Dirigible

De Viquipèdia

Un Zeppelin NT modern

Un dirigible és un aeròstat amb propulsió i capacitat de maniobrar per així poder ser controlat lliurement com si d'una aeronau es tractés.

Una aeronau o dirigible és més lleuger que l'aire i es pot conduir i propulsar-se a través de l'aire que utilitza timons i hèlices o una altra empenta. A diferència d'altre aeronau aerodinàmica com aeronau d'ala fixa i helicòpters, l'impuls de producció és movent una ala o airfoil a través de l'aire, les aeronaus aerostàtiques, com aeronaus i globus aeris calents, es queden a dalt omplint una cavitat gran, com un globus, d'un gas que alça. La paraula d'on ve el nom Zèppelin és d'una marca per a aeronaus rígides històricament construïdes o per la companyia de Zèppelin Luftschiff d'Alemanya o per la empresa de Zèppelin Goodyear dels USA, i també d'aeronaus semirígides més petites construïdes per Zeppelin Luftschifftechnik, també d'Alemanya.

Els tipus principals d'aeronau són no rígids (o globus), semirígids i rígids. Els globus són aeronaus petites sense esquelets interns. Les aeronaus semirígides són una mica més grans i tenen una mica de forma de suport intern com una quilla fixa. Aeronaus rígides amb plens esquelets, com els models transoceànics de Zèppelin massius, completament però van desapareixer de la circulació i el transport després d'uns quants accidents catastròfics enormest durant la primera meitat del segle XX.

Les aeronaus eren la primera aeronau que es podia controlar el vol, s'alimentava, i s'utilitzaven àmpliament abans que els anys 1940, però el seu ús disminuïssin gradualment mentre les seves capacitats eren superades per aquells anys pels avions. La seva decadència continuava amb una sèrie d'accidents, incloent-hi el 1937 al encendre's pel complet el dirigible del Hindenburg omplert d'hidrogen prop de Lakehurst, Nova Jersey, i la destrucció de l'USS Akron. El perill que té de combustió l'hidrogen com un dels gasos més inflamables del món n'era la major causa d'inseguretat.

Les aeronaus encara s'utilitzen avui en certes aplicacions, com anunciar-se, com plataformes de càmeres per a esdeveniments esportius, i com observació aèria i plataformes d'interdicció, on l'habilitat per voltar en un lloc per a un període estès supera la necessitat de velocitat i manejabilitat.

La seva forma sol ser de globus allargat ovalat per oferir una menor resistència aerodinàmica en l'avanç. El gas sustentador que es fa servir actualment per al globus sol ser l'heli. Aquest gas és inocu i per tan no és pot inflamar baixant en potència qualsevol risc d'incendi com en el passat.

[edita] Terminologia

En alguns països, les aeronaus són conegudes com a Zepelins o Globus (que ve de les empreses que el fabricaven; o de la forma rodona i funció d'enlairament a través de la poca densitat d'un gas, respectivament). En català l'ús del terme dirigible ve de dirigir per dir dirigir- més -ible (capacitat de ser dirigit a diferència del globus tradicional que només pot ser empés per l'aire i variar l'altitud).

Les primeres aeronaus s'anomenaven globus dirigible. Gradualment, la paraula el globus es deixava caure de la frase. En l'ús modern, el globus es refereix a qualsevol aeronau que generalment depèn de corrents de vent per al moviment horitzontal, i normalment té un mecanisme per controlar moviment vertical. Aquest globus funcionen a través de la calor per canviar la densitat de l'aire que contenen.

El terme zèppelin és una paraula també acceptada pel català com a sinònim dirigible tot i que és una marca registrada de genèric que originalment es referia a aeronaus fabricades per les Companyia de Zèppelins d'Alemanya. La paraula Luftschiff, alemany s'utilitza per designar a "aeronau", normalment prefixava els noms de les seves habilitats.

