Tractat de Locarno

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Firmants del Tractat de Locarno

El Tractat de Locarno fou firmat a la ciutat de Locarno (Suïssa) el 16 d'octubre de 1925 entre els representants d'Alemanya, Bèlgica, França, Regne Unit, Itàlia, Polònia i Txecoslovàquia. La firma d'aquest tractat fou el resultat d'una sèrie de conferències realitzades a la ciutat de Locarno entre el 5 i el 16 d'octubre de 1925.

Membres presents[modifica | modifica el codi]

Els representants de cada país foren:

Les conferències de Locarno foren demanades pel ministre d'afers estrangers alemany Gustav Stresemann en vistes del desfavorable Tractat de Versalles, que condemnava a Alemanya a pagar unes altes quantitats de diners com a indemnitzacions de la Primera Guerra Mundial. Aquests acords es van firmar oficialment a Londres l'1 de desembre de 1925 per garantir l'statu quo a l'Europa occidental.

Conferències[modifica | modifica el codi]

Les diferents conferències tractaren de:

  1. Pacte de l'estabilitat: fou un tractat entre Alemanya, Bèlgica, França, Regne Unit i Itàlia pel qual es garantitzaven les fronteres occidentals d'Alemanya, la qual cosa garantia l'statu quo a l'Europa Occidental. Alemanya acceptà, així mateix, la pèrdua de les regions d'Alsàcia i Lorena.
  2. Convenció d'arbitratge entre Alemanya i Bèlgica, per la qual es renuncia a l'ús de la força militar en un conflicte entre ambdòs països
  3. Convenció d'arbitratge entre Alemanya i França, per la qual es renuncia a l'ús de la força militar en un conflicte entre ambdòs països
  4. Convenció d'arbitratge entre Alemanya i Polònia, però en la qual Alemanya no reconeixia les seves fronteres orientals
  5. Convenció d'arbitratge entre Alemanya i Txecoslovàquia, però en la qual Alemanya no reconeixia les seves fronteres orientals
  6. França firmà, per separat, dos tractats d'aliança amb Polònia i Txecoslovàquia en els quals es garanteix l'ajuda armada mútua en cas d'un atac alemany.

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]