Cassiterita

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Cassiterita

Cassiterita amb moscovita, de Xuebaoding, Huya, Pingwu, Mianyang, Sichuan, Xina (mides: 100 mm x 95 mm, 1128 g)
Classificació
Categoria òxids
Fórmula química SnO2
Simetria cristal·lina tetragonal 4/m 2/m 2/m
Classificació de Nickel-Strunz 04.DB.05
Classificació de Dana 4.4.1.5
Propietats fisicoquímiques:
Estructura cristal·lina a = 4.7382(4) Å, c = 3.1871(1) Å; Z = 2
Color marró fosc, negre, vermellós, groc, gris, blanc; rarament sense color
Hàbit cristal·lí prismàtic, escorces botrioides radialment fibroses i concrecions massives
Sistema cristal·lí tetragonal - ditetragonal dipiramidal 4/m 2/m 2/m
Macles molt comunes {011}
Exfoliació dolenta
Fractura concoïdal, subconcoïdal, desigual
Tenacitat fràgil
Duresa en l'escala de Mohs 6 a 7
Lluïssor metàl·lica
Ratlla blanca, gris o color bru
Diafanitat transparent quan és de color clar, material fosc gairebé opac
Gravetat específica 6,98 a 7,1
Densitat 6,4 a 7,1
Propietats òptiques uniaxial (+)
Índex de refracció nω = 1.990 - 2.010 nε = 2.093 - 2.100
Birefringència δ = 0,103
Pleocroisme s'ha observat halo pleocroic. Dicroica en groc, verd, vermell, marró, generalment febles o absents, però fortes, de vegades
Fusibilitat infusible
Solubilitat insoluble
Referències [1]

La cassiterita (del grec kassiteros que significa estany) és un mineral de diòxid d'estany, de color bru o negre, de cristalls tetragonals, fràgils i opacs; és una de les principals menes d'estany. És isostructural amb el rútil, i pertany al grup rútil de minerals.[2]

Característiques[modifica | modifica el codi]

La cassiterita es troba en forma de cristalls prismàtics curts, prims o bipiramidals. Altres hàbitats en què es pot trobar són: massiu, granular, botrioide, o de forma arronyonada. Pot presentar aspecte massís, criptocristal·lí, cristalls prismàtics tetragonals bipiramidals, sorrenc. El seu color típic pot ser de color brunenc a negre, però pot ser també de color groguenc o sense color. La ratlla és grisa, blanca o brunenca. La cassiterita és de transparent a quasi opaca. La brillantor és adamantina en la cara dels cristalls i greixosa a les fractures. La cassiterita és insoluble en àcids i infusible. De la cassiterita se n'extreu l'estany. També s'utilitza per fer aliatges (bronze, llautó) i per fer pigments per a la ceràmica.

Varietat de cassiterita wood tin, o dneiproskita

Formació[modifica | modifica el codi]

La cassiterita es forma en filons hidrotermals d'elevada temperatura amb minerals associats tal com el quars, la calcopirita i la turmalina. També es forma en algunes roques de metamorfisme de contacte.

Varietats[modifica | modifica el codi]

  • Ainalita, una varietat que conté fins a un 10% de FeTa2O6. Originàriament trobada a Pennikoja, Finlàndia.[3]
  • Dneiproskita, també anomenada fusta d'estany (en anglès, wood tin), una varietat de cassiterita que mostra una estructura radial semblant a la fusta seca. Està relacionada amb la cassiterita de la mateixa manera que l'àgata ho és amb quars. Es troba de manera més comuna com un dipòsit hidrotermal de baixa temperatura en roques volcàniques àcides.[4]
  • Toad's Eye Tin, una varietat similar a la dneiproskita però amb una estructura reniforme més petita. Originària del Regne Unit.[5]

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. «Cassiterite» (en anglès). Mindat. [Consulta: 20 abril 2014].
  2. «Rutile Group» (en anglès). Mindat. [Consulta: 20 abril 2014].
  3. «Ainalite» (en anglès). Mindat. [Consulta: 20 abril 2014].
  4. «Wood Tin» (en anglès). Mindat. [Consulta: 20 abril 2014].
  5. «Toad's Eye Tin» (en anglès). Mindat. [Consulta: 20 abril 2014].
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Cassiterita