Psoriasi

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Psoriasi
Classificació i recursos externs

Esquena i braços amb plaques de psoriasi d'una dona jove.
CIM-10 L40
CIM-9 696
OMIM 177900
DiseasesDB 10895
MedlinePlus 000434
eMedicine emerg/489 derm/365
derm/361
derm/363
derm/366
derm/918
radio/578
pmr/120
MeSH D011565

La psoriasi (del grec ψώρα, sarna) és una malaltia autoimmunitària genètica crònica de la pell que produeix lesions escatoses, engruixides i inflamades. Afecta per igual els dos sexes. No és una malaltia contagiosa i s'estima, que afecta a prop del 2% de la població amb una àmplia variabilitat clínica i evolutiva.

La causa de la psoriasi no és encara coneguda encara que el seu origen sembla autoimmune. Se sap que respon a un trastorn bioquímic i immune. No és causada per cap agent microbià (bacteri, virus, fong) ni paràsit.

Hi ha factors hereditaris que predisposen a la psoriasi. Les situacions d'estrès emocional, una mala dieta, l'obesitat i el sedentarisme agreugen aquesta malaltia.

La psoriasi sol aparèixer entre els 15 i 35 anys, si bé pot aparèixer a qualsevol edat. La seua extensió i gravetat és molt variable d'una persona a una altra i en el temps. Actualment hi ha molts tractaments que blanquegen la psoriasi, és a dir, disminueixen o fan desaparèixer els símptomes encara que no la curen. Aquesta malaltia es pot classificar en funció de l'àrea de pell afectada i de les àrees afectades en lleu, moderada o severa.

Zones de la pell afectades[modifica | modifica el codi]

Placa de Psoriasi al braç

La psoriasi pot afectar colzes, genolls, esquena, tòrax, abdomen, cames, braços, mans, peus, cara, cuir cabellut, orelles, ungles i genitals.

Tipus de psoriasi[modifica | modifica el codi]

Psoriasi en plaques[modifica | modifica el codi]

Lesions amb formació simètrica de plaques enrogides recobertes d'escates de color blanc-platejades de l'epidermis. És la més comuna. D'aparició per qualsevol zona de la pell, especialment genolls, colzes, i cuiro cabellut.

Psoriasi guttatta[modifica | modifica el codi]

Psoriasi en forma de gotes o punts xicotets. Es pot produir després de patir una infecció estreptocòccia o de les vies respiratòries superiors a causa d'un virus, siga grip o refredat. Es dóna amb més freqüència en xiquets i en joves, tenint un bon pronòstic perquè sol desaparèixer. D'aparició en braços, cames i tronc.

Psoriasi pustulosa[modifica | modifica el codi]

Lesions que pareixen grans de pus, sense ser infeccioses, apareixen en la pell. Els brots de psoriasi pustulosa poden ser desencadenats per medicaments, infeccions, estrès o l'exposició a certs productes químics.

Psoriasi invertida o de plecs[modifica | modifica el codi]

Psoriasi que, a diferència de la psoriasi de plaques, afecta plecs de la pell, com les axil·les, engonals, genitals, etc. També en la planta dels peus i les palmes de les mans.

Psoriasi del cuiro cabellut[modifica | modifica el codi]

Psoriasi que afecta tot el cuir cabellut, formant plaques de color blanc. Causa moltes picors i dolor.

Psoriasi artropàtica[modifica | modifica el codi]

Una forma d'artritis relacionada amb la psoriasi. Encara que afecta un percentatge baix d'afectats de psoriasis els seus efectes són més invalidants. És molt important tractar-la amb el reumatòleg. Alguns medicaments per a la psoriasi com el metotrexat són efectius tant per a les plaques com per a l'artritis psoriàsica.

Efectes en la qualitat de vida[modifica | modifica el codi]

Pot suposar una minva en la qualitat de vida de les persones afectades.

Causes[modifica | modifica el codi]

No s'ha descobert una causa concreta. L'existència de diferents factors hereditaris està demostrada, encara que no és un únic gen defectuós, sinó una combinació d'ells, amb la qual cosa és considerada una malaltia poligènica, i això explica que la psoriasi sigui tan variable d'una persona a una altra.

En alguns casos es coneix una causa desencadenant d'un brot de psoriasi. Pot ser l'estrès, algunes vacunes contra la malària, infeccions per estreptococs.

Alguns factors que la poden agreujar, recordant que varien per a cada persona. S'han descrit l'estrès, l'alcohol, diversos aliments, alguns medicaments, traumatismes sobre la pell (fenomen de Köbner) com ferides o cremades, l'exposició directa de la pell a productes químics de neteja, etc.

Tractaments[modifica | modifica el codi]

Des de fa segles se sap que la psoriasi millora:

  • Prenent el sol amb moderació (evitar les hores centrals del dia), ja que els rajos ultraviolats tenen acció antiinflamatòria.
  • Prenent banys en la platja, pel fet que els ions i sals que conté l'aigua del mar presenten propietats curatives de la pell.
  • Prenent banys en certs fangs i fangs medicinals.
  • Amb algun producte hidratant: ajuden a mitigar els efectes de sequedat i irritació amb què cursa la psoriasi. No curen la psoriasi. Es poden aplicar en forma d'olis, cremes, pomades o gels.

