Sinterització

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Peça de metall sinteritzat.

La sinterització és el tractament tèrmic d'una pols o un compactat metàl·lic o ceràmic a una temperatura inferior a la de fusió de la mescla per incrementar la força i la resistència de la peça creant enllaços forts entre les partícules, que acaben unint-se en un sol bloc amb la forma d'un motllo determinat. En la fabricació de ceràmiques, aquest tractament tèrmic transforma un producte en pols en un altre de compacte i coherent. La sinterització es fa servir de manera generalitzada per produir formes ceràmiques de beril·li, alúmina, ferrita, titanats i circanats. En la sinterització, les partícules, mitjançant coalescència per difusió, passen a l'estat sòlid a molt alta temperatura, però per sota del punt de fusió del compost al qual es vol donar forma. En el procés, la difusió atòmica té lloc entre les superfícies de contacte de les partícules perquè resultin unides químicament, formant un sol bloc.

Fases de la sinterització[modifica | modifica el codi]

Per a la fabricació d'una peça mitjançant sinterització se segueixen les següents etapes:

  • Obtenció de la pols.
  • Preparació de la pols: barreja de la matèria primera, les partícules metàl·liques, amb additius.
  • Compactació: si es fa en calent, s'aconsegueix un augment de la densitat de 0,1 o 0,2 g/cm3 respecte a l'obtinguda amb la mateixa pressió en fred; com més gran sigui la pressió de compactació, més gran sera la densitat del material.
  • Tractament tèrmic: es fa en un forn a altes temperatures (per sota del punt de fusió) i en atmosfera protectora; les fases de la sinterització són: preescalfament, sinterització i refredament.
  • Acabat de la sinterització.

Operacions complementàries[modifica | modifica el codi]

  • Calibrat: consisteix en un premsat de les peces sinteritzades amb la finalitat de millorar-ne les toleràncies dimensionals.
  • Mecanitzat: és necessari per obtenir trepants transversals, elements roscats, etc.
  • Tractaments tèrmics: a les peces sinteritzades se'ls poden aplicar diversos tractaments tèrmics (cimentació, carbonitruració, tremp, etc.).
  • Ensamblatge: amb sistemes com la soldadura, el "sinter-brazing", el reblat i l'adhesiu.
  • Impregnació: consisteix a introduir oli o un polímer en els porus d'una peça sinteritzada; també es fa servir coure.
  • Tractaments superficials: permeten millorar les propietats de la superfície de la peça (resistència a la corrosió, aspecte, propietats mecàniques); poden ser zincat, cromat, niquelat químic, courejat, fosfatat i anoditzat.

Vegeu també[modifica | modifica el codi]

Bibliografia[modifica | modifica el codi]

  • J. VIVANCOS CALVET, C. SIERRA ALCOLEA, R. FERRÉ MASIP, J. R. GOMÀ, AYATS, I. BUJ CORRAL, R. Ma. RODRÍGUEZ SENDRA, L. COSTA HERRERO. Tecnologías de Fabricación. Teoría y problemas. CPDA -ETSEIB- UPC, 2004

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Sinterització Modifica l'enllaç a Wikidata