Batalla naval de Jutlàndia

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Batalla de Jutlàndia
Primera Guerra Mundial
Desenvolupament de la batalla
Desenvolupament de la batalla
Data 31 de maig de 1916 - 1 de juny de 1916
Localitat Mar del Nord, prop de Dinamarca
Resultat Indecís
Bàndols
Royal Navy
Kaiserliche Marine Jack
Comandants en cap
Royal Navy Sir John Jellicoe
Royal Navy Sir David Beatty
War Ensign of Germany 1903-1918.svg Reinhard Scheer
Exèrcit Alemany Franz von Hipper
Forces
28 Cuirassats
9 Creuers
8 Creuers cuirassats
26 Creuers lleugers
78 Destructors
1 Minador
1 Portaavions
22 Cuirassats
5 Creuers
11 Creuers lleugers
61 Llanxes llançatorpedes
Baixes
6.094 morts
510 ferits
177 capturats
3 creuers
3 Creuers cuirassats
8 destructors
(115.025 tones enfonsades)
2.551 morts
507 ferits
1 creuer
1 cuirassat
4 creuers lleugers
5 llanxes torpedineres
(61.180 tones enfonsades)
Torpediner alemany disparant torpedes

La Batalla naval de Jutlàndia va ser el principal enfrontament naval mantingut entre la flota britànica i l'alemanya durant la I Guerra Mundial. L'almirall John Rushworth Jellicoe era qui comandava la Gran Flota britànica i l'almirall Reinhard Scheer la Flota alemanya. L'acció es va desenvolupar a uns 121 km de les costes daneses de Jutlàndia, a l'estret de Skagerrak, el 31 de maig i l'1 de juny de 1916.

La batalla fou l'únic enfrontament a gran escala entre cuirassats durant la I Guerra Mundial i la darrera de flotes de cuirassats. Ambdós almiralls van intentar atraure una part de la flota enemiga per destruir-la abans que pogués intervenir el cos principal.[1]

Ordre de batalla[modifica | modifica el codi]

Britànics Alemanys
Cuirassats tipus Dreadnought 28 16
Pre-Dreadnoughts 0 6
Creuers de batalla 9 5
Creuers cuirassats 8 0
Creuers lleugers 26 11
Destructors 79 61
Porta-hidroavions 1 0

La Grand Fleet de l'almirall Jellioce estava partida en 2 seccions. La principal Flota de Batalla, comandada per ell mateix, formada per 24 cuirassats i 3 creuers de batalla. Els cuirassats estaven organitzats en 3 esquadres de 8 vaixells, cadascuna formada per 2 divisions de 4. Acompanyant-los hi havia 8 creuers cuirassats (classificats per la Royal Navy com a "creuers" des del 1913), 8 creuers lleugers, 4 creuers exploradors, 51 destructors i 1 destructor-minador.[2]

La secció britànica de reconeixement, comandada per Beatty, estava formada per una flota amb 6 creuers de batalla, 4 cuirassats ràpids, 14 creuers lleugers i 27 destructors. El reconeixement aeri era proporcionat pels hidroavions transportat en un vaixell modificat per aquesta funció.[3]

La Flota d'Alta Mar Alemanya també estava dividida en una força principal i una de reconeixement. La principal comandada per Scheer comprenia 16 creuer de batalla i 6 cuirassats Pre-dreadnought. Els suportaven 6 creuers lleugers i 31 torpediners. Franz Hipper comandava l'esquadra de reconeixement formada per 5 creuers de batalla, 5 creuers lleugers i 30 torpediners. Tot i no disposar d'avions la marina imperial alemanya disposava de dirigibles per patrullar el Mar del Nord.

Els vaixells de combat principals britànics tenien més canons i d'un calibre major que els corresponents alemanys. Així el pes de la munició capaç de disparar a l'uníson era molt major per part de la flota britànica: 150.760 kg comparades amb 60.879 kg.[4] La majoria del cuirassats, creuers i naus més petites estaven també equipades amb torpedes de diferents mides.[3]

La flota de combat alemanya es trobava condicionada negativament per la baixa velocitat i poc armament dels 6 cuirassats pre-dreadnoughts de la segona esquadra. Aquests limitaven la velocitat màxima de la flota a 18 nusos, comparats amb la velocitat màxima de la flota britànica de 22 nusos.[5] On the British side, the eight armoured cruisers were deficient in both speed and armour protection.[6] Ambdós esquadrons, ja obsolets, eren molt vulnerables als atacs per part dels vaixells de guerra més avançats del bàndol contrari.

Vegeu també[modifica | modifica el codi]

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. (castellà) Diversos autors, Técnicas bélicas de la guerra naval LIBSA, 2010 ISBN 978-84-662-2005-7
  2. Jellicoe, Joe, The Grand Fleet, 1914–1916, London, Cassell, 1919
  3. 3,0 3,1 Campbell. Analysis, p. 26. 
  4. Tarrant p.65
  5. Campbell. Analysis, p. 16–19. 
  6. Campbell. Analysis, p. 22. 

Coord.: 56° 42′ N, 5° 52′ E / 56.700°N,5.867°E / 56.700; 5.867