Erwin Rommel

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Erwin Johannes Eugen Rommel
15 de novembre de 1891 - 14 d'octubre de 1944 (52 anys)
Erwin Rommel
Sobrenoms, àlies: "Wüstenfuchs" / "Desert Fox"
(La Guineu del Desert)
Lloc de naixement: Regne de Württemberg Heidenheim, Regne de Württemberg
Lloc de defunció: Alemanya nazi Herrlingen (Alemanya)
Lleialtat: Imperi Alemany Imperi Alemany (fins a 1918)
Alemanya República de Weimar (fins a 1933)
Alemanya nazi Alemanya Nazi
Arma/servei: Marina Imperial Alemanya Exèrcit Imperial Alemany
Exèrcit de la República de Weimar Reichswehr
Pavelló de la Kriegsmarine Heer
Anys de servei: 1911 - 1944
Rang: Generalfeldmarschall Generalfeldmarschall
Comandaments: 7a Divisió Panzer
Afrika Korps
Exèrcit Panzer Afrika
Grup d'Exèrcits B
Batalles/guerres: Primera Guerra Mundial

Segona Guerra Mundial:

Condecoracions: Pour le Mérite
Creu de Cavaller amb Fulles
de Roure, Espases i Diamants

Erwin Johannes Eugen Rommel va néixer el 15 de novembre de 1891 a Heidenheim, prop d'Ulm a l'estat de Wurtemberg i va morir el 14 d'octubre de 1944 a Herrlingen. Va ser un militar alemany que es guanyà el sobrenom de La Guineu del desert (Wüstenfuchs) arran de les seves campanyes contra els aliats al nord d'Àfrica durant la Segona Guerra Mundial

Biografia[modifica | modifica el codi]

Va participar en la Primera Guerra Mundial, primer com a alferes, ascendint després a tinent. Va combatre al front occidental i principalment als Alps, destacant principalment a la batalla de Caporetto, i en la presa de Longarone. En aquestes accions demostrà gran habilitat per la infiltració i les maniobres per sorpresa. Les seves actuacions li feren guanyar la Creu de Ferro de Primera Classe i la Medalla Pour le Mérite, màxima condecoració prussiana i, per extensió, de l'Imperi Alemany.

Acabada la guerra, fou separat de l'exèrcit fins al 1933. El 1935 li fou concedit el comandament del batalló de la Cancelleria. Amb l'ascens al poder del partit nazi i la política hitleriana de rearmament la seva carrera va donar un gir radical. Ja amb el grau de general, formà part del comandament central d'en Hitler des del començament de la Segona Guerra Mundial.

Durant la campanya contra França (maig-juny 1940) se li va concedir el comandament de la 7a Divisió Panzer, la qual pels seus ràpids avenços es guanyaria el sobrenom de "La divisió fantasma". En aquesta campanya Rommel va estar a punt de morir en diverses ocasions per la seva obsessió d'anar sempre al davant de les seves tropes, cosa que li va fer guanyar bona fama a l'exèrcit.

Es va suïcidar el 14 d'octubre de 1944 a uns quants metres de casa seva. Famoses són les seves últimes paraules que pronuncià al rebre la visita de dos generals del Estat Major General,  Wilhelm Burgdorf y Ernst Maisel.

«El vaigs estimar i continuu estimant-lo i sóc innocent de qualsevol intent d'assassinat. "He servit el meu país el millor que he pogut i tornaria a fer el mateix", Rommel va dir als dos generals que el van visitar a casa per oferir-li una càpsula de cianur. Va deixar casa seva per consumar el seu suïcidi, va dir adéu a la seva dona i li va dir: "En quinze minuts seré mort".

L'Africa Korps[modifica | modifica el codi]

El febrer de 1941 les tropes italianes, que des de Líbia havien intentat envair Egipte, van ser ridículament derrotades per un exèrcit britànic que no era ni la meitat de nombrós. Hitler va decidir enviar tropes alemanyes, que serien conegudes com l'Àfrika Korps, per ajudar els italians. Rommel va ser nomenat comandant de totes les tropes de l'eix al Nord d'Àfrica.

Des que va desembarcar, Rommel es va proposar fermament l'objectiu d'arribar fins al canal de Suez, expulsant així els britànics d'Egipte. A Líbia, les tropes britàniques havien ocupat els ports principals de la Cirenaica, Benghazi i Tobruk, però s'havien aturat per refer-se i aprovisionar-se. Rommel va atacar ràpidament i va aconseguir expulsar a l'enemic de Libia, menys del port de Tobruk, que va quedar assetjat.

