Missioneres de la Caritat

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Missioneres de la Caritat
Sisters of Charity.jpg
Missioneres de la Caritat
Congregació de les Germanes Missioneres de la Caritat
Nom oficial llatí Congregatio Sororum Missionarium Caritatis'
Sigles M.C.
Altres noms Germanes de la Mare Teresa
Hàbit Túnica en forma de sari hindú i vel blanc, amb tres franges blaves (una ampla i dues estretes) a la vora; sandàlies
Lema "Tinc set"
Tipus Congregació religiosa
Objectius principals Assistència als necessitats més pobres
Fundació 7 d'octubre de 1950, Calcuta (Índia) per beata Teresa de Calcuta
Aprovat per Pau VI (aprovació diocesana: 7 d'octubre de 1950 per l'arquebisbe de Calcuta), en 1 de febrer de 1965
Branques i reformes Germans Missioners de la Caritat (1963), Germanes Missioneres de la Caritat de Vida Contemplativa (1976), Germans Missioners de la Caritat de Vida Contemplativa (1979), Pares Missioners de la Caritat (1984), Missioners de la Caritat Laics, Moviment Corpus Christi (1991)
Fundacions destacades Nirmal Hriday (Calcuta), Shanti Nagar (Titagarh), Nova York (Bronx)
Fundacions a terres de parla catalana Barcelona (S. Agustí)
Persones destacades Mary Nirmala Joshi
Lloc web http://www.motherteresa.org

Les Missioneres de la Caritat, en llatí Congregatio Sororum Missionarium Caritatis, també conegudes com a Germanes de la Mare Teresa és una congregació religiosa catòlica establerta el 1950 per la Mare Teresa de Calcuta per a ajudar els més pobres d'entre els pobres. Les germanes que en formen part posposen al seu nom les sigles M.C.

Història[modifica | modifica el codi]

La congregació fou fundada per Anjeza Gonxhe Bojaxhiu (1910-1997), coneguda com a Mare Teresa de Calcuta, germana de la congregació de les Germanes de Loreto. En 1929 fou enviada a l'Índia i s'hi dedicà a l'ensenyament. Corpresa per les míseres condicions de vida de la població de Calcuta, demanà permís a la Santa Seu i el 18 d'agost de 1948 va deixar la congregació per crear-ne una de diferent. Passà un temps formant-se amb les Germanes Mèdico-Missioneres, per tal d'aprendre tècniques d'infermeria i el 19 de març de 1949 se li uniren les primeres companyes.

El 7 d'octubre de 1950 la Mare Teresa rebé permís de l'arquebisbe de Calcuta per a crear la congregació, amb el nom de Congregació Diocesana de la Diòcesi de Calcuta, però que serà mundialment coneguda com les Missioneres de la Caritat. La missió de l'institut és atendre (en paraules de la Mare Teresa) "els famolencs, els nus, els sense sostre, els lesionats, els cecs, els leprosos, tots aquells qui se senten rebutjats i no estimats per la societat, aquesta societat per a la què s'han tornat una càrrega i que els evita." Va començar amb només dotze membres a Calcuta i avui hi ha més de quatre mil monges que atenen orfenats, hospicis de víctimes de la sida, centres de caritat, refugiats, alcohòlics, impedits, pobres, sense sostre, víctimes d'inundacions, epidèmies i fam per tot el món, amb centres a Àsia, Àfrica, Amèrica Llatina, Amèrica del Nord, Europa i Austràlia.

Nirmal Hriday (Calcuta).

Amb l'ajuda de funcionaris indis va convertir un temple abandonat hinduista de l'àrea de Kalighat de Calcuta en la Nirmal Hriday o Casa per als Moribunds, un hospici gratuït per als pobres (i, inicialment, un lloc on poder morir amb dignitat, perquè eren nombrosos les defuncions en ple carrer davant de la indiferència de la gent). També estableix una llar per als leprosos anomenat "Shanti Nagar" (Ciutat de la Pau) en Titagarh, i un orfenat. L'orde va començar a atraure fons, donacions i voluntaris. Als anys 60 hi havia obert hospicis, orfenats i cases per a leprosos per tota l'Índia.

L'1 de febrer de 1965, mitjançant un decretum laudis, Pau VI donà l'aprovació definitiva i va permetre la Mare Teresa d'expandir la seva ccongregació per altres països. Va començar a créixer ràpidament, amb nova cases obertes per tot el món: la primera fora de l'Índia es va crear a Veneçuela, i li van seguir altres a Roma i Tanzània, i en altres països d'Àsia, Àfrica, i Europa, incloent Albània (país d'origen de la Mare Teresa). La primera casa de la Missioneres de la Caritat als Estats Units es va crear en el Bronx, Nova York. Abans de 1996, operaven 517 missions en més de 100 països i són assistits avui en dia per més d'un milió de col·laboradors per tot el món.

En 1990, la Mare Teresa va sol·licitar dimitir com a cap de la Missioneres, però aviat va ser elegida com a superiora general. El 13 de març de 1997, la germana Mary Nirmala Joshi va ser elegida com a nova superiora general de les Missioneres de la Caritat.

Actualitat i difusió[modifica | modifica el codi]

Les Missioneres ajuden a refugiats, exprostitutes, malalts mentals, infants abandonats, leprosos, víctimes de la sida, gent gran i convalescents. Tenen escoles ateses per voluntaris per a educar els infants del carrer, menjadors de caritat, i proveeixen altres serveis d'acord amb les necessitats de la comunitat. Només a Calcuta existeixen 19 cases que acullen homes i dones necessitats, infants orfes, malalts de SIDA, una escola d'infants del carrer i una colònia de leprosos. Aquests serveis són proporcionats sense tenir en compte llur religió ni casta social.

Avui, les Missioneres de la Caritat són unes 4.500 germanes de més de 133 països. Les adherents han de fer els vots de pobresa, castedat i obediència més un quart vot de servei lliure i de tot cor als més pobres d'entre els pobres.

Branques[modifica | modifica el codi]

A partir de la congregació original se n'han creat d'altres:

  • La branca contemplativa de les Missioneres de la Caritat, fundada el 1976: dedicades a la pregària contemplativa, dediquen dues hores diàries als serveis a la comunitat.
  • Els Germans Missioners de la Caritat, branca activa fundada el 1963.
  • Els Germans Missioners de la Caritat de Vida Contemplativa, fundats el 1979.
  • Els Pares Missioners de la Caritat, fundats el 1984.

A més, dos moviments laics s'inspiren en el carisma de la fundadora:

  • Missioners de la Caritat Laics, per a laics de qualsevol fe i nació.
  • Moviment Corpus Christi, per a sacerdots, fundat el 1991.

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]