En l'ús comú modern, el zèppelin de termes|trimestres, dirigible i aeronau són utilitzats de manera intercanviable per a qualsevol tipus d'aeronau rígida, amb el globus|reaccionari de terme|trimestre de manera sola utilitzat per descriure aeronaus no rígides. Encara que el globus|reaccionari també qualifica com un "dirigible", el terme|trimestre s'utilitza rarament amb globus|reaccionaris. En modern ús tècnic, l'aeronau és el terme|trimestre utilitzat per a tota l'aeronau d'aquest tipus, amb zèppelin que es refereix només a aeronau d'aquella fabricació, i globus|reaccionari que es refereix només a airships.[clarification no rígid necessitat]

Hi ha sovint una mica de confusió al voltant del concepte aerostat pel que prové a aeronaus. Aquesta confusió sorgeix perquè aerostat té dos significats diferents. Un significat d'aerostat es refereix a tota capacitat dels objectes a romandre a dalt. El significat més concret i més tècnic d'aerostat es refereix només a: globus lligat. Aquesta confusió d'aeronau/aerostat és sovint augmentada pel fet que tant les aeronaus com aerostats tinguin formes aproximadament similars i configuracions d'aletes de cua comparables, encara que només les aeronaus tenen motors.

[edita] Tipus de dirigible

Dirigible rígid: es caracteritzen per tenir una estructura rígida que sosté múltiples cel·les o globus de gas no pressuritzat, per tant, no depenen de la pressió interna del gas per mantenir la seva forma. L'exemple més típic i conegut són els Zeppelins.

Dirigible no rígid: utilitzen pressió del gas intern per retenir la seva forma. Poden ser globus d'observació, abalisament o exploració que es diferencien dels aeròstats per la possibilitat de dirigir el seu moviment horitzontal, ja sigui mitjançant hèlixs o altres mecanismes.

Dirigible semirígid: requereixen una pressió interna generalment menor, ja que inclouen estructures sota el globus que permeten distribuir les càrregues. L'ús ha estat similar al dels dirigibles no rígids.

Dirigibles amb membrana metàl·lica: reuneixen les característiques dels dirigibles rígids i dels no rígids, mitjançant la utilització d'un embolcall metàl·lic molt fi en lloc de tela plastificada. Sol s'han construït dos dirigibles d'aquest tipus: el dirigible de Schwarz de 1897 i el ZMC-2.

Dirigibles híbrids: amb aquest nom es designen els aparells que combinen característiques de les aeronaus (més pesades que l'aire atmosfèric) amb tecnologies de disminució del pes. Exemples d'això són alguns experiments d'híbrids helicòpter-dirigible, provats per a la càrrega en creuer de llarg abast.

S'ha de fer notar que la majoria dels dirigibles són més pesats que l'aire quan estan a plena càrrega, sobretot els híbrids o els més utilitzats actualment, per la qual cosa han d'usar els seus sistemes de propulsió i forma aerodinàmica per aconseguir la sustentació. Aquesta circumstància els converteix tècnicament en artefactes híbrids. Tanmateix la tipologia concreta es refereix a aquells que obtenen una part significativa de la seva sustentació gràcies als perfils alares, i requereixen generalment una important força d'enlairament externa.

[edita] Tecnologia

Principi físic de funcionament dels dirigibles són a través de les teories de la densitat. D'acord al principi d'Arquímedes, tot cos submergit en un fluid rep una força de baix cap a dalt equivalent al pes del fluid desplaçat. Resulta obvi que el dirigible, un cos immers a la barreja|mescla de gasos cridada|trucada aire, rebrà una força ascensional resultant (P) equivalent al pes d'aire ocupat pel seu volum (V), menys el pes de la seva estructura i la seva càrrega (Q);

Sent < math>\gamma</math > el pes específic del gas utilitzat per omplir els dipòsits del dirigible, i < math>\Gamma</math > el de l'aire, llavors:

$\ P = V ( \Gamma - \gamma ) - Q$

[edita] Enlairament i sustentació

En els primers temps dels dirigibles el principal gas de sustentació utilitzat va ser l'hidrogen. Fins i tot, a la dècada de 1950 a excepció dels Estats Units on es va iniciar l'ús de l'heli, es va continuar utilitzant a la resta del món per diverses raons: menor densitat vers a l'heli, incapacitat per obtenir-lo fora de norteamérica pel seu monopoli (fins a aquell moment únic productor) i a més per qüestions econòmiques, en ser major el preu de l'heli i més present en la natura l'hidrogen.

