Orde de Sant Maurici i Sant Llàtzer

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Orde de Sant Maurici i Sant Llàtzer
italià: Ordine dei Santi Maurizio e Lazzaro
Medalla de Commendatore
Atorgada per: Ducat de Savoia Ducat de Savoia
Regne de Sardenya Regne de Sardenya
Itàlia Regne d'Itàlia
Casa de Savoia Casa Savoia
Tipus: Orde dinàstic
Concessió : Personal militar
Estatus: Cessat
Concedit només de manera privada
Creada: 1572
Creador: Manuel Filibert de Savoia
Graus: 5 (Gran Creu, Gran Oficial, Comendador, Oficial, Cavaller)
Lema: FERT
Ordre de precedència
Superior: Orde Suprem de la Santíssima Anunciació
Inferior: Orde militar de Savoia

L'Orde de Sant Maurici i Sant Llàtzer és un orde de cavalleria atorgat per la Casa de Savoia i després pels reis d'Itàlia, abans que el país esdevingués una república, i atorgat com a recompensa pels mèrits especials pel servei civil o militar a l'estat, d'acord amb els estatuts, en els camps de la ciència, la literatura, les arts, la indústria i qualsevol activitat que serveixi per portar honor i grandesa a la Nació Italiana.

Història de l'Orde[modifica | modifica el codi]

Va sorgir de la fusió de dos ordes més antics: l'Orde de Sant Maurici, del 1434, i l'Orde de Sant Llàtzer de Jerusalem, de 1100.

Dels seus orígens, l'Orde de Sant Maurici era un Ordine combattente, un orde combatent, atorgat per lluitar contra els luterans i els calvinistes. Pel seu costat, l'Orde de Sant Llàtzer provenia dels "Germans de Sant Llàtzer", uns croats que van formar una leproseria a Jerusalem a l'època del Regne Llatí de Jerusalem, cap al 1090. Amb la caiguda d'Acre en 1291, els cavallers de Sant Llàtzer abandonaren Terra Santa i Egipte i s'establiren primer a França i, en 1311, a Nàpols.

Al segle XVI l'orde era en decadència. A petició del duc de Savoia Emanuele Filiberto, els dos ordes es van unificar en 1572 per la butlla Pro commissa Nobis del papa Gregori XIII, tot just un any després de la batalla de Lepant, amb l'ànim de lluitar contra els infidels. Tot i així, durant el segle XVI va perdre la seva raó de ser militar.

El 15 de gener de 1573 s'autoritzà que la Creu de Sant Maurici pogués sobreposar-se a la de Sant Llàtzer i, en 1643, els membres van quedar obligats a lluir la insígnia de l'orde sempre que estiguessin en públic.

L'orde estava sota la jurisdicció eclesiàstica, sota l'autoritat del Gran Prior, que compartia l'autoritat amb altres alts funcionaris: el Gran Almirall, el Gran Mariscal, el Gran Conservador, el Gran Canceller i el Gran Hospitaler.

L'orde estava dividida en 2 classes: Cavallers de Justícia i Cavallers de Gràcia. Als Cavallers de Justícia se'ls demanava provar diverses qualificacions incloent noblesa per part dels quatre avis. Als Cavallers de Gràcia se'ls requeria ser catòlics, de família honesta, nascut de matrimoni legítim i de bones maneres. En aquesta època estava dividida en dos graus: Gran Creu i Cavaller.

En 1831 s'efectuà una nova reforma dels estatuts, introduint el grau de Comandant com a grau intermedi entre la Gran Creu i el Cavaller. En 1839 s'introduí la Medalla de Maurici pel servei militar.

El rei Víctor Manuel II la va fer ressorgir de nou, concedint-la pel servei distingit en afers civils i militars, com un orde més exclusiu que l'Orde de la Corona d'Itàlia.

