Alberto Santos-Dumont

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Alberto Santos-Dumont (1918)

Alberto Santos-Dumont (Palmira (Brasil), actual Santos-Dumont, Mines Gerais, 20 de juliol de 1873Sao Paulo, 23 de juliol de 1932), va ser un aviador brasiler, inventor i enginyer.

Santos-Dumont va ser el primer home a enlairar-se a bord d'un avió, amb carcassa de canyes de bambú i impulsat per un motor; alguns països consideren als germans Wright com els primers a realitzar aquesta feta, a causa de l'enlairament que ells van realitzar el 17 de desembre de 1903. No obstant això, Santos-Dumont va ser el primer a complir un circuit preestablert, sota la supervisió oficial d'especialistes en la matèria, periodistes i ciutadans parisencs. El 23 d'octubre de 1906, va volar prop de 60 metres a una altura de 2 a 3 metres del sòl amb el seu 14-bis, en el camp de Bagatelle a París. En menys d'un mes, va repetir la feta davant d'una multitud de testimonis, recorrent 220 metres a una altura de 6 metres. El vol del 14-bis va ser el primer verificat per l'Aeroclub de França, d'un aparell més pesat que l'aire a Europa i possiblement la primera demostració pública d'un vehicle aixecant el vol pels seus propis mitjans, sense ser impulsat. El 14-bis va tenir un enlairament auto-impulsat, raó per la qual, Santos-Dumont és considerat per part de la comunitat científica i aeronàutica (principalment en el seu país d'origen, Brasil) com el "Pare de l'aviació".

Hereu d'una família de pròspers productors de cafè es va poder dedicar a l'estudi de la ciència i la mecànica a París. Al contrari d'altres pioners de l'aviació de l'època, deixava els seus descobriments en el domini públic i sense registrar patents.

La casa on va néixer Santos Dumont està situada en el municipi de Santos-Dumont (Mines Gerais), a 240 km de Belo Horitzonte i 220 km de Rio de Janeiro. El lloc va ser transformat en el Museu de Cabangu. També existeix un petit museu sobre la seva vida i fetes en la ciutat de Petrópolis, on Santos-Dumont tenia una casa.

L'aeroport de Rio de Janeiro duu el seu nom.

Biografia[modifica | modifica el codi]

Els seus avis paterns van ser François Dumont i Euphrasie Honoré, ambdós de nacionalitat francesa. François va viatjar a Brasil a la recerca de pedres precioses per als negocis relacionats amb orfebreria que tenia el seu sogre. Allí va tenir tres fills, morint prematurament.

Henrique Dumont, es va formar en la "École des Arts et Métiers" (Escola d'Arts i Oficis de París) gràcies a l'ajuda del seu padrí, especialitzant-se en enginyeria. Al tornar al Brasil, va treballant en el servei d'obres públiques de la ciutat d'Ouro Preto. Es va casar el 1856 amb Francisca dos Santos, mudant-se a Palmira a causa de treballar en la construcció del ferrocarril Don Pedro II (Central de Brasil), que va unir Rio de Janeiro amb l'estat de Mines Gerais, assumint la construcció del tram situat a la Serra de la Mantiqueira, instal·lant el seu campament d'obres en la localitat de Cabangu, prop de Palmira, avui Santos-Dumont. Allí va fixar la seva residència amb la seva esposa i varen tenir al seu fill, Alberto Santos-Dumont.

Francisca dos Santos era filla del comendador Paulo Santos i de Rosalina. Henriques i Francisca es van casar el 6 de setembre de 1856, en l'Església de La nostra Senyora del Pilar, a Ouro Preto. La parella va tenir vuit fills: Henrique - 1857, Maria Rosalina - 1860, Virgínia - 1866, Luís - 1869, Gabriela - 1871, Alberto Santos Dumont - 1873, Sofia - 1875 i Francisca - 1877.

