Radiació solar
De Viquipèdia
La radiació solar és el conjunt de radiacions electromagnètiques emeses pel sol i que arriben al la superficie de la terra. Aquestes radiacions van des de l'infraroig fins a l'ultraviolat.
A la Terra la llum del sol es filtrada per l'atmosfera. La intensitat lumínica està condicionada per les estacions, amb un màxim a l'estiu i un mínim a l'hivern, i pels núvols. La llum solar es pot mesurar amb un pyramòmetre o pyrheliòmetre. Un raig de llum que surt del sol triga 8,3 minuts en arribar a la Terra. Segons L'Organització Metereològica Mundial la llum solar que arriba a la superfície de la Terra és d'almenys uns 120 watts per metre quadrat[1]
La llum directa del sol té una eficàcia lumínica d'aproximadament 93 lumens per watt de fluxe radiant, el qual inclou la llum infrarroja, la visible i l'ultraviolada; dóna una luminància d'aproxiamdament 100.000 candeles per metre quadre a la superfície de la Terra.
La llum del sol és el factor clau en la fotosíntesi, un procès d'importància fonamental per a la vida en la Terra.
La unitat pràctica que descriu la radiació solar és la irradiància, que és una unitat de potència per metre quadrat [w/m²].
L'exposició excessiva a la radiació solar pot ser perjudicial per la salut.
[edita] Càlcul
Per calcular la quantitat de llum solar que arriba al terra cal tenir en compte dos factors: l'òrbita elíptica de la Terra i l'atenuació que exergeix l'atmosfera terrestre. La iluminància solar extraterrestre (Eext) corregida per l'òrbita elíptica segons el dia de l'any (dn) és:
![E_{\rm ext}=E_{\rm sc}\left[1+0.034 \cdot \cos\left(2\pi\frac{{\rm dn}-3}{365}\right)\right],](http://upload.wikimedia.org/math/6/a/8/6a8589e762b2a6e4d54cbb5b16fd2067.png)
on el dia 1 de gener és dn=1; el 2 de gener dn=2; l'u de fegrer és dn=32,etc. In aquesta fòrmula dn-3 perquè el periheli de la Terra, el moment de màxima aproximació al Sol i per tant el màxim Eext passa als voltants del 3 de gener.
La constant d'iluminància solar (Esc) és igual a 128x1033 lx. La iluminància directa normal (Edn), corregida pels efectes atenuants de l'atmosfera es donada per la fòrmula:
c és el coeficient d'atenuació atmosfèrica i m és el relatiu òptic de la massa d'aire.
[edita] Constant solar
La constant solar és la quantitat de radiació electromagnètica solar per unitat d'àrea que incidiria en un plànol perpendicular als rajos, a una distància de una unitat astronòmica(AU) (a grans trets, la distància entre el Sol i la Terra). Quan la irradiància solar és mesurada en la part més externa de l'atmosfera terrestre [1] les mesures es poden ajustar fent servir la llei del quadrat invers per inferir la magnitud de la irradiància solar a una AU i deduir la constant solar. [2]
La constant solar inclou tot tipus de radiació solar i no només la llum visible. S'ha mesurat des d'un satèlit i dóna, aproximadament, 1,366 watts per metre quadrat (W/m2).[3]
[edita] Referències
- ↑ [Satellite observations of total solar irradiance http://acrim.com/TSI%20Monitoring.htm ]
- ↑ http://www.ngdc.noaa.gov/stp/SOLAR/ftpsolarirradiance.html
- ↑ «Construction of a Composite Total Solar Irradiance (TSI) Time Series from 1978 to present». [Consulta: 2005-10-05].
  |
Aquest article és un esborrany sobre astronomia. Podeu ajudar-nos ampliant-lo a partir de fonts fiables. |
