume 17, issue 2, p. 587–600.

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Desoxiribosa
  • CAS. El registre CAS conté més de 50 milions de composts, la seva web duu un comptador que s'actualitza diàriament.
  • PubChem