Cassiterita
De Viquipèdia
| Cassiterita | |
|---|---|
 |
|
| General | |
| Categoria | Mineral - Òxids minerals |
| Fórmula química | SnO2 |
| Propietats físiques | |
| Color | marró fosc |
| Ratlla | blanca, gris o color pard |
| Sistema cristal·lí | tetragonal; 4/m 2/m 2/m |
| Hàbit cristal·lí | |
| Agregats | |
| Macles | |
| Exfoliació | dolenta |
| Fractura | concoïdal/ subconcoïdal/ desigual |
| Duresa | 6-7 |
| Lluïssor | metàl·lica |
| Diafanitat | |
| Densitat (g/cm3) | 6.4 - 7.1 |
| Altres | |
La cassiterita (del grec kassiteros que significa estany) és un diòxid d'estany, de color bru o negre, de cristalls tetragonals, fràgils i opacs; és una de les principals menes d'estany. Pot presentar aspecte massís, criptocristal·lí, cristalls prismàtics tetragonals bipiramidals, sorrenc.
Taula de continguts |
[edita] Descripció
La cassiterita es troba en forma de cristalls prismàtics curts, prims o bipiramidals. Altres hàbitats en què es pot trobar són: massiu, granular, botroïdal, o de forma arronyonada. El seu color típic pot ser de color pardós a negre, però pot ser també de color groguenc o sense color. La ratlla és gris, blanca o pardosca. La cassiterita és de transparent a casi opaca. La brillantor és adamantina en la cara dels cristalls i grasosa a les fractures.
[edita] Formació
La cassiterita es forma en filons hidrotermals d'elevada temperatura amb minerals associats tal com el quars, la calcopirita i la turmalina. També es forma en algunes roques de metamorfisme de contacte.
[edita] Identificació
La cassiterita és insoluble en àcids i infusible.
[edita] Utilitats
De la cassiterita se n'extreu l'estany. També s'utilitza per fer aliatges (bronze, llautó) i per fer pigments per a la ceràmica.