El naixement d'Alberto Santos-Dumont, va ocórrer el dia que el seu pare va complir 41 anys. Passats sis anys, quan es va concloure el tram del ferrocarril, la família es va mudar a la localitat de Casal, en Valença (actualment, el municipi de Rio de las Flores), dedicant-se al cultiu de cafè. Allí, Alberto va ser batejat el 20 de febrer de 1877 a la Parròquia de Santa Teresa.

Henriques Dumont va comprar la Hisenda Arindeúva, a uns 20 km de la localitat de Ribeiro Preto. Va arribar a ser considerat en aquesta època el rei del cafè per tenir plantats, en aquesta propietat, prop de cinc milions de cafetars. A més d'això, la hisenda tenia set locomotores i 96 km de vies, amb la finalitat de fer arribar les collites al ferrocarril de Ribeiro Preto, que en aquesta època era considerat el més modern d'Amèrica del Sud.

Alberto Santos-Dumont va aprendre a escriure i llegir gràcies a la seva germana Virgínia. A més va estudiar a la ciutat de Campinas en el col·legi Culte a la Ciència, a São Paulo en els col·legis Kopke i Morton i a l'Escola d'Ouro Preto.

En la seva infantesa, Santos-Dumont també estudiava amb professores particulars provinents de França contractades pel seu pare, directament de París. Observava els núvols i les aus; també s'interessava pels llibres de Jules Verne i les demostracions amb globus de les Festes junines. El 1888, va poder veure per primera vegada un globus portat per francesos per a una fira realitzada a São Paulo.

Alberto s'interessava per l'enginyeria i més tard, en la seva adolescència va poder conduir les locomotores de la hisenda del seu pare, autoritzat per ell. També col·laborava en el manteniment de les màquines de producció de cafè i les màquines de cosir de la seva mare. Analitzant el funcionament de les màquines de vapor, els engranatges i la transmissió per politges, va aprendre a lluitar amb equipaments mecànics.

Sempre buscant informacions sobre gestes aèries, va conèixer les experiències amb globus d'aire calent fetes pels Germans Montgolfier l'any de 1783 i la de Jean-Pierre Blanchard i John Jeffries que van realitzar el 1785 en travessar el Canal de la Mànega en un globus.[1]

El 1890 el seu pare va sofrir un accident en una carreta, i per raons del seu tractament, va vendre la seva hisenda. El 1891 va viatjar amb el seu pare a París i va observar per primera vegada un motor a gasolina, diferent dels motors a vapor que ell coneixia. Va portar per al Brasil un automòbil Peugeot a gasolina, el primer del seu tipus a tot el país. A l'any següent, el seu pare li va donar part de la seva fortuna i l'emancipació, aconsellant-li estudiar enginyeria a França, perquè Alberto pogués desenvolupar el seu potencial, ja demostrat.

França i els globus[modifica | modifica el codi]

Dirigible número 1

Ja establert a França, es va dedicar als globus, interessat a desenvolupar molt més l'invent, que en aquella època no tenia gaire facilitat de maneig. Tanmateix, els vols eren molt costosos, cosa que ho va fer desistir per un temps de volar i més aviat dedicar-se als automòbils, participant fins i tot en algunes curses. Poc temps després va reprendre als seus estudis sobre els globus i la manera de maniobrar-los. Va estudiar amb el Professor "García", humanista d'origen espanyol amb un vast coneixement en física, mecànica i electricitat. També va estudiar en la Universitat de Bristol (Anglaterra) com a alumne assistent i després va tornar a París.

En 1897, va construir un motor d'explosió de dos cilindres, el qual va adaptar un tricicle.

