Luís Gama

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de personaLuís Gama

Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement21 juny 1830 Modifica el valor a Wikidata
Salvador (Brasil) Modifica el valor a Wikidata
Mort24 agost 1882 Modifica el valor a Wikidata (52 anys)
São Paulo (Brasil) Modifica el valor a Wikidata
Causa de mortCauses naturals Modifica el valor a Wikidata (Diabetis mellitus Modifica el valor a Wikidata)
SepulturaCementiri de Consolação, rua 12, terreno 17 Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
Grup ètnicAfrobrasilers i negres Modifica el valor a Wikidata
Formacióautodidacta Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupaciórábula (pt) Tradueix, escriptor, poeta, periodista, orador, advocat Modifica el valor a Wikidata
Nom de plomaGetulino Modifica el valor a Wikidata
Família
MareLuísa Mahin Modifica el valor a Wikidata

Luís Gonzaga Pinto da Gamma (Salvador, 21 de juny de 1830 - Ib., 24 d'agost de 1882) va ser un advocat, orador, periodista, editor, escriptor i patró de l'abolició de l'esclavitud al Brasil.[1]

Biografia[modifica]

Fill de Luísa Mahin, negra lliure, i un fidalgo d'origen portuguès. La seva mare va marxar a Rio quan ell tenia 7 anys per lluitar a la Sabinada, quedant sota custòdia del pare. Aquest, afeccionat al joc, va vendre's el fill per pagar els deutes i Gama va esdevenir un esclau amb 10 anys, sent traslladat a l'estat de São Paulo i restant analfabet fins als 17 anys.[2] Va conquistar judicialment la seva pròpia llibertat als 18 anys, argumentant que la compra de persones lliures i el tràfic d'esclaus havien estat derogats abans de produir-se els fets.[3] Lliure de nou, va passar a actuar en pro dels drets dels esclaus, sent ja als 29 anys un autor consagrat i considerat "el major abolicionista del Brasil".[4]

Fou columnista de diverses publicacions de l'època i va fundar una revista satírica amb el dibuixant Angelo Agostini.[5] Va voler matricular-se en la Facultat de Dret de São Paulo, però no va ser autoritzat per rebuig d'alumnat i professorat. Gama va assistir a les classes com oient i, tot i no rebre el títol d'advocat, va ser autoritzar a exercir la professió pel poder judicial.[a] Amb tot, es calcula que va obtenir l'alliberament de més de cinc-cents esclaus, destacant la seva actuació en el Cas Netto, quan va aconseguir que 217 persones fossin declarades lliures.[7] Els seus discursos eren eloqüents i controvertits, com demostra la frase atribuida al soteropolità «L'esclau que mata el seu senyor, sigui en la circumstància que sigui, mata sempre en legítima defensa».[8]

Malgrat ser considerat un dels exponents del romanticisme, no va ser gaire esmentat en obres com Apresentação da Poesia Brasileira, de Manuel Bandeira.[9][10] Va ser un dels estranys casos d'intel·lectuals negres del Brasil esclavista en el segle xix, l'únic autodidacta i en haver passat per la captivitat. Va dedicar la seva vida a la defensa de la llibertat i de la República, un actiu opositor del sistema monàrquic que va morir sis anys abans de poder veure els resultats de la seva lluita.[11] Va tenir una vida molt dispar i és difícil trobar entre els seus biògrafs a algú que no hagi retratat la seva vida sense excessiva passió o emotivitat. Entre aquests, es troba Boris Fausto, que va descriure la vida de Gama com una «biografia de novel·la».[12][13]

Va morir l'any 1882, a causa d'un quadre greu de diabetis, sis anys abans de la firma de la Llei Àuria que posaria fi definitivament a l'esclavitud al Brasil.[14]

Homenatges[modifica]

L'any 2015, el Col·legi d'Advocats brasiler va concedir a Gama la titulació d'advocat.[15] El 2021 la Universitat de São Paulo va concedir-li el títol pòstum de doctor honoris causa, sent el primer brasiler negre en obtenir tal premi d'aquesta institució.[16]

Luis Gama va ser inscrit el 12 de desembre de 2018 en el Llibre dels Herois i Heroïnes de la Pàtria, en virtut de la Llei Federal nº 13628/2018.[17]

L'any 2021 es va estrenar la biopic Doutor Gama, que repassa la vida de l'escriptor i abolicionista. Dirigida per Jeferson De i guionitzada per Luiz Antônio, el paper protagonista va ser interpretat per Cesar Mello.[18]

Obra publicada[modifica]