L'hidrogen (H2 en la seua formulació química) és un gas extremadament inflamable, que només necessita d'oxigen (O2) que és molt present en l'atmosfera, i una flama per incendiar-se. Aquesta característica van causar el famós desastre del Hindenburg, així com altres accidents. La sustentació que proveeix l'hidrogen és tanmateix només un 8% més gran que la del heli. Amb el temps, el balanç entre cost, capacitats i seguretat s'ha inclinat definitivament per l'ús de l'heli.

Els dirigibles nord-americans s'omplien amb heli des de la dècada de 1920, i els artefactes moderns tenen prohibit per llei omplir-se amb hidrogen. Malgrat això, alguns petits dirigibles experimentals, usen encara hidrogen sota condicions d'estricte vigilància i no per ús comercial.

Alguns aparells petits, anomenats dirigibles tèrmics, s'omplen amb aire calent de forma similar als aerostatos. Al fer aquesta "bombolla" d'aire calent, la densitat de l'aire baixa degut a la major pressió dins l'estructura i causa l'elevació.

Entre els gasos disponibles més lleugers que el aire, la majoria d'ells són tòxics, inflamables, corrosius, o amb algunes d'aquestes característiques alhora. Les excepcions són l'heli, el neó i el vapor d'aigua.

Tant el metà com l'amoníac s'han utilitzat puntualment en globus experimentals. I també s'ha usat de forma aïllada el vapor d'aigua als dirigibles.

[edita] Història

Els aeròstats al principi estaven lligats al moviment del vent. Llavors es van fer uns mètodes curiosos per mirar de controlar la direcció i no dependre del vent utilitzant unes ales i rems que mai van arribar a donar resultats, fins que finalment van acabar per aplicar-los un motor, fent així que fossin dirigibles.

[edita] Pioners

Primers Propulsors

[edita] Començament segle XX

Edat d'or
França
Alemanya
Gran Bretanya
EEUU

[edita] Primera Guerra Mundial

Zeppelin
dirigibles de guerra Britànics

[edita] L'apogeu d'entreguerras

Amèrica del Nord
Alemanya
Accidents

[edita] Pla de Gran Bretanya i la disminució d'aeronaus

[edita] Segona Guerra Mundial

Missió dels dirigibles
a Europa
Unió Soviètica

[edita] Després de la segona Guerra Mundial

Postguerra

Davant dels costos de guerra, el gran nombre de baixes (més de 50 millons d'éssers humans) i els evidents simptomes de destrucció i devastació al món i en especial a Europa, l'ús de Dirigibles va baixar dràsticament. Els costos de manteniment, de construcció i d'ús d'un Zepelí eren inassumibles en aquells moments i es van desestimar les inversions.

Paral·lelament, les empreses tenien la vocació en els nous models i prototips sorgits per la despesa militar en la Segona Guerra Mundial. El motor a propulsió, el més estès actualment, i la competitivitat enorme de les companyies per els vols comercials, sobretot a Amèrica, varen aparcar l'aeronau.

D'altra banda, els estats, centrats en la reconstrucció o en les inversions com la del Pla Marshall, o les indemnitzacions de guerra no van invertir o ajudar en la millora i perfeccionament de les capacitats del dirigible. Els records de la guerra, les despeses astronómiques i endeutament, les catastrofes anteriors dels zepelí i l'objectiu en altres camps del vol van aparcar la vida del dirigible.

Guerra Freda

L'adveniment de la guerra freda als 50's va servir per donar un ús militar al dirigible als EE.UU. Va continuar fins a la dècada de 1960 estratègic i tàctic de radar de vigilància marítima i l'espai aeri i la caça de submarins. El desenvolupament de helicòpters potents de llarg abast van portat a la seva substitució.

Des del xoc de potències, va tenir lloc el dirigible principalment com un mitjà publicitari, per exemple, en l'ús grans esdeveniments i excursions.

[edita] Us modern

Encara que aeronaus ja no s'utilitzen per al transport de passatgers, segueixen sent utilitzats per altres finalitats com ara la publicitat, visites turístiques, la vigilància i la investigació.