En un dels seus viatges de tornada al Brasil, va trobar entre alguns llibres sobre globus, un que parlava sobre un senyor de cognom Lachambre, constructor de globus, que al costat de Machuron, havien construït un aparell (amb el qual van realitzar una expedició al Pol Nord). Temps després va conèixer a Machuron, i el 23 de març de 1898 Santos Dumont va realitzar la seva primera ascensió al costat d'ell en un globus de 750 m3, sortint del Parc de Vaugirard a París i volant durant dues hores fins al parc del Castell de La Ferriere, recorrent aproximadament 100 km

Després d'aquest primer viatge, Santos-Dumont va comprar un globus a la tradicional casa constructora "Lachambre". Va assistir a totes les etapes de la construcció, per aprendre les tècniques i també afegir innovacions. Santos-Dumont va fer èmfasi en què el seu globus fos construït amb seda japonesa per reduir el seu pes. Tenia un cistell de vimet i canya per a una sola persona i era de dimensions reduïdes (103 m3); per aquella època, es deia que Santos Dumont havia construït un globus que podia portar a la seva maleta.

El 4 de juliol de 1898, va ascendir al cel el "balão Brasil", que va sorprendre els parisencs per la seva petita mida.

Santos-Dumont va començar a pensar en el problema de la maniobrabilitat i propulsió dels globus. Va projectar llavors el seu Número 1 variant amb una canya la clàssica forma esfèrica en una forma allargada com un cigar, inflart amb hidrògende i impulsat per un motor a gasolina. Santos-Dumont va dissenyar aquest propotip de manera que les aspes de l'hèlix del motor i el tub d'escapament no anessin a entrar en contacte amb l'hidrogen i produïssin una explosió.

En el primer intent d'enlairament, es va estavellar contra uns arbres, a causa del suggeriment d'algunes persones de realitzar l'enlairament a favor del vent. Per tal raó, fou que el 20 de setembre de 1898 va realitzar el primer vol d'un globus autopropulsat; va partir del Jardin d'Acclimatation, va volar sobre París en contra i a favor del vent. Va tenir un petit accident en descendir, sense majors conseqüències.

El 1899, va realitzar vols amb els dirigibles Número 2 i Número 3.

Amb l'èxit dels vols de Santos-Dumont, el magnat petrolier Henry Deutsch de la Meurthe, va oferir un premi de cent mil francs a qui partís del parc Saint Cloud i sense cap tipus d'auxili a terra, envoltés la torre Eiffel i tornés al mateix punt inicial en no pas més de 30 minuts; a aquest repte, se li va denominar Premi Deutsch.

Santos-Dumont va realitzar les seves primeres proves amb el dirigible Número 4 (setembre de 1900) i va intentar guanyar el premi a bord del Número 5.

En el primer intent, el 13 de juliol de 1901, es va enlairar, va envoltar la torre, però una falla del motor del globus va fer que perdés el control, xocant contra els arbres del parc Edmond de Rothschild.

Santos-Dumont voltant la Torre Eiffel, el 1901.

El 8 d'agost, ho va intentar de nou; en aquest segon intent, va comptar amb la presència de la Comissió Científica del Aeroclub de França, va envoltar la torre Eiffel i va continuar el seu camí de tornada al parc Saint-Cloud, com exigia el desafiament. Desafortunadament, el dirigible va començar a perdre hidrogen i les cordes de suspensió van començar a ser tallades per l'hèlix, cosa que va obligar Santos-Dumont a detenir el motor. El globus va caure i va xocar contra la teulada de l'hotel Trocadero, causant una gran explosió. Santos-Dumont es va salvar perquè es va amarrar a la quilla del dirigible, quedant suspès en l'aire, penjat de l'edifici de l'hotel; va ser rescatat pels bombers de París.

El 19 d'octubre de 1901, va convocar als jurats de l'Aeroclub de França, però a causa del mal temps, només van arribar 25, entre ells el que va oferir el premi, Henry Deutsch de la Meurthe.

En 29 minuts i 30 segons, el Número 6 va realitzar la prova i va creuar la línia d'arribada. Tanmateix, hi va haver una polèmica: la prova havia estat alterada i el nou reglament deia que el desembarcament també havia d'haver estat realitzat dins dels 30 minuts que exigia la prova. Santos-Dumont havia desembarcat del seu dirigible en 30 minuts i 29 segons. La polèmica va continuar, fins i tot que el 4 de novembre, l'Aeroclub de França va decidir declarar-ho com el vencedor. El premi de 129.000 francs que va rebre, el va distribuir entre el seu equip i els empleats que tenia a París.