En 1860 la tornà a reformar, unificant les classes de Justícia i Gràcia i eliminant les antigues dignitats de Gran Almirall i Gran Mariscal. Tanmateix s'introduïren dos nous graus mitjans: Oficial i Gran Oficial, per figurar entre el Cavaller i el Comandant, i el Comandant i la Gran Creu respectivament. La jurisdicció eclesiàstica del Gran Prior també quedà eliminada, i les esglésies de l'orde passaren a la jurisdicció dels bisbes locals (si bé es van mantenir els drets per emprar les basíliques de Torí i Càller i el Priorat de Torre Pellice)

Durant els 86 anys del regnat dels Savoia a Itàlia, l'Orde de Sant Maurici i Sant Llàtzer va ser la segona més alta del regne, només al darrere de l'Orde de la Santíssima Anunciació (afegir només que els cavallers de l'Anunciació rebien automàticament la Gran Creu de l'Orde de Sant Maurici i Sant Llàtzer)

Després de la caiguda de la monarquia, al 1952, el govern italià canvià l'orde, anomenant-se ara Orde al Mèrit de la República Italiana, deixant-la com un "ens moral", una entitat sense ànim de lucre dedicat a la caritat (orfenats, hospitals, escoles, etc.), amb el President de la República com a President de l'Alt Patronat. Per la seva part, la casa de Savoia, encara posseïdora per raons dinàstiques del Gran Mestratge, segueix atorgant l'orde des de l'exili.

Graus[modifica | modifica el codi]

Estava dividida en 5 graus:

  • Cavalieri - CAVALIERI – Cavaller (sense límit de membres) – Llueix la mateixa insígnia que l'Oficial, però sense la corona.
  • Ufficiale - UFFICIALI (Oficial) - un màxim de 2.000 membres. Llueix la insígnia de 35mm de diàmetre sota una corona reial suspesa d'un galó penjant a l'esquerra del pit.
  • Commendatore - COMMENDATORI (Comandant) - amb un màxim de 500 membres. Llueix la insígnia de 50mm de diàmetre sota una corona reial suspesa d'un galó del coll
  • Grandi ufficialiGRANDI UFFICIALI (Gran Oficial) - amb un màxim de 150 membres. Llueix la insígnia de 50mm de diàmetre sota una corona reial suspesa d'un galó del coll, amb l'estrella de 4 puntes.
  • Cavalieri di Gran Croce Decorati del Gran Cordone - CAVALIERI DI GRAN CROCE DECORATI DEL GRAN CORDONE (Cavaller Gran Creu amb Gran Cordó) - amb un màxim de 60 membres. Llueix la insígnia de 67mm de diàmetre sota una corona reial suspesa d'una banda, així com l'estrella de 8 puntes.
  • Medalla Mauriciana - MEDALLA MAURICIANA s'atorgava pel mèrit militar després de 50 anys de servei a l'Exèrcit.
Manera de portar les insígnies de l'Orde de Sant Maurici i Sant Llàtzer
Medalla
Medalla de Commendatore
Grand'Ufficiale
Galons des del 1855 al 2 de juny de 1946
Cavalieri
Cavaliere
Ufficiale
Ufficiale
Commendatore
Commendatore
Grand'Ufficiale
Grand'Ufficiale
Gran Creu de l'orde de Sant Maurici i Sant Llàtzer
Gran Croce
Galons del 2 de juny de 1946 al 3 de març de 1951 de la República Italiana
Galons des del 3 de març de 1951 per concessió privada de la Casa de Savoia
Cavalieri
Cavaliere
Ufficiale
Ufficiale
Commendatore
Commendatore
Grandi ufficiali
Grand'Ufficiale
Cavalieri di Gran Croce Decorati del Gran Cordone
Gran Croce

Insígnia[modifica | modifica el codi]

La insígnia és una creu botonada d'esmalt blanc sobre base d'or, amb una creu de Malta en aspa d'esmalt verd, amb els braços acabats en perles sobre base d'or. L'estrella és de 8 puntes per a la Gran Creu i 4 puntes per al Gran Oficial, amb la insígnia a sobre. Ambdues són de plata. El galó de l'orde és verd poma, i la sobrevesta de l'orde és vermella amb la Creu de l'Orde al pit.

Receptors selectes[modifica | modifica el codi]

Vegeu també Categoria:Receptors de Orde de Sant Maurici i Sant Llàtzer

Articles relacionats[modifica | modifica el codi]

Referències[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Orde de Sant Maurici i Sant Llàtzer
  1. Senato della Repubblica: biographical summary
  2. Collezione delle Leggi e de'Decreti Reali del Regno delle Due Sicilie, Stamperia reale, 1846, p.85