Creacionisme

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
La creació de la vida de G. Doré

El creacionisme és una creença religiosa o científica segons la qual l'univers i totes les coses han estat originats per un acte creador. El creacionisme era acceptat no solament fins al segle XIX, sinó que és acceptat actualment.[1]

Teistes i deistes[modifica | modifica el codi]

Entre els rengs creacionistes hi ha dos tipus d'adeptes:

  • els teistes, que creuen en els llibres sagrats revelats i en la intervenció de Déu en les qüestions humanes mitjançant profetes i missatgers.
  • els deistes, que rebutgen la religió organitzada i argumenten que Déu és el creador del món però que no intervé de cap manera en els quefers del món.

Les creences creacionistes[modifica | modifica el codi]

A més de la diferenciació entre teistes i deistes es poden seguir altres criteris d'ordenació de les diverses creences relacionades amb el creacionisme, les quals responen a dos esquemes bàsics:

  • El creacionisme de la Terra jove defensa la interpretació literal de la Bíblia i considera que la Terra no té, segons el Calendari d'Ussher-Lightfoot més de 6.000 anys d'existència. Entre els adeptes dels creacionistes de la Terra jove hi ha tres grups: els que defensen que Déu va dirigir l'evolució durant un període curt, els que rebutgen totalment l'evolució dels éssers vius i els que neguen l'evolució humana, però accepten l'evolució de la resta dels éssers vius. També es divideixen entre les diferents interpretacions de la Bíblia i l'edat que se'n dedueix.
  • El creacionisme de la Terra vella admet l'edat real de la Terra. Aquest segon esquema se subdivideix en dos grups: el d'aquells que creuen que Déu va crear l'univers una sola vegada i després el va abandonar i el d'aquells que creuen en una creació progressiva de l'univers. Entre aquests últims hi ha els qui defensen que Déu va crear les primeres espècies i després va dirigir la seva evolució i els que creuen que, un cop Déu va crear les primeres espècies, aquestes varen evolucionar per elles mateixes.

Aquests són els grups principals de teories creacionistes les quals es ramifiquen, cop i altre, atenent a una gran diversitat de criteris.

El disseny intel·ligent és, entre les teories creacionistes, una de les més populars en l'actualitat. Es tracta d'una reformulació del creacionisme pensada per dotar les idees creacionistes d'una aurèola científica i promoure'n així la difusió a les escoles i universitats. L'argument utilitzat principalment pels partidaris del moviment del disseny intel·ligent és que els seus investigadors han desenvolupat tècniques i mètodes per poder detectar un origen intel·ligent darrere les estructures de l'univers. Normalment els adeptes d'aquesta teoria citen presumptes casos de complexitat irreductible o d'improbabilitat. Darrerament alguns sectors segueixen una versió modificada de la teoria en què tot no ha estat dissenyat sinó que només alguns aspectes de la realitat són producte d'una intel·ligència superior. L'intent del disseny intel·ligent de fer-se passar per ciència i així accedir a l'educació pública ha estat sentenciat d'inconstitucional als EUA per violar la separació entre estat i església.

Ciència i religió[modifica | modifica el codi]

La ciència, com a tal, no pot donar suport als mites i dogmes basats en el no-res que sovint es defensen des del creacionisme. Hi ha científics de renom que han manifestat públicament tenir creences religioses.

Pierre Teilhard de Chardin (1881-1955), paleontòleg i filòsof francès i membre de l'ordre dels jesuïtes, va aportar una personal i original visió de l'evolució, la qual ha estat considerada un intent de conciliació entre el creacionisme cristià i la teoria de l'evolució tal com s'entén en l'actualitat.

Creacionisme i Internet[modifica | modifica el codi]

A la xarxa es poden trobar molts recursos redactats per creacionistes que donen arguments a favor d'aquesta postura. De la mateixa manera és possible trobar blogs i llocs web de divulgació científica (principalment) que critiquen els arguments dels anteriors.

Alhora, fruit de la proliferació de les xarxes socials, es fàcil trobar grups de debat o monotemàtics que tracten aquesta mateixa temàtica.

Vegeu també[modifica | modifica el codi]

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. «Battle on Teaching Evolution Sharpens» (en anglès). The Washington Post, 14∕3∕2005. [Consulta: 10∕9∕2011].

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]