Creuer Gneisenau

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Creuer Gneisenau
Bundesarchiv DVM 10 Bild-23-63-01, Schlachtschiff "Gneisenau".jpg
Història
En servei a Kriegsmarine Kriegsmarine
Encarregat 25 de gener de 1934
Col. de quilla 6 de maig de 1935
Amarament 8 de desembre de 1936
Allistament 21 de maig de 1938
Estat Molt malmès en un atac aeri el 26/27 de febrer de 1942. Decomissionat. Enfonsat a Gotenhafen (Gdingen) el 27 de març de 1945. Desballestat després de la guerra.
Característiques tècniques
Tipus Creuer pessat
Cuirassat
Classe classe Scharnhorst
Eslora 235,4 m
229,8 m a la línea de flotació
Mànega 30 m
Calat 9,93 m amb 37.500 t
Desplaçament 31.552t estàndard
38.900t a plena càrrega
Propulsió 3 turbines de vapor Brown-Boveri; 3 hèlix de 3 pales de 4,8 m de diàmetre; 161.164 hp (120,18 MW)
Velocitat 33 nusos (61 km/h)
Característiques militars
Armament 9 canons SK C/34 de 280 mm (11") en 3 muntatges triples[1]
12 canons SK C/28 de 150 mm (5,9") [2]en 4 muntatges dobles i 4 simples
14 canons antiaeris SK C/33 de 105 mm (4,1") en 7 muntatges dobles[3]
16 canons antiaeris de 37 mm SK C/30 en 8 muntatges dobles[4]
10 canons antiaeris C/30 o C/38 de 20 mm (ampliats a 38) [5]
6 tubs llançatorpedes de 533 mm (21")
Aeronaus 3 hidroavions Arado Ar 196
1 catapulta de doble final
Autonomia 10.100 milles nàutiques a 19 nusos
(18.700 km a 35 km/h)
Altres característiques
Electrònica Radar de 80 cm des de 1940[6]
Tripulació 1.669 tripulants (56 oficials, 1.613 mariners)
Drassana Deutsche Werke, Kiel
Comandants
Kapitän zur See Erich Forste
KzS Harald Netzbandt
KzS/KAdm Otto Fein
KzS Rudolf Peters

El Gneisenau va ser un vaixell capital de la classe Scharnhorst durant la Segona Guerra Mundial, referit tant com a cuirassat lleuger o com creuer de batalla [7] de la Kriegsmarine alemanya. Aquesta nau de 31.100 tones va ser la tercera en portar el nom del general prussià August von Gneisenau, després de la fragata blindada de 3 pals SMS Gneisenau (botada al 1879 i enfonsada al 1900) i el creuer blindat de la I Guerra Mundial SMS Gneisenau, destruït durant la batalla de les Malvines al 1914. Normalment anava acompanyat en batalla pel seu vaixell germà, el Creuer Scharnhorst.

Construcció[modifica | modifica el codi]

Dibuix del Gneisenau

Va ser encarregat al febrer de 1934 a les drassanes Deutsche Werke, Kiel. La construcció, però, va ser retardada. Va ser redissenyat i tornat a encarregar al maig de 1935. Quan va ser completat, estava al llindar dels límits establerts pel Tractat Naval de Washington de 35.000 tones, encara que Alemanya mai no havia estat coberta per aquell tractat.[8]

Portava un blindatge pal de 350mm, comparable als cuirassats moderns d'aquells temps, i molt més pesat que el dels creuers de batalla britànics de la I Guerra Mundial HMS Renown i HMS Repulse o que els cuirassats francesos Dunkerque i Strasbourg. Els vaixells anaven armats amb 9 canons de 280mm (11 polzades) com a armament principal. Si bé aquests tenien un llarg abast i una bona capacitat de penetració al blindatge a causa de la seva velocitat de sortida, no eren rival pels canons de 380mm (15 polzades) de la major part dels cuirassats d'aquells moments. La tria de l'armament va ser resultat de la seva posada en marxa precipitada.

