Missioneres de la Caritat
De Viquipèdia
Missioneres de la Caritat (sovint sota l'acrònim M.C.) és un orde religiós catòlic establert el 1950 per la Mare Teresa de Calcuta per a ajudar els més pobres d'entre els pobres.
L'orde consta de més de 4500 monges de més de 133 països. Les adherents han de fer els vots de pobresa, castedat i obediència més un quart vot de servei lliure i de tot cor als més pobres d'entre els pobres.
Els Germans de les Missioneres de la Caritat, branca activa de les M.C. es fundaren el 1963, i una altra branca contemplativa de les Germanes es creà el 1976. En 1984 la Mare Teresa va fundar junt amb el Pare Joseph Langford els Pares Missioners de la Caritat.
Les Missioneres ajuden a refugiats, exprostitutes, malalts mentals, infants abandonats, leprosos, víctimes de la sida, gent gran i convalescents. Tenen escoles ateses per voluntaris per a educar els infants del carrer, menjadors de caritat, i proveeixen altres serveis d'acord amb les necessitats de la comunitat. Només a Calcuta existeixen 19 cases que acullen homes i dones necessitats, infants orfes, malalts de SIDA, una escola d'infants del carrer i una colònia de leprosos. Aquests serveis són proporcionats sense tenir en compte llur religió ni casta social.
En 1990, la Mare Teresa va sol·licitar dimitir com a cap de la Missioneres, però aviat va ser triada com a Superiora General. El 13 de març de 1997, la Germana Mary Nirmala Joshi va ser triada com a nova Superiora General de les Missioneres de la Caritat.
[edita] Fundació
L'octubre de 1950 la Mare Teresa rebé permís del Vaticà per a crear la seva pròpia congregació religiosa, que el Vaticà anomenà inicialment "Congregació Diocesana de la Diòcesi de Calcuta", però que serà mundialment coneguda com les "Missioneres de la Caritat", la missió de les quals és atendre (en paraules de la Mare Teresa) "els famolencs, els nus, els sense sostre, els lesionats, els cecs, els leprosos, tots aquells qui se senten rebutjats i no estimats per la societat, aquesta societat per a la què s'han tornat una càrrega i que els evita." Va començar amb només 12 membres a Calcuta i avui hi ha més de 4000 monges que atenen orfenats, hospicis de víctimes de la sida, centres de caritat, refugiats, alcohòlics, impedits, pobres, sense sostre, víctimes d'inundacions, epidèmies i fam per tot el món, amb centres a Àsia, Àfrica, Amèrica Llatina, Amèrica del Nord, Europa i Austràlia.
Amb l'ajuda de funcionaris indis va convertir un temple abandonat hinduista de l'àrea de Kalighat de Calcuta en la (Nirmal Hriday) "Casa pels moribunds", un hospici gratuït per als pobres (i, inicialment, un lloc on poder morir amb dignitat, perquè eren nombrosos les defuncions en ple carrer davant de la indiferència de la gent). També estableix una llar per als leprosos anomenat "Shanti Nagar" (Ciutat de la Pau) en Titagarh, i un orfenat. L'orde va començar a atraure fons, donacions i voluntaris. Als anys 60 hi havia obert hospicis, orfenats i cases per a leprosos per tota l'Índia.
En 1965, mitjançant un Decret d'Alabança, Pau VI va permetre a la Mare Teresa expandir la seva orde per altres països. L'orde va començar a créixer ràpidament, amb nova cases obertes per tot el món. La primera casa fora de l'Índia es va crear a Veneçuela, i li van seguir altres a Roma i Tanzània, i en altres països d'Àsia, Àfrica, i Europa, incloent Albània (país natal de la Mare Teresa). La primera casa de la Missioneres de la Caritat als Estats Units es va crear en el Bronx, Nova York. Abans de 1996, operaven 517 missions en més de 100 països i són assistits avui en dia per més d'un milió de col·laboradors per tot el món.
[edita] Enllaços externs
- Missionaries of Charity Fathers (castellà)
- Missionaries of Charity Brothers (anglès)
