Mudhàffar-ad-Din Xah Qajar

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Mudhàffar al-Din Xah

Mudhàffar-ad-Din Xah Qajar (Teheran 25 de març de 1853- 6 de gener de 1907) fou xa de Pèrsia de la dinastia qajar. Era fill de Nàssir-ad-Din Xah Qajar (1848-1896 ) i de Xukuh al-saltana (filla de Fath Ali Mirza i néta de Fat·h-Alí Xah Qajar, xa del 1797 al 1834).

Príncep hereu[modifica | modifica el codi]

Inicialment el primer hereu (wali ahd) fou el seu germà gran Sultan Mahmud Mirza (nascut el 1849) el 5 d'octubre de 1849, però va morir l'abril de 1850. Llavors fou hereu Sultan Muin al-din Mirza (nascut el 8 de febrer de 1852 i proclamat l'agost, però va morir el 6 de novembre de 1856. Tot seguit l'hereu fou Muhammad Qasim Mirza (tot i que la seva mare no era una princesa qajar), nascut el 1852 i proclamatr el 4 d'agost de 1857, que igualment va morir jove el 29 de juny de 1858. Llavors Mudhàffar al-Din va ser nomenat governador de l'Azerbaidjan (1861) i proclamat formalment hereu el 21 de maig de 1862. Es suposa que posteriorment el seu germà gran, Masud Mirza (Zill al-Sultan), nascut el 5 de gener de 1850[1] o un germà més jove, Kamran Mirza (Naib al-saltana Amir-i-Kabir), nascut el 22 de juliol de 1856[2] van presentar algunes objeccions, però quan quasi quanta anys després fou assassinat Nasir al-Din Shah l'1 de maig de 1896, Mudhàffar al-Din va pujar al tron sense cap oposició visible i fou coronat a Teheran el 8 de juny de 1896.

Regnat[modifica | modifica el codi]

El tresor estava esgotat i el 1897 va acceptar la proposta del sadr-i azam Amin al-Dawla de contractar experts belgues per reorganitzar i dirigir el servei de duanes. Els primers experts van arribar el 1898 i van fer reformes molt eficaces però impopulars entre els perses. Els ingressos van començar a augmentar però els comerciants van veure disminuir els seus marges per l'augment de taxes; també els religiosos es van oposar a la taxació per "cristians" sobre musulmans. El nombre de belgues fou cada cop més gran i les seves tasques ampliades, el que fou vist com una submissió del país a l'estranger. Com que ni amb l'augment dels ingressos el govern en tenia prou, va contractar dos préstecs a Rússia (gener del 1900 i abril de 1902) el que va reforçar la idea que el xa estava disposat a vendre el país als estrangers. També es van vendre concessions a empreses estrangeres que van aportar petits beneficis entre les quals la concessió a W. K. d'Arcy de prospeccions petrolieres (28 de maig de 1901), les primeres al país. Els diners recaptats van servir en part per pagar els deutes de sous a l'exèrcit, però també a donar pensions a funcionaris que eren corruptes, i a pagar les gran despeses de la casa reial amb viatges a Europa freqüents (1900, 1902 i 1905) on, a part de les despeses mèdiques degut a la salut precària del xa, es feien altres despeses extravagants. Va estar a Anglaterra el 1900 (però va marxar a causa de la mort d'un fill de la reina Victòria) i el 1902 (el rei Eduard VII es va negar a atorgar al xa l'orde de la Xarretera) si bé el 1903 aquesta orde fou enviada a Teheran, portada per Lord Downe, després de certes negociacions.

Va donar el govern provincial de l'Azerbaijan, com era costum, al seu fill hereu, però aquest va actuar amb avarícia i rapacitat. Un germà, Malik Mansur Mirza (Shuja al-saltana) va ocupar diverses vegades el govern del Fars (que va tenir 10 canvis de governador entre 1896 i 1907). A Arabistan i Luristan els funcionaris perses no hi volien anar. A alguns llocs del país els babis foren atacats en incidents aïllats.

