Erich Raeder

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Erich Raeder
(24 d'abril de 1876 - 6 de novembre de 1960) (84 anys)
Erich Raeder
Lloc de naixement: Bandera de l'Imperi Alemany Wandsbek, Imperi Alemany
Lloc de defunció: Bandera d'Alemanya Kiel
Lleialtat: Bandera de l'Imperi Alemany Imperi Alemany (fins a 1918)
Bandera d'Alemanya República de Weimar (fins a 1933)
Alemanya nazi Alemanya Nazi
Bandera d'Alemanya R.F.A.
Arma/servei: Exèrcit Alemany Kaiserliche Marine
República de Weimar Reichsmarine
Pavelló de la Kriegsmarine Kriegsmarine
Anys de servei: 18941943
Rang: Großadmiral Großadmiral
Comandaments: Cap de la Kriegsmarine
Batalles/guerres:
Condecoracions: Creu de Cavaller de la Creu de Ferro
Cavaller de l'Orde de Hohenzollern

Erich Johan Albert Raeder (24 d'abril de 18766 de novembre de 1960 va ser un militar naval alemany abans i durant la Segona Guerra Mundial. Ostentà el màxim rang naval possible (el de Großadmiral –Gran Almirall–) el 1939, sent el primer que hi arribava des de Alfred von Tirpitz. Raeder comandà la Kriegsmarine (marina de guerra alemanya) durant la primera meitat de la Segona Guerra Mundial, però dimití el 1943 i va ser substituït per Karl Dönitz. Va ser sentenciat a cadena perpètua als judicis de Nuremberg, però va ser posat en llibertat uns anys després i va escriure la seva autobiografa.

Biografia[modifica | modifica el codi]

Inicis[modifica | modifica el codi]

Raeder va néixer a una família de classe mitjana a Wandsbek, un dels 7 districtes de la ciutat d'Hamburg]. El seu pare era director d'escola. S'allistà a la Kaiserliche Marine (Marina Imperial Alemanya) el 1894, ascendint ràpidament a l'escalafó, esdevenint Cap d'Estat Major de l'almirall Franz von Hipper el 1912. Durant la Primera Guerra Mundial serví en aquest destí així com en diversos destins de combat, prenent part a les batalles del Banc Dogger i de Jutlàndia.

Després de la guerra seguí ascendint a la jerarquia naval esdevenint Konteradmiral el 1922, així com Inspector d'Instrucció Naval. En aquest moment comença a traçar un programa per a dotar al cos d'oficials i sots-oficials navals preparats per a un duel naval desigual. Les bases d'aquest programa eren:

  1. només a través d'una disciplina ferma però amistosa es pot esperar que una tripulació aconsegueixi un alt nivell d'eficiència
  2. el requisit previ per a tal estat de disciplina és un cos d'oficials i sots-oficials ben disciplinat
  3. un sentiment d'orgull i respecte propi modest però definit, commensurat amb el rang dels oficials, animat cap al cos d'oficials si és per completar els seus deures.

A més d'aquests fonaments per a restaurar un esperit de cos, procurà estrènyer les relacions entre els oficials de línia i els oficials enginyers. Tot això va portar un quadre de mariners lleials i ben preparats.

Entre 1922-23, perquè el Tractat de Versalles no permetia que hi hagués cursos acadèmics de reciclatge per a oficials de nivell mitjà i superior, Raeder emprà els seus propis llibres de text i apunts escolars per desenvolupar un programa de preparació per a oficials. Si bé en un inici tan sols durava dues setmanes, el 1927 el curs arribà a ocupar un any i mig. Era denominat "Curs per a Assistents d'Oficials Comandants", burlant de nou les restriccions del tractat.

El 1925 va ser promogut a Vizeadmiral. Tot i els disturbis habituals de l'època, la Marina aconseguí restar a part de tots els canvis polítics. En el seu nou destí com a Comandant del Districte Naval del Bàltic, el seu interès va ser reinstaurar algunes de les antigues tradicions i costums de la Kaiserliche Marine, especialment aquelles que promovien una millor relació entre la Marina i la comunitat civil. Sota la seva comandància es tornà a obrir el Club Naval de Regates de Kiel, obtenint un camí paral·lel per a entrenar les tripulacions, i el port de Kiel començà a allotjar naus de guerra d'altres nacions (entre elles, el 1928 rebé una visita del rei d'Espanya (Alfons XIII. El 31 de maig de 1926 rebé el doctorat honorífic de Filosofia per la Universidad Christian-Albrecht de Kiel.

