Cassiterita

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Cassiterita

cassiterita amb moscovita, de Xuebaoding, Huya, Pingwu, Mianyang, Sichuan, Xina (mides: 100 mm x 95 mm, 1128 g)
Classificació
Categoria Mineral
Fórmula química SnO2
Propietats fisicoquímiques:
Color marró fosc
Sistema cristal·lí tetragonal; 4/m 2/m 2/m
Exfoliació dolenta
Fractura concoïdal, subconcoïdal, desigual
Duresa en l'escala de Mohs 6 a 7
Lluïssor metàl·lica
Ratlla blanca, gris o color bru
Densitat 6,4 a 7,1

La cassiterita (del grec kassiteros que significa estany) és un diòxid d'estany, de color bru o negre, de cristalls tetragonals, fràgils i opacs; és una de les principals menes d'estany. Pot presentar aspecte massís, criptocristal·lí, cristalls prismàtics tetragonals bipiramidals, sorrenc. De la cassiterita se n'extreu l'estany. També s'utilitza per fer aliatges (bronze, llautó) i per fer pigments per a la ceràmica.

Descripció[modifica | modifica el codi]

La cassiterita es troba en forma de cristalls prismàtics curts, prims o bipiramidals. Altres hàbitats en què es pot trobar són: massiu, granular, botrioide, o de forma arronyonada. El seu color típic pot ser de color brunenc a negre, però pot ser també de color groguenc o sense color. La ratlla és grisa, blanca o brunenca. La cassiterita és de transparent a quasi opaca. La brillantor és adamantina en la cara dels cristalls i greixosa a les fractures. La cassiterita és insoluble en àcids i infusible.

Formació[modifica | modifica el codi]

La cassiterita es forma en filons hidrotermals d'elevada temperatura amb minerals associats tal com el quars, la calcopirita i la turmalina. També es forma en algunes roques de metamorfisme de contacte.

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Cassiterita