El 1903 Pèrsia fou assolada per una epidèmia de còlera que va arribar a Teheran el 1904. El xa va sortir de la capital cap a Talikan, i quan el còlera va arribar a aquesta zona, va voler sortir del país i fou difícil de convèncer-lo per restar. Les mesures higièniques preses pels belgues per aturar l'epidèmia van resultar també impopulars. Ja passat el perill va viatjar per tercer cop a Europa.

Quan van començar les protestes constitucionalistes va tardar en actuar i aquestes es van engrandir fins que ja era massa tard. Els esdeveniments es van precipitar als darrers mesos de 1906 i es va crear el parlament i promulgar la Llei Fonamental (Kanum-i asasi) que el xa va haver de signar el 30 de desembre de 1906 només 7 dies abans de morir, doncs els reformistes temien que si el xa moria el seu hereu no acceptaria les reformes i voldria restaurar el absolutisme (com va passar).

Família[modifica | modifica el codi]

Mudhàffar al-Din es va casar diverses vegades: la primera (1867) amb la seva cosina Amirzadi Taj ul-Mulk Umm al-Khhalkan, mare del príncep hereu (i successor) Muhàmmad-Alí Xah Qajar (nascut el 21 de juny de 1872), que fou repudiada el 1874 i es va casar en segones noces amb Hajji Mirza Ali Khan Nasir us-Sultana (+ 1 de novembre de 1909), que erta filla gran de Mirza Muhammad Taqi Khan-e Farahani Amir Kabir o Amir-i-Nizam (que fou primer ministre) i de Izzat al-Dawla (germana de Nàssir-ad-Din Xah Qajar). la segona vers 1875 amb Xahzadi Nizhat us-Sultana, filla de Xahzada Ismail Mirza Shuja al-saltana. La tercera el 1881, amb Ashraf Khanum Surur al-saltana, que fou l'esposa principal i era filla gran del príncep Firuz Mirza Nusrat al-Dawla que fou governador de Fars i Azerbaidjan. La quarta amb Nur al-Daula, una dama de l'Azerbaidjan. La quinta amb Dilpasand Khanum Muazzaz al-saltana. La sexta (vers 1896) amb Ulfat Khanum Khazin-i-Aqdas (+ 7 de gener de 1907). La setena esposa podria ser Hazrat-e-Olia. Va tenir sis fills:

  • 1) Muhammad Ali Xah, xa de Pèrsia
  • 2) Xahzada[3] Malik Mansur Mirza Shua al-Sultana (+ 1920)
  • 3) Xahzada Abu'l Fath Mirza Salar al-Daula[4]
  • 4) Xahzada Abu l-Fazil Mirza, Azad al-Sultan[5]
  • 5) Xahzada Husain Quli Mirza (Hossein-gholi Mozaffari) Nuzrat us-Sultana[6]
  • 6) Xahzada Nasir al-Din Mirza[7]

Y 17 filles:

  • 1) Xahzadi[8] Fakhr al-Sultana (+ 1926)
  • 2) Xahzadi Ihtiram al-Sultana (+1903)
  • 3) Xahzadi Qamar al-Daula (+ 1893)
  • 4) Xahzadi Ashraf us-Sultana (+1907)
  • 5) Xahzadi Izzat al-Daula (Umm al-Khakan)
  • 6) Xahzadi Qamar us-Sultana (+1924)
  • 7) Xahzadi Nur al-Sultana
  • 8) Xahzadi Shams al-Mulk
  • 9) Xahzadi Shukoh al-Sultana
  • 10) Xahzadi Malika ul-Mulk àlies Shukoh al-Daula
  • 11) Xahzadi … Khanum (+ amb 12 anys)
  • 12) Xahzadi Ashraf Khanum Fakhr al-Daula
  • 13) Xahzadi Aqdas al-Sultana
  • 14) Xahzadi Aqdas al-Daula
  • 15) Xahzadi Nazhat al-Mulk
  • 16) Xahzadi Anwar al-Daula
  • 17) Xahzadi Faruk al-Daula

Germans de Mudhàffar al-Din:

  • 1) Xahzada[3] Sultan Mahmud Mirza (+ 1850)
  • 2) Xahzada Sultan Masud Mirza Zill al-Sultan (+ 1918)
  • 3) Xahzada Sultan Muin ud-din Mirza (+ 1856)
  • 4) Xahzada Malik Xah Mirza (++ als pocs mesos de néixer)
  • 5) Xahzada Sultan Muhammad Mirza (+ als vuit dies de néixer)
  • 6) Xahzada Muhammad Qasim Mirza Amir-i-Kabir (+ 1858)
  • 7) Xahzada Sultan Husain Mirza Jalal al-Dawla (+ 1868)
  • 8) Muzaffar al-Din Xah, xa de Pèrsia
  • 9) Xahzada Rukn al-Din Mirza (+ 1856 amb tres anys)
  • 10) Xahzada Kamran Mirza, Amir-i-Kabir (+ 1927)
  • 11) Xahzada Sultan Nuzrat sl-Din Mirza Salar us-Sultana (+ vers 1904)
  • 12) Xahzada Mansur al-Din Mirza (+1883).
  • 13) Xahzada Muhammad Reza Mirza Rukn al-Sultana (+ vers 1952)
  • 14) Xahzada … Mirza (+ 1883)
  • 15) Xahzada Malik Qasim Mirza (+1887)
  • 16) Xahzada … Mirza (+ 1890)
  • 17) Xahzada Husain Ali Mirza (Hosein-Ali Turkman Naseri) Yamin us-Sultana (+ vers 1945)
  • 18) Xahzada Rukn ud-din Mirza (+ ?)
  • 19) Xahzada Sultan Ahmad Mirza Azad al-Sultana (+ 1939)
  • 20) Xahzada … Mirza. (+1892)
  • I va tenir també 22 germanes.

Notes[modifica | modifica el codi]

  1. va ser governador de Mazanderan 1861-1865, de Fars 1862-1865, de Isfahan 1865-1870, de Fars 1870-1871, de Fars 1872-1873, de Yedz 1878-1888, de l'Arabistan, Khuzestan, Luristan i Kermanshah 1880-1887/1888, de Yedz 1889-1890, de Isfahan 1906-1907, de Fars maig a juliol de 1908, de Isfahan 1916 i altre cop de 1917 a 1918. Exiliat a Europa del 1908 al 1916, mort a Isfahan, 2 de juliol de 1918, deixant 14 fills i 11 filles
  2. fou gobernador de Teheran de 1860 a 1861 i de 1875 a 1876, de Mazanderan i Gilan de 1878 a 1884, i de Khuurasan del 1916 al 1917. Ministre de la Guerra de 1869 a 1873, el 1884, el 1896 i del 1906 al 1909, i primer ministre el 1909. Va morir el 1927 deixant 3 fills i 9 filles
  3. 3,0 3,1 Shazada = príncep
  4. governador de Kermanxah 1897-1899, de Zandjan 1899-1900, d'Arabistan, Luristan and Burujud 1901-1904, de Khorasan 1904-1905, de Kurdistan 1905-1906. Revoltat contra el seu germà el 1907 fou derrotat i exiliat tornant el 1911, fent un segon intent de revolta i derrotat i exiliat el 1913. Va tornar i va intentar enderrocar als Pahlevi el 1926 però va fallar i va fugir a Europe i va viure exiliat a Haifa i Alexandria. Va morir el 1961
  5. governador d' Hamadan 1898-1901, de Sultanabad 1901-1903, de Gilan 1903-1906, de Luristan i Kermanxah 1911-1912, de Sultanabad 1913-1914 i de Luristan i Kermanxah 1920-1921. Mort el 1922
  6. Governador de Fars 1915, de Kirman 1915-1918, i de Fars altre cop 1921-1922. Mort després d'aquesta data
  7. governador del Khorasan, 1916, mort després d'aquesta data
  8. Shazadi = princesa

Referència[modifica | modifica el codi]


A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Mudhàffar-ad-Din Xah Qajar Modifica l'enllaç a Wikidata