A l'octubre de 1928, després de la dimissió de l'Almiral Hans Zenker per un escàndol financer, Raeder va ser promogut a Almirall i nomenat Comandant en cap de la Reichsmarine (Oberbefehlshaber der Kriegsmarine), la Marina de la República de Weimar. Les seves condicions per a acceptar el càrrec va ser un control sota restriccions sobre totes les operacions navals, un accés directe al Ministre de Defensa per discutir tots els afers navals, i una completa independència de la Reichsmarine respecte al Heer. Això li permetia no estar lligat a les finances del Heer, així com que el control de la Marina quedés sota la comandància d'un únic almirall, i no pas de l'OKH. Tanmateix es convertia en responsable de les diverses iniciatives per a l'expansió de l'Armada, usualment sota contractes secrets, sobretot amb l'estudi i el desenvolupament d'armes prohibides pel Tractat de Versalles.

La reconstrucció de la Kriegsmarine[modifica | modifica el codi]

Si bé li disgustava el Partit Nazi, recolzà enèrgicament l'intent d'Adolf Hitler per reconstruir la Kriegsmarine, mentre que aparentment estaven en desacord en moltes altres matèries, especialment el caràcter agressiu i les polítiques ultranacionalistes. El 1934 es preparà la construcció del Gneisenau i del Scharnhorst i, el 1935, proposà a Hitler l'anomenat Pla Z de rearmament de la Kriegsmarine, que començà el 1939 i havia d'estendre's fins al 1946. Entre altres mesures es trobaven la construcció d'una gran quantitat de navilis de guerra de gran desplaçament i el seu equipament amb canons similars als dels cuirassats de la classe King George britànics, a més de la construcció dels submarins (U-Boots), els quals havien de realitzar-se en un complet secret. A més, disposà la conversió de vaixells mercants en mercants armats amb un poder de foc similar d'un creuer lleuger. El 1936, després de l'Acord Naval Germano-Britànic, s'acordà la construcció dels cuirassats Bismarck i Tirpitz. El 20 d'abril de 1936, uns dies abans del 60è aniversari de Raeder, Hitler el promogué a Generaladmiral com a mostra de reconeixement pels seus esforços per reconstruir la Kriegsmarine. En el seu intent de reconstruir la Marina alemanya, Raeder tingué disputes constants amb Hermann Göring i la creació de la seva Luftwaffe.

Raeder temia les ambicions polítiques de Hitler, sobretot l'amenaça d'una guerra massa aviat amb el Regne Unit. Al gener de 1939, Raeder revisà el "Pla Z", segons la qual Alemanya no podria disposar d'una flota equilibrada fins al 1948, i tot i que Hitler la volia abans, va assegurar-li a Raeder que no la necessitarien fins al 1944.

Segona Guerra Mundial[modifica | modifica el codi]

El 1939 va ser promogut a Großadmiral, sent el primer a arribar a aquest rang en temps de guerra des d'Alfred von Tirpitz a la I Guerra Mundial. Des de l'inici de les hostilitats estava convençut que, per derrotar a la Gran Bretanya, el primer objectiu estratègic havia de ser les línies de comerç, les quals havien de ser atacades amb flotes formades per cuirassats i creuers, així com per submarins: la velocitat superior dels cuirassats de butxaca i dels creuers alemanys els permetia atacar les unitats lleugeres de la Royal Navy o escapar dels cuirassats britànics, més pesats i lents.

Va proposar l'Operació Weserübung, la invasió de Dinamarca i de Noruega per tal de protegir els seus ports dels atacs de la RAF, així com per poder disposar de sortides directes cap al Mar del Nord, si bé en el seu fur intern preferia la neutralitat noruega, car no tenia cap cost de tropes ni subministraments i seguiria proveint a Alemanya matèries primeres vitals, especialment el ferro. Aquestes operacions van ser completades amb èxit, si bé amb unes pèrdues relativament quantioses. Amb aquest cop també s'eliminava la possibilitat que Gran Bretanya pogués efectuar un bloqueig efectiu del Bàltic, com ja havia succeït a la Gran Guerra.

Raeder no recolzà l'Operació Lleó Marí, la planejada invasió alemanya de les illes britàniques. Creia que la guerra al mar es podia realitzar millor amb una estratègia d'aproximació indirecta, incrementant el nombre de submarins i de petits vaixells de superficie en servei. Això, a més d'un focus estratègic al teatre de la mediterrània, incloent una forta presència alemanya al Nord d'Àfrica, a més de la invasió de Malta i de l'Orient Mitjtà.