A la dècada de 1980, Per Lindstrand i el seu equip va presentar el GA-42 aeronau, la primera aeronau a utilitzar "fly-by-wire" de control de vol que redueix considerablement la càrrega de treball del pilot.

La més gran del món tèrmica aeronau (300.000 peus cúbics) va ser construït per l'empresa per Lindstrand botànics per al francès en 1993. El AS-300 va portar un underslung bassa, que es col locarà per mitjà de l'aeronau a la part superior de l'arbre de copes dels arbres al bosc plujós, la qual cosa permet als botànics treetop dur a terme la seva recerca sense danys significatius a la selva. Quan es va acabar la investigació en un lloc determinat, l'aeronau va tornar a recollir i la ubicació de la bassa.

A la primavera de 2004 Lindstrand Tecnologies subministrat el primer dirigible no tripulat en ple funcionament al Ministeri de Defensa a Espanya. Aquesta aeronau portava una càrrega útil de 42 kg classificats i la seva missió de vigilància també es va classificar. Quatre anys més tard, aquesta aeronau, que és designat GA-22, encara vola sobre una base gairebé diària.

El juny de 1987, la Marina dels EUA de dòlars dels EUA va atorgar un contracte de 168,9 milions de Westinghouse Electric Industries d'aeronau i el Regne Unit per demostrar si un blimp podria utilitzar com una plataforma per detectar l'aire l'amenaça dels míssils mar-skimming, tals com el Exocet.

El CA-80 aeronau, que es va iniciar l'any 2000 per Shanghai Vantage aeronau Fabricació Co, Ltd, va tenir una exitosa prova de vol el setembre de 2001. Aquest model d'aeronau va ser dissenyada amb el propòsit de la publicitat i la propagació d'aire foto, la prova científica, gira i deures de vigilància. Va ser certificada com a categoria "A" Hi-Tech, la introducció del programa (No.20000186) a Shanghai, Xina. La CCAA autoritat concedir un disseny de tipus i certificat d'aprovació d'aeronavegabilitat per al model CA-80 aeronau, que ha estat publicat al Jane's Totes les aeronaus del món durant cinc vegades (2003 - 2008).

En els darrers anys, la companyia ha Zeppelin introduir una altra vegada l'aeronau de negocis. El seu nou model, anomenat Zeppelin NT va fer el seu vol inaugural el 18 de setembre de 1997. En l'actualitat hi ha tres aeronaus de vol NT. Un d'ells va ser venut a una empresa japonesa, i estava previst que es volarà al Japó l'estiu del 2004. Tanmateix, a causa de retards en obtenir el permís del govern rus, l'empresa va decidir l'aeronau per al transport per vaixell a Japó.

Els dirigibles s'utilitzen per a la publicitat i la càmera de TV com en plataformes de grans esdeveniments esportius. Els més emblemàtics són els dirigibles Goodyear. Goodyear opera tres dirigibles als Estats Units, i el grup opera Lightship fins a 19 dirigibles publicitat a tot el món. Aeronau de Serveis de Gestió és propietària i opera tres Skyship 600 dirigibles. Dues funcionen com la publicitat i la seguretat dels vaixells a l'Amèrica del Nord i el Carib.

Skycruise Suïssa AG és propietària i opera dues Skyship 600 dirigibles. Una opera regularment al llarg Suïssa utilitzat en visites guiades.

La seu a Suïssa Skyship 600 també ha desenvolupat altres funcions en els darrers anys. Per exemple, va ser volat a Atenes durant els Jocs Olímpics de 2004 com a mesura de seguretat. El novembre de 2006, va portar a la publicitat que diu "L'Esperit de Dubai", ja que va iniciar una gira de publicitat de Londres a Dubai, Emirats Àrabs Units en nom de La Palma Illes, la més gran del món fet per l'home illes creat com un complex residencial.

Amb seu a Los Angeles el món Aeros Corp produeix Certificat Tipus FAA Aeros 40D cel Dragon dirigibles.

El maig de 2006, la Marina dels EUA va començar a volar aeronaus de nou després d'un hiat de quasi 44 anys. El programa utilitza un sol Blimp empresa A-170 dirigible no rígid, amb la designació MZ-3A. Operacions es centren en la formació de la tripulació i la investigació, i la plataforma és el integrador de Northrop Grumman. El programa està dirigit per la Naval Air Systems Command i s'està portant a terme en NAES Lakehurst, l'original centre de la Marina dels EUA més lleugers que l'aire les operacions en les dècades anteriors.