El president del Brasil Campos Sales va enviar un altre premi del mateix valor, al costat d'una medalla d'or amb la seva efígie i una al·lusió a l'escriptor i poeta portuguès Camões: Per céus mai dantes navegats (Per cels mai abans navegats).

El 1902 Albert I de Mònaco, li va fer una generosa invitació perquè continués realitzant les seves investigacions sobre el vol i els globus en seu Principat. Li va oferir un hangar a la platja de La Condamine i tot el que fos necessari per a la seva comoditat i seguretat.

Dirigible número 9

Entre 1902 i 1903, va fabricar altres dirigibles; el Número 7 per realitzar curses, després el Número 9, obviant la construcció del Número 8 per superstició contra el número i el mes d'agost.

El dirigible Número 9 es va tornar popular en París per ser bastant petit en relació amb altres dirigibles i per la bona quantitat de demostracions que Santos-Dumont va realitzar en ell; es diu que l'usava per anar de visita a la casa dels seus amics i descendia als carrers amb ell per a després entrar a prendre alguna cosa als cafès de París.

El 14 de juliol de 1903, va participar en la commemoració de la Presa de la Bastilla desfilant amb el seu dirigible. En aquesta celebració, Santos-Dumont va permetre conduir per primera vegada una altra persona: la cubana Aída de Acosta.

El juny de 1904, va anar als Estats Units per participar en la cursa de dirigibles de Saint Louis; desafortunadament, va sofrir la mà criminal de sabotejadors, que van deixar inservible al dirigible Número 7.

Més pesat que l'aire[modifica | modifica el codi]

Número 19: un dels Demoiselles, de Santos-Dumont

Santos-Dumont va continuar construint dirigibles: el Número 10 amb capacitat per a dotze passatgers. El Número 11 va ser un bimotor que a més tenia ales. El Número 12 era semblant a un helicòpter. El 1906, va realitzar experiències amb el Número 13 i aquell mateix any va construir el Número 14 que va utilitzar per realitzar els primers intents de vol amb el seu primer avió el 14-bis que inicialment s'enlairava acoblat a aquest dirigible.

Aquell any va ser instituïda la Copa Archdeacon, per a un vol mínim de 25 metres amb un aparell més pesat que l'aire i autopropulsat. També va ser instituït el Premi Aeroclub de França de 1.500 francs per a un vol de 100 metres amb un aparell d'iguals característiques a les del premi Archdeacon. El mes d'abril de 1902, va viatjar als Estats Units, on va visitar els laboratoris de Thomas Alva Edison, a Nova York i va ser rebut en la Casa Blanca de Washington pel llavors president de la nació nord-americana Theodore Roosevelt.

El 23 d'octubre de 1906, va fer un vol de 60 metres en el camp de Bagatelle, conquerint la Copa Archdeacon, sent considerada la primera vegada que una aeronau va carretejar i es va enlairar sense cap tipus d'ajuda i utilitzant només les seves pròpies forces.

El 12 de novembre de 1906, es va reunir amb Gabriel Voisin i Louis Bleriot, els qui havien construït una aeronau per competir. Santos-Dumont els va donar temps perquè es poguessin enlairar, però no ho van aconseguir; ell en el seu primer intent a les deu del matí tampoc no ho va aconseguir, però en el seu quart intent va realitzar un vol de 220 metres establint el primer rècord de distància, guanyant el premi Aeroclub de França.

Després del 14-Bis[modifica | modifica el codi]

També va construir una aeronau Número 15 amb ales de fusta, una 'Número 16' que era barreja de dirigible i avió i la Número 17 i Número 18 que eren lliscadors aquàtics. Descontent amb els resultats d'aquests últims propotipus, va fer una nova sèrie d'aparells de menor mida i més perfeccionats, anomenats Demoiselles, que anava del número 19 al 22.