Tractaments tòpics[modifica | modifica el codi]

Són aquells que s'apliquen sobre la pell, sovint en pomades. Tenen menys efectes secundaris que els tractaments sistèmics, però els seus resultats poden no satisfer el pacient.

Emolients i queratolítics[modifica | modifica el codi]

Utilitzats com a adjuvants als altres tractaments, s'utilitzen per a hidratar, evitar l'aparició de fissures i eliminar escates. No s'han d'aplicar als plecs. Sol utilitzar-se vaselina salicílica al 2-5%.

Glucocorticoides[modifica | modifica el codi]

Es classifiquen en glucocorticoides de potència baixa, mitjana, alta i molt alta. Els seus efectes secundaris són proporcionals a la seua potència. A les zones piloses s'utilitzen en forma de loció i a les més queratinitzades en forma d'ungüent. Entre els més utilitzats hi ha la betametasona (Celestoderm®, Diproderm®). És un dels tractaments més usats. En la cara i els plecs s'han d'utilitzar de baixa potència o menys nombre de vegades que a la resta del cos.

El seu ús excessiu pot empitjorar la psoriasi (aparició de rebrots). A més es presenta taquifilàxia (els receptors als corticoides se saturen i són necessàries majors dosis amb el temps). La seva aplicació abusiva de pot portar a un aprimament de la pell, a l'aparició d'estries i fins i tot a la supressió a nivell hormonal de l'eix hipotàlem-hipòfisi.

Hi ha glucocorticoides de presa oral, però no es recomanen, ja que l'efecte rebrot és major.

Derivats de la vitamina D[modifica | modifica el codi]

Exemples: calcipotriol (Daivonex®) i tacalcitol (Bonalfa®). Impedeixen l'hiperproliferació dels queratinòcits de la pell. El seu ús abusiu o prolongat pot portar a hipercalcèmia sanguínia. A vegades es poden aplicar com a teràpia alternativa als corticoides o com complementària d'aquests. Alguns productes (Daivobet®) porten incorporats tant un derivat de la vitamina D amb un glucocorticoide.

Altres tractaments tòpics[modifica | modifica el codi]

Fototeràpia[modifica | modifica el codi]

L'exposició a la llum ultraviolada provinent del sol o a quantitats controlades de rajos ultraviolats artificials, UVA o UVB, són utilitzats en el tractament de la psoriasi. Existeixen làmpades de rajos UV de centres dermatològics i hospitals i altres d'ús personal. En tot cas, cal extremar les precaucions, limitar el temps d'exposició, la freqüència de repetició i evitar que la radiació abast els ulls. És important que aquest tractament sigui dut a terme per un professional o bé assessorat molt directament per aquest.

PUVA[modifica | modifica el codi]

L'aplicació de rajos UVA artificials conjuntament amb un sensibilitzador natural de la pell, psoralèn, es coneix com PUVA. El psoralé bé s'ingereix (via sistèmica) o s'adhereix a la pell per immersió a banyeres amb una solució de psoralèn en aigua, prèviament a l'exposició de rajos UVA. L'aplicació de rajos UVA artificials en absència de psoralèn rarament produeix un efecte positiu. No s'ha d'abusar dels PUVA, a causa del perill que comporta el seu ús excessiu.

UVB[modifica | modifica el codi]

L'aplicació de rajos ultraviolats UVB, de banda estreta, de major energia que els UVA no requereix utilitzar psoralèn. Pel fet que els UVB tenen una longitud d'ona menor (és a dir més energètics) que els UVA, el risc de cremades i càncer de pell augmenta. No s'ha d'abusar dels UVB, a causa del perill que comporta el seu ús excessiu.

Tractaments sistèmics[modifica | modifica el codi]

Actuen sobre tot l'organisme. La duració és variable. Fan desaparèixer les lesions durant un major o menor temps. Solament indicats pels dermatòlegs. Solen presentar majors efectes secundaris que els tractaments tòpics, per la qual cosa es reserven per a casos de psoriasi severa. L'agressivitat depèn del tractament.

  • Immunosupressors, per exemple la ciclosporina.
  • Anticossos monoclonals: els que funcionen per bloqueig de molècules de superficie implicades en l'activació o migració de les cèl·lules inflamatòries i de mediadors proinflamatoris. Aprovats per la EMEA: efalizumab, etanercept, infliximab, adalimumab per al tractament de la psoriasi en plaques de moderada a severa de l'adult o quan el tractament sistèmic convencional no és prou efectiu o no es pot administrar per causa d'efectes adversos o contraindicacions.[1]

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Psoriasi Modifica l'enllaç a Wikidata

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. «Documento de consenso sobre la evaluación y el tratamiento de la psoriasis moderada/grave del Grupo Español de Psoriasis de la Academia Española de Dermatología y Venereología». [Consulta: 8/07/2012].