Toxoplasma gondii

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Viquipèdia:Com entendre les taules taxonòmiquesCom entendre les taules taxonòmiques
Toxoplasma Gondii
T. gondii: taquizoits
T. gondii: taquizoits
Classificació científica
Domini: Eukaryota
Fílum: Apicomplexa
Classe: Conoidasida
Ordre: Eucoccidiorida
Família: Sarcocystidae
Gènere: Toxoplasma
Espècie: ''T. gondii''
Nom binomial
Toxoplasma gondii
(Nicolle & Manceaux, 1908)

El Toxoplasma gondii és una espècie de protozou paràsit causant de la toxoplasmosi, una malaltia en general lleu, però que pot complicar fins a esdevenir fatal, especialment en els gats i en els fetus humans.[1] El gat és el seu hoste definitiu, encara que altres animals homeoterms com els humans també poden allotjar-se.

Morfologia[modifica | modifica el codi]

Oocist[modifica | modifica el codi]

L'oocist és la fase esporulades de certs protistes, incloent el Toxoplasma i Cryptosporidium. Aquest és un estat que pot sobreviure per llargs períodes de temps fora de l'hoste per la seva alta resistència a factors del medi ambient.

Bradizoïts[modifica | modifica el codi]

El bradizoïts (del grec Brady = lent i zoon = animal) és la forma de replicació lenta del paràsit, no només del Toxoplasma gondii, sinó d'altres protozous responsables d'infeccions parasitàries. A la toxoplasmosi latent (crònica), el bradizoït es presenta en conglomerats microscòpics envoltats per una paret anomenada quist, en el múscul infectat i el teixit cerebral.[2]

Taquizoïts[modifica | modifica el codi]

Els taquizoïts són formes de vida latant que formen quists en teixits infestats pel toxoplasma, i altres paràsits. Els taquizoïts es troben en vacuoles dins de les cèl·lules infestades.

Cicle vital[modifica | modifica el codi]

El cicle de vida del T. gondii té dues fases. La fase sexual del cicle de vida passa només en membres de la família Felidae (gats domèstics i salvatges), fent que aquests animals siguin els hostes primaris del paràsit. La fase asexual del cicle de vida pot ocórrer en qualsevol animal de sang calenta, com ara altres mamífers i aus. Per això, la toxoplasmosi és una zoonosi parasitària.[3]

En l'hoste intermediari, incloent els felins, els paràsits envaeixen cèl·lules, formant un compartiment anomenat vacúol parasitòfor[4] que contenen bradizoïts, la forma de replicació lenta del paràsit.[5] Les vacúols formen quists en els teixits, especialment en els músculs i el cervell. Com que el paràsit està dins de les cèl·lules, el sistema immune de l'hoste no detecta aquests quists. La resistència als antibiòtics varia, però els quists són difícils d'eradicar totalment. El T. gondii es propaga dins d'aquestes vacuoles per una sèrie de divisions binàries fins que la cèl·lula infestada eventualment es trenca, alliberant als taquizoïts. Aquests són motilitat, i la forma de reproducció asexual del paràsit. A diferència dels bradizoïts, els taquizoïts lliures són eficaçment eliminats per la immunitat de l'hoste, tot i que alguns aconsegueixen infectar altres cèl·lules formant bradizoïts, mantenint així el cicle de vida d'aquest paràsit.

Els quists tissulars són ingerits per el gat (per exemple, a l'alimentar-se d'un ratolí infectat). Els quists sobreviuen el pas per l'estómac del gat i els paràsits infecten les cèl·lules epitelials de l'intestí prim on passen per la reproducció sexual i la formació d'ooquists, que són alliberats amb la femta. Altres animals, incloent-hi els humans ingereixen els ooquists (en menjar vegetals no rentats adequadament) o els quists tissulars a menjar carn crua o cuita forma adient. Els paràsits entren als macròfags de la paret intestinal per després distribuir-se per la circulació sanguínia i el cos sencer.

Referències[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Toxoplasma gondii
  1. Ryan KJ, Ray CG (editors). Sherris Medical Microbiology. 4th ed.. McGraw Hill, 2004, p. 722–7. 
  2. Dubey J.P., Beattie C.P.: 1988. Toxoplasmosis of animal and man. CRC Press Inc.. Boca Ratón. Florida. USA.
  3. SUAREZ A., Francisco, FLORES G., Wally, CHAVEZ V., Amanda et al. Toxoplasmosis en alpacas de la Sierra Altoandina. Rev. investig. vet. Perú. [online]. jul./dic 2004, vol.15, no.2 [citado 24 Octubre 2007], p.170-173. Disponible en la World Wide Web: [1]. ISSN 1609-9117.
  4. CORTAZAR, Tania M, HERNANDEZ, Joselín, ECHEVERRY, María Clara et al. Papel de la vacuola parasitófora de macrófagos de ratón infectados por Leishmania amazonensis en la adquisición de moléculas. Biomédica. [online]. oct. 2006, vol.26 supl.1 [citado 24 Octubre 2007], p.26-37. Disponible en la World Wide Web: [2]. ISSN 0120-4157.
  5. Dubey JP, Lindsay DS, Speer CA. «Structures of Toxoplasma gondii tachyzoites, bradyzoites, and sporozoites and biology and development of tissue cysts». Clin. Microbiol. Rev., 11, 2,  1998, pàg. 267-99. 9564564.