L'èxit dels vols de Santos-Dumont i el fet que mai no va patentar els seus invents amb la intenció de motivar les innovacions aeronàutiques, va incentivar els enginyers i inventors a desenvolupar nous projectes. Voisin va fabricar al costat de Léon Delagrange un biplà que va volar a Bagatelle en els mesos de març i abril de 1907. Bleriot també realitzava petits vols amb els seus models. El 2 de novembre de 1907 Henry Farman va superar el record del 14-bis en volar 771 metres en 52 segons a bord d'un avió construït per Voisin. El setembre, Santos-Dumont, va dur a terme experiències en el riu Sena, amb el Número 18 que era un lliscador aquàtic. El 1909, es van dur a terme dos grans esdeveniments: la Setmana de Champagne de Reims, el qual va ser la primera trobada aeronàutica del món, on es van disputar diverses proves amb premis que van sumar els dos-cents mil francs i el Desafiament de travessar el Canal de la Mànega llançat a tots els aviadors. El gener d'aquell any, Santos-Dumont va obtenir la primera llicència d'aviador, autoritzada per l'Aeroclub de França.

Homenatges i retir de Santos-Dumont[modifica | modifica el codi]

Demoiselle d'Alberto Santos-Dumont en un mural a l'aparcament de l'aeroport de Perpinyà (Catalunya Nord)

El 25 de juliol de 1909, Bleriot va travessar el Canal de la Mànaga, convertint-se en un heroi nacional per als francesos. Guillermo II, emperador de Alemanya, va dir llavors una frase que va aparèixer impresa a diversos diaris: Anglaterra ja no és una illa.

Santos-Dumont, en una carta, va felicitar Bleriot, el seu amic, amb les següents paraules: Aquesta transformació de la geografia és una victòria de la navegació aèria sobre la navegació marítima. Un dia, potser, gràcies a vostè, l'avió travessarà el Atlàntic.

Bleriot llavors li va respondre: Jo no en vaig fer més que seguir-lo i imitar-lo. El seu nom és per als aviadors una bandera. Vostè és el nostre líder

Santos-Dumont va començar a sofrir de esclerosi múltiple. Va envellir en aparença i es va sentir cansat per continuar competint amb nous inventors en les diverses proves. Va acabar les activitats de la seva oficina el 1910 i es va aïllar de la vida social parisenca.

En reconeixement a les seves conquestes, l'Aeroclub de França el va homenatjar amb la construcció de dos monuments: el primer, el 1910, alçat en el camp de Bagatelle, on va realitzar el seu històric vol del 14-bis i el segon, el 1912, en Saint-Cloud, en commemoració del vol del dirigible Número 6 ocorregut el 1901.

El 18 de setembre de 1909, va realitzar el seu últim vol en un dels seus aparells, volant sobre una multitud, sense col·locar les mans en els comandos de l'aeronau; portava dos mocadors, un a cada mà, que va deixar anar quan va passar sobre la multitud.