El novembre de 2006, l'Exèrcit dels EUA va comprar un A380 + aeronau d'American Blimp Corporation a través d'un contracte amb el nivell dels sistemes de Northrop Grumman i Booz Allen Hamilton. L'aeronau començarà els vols de prova a finals de 2007 amb un objectiu primordial de dur a 2.500 lliures (1.100 kg) de càrrega útil a una altitud de 15.000 peus (4.600 m), sota control remot i punt de referència de navegació autònoma. El programa també demostrar el compliment 1.000 lliures (450 kg) de càrrega útil a 20.000 peus (6100 m) La plataforma pot ser utilitzada per a múltiples col leccions d'Intel. Northrop Grumman (abans Westinghouse) té la responsabilitat per al programa en general.

En 2008, la CA-150 llançat per Vantage aeronau aeronau, es tracta d'una millora de la modificació del model CA-120 de fabricació i acabat en 2008. Amb més volum i una major capacitat de passatgers, és el més gran no tripulats dirigible rígid a la Xina en l'actualitat.

Diverses empreses, com ara Globus Cameron de Bristol, Regne Unit, construeixen dirigibles d'aire calent. Aquests combinen les estructures dels dos globus d'aire calent i petites aeronaus. La dotació és la normal "pur" forma, amb les aletes de la cua, sinó que és inflat amb aire calent (com en un globus) per proporcionar la força d'elevació, en comptes d'heli. Un petit góndola, amb el pilot i els passatgers, un petit motor, i els cremadors per proporcionar l'aire calent es suspenen per sota de la dotació, per sota d'una obertura a través dels quals sobresurten els cremadors.

Dirigibles d'aire calent típicament costen menys que comprar i mantenir a més modernes basades en els dirigibles d'heli, i pot ser ràpidament desinflat després dels vols. Això els fa fàcil de transportar en camions o remolcs i barat per emmagatzemar. En general són molt lents, amb una típica velocitat màxima de 15.-20. milles per hora (24-32 km / h, 6,7-8,9 m / s). S'utilitzen principalment per a publicitat, però almenys un ha estat utilitzat en les selves tropicals per a l'observació de vida silvestre, ja que poden ser fàcilment transportats a les zones remotes.

Control remot de dirigibles (RC), un tipus de sistema d'avions no tripulats (UAS), a vegades s'utilitzen amb finalitats comercials, la publicitat i de vídeo i la fotografia aèria, així com recreatives. Són particularment comuns com un mecanisme de publicitat en estadis sota sostre. Si bé a vegades són RC aeronaus de vol a l'aire lliure, això amb finalitats comercials és il legal als EUA. En particular, Docket FAA-2006-25714 estableix que: "La FAA reconeix que les persones i empreses diferents dels models de vol pot ser UAS amb la comprensió errònia que estan legalment sota l'autoritat d'AC 91-57. AC 91-57 només s'aplica als models i, per tant, exclou de manera expressa el seu ús per persones o empreses amb finalitats empresarials.

[edita] Actualitat en la recerca

L'estudi i millora dels dirigibles continua en l'actualitat. El seu ús, al no ser comercial i tenir desavantatges amb altres sistemes de vols, s'està intentant especialitzar per funcions més concretes on les característiques del dirigibles són positives.

Amés de trobar sortides, tan en el camp de la investigació, la comunicació, la defensa... l'estudi per a millorar les capacitats dels Zepelins no ha parat i s'estan aportant projectes i millores que poden canviar l'ús actual o els inconvenients en alguns camps concrets del vol.

[edita] Els prototips i models experimentals

Dissenys híbrids com el Heli-Stat aeronau / helicòpter
la Aereon aerostàtic / aerodinàmic artesanal
la Cyclocrane (un híbrid aerostàtic / giroaviones)

Aquests experiments han lluitat per prendre vol. El Cyclocrane també va ser interessant en el qual l'aeronau va rotar sobre el seu eix longitudinal.