Els seus arguments en contra de l'Operació Lleó Marí es basaven en els seus dubtes sobre la decisiva superioritat aèria alemanya sobre el Canal de la Mànega i la inferioritat naval alemanya a la zona, a més que estava segur de què aquella idea estava robant temps i recursos per a la que, segons ell, era l'única manera de vèncer al Regne Unit: ofegant el seu comerç. La superioritat aèria era un requisit bàsic per a evitar l'hostigament catastròfic de la força d'invasió alemanya a mans de la RAF i de la Royal Navy. Com que tal requeriments no van tenir lloc, la invasió va ser posposada indefinidament donat el fracàs de la Luftwaffe a obtenir la superioritat aèria durant la Batalla d'Anglaterra. Però tot just a continuació, la màquina de guerra alemanya s'orientà cap a l'Operació Barbarroja, la invasió alemanya de la Unió Soviètica, a la qual Raeder s'oposava totalment.

Dimissió i retir[modifica | modifica el codi]

Una sèrie d'operacions fracassades després d'aquell moment, combinat amb l'èxit espectacular de les flotes de submarins de l'almirall Dönitz, van fer que Raeder fos nomenat Almirall-Inspector de la Kriegsmarine al gener de 1943 i, finalment, oferí la seva dimissió i es retirà formalment de la Kriegsmarine al maig de 1943, després d'una carrera de 60 anys a la Marina, sent durant els darrers 10 anys el Comandant en Cap. Karl Dönitz el succeí com a Comandant en Cap de la Kriegsmarine el 30 de gener de 1943.

Va ser capturat per l'Exèrcit Roig el 23 de juny de 1945 i empresonat a Moscou fins al 20 de novembre. Va ser acusat de crims contra la Pau i Crims de Guerra als Judicis de Nuremberg, per animar a fer una guerra d'agressió, càrrec que s'originava a la seva tasca en el plans de la invasió alemanya de Noruega (tot i que Gran Bretanya i França també es preparaven per a l'ocupació de la regió de Narvik, amb els homes i el material embarcats, sent només aturats perquè Alemanya s'avançà). Va ser condemnat a cadena perpètua, però posteriorment va ser reduïda i, per problemes de salut, alliberat el 26 de setembre de 1955. El 1957 publicà la seva autobiografia, Mein Leben, i morí a Kiel el 6 de novembre de 1960.

Llegat[modifica | modifica el codi]

Si bé en línies mestres Raeder no va ser ni un geni de la innovació ni un estrateg brillant, ni mai no va comandar un vaixell de guerra (si bé va servir en diversos i estava a l'Estat Major de l'Almirall Hipper durant la Batalla de Jutlàndia), la seva contribució rau en el seu talent com a líder (en certa manera, com succeeix amb Eisenhower. Segons Raeder, la preparació i la disciplina havien de ser els punts bàsics de suport de la Kriegsmarine.

Raeder va advertir la gran importància del domini del mar i lamentà la incapacitat dels líders alemanys per a comprendre les lliçons de la I Guerra Mundial, on un dels principals motius de la derrota va ser el bloqueig naval al Mar del Nord.

Tot i que discutí molt amb Hitler sobre el paper que havia de realitzar la Kriegsmarine, donada a la incomprensió i al total desconeixement del dictador de la guerra al mar, el cert és que complí les ordres que va rebre com un professional.

Promocions[modifica | modifica el codi]

Condecoracions[modifica | modifica el codi]

[1]