Reconeixements
Tarjeta postal francesa que mostra a Santos-Dumont el 14 bis
  • El 31 de juliol de 1932 el decret estatal brasiler n° 10.447 va canviar el nom de la ciutat de Palmira, en Mines Gerais, per Santos Dumont (ciutat).
  • La llei n° 218 del Brasil, del 4 de juliol de 1936, va establir el 23 d'octubre com el dia de l'aviador, en homenatge al primer vol de la història, realitzat en aquesta data, el 1906.
  • El 26 d'octubre de 1936, el primer aeroport de Rio de Janeiro va ser batejat amb el seu nom.
  • En l'any de 1956 el Correu Brasiler va llançar una sèrie d'estampilles commemoratives pel cinquanta aniversari del primer vol d'un aparell més pesat que l'aire. El mateix any, el Correu de l'Uruguai va llançar una sèrie d'estampilles commemorant el mateix esdeveniment.
  • La llei 3636 del Brasil, del 22 de setembre de 1959, li va concedir el grau honorífic de 'Mariscal de l'Aire' '.
  • En 1973 el Correu Brasiler va llançar una sèrie d'estampilles commemoratives pel centenari del natalici de Santos-Dumont. El mateix fet va ser commemorat pels correus de Bolívia i França. També aquest any va ser llançada una producció amb dos LPs sobre el centenari de Santos-Dumont.
  • En 1976 la Unió Astronòmica Internacional va retre homenatge a l'inventor brasiler, batejant un dels cràters lunars amb el seu nom. És l'únic brasiler que ha rebut aquesta distinció.
  • En 1981 el Correu Brasiler va llançar una sèrie d'estampilles, commemorant els 75 anys del primer vol de Sants Dumont.
  • La llei 7243 del Brasil, del 4 de novembre de 1984 li va concedir el títol de Patró de l'Aeronàutica Brasilera.
  • El 13 d'octubre de 1997 el llavors president dels Estats Units, Bill Clinton, en visita al Brasil, va llegir un discurs en el palau d'Itamaraty, referint-se a Santos-Dumont com el pare de l'aviació.
  • En 1997 el Correu Brasiler va llançar una sèrie d'estampilles commemorant el centenari de la maniobrabilitat dels globus .

Curiositats[modifica | modifica el codi]

Signatura

  • Firmava Santos=Dumont per assenyalar que respectava per igual el seu origen brasilero i francès
  • Santos-Dumont pensava que un dia els avions serien com a automòbils aeris i que cada persona aniria en un d'ells a la feina. No va quedar content amb el rumb que va prendre l'aviació comercial, en construir avions més grans i molt més cars, desviant-se del que ell tenia com a objectiu (avions que costessin el mateix que un automòbil). Va arribar a vendre 40 "Demoiselles", i no es va oposar mai que d'altres copiessin el projecte i venguessin prototips copiats.

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. Taylor i Mondey: p.7 col.3

Bibliografia[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Alberto Santos-Dumont
  • Taylor, Michael John Haddrick; Mondey, David. Milestones of Flight (en anglès). Jane's Publishing, 1983. ISBN 0753701650. 
  • Alberto Santos-Dumont My Airships Originally published in 1904. Reprinted 1973 by Dover Publications, Inc, New York ISBN 0-486-22122-9.
  • Nancy Winters Man Flies -- The Story of Alberto Santos-Dumont (1997) Ecco Press ISBN 0-88001-636-1
  • Peter Wykeham Santos-Dumont -- A Study in Obsession (1962) Harcourt, Brace & World ISBN 0-405-12210-1
  • Paul Hoffman Wings of Madness: Alberto Santos-Dumont and the Invention of Flight (2003) Hyperin Press ISBN 0-7868-6659-4
  • Moura Visoni - Santos-Dumont and the Wright Brothers: End of the Century-Old Polemic (2003)
  • Bento Mattos Santos Dumont and the Dawn of Aviation , AIAA paper # 2004-106, 42nd AIAA Aerospace Sciences Meeting and Exhibit, Reno, Nevada, Jan. 2004 «PDF».
  • Bento Mattos Short History of Brazilian Aeronautics , AIAA paper # 2006-328, 44th AIAA Aerospace Sciences Meeting and Exhibit, Reno, Nevada, Jan. 2006 «PDF».
  • Elisabeth P. Waugaman Follow Your Dreams: The Story of Alberto Santos-Dumont/ Dê Asas aos Seus Sonhos Prometheus Press, 2005, Rio de Janeiro, ISBN 85-99240-02-1,for children ages 6-12, bilingual, Portuguese/English
  • Henrique Lins de Barros Santos-Dumont and the Invention of the Airplane Brazilian Ministry of Science & Technology and the Brazilian Centre for Research in Physics, 2006, Rio de Janeiro, ISBN 85-85752-17-3 «PDF».

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]