[edita] Resultats i camins d'investigació

CL160 és una gran aeronau semi-rígid, va ser construït per la posada en marxa Cargolifter, però el finançament corria a terme el 2002 després d'un enorme hangar va ser construït. El hangar, construït just als afores de Berlín, des de llavors s'ha convertit en un recurs anomenat Illes Tropicals.

El 2005, un projecte de curta durada dels EUA Defense Advanced Research Projects Agency (DARPA) va ser WALRUS Hula que es van explorar les possibilitats d'utilització d'aeronaus com de llarga distància, càrrega pesada embarcació. El principal objectiu de la recerca programa per determinar la viabilitat de la construcció d'una aeronau capaç de transportar 500 tones curtes (450 t) de càrrega útil a una distància de 12.000 milles (19.000 km) i de la terra en un erm sense lloc la utilització d'equips de terra o llast (com els pals ). El 2005, dos contractistes, Lockheed Martin i dels EUA Aeros Airships van ser adjudicats aproximadament 3 milions de dòlars per fer estudis de viabilitat dels dissenys de morses. A finals de març de 2006, DARPA va anunciar la terminació dels treballs sobre WALRUS després de la finalització de l'actual fase I contractes.

El govern dels EUA està finançant dos projectes importants en l'escenari a gran altitud. El compost Hull Powered plataforma a gran alçada (CHHAPP) està patrocinat per l'espai i l'Exèrcit d'EUA Comando de Defensa de míssils. Aquest avió també és de vegades anomenat HiSentinel aeronau de gran alçada. Aquest prototip de vaixell va fer una prova de cinc hores de vol el setembre de 2005. El segon projecte, l'aeronau de gran alçada (HAA), està patrocinat per DARPA. El 2005, DARPA va atorgar un contracte de gairebé US $ 150 milions a Lockheed Martin per al desenvolupament de prototips. Primer vol de l'HAA està prevista per al 2008.

Moltes empreses estan treballant en dirigibles de gran alçada.

El 1999 Lindstrand tecnologies, en col laboració amb Daimler Chrysler Aerospacial d'Alemanya, es va adjudicar un contracte de disseny per l'Agència Espacial Europea (ESA) per desenvolupar una resistència a gran alçada llarg aeronau per a la seva possible utilització en el mercat de les telecomunicacions. Com a resultat d'això, per Lindstrand alemany va ser guardonat amb el Premi Körber basada en l'excel lència de l'enginyeria

Techsphere està desenvolupant una versió de gran alçada de les seves aeronaus en forma esfèrica. JP Aerospace ha discutit els seus plans a llarg termini que inclouen no només les comunicacions de gran alçada i aplicacions de sensors, sinó també un "dirigible orbital", capaços d'aixecar la càrrega en òrbita terrestre baixa amb un cost marginal de transport de $ 1 per tona curta per milla d'alçada (0,70 dòlars dels EUA / t km).

El 31 de gener de 2006 LockheedMartin va fer el primer vol de la seva aeronau híbrida construït secretament designats de la categoria P-791. El disseny és molt similar a la skycat, promoguda sense èxit durant molts anys pels problemes financers ia l'empresa britànica Grup de Tecnologia Avançada. Encara que Lockheed Martin està desenvolupant un disseny per a la DARPA WALRUS Hula projecte, va al legar que el P-791 no està relacionada amb morses. No obstant això, el disseny representa un enfocament que pot ser aplicable a les morses. Alguns creuen que Lockheed Martin ha utilitzat el secret del programa P-791 com una manera d'obtenir una "avantatge" en l'altra WALRUS competidor, EUA Aeros dirigibles.

Hi ha un important esforç de finançament privat per a construir una càrrega feixuga aerostàtic / aerodinàmic artesanal híbrida, anomenada Dynalifter, s'està duent a terme per la Ohio dirigibles. Vols de prova s'iniciaran la primavera de 2006.

L'empresa de recerca i desenvolupament de tecnologies de aeronau, segle 21 Airships Inc, ha desenvolupat un esfèric en forma de dirigible i aeronaus de gran alçada, la recerca sobre medi ambient, la vigilància i les aplicacions militars, càrrega pesada i turisme. Les seves aeronaus han establert nombrosos rècords mundials.