Si s'hagués implementat una proposta de darrera hora per modificar l'armament principal a 6 canons de 380mm (15 polzades) en 3 torretes, el Gneisenau hagués estat un adversari formidable, més veloç que cap altre vaixell capital britànic i igual de blindat. Quan es dissenyà el Gneisenau, la Kriegsmarine no disposava de canons de 380mm; per tant, es decidí a seguir amb els canons de 280 mm, perquè la seva missió era atacar el comerç i no pas enfrontar-se amb un vaixell capital. En canvi, la velocitat superior podria ser emprada per evitar un combat amb un cuirassat. A causa de les prioritats i les limitacions imposades per la II Guerra Mundial, va seguir amb els seus canons de 280mm durant tota la seva carrera. Tant el Gneisenau com el Scharnhorst van ser dissenyats per tenir un llarg radi d'acció que els permetés atacar el comerç-

La botadura del Gneisenau va tenir lloc el 8 de desembre de 1936. El discurs va ser pronunciat pel Freiherr von Fritsch, i la vídua del Kapitän zur See Maerker el batejà. L'avarament no va tenir lloc sense incidents, car l'estructura de la nau no va poder aturar-se i va colpejar contra el moll que hi havia al davant, i encara que el vaixell no va patir danys, el moll va rebre un cop que li va deixar una marca de fins a 4 metres de fondària.

Es va considerar que era un vaixell bonic. Tant el Gneisenau com el Scharnhorst són generalment citats com els dissenys navals alemanys de més èxit. La posada en servei del Gneisenau va tenir lloc el 21 de maig de 1938. Es trià aquesta data per la crisi dels Sudets, encara que el vaixell seguia sense estar a punt. Després del viatge inaugural del 30 de juny al 8 de juliol de 1938, tornà a les drassanes per fer treballs d'afinació i remodelació. La crítica principal del disseny és que tenien una obra morta molt baixa, que els deixava "mullats" quan navegaven en aigües agitades. Això donà lloc a alteracions en la línia pura i a la instal·lació de "l'Arc Atlàntic" durant l'hivern de 1938, tot i que també ficava molta aigua al vaixell, fent que es malmetessin els instruments electrònics de la torre d'artilleria A. Entre agost i novembre de 1938 va portar a terme les proves de combat a l'Atlàntic.[9] Tot i aquestes modificacions, el Gneisenau va ser posat en servei en part amb greus errors i sense manera d'establir contacte amb l'enemic.

Història operativa[modifica | modifica el codi]

El Gneisenau al 1938.

El 9 de setembre de 1939, sis dies després que es declarés la guerra, va ser atacat pels avions de la Royal Air Force a Brunsbüttelkoog, sense rebre danys. El 8 d'octubre, salpà juntament amb el creuer Köln i 9 destructors per crear una diversió contra les forces aliades que buscaven el Deutschland. El Gneisenau va ser vist sovint en companyia del seu vaixell germà, el Scharnhorst, rebent el malnom de les "germanes lletges" a causa que normalment navegaven junts i del munt d'estralls que havien causat a la navegació britànica.

Al novembre de 1939, tots dos vaixells van enfonsar el mercant armat HMS Rawalpindi mentre que operaven a l'Atlàntic nord, però el Gneisenau va patir danys considerables en una tempesta.[10]

Operació Weserübung[modifica | modifica el codi]

Article principal: Operació Weserübung

A l'abril de 1940, el Gneisenau cobrí la invasió de Dinamarca i Noruega, i juntament amb el Scharnhorst, va combatre amb el HMS Renown; el Gneisenau va resultar danyat a la proa davantera i a la direcció principal dels canons durant l'acció, i els dos vaixells alemanys van retirar-se.[11] El 5 de maig topà amb una mina magnètica, patint danys per la col·lisió, inundacions i la pèrdua del control del vaixell durant 18 minuts. Els danys van quedar reparats el 21 de maig a Kiel. A la retirada britànica de Noruega, el Gneisenau i el Scharnhorst van sorprendre i enfonsar el portaavions britànic HMS Glorious i els seus dos escortes, els destructors HMS Acasta i Ardent. Durant els combats, l'Acasta va aconseguir impactar un torpede al costat d'estribord del Scharnhorst, sota la torreta Caesar, causant importants inundacions.[12]

El Gneisenau va ser torpedinat a l'Atlàntic Nord al mes de juny pel HMS Clyde, veient-se obligat a tornar a port de Trondheim, Noruega, per sotmetre's a reparacions.