La major part de l'obra de Gama eren articles i columnes en diaris, epístoles i els seus discursos jurídics i polítics. Pràcticament l'únic llibre que va arribar als nostres temps fou Primeiras Trovas Burlescas do Getulino, un poemari que va publicar als 19 anys.[19] Oblidat pels acadèmics durant més de cent anys, diversos estudis al segle xxi han volgut revertir la situació. El més important ha estat el treball de l'historiador Bruno Rodrigues de Lima, que va publicar una col·lecció de 600 textos (un 80% d'ells, inèdits) en 10 volums:[20][21]

  • Vol. 1: Poesia (1859-1865)
  • Vol. 2: Profecia (1862-1865)
  • Vol. 3: Comédia (1866-1867)
  • Vol. 4: Democracia (1866-1869)
  • Vol. 5: Direito (1870-1875)
  • Vol. 6: Sátira (1876)
  • Vol. 7: Crime (1877-1879)
  • Vol. 8: Liberdade (1880-1882)
  • Vol. 9: Justiça (1850-1882)
  • Vol. 10: África-Brasil (1850-1882)

Notes[modifica]

  1. ↑ En l'època de l'Imperi, eren anomenats rábula.[6]

Referències[modifica]

  1. ↑ «L13629» (en portuguès). www.planalto.gov.br. [Consulta: 29 gener 2018].
  2. ↑ Benedito, 2006, p. 15-16.
  3. ↑ Magalhães Pinto, Ana Flávia «Para além da escravidão». Quatro Cinco Um. Folha de S.Paulo, 01-08-2020.
  4. ↑ Loureiro de Souza, 1949, p. 102.
  5. ↑ Simas, Daniele. «O periódico Diabo Coxo, de Angelo Agostini» (en portuguès brasiler). Biblioteca Nacional (Brasil), 26-05-2021. [Consulta: 8 setembre 2022].
  6. ↑ Pareto Junior, Lindener. Pândegos, rábulas, gamelas: os construtores não diplomados entre a engenharia e a arquitetura (1890-1960) (Tesi) (en portuguès). São Paulo: Universidade de São Paulo, 2017-05-22. DOI 10.11606/t.16.2017.tde-19122016-181951. 
  7. ↑ Machado, Leandro. «Luiz Gama: A desconhecida ação judicial com que advogado negro libertou 217 escravizados no século 19» (en portuguès brasiler). BBC, 08-05-2021. Arxivat de l'original el 2022-08-17. [Consulta: 8 setembre 2022].
  8. ↑ Vannuchi, Camilo. «Todo escravo que mata o senhor age em legítima defesa» (en portuguès brasiler). UOL, 05-08-2021. [Consulta: 8 setembre 2022].
  9. ↑ Bandeira, 1951.
  10. ↑ Fonseca Ferreira, 2008.
  11. ↑ Fonseca Ferreira, 2007.
  12. ↑ Fausto, 1994, p. 219.
  13. ↑ Santana, Andreia. «Resenha: As novas biografias de Luiz Gama» (en portuguès), 11-09-2010. [Consulta: 29 gener 2018].
  14. ↑ Benedito, 2006, p. 57.
  15. ↑ Veiga, Edison. «Luiz Gama (1830-1882): enfim, advogado» (en portuguès brasiler). O Estado de São Paulo, 30-10-2015. [Consulta: 8 setembre 2022].
  16. ↑ «USP concede, pela 1ª vez, título de Doutor Honoris Causa a um brasileiro negro; homenageado é o abolicionista Luiz Gama» (en portuguès brasiler). G1. Globo, 29-06-2021. [Consulta: 8 setembre 2022].
  17. ↑ «Lista completa dos heróis e heroínas da Pátria inscritos no Livro de Aço do Panteão da Pátria e da Liberdade Tancredo Neves» (PDF) (en portuguès brasiler). Centro Cultural Três Poderes. Secretaria de Estado de Cultura e Economia Criativa do Distrito Federal, 31-12-2018. Arxivat de l'original el 2022-01-20. [Consulta: 30 juliol 2022].
  18. ↑ «Doutor Gama» (en portuguès brasiler). Adoro Cinema. [Consulta: 8 setembre 2022].
  19. ↑ Ferreira Cruz da Paixão, Magnólia. O direito à poesia: A força brasileira de As primeiras trovas burlescas, de Luiz Gama (tesi) (en portuguès brasiler). Universidade Estadual de Feira de Santana, 7 maig 2019. 
  20. ↑ Gonçalves, Juliana. «Obra de Luiz Gama revela a luta por um Brasil sem reis ou escravos» (en portuguès brasiler). Brasil de Fato, 17-05-2018. [Consulta: 1r maig 2024].
  21. ↑ «Coleção reúne obra completa de Luiz Gama - Rascunho» (en portuguès brasiler). Rascunho. O Jornal de Literatura do Brasil [Curitiba], 08-07-2021 [Consulta: 1r maig 2024].

Bibliografia[modifica]

Enllaços externs[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Luís Gama
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Luís_Gama&oldid=33448740»