A Rússia, auguren-RosAerosystems Grup de fabricació no rígids multifuncional aeronaus de fins a deu passatgers, així com aeronaus de patrulla inclosa la Au-12 i Au-30. També estan treballant en programes de desenvolupament de càrrega feixuga la càrrega i els models de gran alçada estratosfèrica dels vaixells. Un auguri de Au-RosAeroSystems fabricats-30 aeronaus prendran part en l'expedició al Pol Nord impugnada pel famós explorador francès Jean-Louis Etienne de gel de l'Àrtic en les mesures d'abril de 2008.

[edita] Dirigibles en l'exploració planetària

S'han fet diverses propostes a l'ús d'aeronaus en l'exploració robòtica dels planetes (i fins i tot per arribar a una lluna, Tità), que tenen un gruix d'atmosfera suficient per proporcionar la flotabilitat.

[edita] Proposta de dissenys i aplicacions

Aixecaments

La proposta de Aeroscraft Aeros Corporation és un híbrid entre aeronau, amb un nou tipus de flotabilitat assistida d'un vehicle de motor aire. A diferència de qualsevol altre avió Aeroscraft genera l'ascens a través d'una combinació de l'aerodinàmica, l'impuls del motor i el gas de flotabilitat. Gran part del temps volarà més pesat que l'aire, auxiliat pels motors externs al gas.

Transport de passatgers

Hi ha un cas per a l'aeronau o Zeppelín com un mitjà d'aire a llarga distància que podria donar 'creuers' utilitzant heli com un agent d'elevació. Una possible Aeronau de passatgers podria tenir àmplies cobertes a l'interior del casc per donar un ampli espai per seure, dormir i recreació. Seria possible un ampli marge per a restaurants i instal·lacions semblants. Existeix la possibilitat d'un mercat de més viatges d'oci i comercials de luxe, tals com creuers sobre el terreny escènic.

[edita] Resultats en l'ús de dirigibles

L'avantatge d'aeronaus més estàtica, a diferència dels avions, és que l'impuls és suficient per aixecar el vol generat per l'aixecament del gas i no requereix la potència del motor. Aixó fou un gran avantatge abans de mitjans de la Primera Guerra Mundial i continua sent un avantatge per als vols de llarga distància, o les operacions de llarga durada fins a la Segona Guerra Mundial. Els conceptes moderns per a aeronaus d'altitud altes inclouen cèl·lules fotovoltaiques per reduir la necessitat d'aterrar per proveir-se de combustibles i funcionar, així poden romandre en l'aire fins que consum expirin.

Els desavantatges són que una aeronau té una àrea de referència molt gran i el coeficient d'arrosegament és comparativament gran, així hi ha una força resistència més gran en comparació als avions i fins i tot helicòpters.

[edita] Característiques tècniques

Fites i evolució

Donada la gran l'àrea de plaques i superfície mullada d'una aeronau, un límit pràctic de funcionament s'assoleix arribats al voltant de 130-160 km/h. Així les aeronaus s'utilitzen quan la velocitat no és crítica.

L'altitud d'una aeronau pot estar en gran part depenen de la quantitat d'aixecament de gas que pot perdre a causa de l'expansió abans que s'assoleix un extasi d'estancament. L'últim registre d'altitud per una aeronau rígida va ser establert el 1917 per la L-55 sota el comandament de Kurt Flemming (que més tard va morir al Hindenburg) quan va obligar a l'aeronau a pujar els 24,000 peus (7300 m) que intentaven creuar després de la l'"Atac silenciós" sobre Londres. L-55 es va estavellar a causa de la pèrdua de sustentació. El L-55 al qual va perdre l'impuls del seu origen quan va abaixar altituds sobre Alemanya degut a que comprimia el gas, el qual marxava de les cel·les, i així el pes de es desplaçava i guanyava densitat perdent així capacitat d'enlairament. L-55 s'estavellava a causa de pèrdua de sustentació.

Mentre que els residus del gas eren necessari per a la supervivència d'aeronaus en els anys posteriors a la Primera Guerra Mundial, el malbaratament era l'inconvenient per a operacions comercials, o funcionament d'aeronaus militars omplertes d'heli. El vol més alt fet per una aeronau d'hidrogen plena de passatgers era 5,500 peus (1,700 m) al Zèppelin de Graf fent la volta al mon. El límit pràctic per a aeronaus rígides era al voltant de 3,000 peus (900 m), i per a aeronaus de pressió al voltant de 8,000 peus (2,400 m).