DEU EK Ritter BAR.svg Creu de Cavaller de la Creu de Ferro (30-9-1939) com Großadmiral i Comandant en Cap de la Marina
D-PRU EK 1914 1 Klasse BAR.svg Creu de Ferro de 1a Classe– 1914 (18-2-1915)
D-PRU EK 1914 2 Klasse BAR.svg Creu de Ferro de 2a Classe– 1914 (19-11-1914)
DEU EK 1Kl 1939Clasp BAR.svg Barra de 1939 Creu de Ferro de 1a Classe – 1914 (9-1939)
DEU EK 2Kl 1939Clasp BAR.svg Barra de 1939 Creu de Ferro de 2a Classe – 1914 (9-1939)
D-PRU Roter Adlerorden swords war-ribbon BAR.svg Creu de Cavaller amb Espases del Reial Orde Prussià de Hohenzollern (3-6-1916)
  • Medalla de l'Orde Imperial Xinès dels Dos Dracs de 3a Classe (10-10-1898)
  • Medalla en acer del Pensador Xinès (12-12-1901)
PRU Roter Adlerorden BAR.svg Medalla de l'Àliga Roja de 4a Classe (Prússia) (22-6-1907)
  • Cavaller d'Honor de 2a classe de la Casa de Grossherzoglich Oldenburgischen i Medalla del Duc Friedrich Ludwig amb la corona de plata (17-9-1907)
Ord.Aquilarossa-MED.png Medalla de l'Àliga Roja de 4a Classe amb corona (Prússia) (5-9-1911)
GRE Order Redeemer 1Class.png Gran Creu de l'Orde del Salvador (Grècia) (14-5-1912)
  • Creu de l'Orde de Franz Joseph (Imperi Austro-Hongarès) (5-9-1911)
  • Medalla de l'Orde de Sant Estanislau de 2a classe (Rússia) (16-4-1913)
  • Medalla de Plata d'Imtiaz amb Espases (Turquia)
Lluna Creixent de Ferro Lluna Creixent de Ferro (Turquia)
Friedrich-August Cross - military (Oldenburg) - ribbon bar.png Creu de Friedrich August de 1a i 2a classe ( Oldenburg)
Ord.Merit.Mil.Bavaria with Swords and Crown.jpg Medalla Militar del Servei Distingit de 4a classe amb Espases i Corona (Baviera) (20-12-1916)
  • Medalla Commemorativa de la Guerra (Bulgària) (20-11-1917)
  • Creu del Servei Militar Distingit amb Distintiu de Guerra de 3a classe (Àustria) (4-9-1918)
  • Creu del Servei d'Honor (Prússia)
ESP Gran Cruz Merito Naval (Distintivo Blanco) pasador.svg Gran Creu de l'Orde del Mèrit Naval (Espanya) (16-11-1928 i 21-8-1939)
  • Creu de Gran Oficial de l'Orde Militar (Xile) (1-8-1930)
  • Medalla Commemorativa de Guerra amb Espases (Hongria) (3-6-1931)
  • Gran Creu del Mèrit Militar (Bulgària) (28-6-1934)
DEU Ehrenkreuz des Weltkrieges Frontkaempfer BAR.svg Creu d'Honor dels Combatents de 1914-18 amb espases
  • Creu del Mèrit de 1a classe (Hongria) (5-12-1934)
  • Gran Creu amb Espases de l'Orde de la Rosa Blanca (Finlàndia) (27-2-1936)
DEU WH-Dienstauszeichnung (Heer-KM) 25Jahre BAR.svg Creu dels 25 anys de Servei (2-10-1936)
Планка Золотой партийный знак НСДАП.svg Insígnia d'Or del NSDAP (30-1-1937)
  • Gran Creu de l'Orde de Jade con banda blanca i vora vermella
Gran Creu de l'orde de Sant Maurici i Sant Llàtzer Gran Creu de Cavaller de l'Orde de Sant Maurici i Sant Llàcer (Itàlia) (29-9-1937)
Oficial de l'Orde de Sant Maurici i Sant Llàtzer Creu d'Oficial de l'Orde de Sant Maurici i Sant Llàtzer (Itàlia) (7-5-1934)
JPN Kyokujitsu-sho Paulownia BAR.svg Gran Cordó de l'Orde del Sol Naixent amb Flors de Paulònia (Japó) (9-11-1937)
  • Medalla Commemorativa de Guerra amb Espases (Bulgària) (30-11-1937)
POL Order Orła Białego BAR.svg Cavaller de l'Orde de l'Àguila Blanca (Polònia) (2-6-1939)
Memel Medal Bar.PNG Medalla del Retorn del Distrite del Memel (20-3-1939)
St.AlexanderOrder-ribbon.svg Gran Creu amb Espases de l'Orde de Sant Alexandre (Bulgària) (3-9-1941)
Order Michała Walecznego.png Cavaller de 1a Classe de l'Orde de Miquel el Valent (Romania) (14-10-1941)
VR1 3 ilman ilman tunnuksia.png Gran Creu amb Espases de l'Orde de la Llibertat (Finlàndia) (25-3-1942)
Cavaliere di gran croce OMS BAR.svg Gran Creu de l'Orde Militar de Savoia (Itàlia) (4-4-1942)
DEU KVK Ritter swords BAR.svg Creu de Cavaller de la Creu al Mèrit de Guerra amb espases (8-2-1943)

Referències[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Erich Raeder