Dirigible

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Per a altres significats vegeu «Zeppelin (desambiguació)».
Un Zeppelin NT modern

Un dirigible és un aeròstat que gaudeix de propulsió pròpia i de la capacitat de maniobrar.[1]

Tecnologia[modifica | modifica el codi]

Una aeronau o dirigible és més lleuger que l'aire i es propulsa a través d'aquest mitjançant l'ús de timons i propulsors (com ara motors amb hèlix). A diferència d'altres aeronaus com poden ser els avions d'ala fixa o els helicòpters, la força de sosteniment que els enlaira no prové de les ales, sinó de la força ascendent produïda per la gran quantitat de gas més lleuger que l'aire.

Segons el principi d'Arquimedes, tot cos submergit en un fluid rep una força de baix cap a dalt equivalent al pes del fluid desplaçat. Resulta obvi que el dirigible, un cos immers en la barreja de gasos que conté l'aire, rebrà una força ascensional resultant (P) equivalent al pes d'aire ocupat pel seu volum (V), menys el pes de la seva estructura i la seva càrrega (Q);

Si \gamma representa el pes específic del gas utilitzat per omplir els dipòsits del dirigible, i \Gamma el de l'aire, llavors:

 \ P = V ( \Gamma - \gamma ) - Q
Vaixell aeri de Francesco Lana de Terzi
Travessa del Canal de la Mànega per Blanchard l'any 1785
Un model de l'aeronau de Giffard al London Science Museum

Història[modifica | modifica el codi]

Primers pioners[modifica | modifica el codi]

L'any 1670 el jesuïta Francesco Lana de Terzi, considerat per diversos autors el "pare de l'aeronàutica",[2] va publicar la descripció d'un "vaixell aeri" sostingut per quatre esferes de coure de les quals s'hauria extret l'aire. Aquest disseny no és factible ja que el buit dins les esferes provocaria que es col·lapsessin; excepte si tinguessin un gruix suficient per resistir la pressió de l'aire, però aleshores serien massa pesants per flotar. Tot i això el principi de disseny per aconseguir una aeronau capaç d'enlairar-se va ser influent en dissenys futurs.[3]

Un disseny més pràctic i proper al dirigibles moderns va ser descrita pel tinent de l'exèrcit francès Jean Baptiste Marie Meusnier en un article titulat "Mémoire sur l’équilibre des machines aérostatiques" (Memòria sobre l'equilibri de les màquines aerostàtiques) presentat el 3 de desembre de 1783. L'any següent va publicar dibuixos pintats amb aquarel·les d'un dirigible amb una coberta que contenia diversos globus a l'interior, amb capacitat de regular l'altitud de l'aparell. A la part inferior en penjava l'habitacle, de forma allargada i forma de buc de vaixell per si es veia forçat a aterrar a l'aigua. La propulsió proposada era amb tres hèlixs d'accionament manual i un timó posterior en forma de vela. L'any 1784 Jean-Pierre Blanchard va equipar a un globus aerostàtic amb una hèlix manual, el primer exemple aplicat d'una aeronau propulsada. Ell mateix va creuar l'any 1785 el Canal de la Mànega en un globus equipat amb ales que podien batre al ser accionades mecànicament i un cua per a variar el rumb, una configuració semblant a la d'un ocell.[4]

L'any 1852 Henri Giffard va esdevenir la primera persona en realitzar un vol en un aparell amb propulsió a motor. Va pilotar durant 27 km un dirigible que ell mateix havia disseny, amb propulsió a hèlix accionada per una màquina de vapor.[5]

Vegeu també[modifica | modifica el codi]

Referències[modifica | modifica el codi]

Notes[modifica | modifica el codi]

  1. «Dirigible». L'Enciclopèdia.cat. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  2. «Francesco Lana-Terzi, S.J. (1631-1687); The Father of Aeronautics». [Consulta: 24 juliol 2010].
  3. «Would a balloon filled with vacuum instead of helium float?». [Consulta: 24 juliol 2010].
  4. Winter & Degner (1933), pp. 26–27.
  5. Winter & Degner (1933), p. 36.

Bibliografia[modifica | modifica el codi]

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]