[edita] Ús de dirigibles

Les aeronaus modernes utilitzen volum d'heli dinàmic. En altitud del nivell del mar, l'heli només segueix una part petita del casc, mentre que la resta s'omple d'aire. Com més puja l'aeronau, ascendeix l'heli inflant-se amb pressió exterior reduïda, i s'expulsa l'aire i s'allibera del descens. Això permet a una aeronau arribar a qualsevol altitud amb un interior i exterior de pressió equilibrada si la flotabilitat és suficient. Alguns aerostats civils podrien arribar a 100,000 peus (30,000 m) sense explosió a causa de la sobrecarrega de pressió interior.

La major desavantatge de l'aeronau és la mida, que és essencial per tal d'augmentar el rendiment. Com la mida augmenta, els problemes de maneig augmenten geomètricament. Donat que l'Armada Alemana fa la transició de la classe "p" de zepelines de 1915 amb un volum de més de 31.000 metres cúbics (31.000 m3) de la "q" la classe del 1916 , la "r" de la classe 1917, i finalment la "w" classe de 1918, a gairebé 62.0000 metres cúbics (62.000 m3) dirigir-los tenien problemes de terra i només es podien utilitzar un reduït nombre de dies per fer vols de patrulla. Aquesta disponibilitat es va reduir del 34% el 1915, a 24,3% el 1916 i finalment 17,5% el 1918.

Mentre que la relació potència pes dels motors de les avions continua sent de baix i alt consum de combustible, l'aeronau tenia una durada de llarg abast. Com que aquelles xifres canviaven, la proporció va canviar ràpidament en el favor de l'avió. a miyjans del 1917 l'aeronau ja no podria sobreviure una situació de combat on l'amenaça eren els avions. A finals dels anys 1930, l'aeronau a penes tenia una avantatge sobre l'avió, a l'hora de fer vols per damunt aigües intercontinentals, i aquell avantatge va desaparèixer en acabar la segona Guerra Mundial.

Això, cara a cara en una situació tàctica, a gran alçada l'actual projecte d'un aeronau per estudiar centenars de quilòmetres del seu radi d'operació es planeja. Això proporcionaria millor d'alerta primerenca, fins i tot més lluny que el sistema Aegis. Aegis és l'actual sistema en que es basa sovint en la mar un vaixell que té un limitat l'horitzó de la ràdio i la línia de visió. Això és molt important per a la detecció de vol sota els míssils de creuer o de caça-bombarders.

El globus militar segueix sent un sistema viable només fins que el submarí convencional va ser substituït per el submarí nuclear. Avui, les aeronaus s'utilitzen principalment per a plataforma de comanda|domini|ordre, control i comunicació; per establir i mantenir connectivitat fiable i segura entre totes les forces, proporcioni dades transparents a l'altre costat dels escalafons; precisament localitzar a forces amistosament i a la força de l'enemic força; detecti objectius en un camp de batalla estès en una exposició mínima a les forces enemigues; temps real que apunta; ajuda de navegació; direcció|gestió de batalla; converses de ràdio de monitors, entre altres.

[edita] Comparacions de l'ús de dirigibles

Comparativa de qualitats i inconvenients dels dirigibles comparats amb les actuals tècniques més modernes de vol.

Avantatges	Desavantatges
Transport econòmic (millor taxa tonatge/autonomia després del transport marítim)	Risc de sobrecàrrega per neu o gebre
Pot transportar grans càrregues	Relació volum total / volum de càrrega útil molt desfavorable.
Els eventuals falles dels motors són menys crítiques que en un avió.	Baixa capacitat de maniobra.
Pot aterrar pràcticament en qualsevol lloc, sense requerir infraestructura important.	Major vulnerabilitat als vents i a les condicions meteorològiques desfavorables.
Major autonomia, vol silenciós, menor contaminació.	Poca altitud de vol

[edita] Vegeu també

[edita] Enllaços externs

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a:
Dirigible