Sortida a l'Atlàntic[modifica | modifica el codi]

Article principal: Operació Berlín

Després de ser reparat, tornà a unir-se al Scharnhorst en la campanya de més èxit contra el comerç, l'operació Berlín, a les ordres de l'almirall Günther Lütjens, i que va tenir lloc entre gener i març de 1941, durant la qual va enfonsar 14 vaixells per 8 del Scharnhorst, principalment combois sense escorta. Durant la missió van evitar els cuirassats de la Royal Navy que operaven com a escortes dels combois.[13]

Ambdós vaixells van tornar al port francès de Brest, on començaren els preparatius per a la seva propera missió. El Gneisenau va haver d'anar al dic sec per sotmetre's a reparacions menors. A inicis d'abril de 1941, una bomba sense explotar llançada pels bombarders del Comandament de Bombarders de la RAF durant els atacs constants contra les instal·lacions portuàries, van fer que el Gneisenau abandonés el dic sec, sent ancorat a un port interior. El 22è Esquadró de la RAF, una unitat del Comandament Costaner de la RAF amb seu a St. Eval va ser enviat a atacar el Gneisenau. Com a resultat de l'atac, el Gneisenau va ser torpedinat el 6 d'abril de 1941 per un Bristol Beaufort pilotat per l'Oficial de Vol Kenneth Campbell. Els danys van ser greus, i el Gneisenau va haver de tornar al dic sec... només per tornar a ser danyat per quatre bombes que li van caure la nit del 9 al 10 d'abril. Va haver de sotmetre's a reparacions a Brest durant el desembre de 1941.[14][15]

El Xoc del Canal[modifica | modifica el codi]

Article principal: Operació Cèrber

Al 1942, el Gneisenau i el Scharnhorst, acompanyats pel creuer pesat Prinz Eugen i d'una pantalla protectora de destructors i llanxes torpedineres, executaren una sortida cap a Alemanya, l'operació Cèrber. Els tres vaixells grans van aconseguir fugir sense danys dels ferotges combats aeris i navals que van tenir lloc al Canal de la Mànega. El Gneisenau i el Prinz Eugen van causar danys al destructor HMS Worcester. Diverses salves del Gneisenau van destruir el costat d'estribord del pont, així com les sales de calderes 1 i 2. El Prinz Eugen va encertar 4 ocasions sobre el destructor, incendiant-lo.

El Gneisenau impactaria posteriorment amb una mina naval a Terschelling, als Països Baixos, havent de sotmetre's a reparacions a Kiel.[16]

Atacs aeris a Kiel[modifica | modifica el codi]

Durant els atacs aeris del 26 i del 27 de febrer de 1941, el Gneisenau esdevingué l'objectiu dels massius atacs de la Royal Air Force, portats a terme per 178 bombarders, sent colpejat a l'arc. De manera contrària a la pràctica habitual, i com que les reparacions s'havien anticipat i estaria finalitzat en menys de dues setmanes, la seva munició no havia estat descarregada, sinó que simplement es procedí a separar les metxes de les granades. Els incendis resultants van provocar una explosió que destruí tota la secció de proa i provocà la mort de 112 tripulants. Després de reparacions d'emergència a la proa, el Gneisenau va poder arribar per sí sol a Gotenhafen el 4 d'abril de 1942, on va ser decomissat per tal de ser reconstruït.