Llavors es va llençar la gran ofensiva alemanya contra l'URSS i la campanya d'Àfrica va quedar en segon pla per l'estat major alemany. A causa d'això, els britànics es van refer i van tornar a ocupar la Cirenaica en els primers mesos de 1942. Amb moltes pèrdues Rommel es va quedar com al punt de partida, però no es va rendir. Malgrat la manca de reforços i que els subministraments es tornaven escassos a causa del control dels britànics del Mediterrani, l'Afrika Korps va llençar una victoriosa ofensiva que va expulsar els britànics de Líbia. Quan va caure Tobruk el 20 de juny de 1942, Rommel va ser ascendit a mariscal de camp.

Llavors l'Afrika Korps va entrar a Egipte i va aturar-se el dia 30 de juny a la línia de l'Alamein, última defensa dels britànics per intentar frenar l'avanç alemany fins als seus objectius: el port estratègic d'Alexandria i el canal de Suez.

Rommel, però, mai no veuria el seu somni acomplert. Quan les seves tropes es van aturar a la línia de l'Alamein no tenien subministraments ni recursos i van haver de disposar-se a la defensiva. Mentrestant Rommel va tornar a Alemanya, greuement malalt d'icterícia.

Sota el comandament del general Bernard Law Montgomery, els britànics, amb una gran superioritat de recursos tant materials com humans, van atacar l'Afrika Korps. Era el 24 d'octubre de 1942. Començava la batalla més decisiva de la campanya. Rommel, encara malalt va haver de tornar a fer-se càrrec de la situació, però quan va arribar, tot estava perdut. Els britànics van capturar o matar a més de la meitat de les tropes de Rommel, que durant els mesos següents va haver de retirar-se sota la constant pressió de l'enemic.

A més a més, el novembre de 1942, els nord-americans van desembarcar a Algèria i al Marroc, envoltant-lo. Després d'una última resistència a Tunísia, les tropes de Rommel van ser finalment derrotades i un gran nombre d'elles capturades la primavera de 1943.

La invasió de Normandia[modifica | modifica el codi]

Rommel va fer-se càrrec del grup B de l'exercit alemany per defensar el nord de França de la imminent invasió aliada. En aquella època, totalment desenganyat de Hitler i el nazisme, va mantenir contactes amb els conspiradors que pretenien acabar amb el Führer. El dia del desembarcament de Normandia (6 de juny de 1944), Rommel havia anat a Alemanya, ja que era l'aniversari de la seva esposa i li volia regalar unes sabates. Les sabates que varen costar la guerra en dirien molts després.

El 6 de juny de 1944, els aliats havien iniciat l'Operació Overlod, els desembarcaments sobre les platges de Normandia, on la superioritat aèria i l'artilleria van infligir greus pèrdues a les tropes alemanyes, Rommel demana una retirada ràpida i fins i tot l'inici de converses de pau. El 17 de juny durant una reunió en presència de Hitler, Rommel, de nou, insisteix en els seus arguments i la bretxa que ja ha començat a obrir-se entre els dos homes, és cada vegada més contínua. El 17 de juliol de 1944 mentre viatjava comandant el seu cotxe entre Livarot i Vimoutiers, pateix un atac aeri i és greument ferit. El 20 de juliol de 1944, el coronel Claus Schenk Graf von Stauffenberg, durant la seva convalescència, posa una bomba en la sala de reunions de les instal·lacions de la Wolfshanze - seu de Hitler a Prússia - en que Hitler només pateix lleus ferides. El nom de Rommel, apareix implicat juntament amb els dels conspiradors durant els interrogatoris que fan al Leutnantgeneral Hans Spiedel, que l'esmenta com el màxim organitzador darrere de la trama, i encara que és prova que Rommel recolzava només un canvi polític, no està a favor dels canvis mitjançant assassinats. El 14 d'octubre de 1944 rep la visita de dos generals alemanys de Berlín, on li donen l'opció de morir enverinat, amb un el funeral d'estat o ser detingut, Jutjat i degradats.

Rommel tria la primera solució i posa fi a la seva vida, sent enterrat amb funeral d'estat el 18 d'octubre de 1944, ordenant-se un dia de dol nacional. Rommel és considerat per tots els seus amics i enemics com l'últim dels cavallers i no va estar mai implicat en els crims de guerra de la Segona Guerra Mundial.

Va ser molt plorat pels alemanys, que desconeixien la veritat de la seva mort, i pels comandants aliats que l'admiraven profundament.