Reconstrucció, desconstrucció i bloqueig[modifica | modifica el codi]

Les restes del Gneisenau

Si bé entre 1942 i 1944 es realitzaren diversos treballs per reconstruir-lo, el Gneisenau va ser retirat del servei al juliol de 1943 per tal que se li retirés la seva bateria de 28cm (11") amb les torretes bessones de 38cm (15"). A més, estava previst allargar la seva proa 10 metres, i també substituir tots els canons navals de 10,5 i 15cm per 22 canons (en 11 torretes tancades) de 128mm de dir dual. Després que el Scharnhorst fos enfonsat al desembre de 1943, els treballs de remodelació van ser abandonats

El Gneisenau acabà la guerra sent enfonsat al port de Gotenhafen per servir de bloqueig el 23 de març de 1945. El Gneisenau acabà la guerra sent enfonsat al port de Gotenhafen per servir de bloqueig el 23 de març de 1945.

Restes després de la guerra[modifica | modifica el codi]

Torre Cäsar del Gneisenau, a Noruega.

Abans que el Gneisenau fos enfonsat per emprar-se com a bloqueig del port, el seu armament va ser desmuntat. Les torres B i C van convertir-se en bateries costaneres, sent enviades a Noruega; una part de la torre A va ser enviada als Països Baixos, i dues torres d'artilleria intermèdia va ser enviada a Dinamarca. El 12 de setembre de 1951 es van rescatar les restes del Gneisenau i desballestat pels soldats polonesos. Els canons encara es troben a Noruega i Holanda, i fins i tot l'artilleria intermèdia encara es troba en servei a la marina danesa.

Notes[modifica | modifica el codi]

  1. Navweaps.com data page for the 28 cm C/34 gun. Like all German 28 cm guns, these guns had an actual bore diameter of 28.3 cm (11.1").
  2. Navweaps.com data page for the 15 cm/55 (5.9") SK C/28.
  3. Navweaps.com data page for the 10.5 cm/65 (4.1") SK C/33.
  4. Navweaps.com data page for the 3.7 cm/L83 (1.5") SK C/30.
  5. Navweaps.com data page for the 2 cm/65 (0.79") C/30 and 2 cm/65 (0.79") C/38 AA MG.
  6. Macintyre, Donald, CAPT RN "Shipborne Radar" United States Naval Institute Proceedings September 1967 p.77
  7. La classificació "creuer de batalla" prové de la Royal Navy britànica; la classificació de la Kriegsmarine era Schlachtschiff, i moltes fonts angleses la tradueixen com a "cuirassat".
  8. Scharnhorst & Gneisenau - Technical Layout - General Details
  9. [enllaç sense format] http://www.scharnhorstclass.dk/technicallayout/generaldetails.html
  10. Gneisenau Operational History: The Attack on the Northern Patrol
  11. Page 111, Barnett, Correlli, Engage the Enemy More Closely, the Royal Navy in the Second World War, pub Hodder and Stoughton, 1991, ISBN 0-340-33901-2
  12. German Battleships 1939-45, Osprey Pub, 2008 p. 10
  13. Gneisenau Operational History: The Attack on the Northern Patrol
  14. The Scharnhorst and Gneisenau at Brest, France (22 March 1941 - 11 February 1942)
  15. Gneisenau at Brest, France
  16. Gneisenau's Operational History

Bibliografia[modifica | modifica el codi]

  • Siegfried Breyer, Battleships and Battlecruisers 1905–1970 (Doubleday and Company; Garden City, New York, 1973) (originally published in German as Schlachtschiffe und Schlachtkreuzer 1905-1970, J.F. Lehmanns, Verlag, Munchen, 1970).
  • Robert Gardiner, ed., Conway's All the World's Fighting Ships 1922–1946 (Conway Maritime Press, London, 1980)
  • William H. Garzke, Jr., and Robert O. Dulin, Jr., Battleships: Axis and Neutral Battleships in World War II (Naval Institute Press, Annapolis, 1985).
  • Jane's Battleships of the Twentieth Century (Harper Collins, London, 1996)
  • Scharnhorst & Gneisenau Website

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Creuer Gneisenau