Promocions[modifica | modifica el codi]

Charakter als Fähnrich Fähnrich - 19 de juliol de 1910.
Leutnant Leutnant - 27 de gener de 1912 (amb patent del 30 de gener de 1910)
Leutnant Oberleutnant – Setembre de 1915
Hauptman Hauptman - Octubre de 1917
Major Major – 10 d'octubre de 1933
Oberstleutnant Oberstleutnant – 1 de marc de 1935
Oberst Oberst - 1 d'agost de 1937
Generalmajor Generalmajor – 1 d'agost de 1939 (amb patent de l'1 de juny 1939)
Generalleutnant Generalleutnant – 1 de gener de 1941
General de la Wehrmacht General der Panzertruppen – 1 de juliol de 1941
Generaloberst Generaloberst – 30 de gener de 1942
Generaloberst Generalfeldmarschall - 22 de juny de 1942

Condecoracions[modifica | modifica el codi]

Creu de Cavaller de la Creu de Ferro amb Fulles de Roure i Espases Creu de Cavaller de la Creu de Ferro amb Fulles de Roure, Espases i Brillants:
Creu de Cavaller de la Creu de Ferro Creu de Cavaller: (27/05/1940) (43è) (com Generalmajor i Komm. der 7. Panzer-Division)
Cavaller de la Creu de Ferro amb Fulles de Roure Fulles de Roure: (20/03/1941) (10è) (com Generalleutnant i Befehlshaber der Deutschen Truppen in Libyen)
Cavaller de la Creu de Ferro amb Fulles de Roure i Espases Espases: (20/01/1942) (6è) (com Generalleutnant i OB. der Panzergruppe Afrika)
Creu de Cavaller de la Creu de Ferro en Or amb Fulles de Roure, Espases i Diamants Brillants: (11/03/1943) (6è) (com Generalfeldmarschall i OB. der Heeresgruppe Afrika)
Orde prussià Pour le Mérite Orde prussià Pour le Mérite (10/12/1917)
Reial Orde Prussià de Hohenzollern amb espases Creu de Cavaller del Reial Orde Prussià de Hohenzollern amb espases
Creu de Ferro 1914 de 1ª classe Creu de Ferro 1914 de 1a Classe (22/03/1915)
Creu de Ferro Creu de Ferro 1914 de 2a Classe (30/09/1914)
Barra 1939 a la Creu de Ferro de I Classe Barra de 1939 a la Creu de Ferro 1914 de 1a Classe (21/05/1940)
Barra 1939 a la Creu de Ferro de II Classe Barra de 1939 a la Creu de Ferro 1914 de 2a Classe (17/05/1940)
Orde del Mèrit Militar de Württemberg Medalla del Mèrit Militar en Or (Württemberg) (25/02/1915)
Orde del Mèrit Militar de Württemberg Creu de Cavaller de l'Orde del Mèrit Militar (Württemberg) (08/04/1915)
Orde del Mèrit Militar Orde del Mèrit Militar amb Espases de 4a Classe (Baviera)
Orde de Frederic Creu de Cavaller de 1a classe amb espases de l'Orde de Frederic (Württemberg)
Creu del Mèrit Militar Creu Austro-Hongaresa de 3a Classe del Mèrit Militar amb insígnia de guerra
Orde del Mèrit Militar Creu del Servei Militar Distingit de 2a Classe (Baviera)
Insígnia de Ferits Insígnia de Ferits 1918 en Plata
Creu d'Honor 1914-1918 Creu d'Honor dels Combatents del Front
Medalla del Llarg Servei a la Wehrmacht Medalla del Llarg Servei a la Wehrmacht de I i IV classe
Medalla de l'1 d'octubre de 1938 amb barra "Castell de Praga" Medalla de l'1 d'octubre de 1938 amb barra "Castell de Praga"
Medall del retorn del districte de Medel Medalla del Retorn del Distrite del Memel
Insígnia de Combat de Tancs en Plata
Medalla al Valor Militar en Plata Medalla al Valor Militar en Plata (Itàlia) (22/04/1941)
Gran Oficial de l'Orde Militar de Savoia Creu de Gran Oficial de l'Orde Militar de Savoia (Itàlia) (1941)
Creu de Gran Oficial de l'Orde Colonial de l'Estrella d'Itàlia (Itàlia) (28/04/1942)
Insígnia combinada de Pilot–Observador en Or i Diamants
Cinta de màniga d'Àfrica
Orde de Miquel el Valent Orde de Miquel el Valent de 2a i 3a classe (Romania) (12/07/1944)
Insígnia de ferits 1939 en Or Insígnia de Ferits 1939 en Or (07/08/1944)

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]