Estat de São Paulo

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
São Paulo
Bandera de l'Estat de São Paulo Escut de l'estat de São Paulo
Capital São Paulo
Àrea 248 808,8 km²
12è entre els estats del Brasil
Població 39.825.226 (2000)
1r entre els estats del Brasil
Densitat de població 160 hab/km²
3r entre els estats del Brasil
Fus horari GMT-3
ISO 3166-2 BR-SP
Governador Geraldo Alckmin[1]
Mapes
Estat de São Paulo

L'Estat de São Paulo és un estat del Brasil, localitzat a la Regió Sud-est. Limita amb Minas Gerais al nord i a l'est, amb Rio de Janeiro al nord-est, amb Paranà al sud i Mato Grosso do Sul a l'oest; a l'est té costa a l'oceà Atlàntic. Està dividit en 645 municipis i ocupa una àrea de 248.808,8 km². La capital és la ciutat de São Paulo. La ciutat de São Paulo amb la seva Região Metropolitana de São Paulo és una de les més grans del món.

Geografia[modifica | modifica el codi]

Relleu[modifica | modifica el codi]

L'estat presenta una altitud rellevant, atès que un 85% de la seva superfície posseeix una altitud de 300 a 900 msnm. El clima és tropical en la major part del territori, i subtropical en el sud. El cim més alt és la Pedra da Mina, amb 2.798,98 m d'altitud.

Campos do Jordão, ciutat situada 1600 m sobre el nivell del mar.

Clima[modifica | modifica el codi]

El clima de l'estat sofreix influències de l'altitud: en la ciutat de Campos do Jordão per exemple, situada a 1600 metres sobre el nivell del mar en la Serra de la Mantiqueira, les temperatures poden caure per sota dels 0º C en dies més freds d'hiverns rigorosos. Ja en l'interior de l'estat (Ribeirão Preto, São José do Rio Preto, etc.), les temperatures poden superar fàcilment els 33 °C en l'estiu.

Hidrografia[modifica | modifica el codi]

Els principals rius són: Tietê, Paraná, Paranapanema, Gran, Turvo, del Pez, Paraíba del Sud, Piracicaba, Pardo, Mogi-Guaçu, Jacaré-Pepira i Jacaré-Guaçu

Història[modifica | modifica el codi]

Article principal: història de São Paulo

Primers temps[modifica | modifica el codi]

El nom de São Vicente (São Paulo) va ser posat per Amerigo Vespucci, el 22 de gener de 1502, en un viatge que tenia per objectiu fer un mapa del litoral de Brasil.

La primera notícia de l'arribada de dones portugueses data del 1550.

Malgrat les innumerables dificultats per traspassar la Serra do Mar, els camps de l'altiplà atreient els pobladors, lo que convertí São Paulo en una excepció en el tipus de colonització dels portuguesos en els primers temps, que es fixaven sobretot en el litoral. La façana litoral, estreta per la presència de la serra, no presentava les condicions necessàries pel desenvolupament. Arribar a São Paulo, requeria grans esforços contra les dificultats d'accés a la serra.

Exploració i ocupació[modifica | modifica el codi]

A inici del segle XVI el litoral paulista és visitat per navegants portuguesos i espanyols. La recerca de materials preciosos portà als portuguesos a ultrapassar la Serra do Mar, per l'antic camí indígena de Peabiru, i el 1554, a l'altiplà existent després de la Serra do Mar, és fundada la vila de São Paulo de Piratininga pels jesuïtes liderats per Manuel da Nóbrega.

Fins al final del segle XVI son fundades altres viles a l'entorn del altiplà, com Santana de Parnaíba, garantint així la seguretat i la subsistència de la vila de São Paulo.

As bandeiras[modifica | modifica el codi]

Dificultats econòmiques, atinament sertinista, localització geogràfica (São Paulo éra un important centre de circulació fluvial i terrestre), esperit d'aventura, serien poderosos impulsos en l'arrancada cap el Sertão.

Els paulistes volien descobrir mines d'or i com diu José Joaquim Machado de Oliveira, "no hi havia paulista que més o menys deixés el pensament de descobrir mines"

L'èxode en direcció a Minas Gerais provoca una decadència econòmica a la capitania, i al llarg del segle XVIII aquesta va anar perdent territori i dinamisme econòmics fins a ser senzillament annexada el 1748 a la capitania de Rio de Janeiro.

La restauració i la província de São Paulo[modifica | modifica el codi]

El 1765, pels esforços de Morgado de Mateus, és restituïda la Capitania de São Paulo.Ja el 1817 és fundada la primera hisenda de cafè de São Paulo, al vall de Paríba, i després la independència el cultiu de cafè guanya força a les terres de la Vall de Paraíba.

Les fronteres actuals paulistes són fixades per l'emancipació del Paraná el 1853.

L'enriquiment provocat pel cafè i la constant arribada d'immigrants italians, portuguesos, espanyols, japonesos i àrabs a la província, a part del desenvolupament d'una gran xarxa ferroviaria, porten la prosperitat a São Paulo.

República Velha i la política del cafè amb llet[modifica | modifica el codi]

En instaurar-se la república, s'afirmava clarament el predomini econòmic del nou estat. Si el Brasil era el cafè, el cafè era São Paulo. No foren mestrestant, tranquils els primers moments republicans de São Paulo. Reflecteixen les agitacions i els desencerts que ocorrien en l'àmbit federal. La dècada de 1930 São Paulo es caracteritzà, des del punt de vista econòmic, pels esforços d'ajust a les noves condicions creades per la crisi mundial de 1929 i per la crisi del cafè. Des del punt de vista polític, el període fou marcat per la lluita per la recuperació de l'hegemonia paulista a la federació.

Industrialització i metropolització[modifica | modifica el codi]

Després de la Primera Guerra Mundialel cultiu del cafè comença a patir crisis d'excés d'oferta i competència d'altres països. El cultiu comença a ser controlat pel govern, per tal d'evitar crisis i les hisendes tanquen, portant immigrants en direcció a São Paulo, on es convertiran en operaris.

Pressions polítiques exigint el fi del predomini de l'elit cafetera paulista sorgeixen moviments artístics com la setmana de 1922, El 1930 el cafè entra en la seva darrera crisi, amb el crac del 29 i l'enfonsament de la borsa de Nova York l'any anterior, el col·lapse dels preus extern dels grans i la Revolució de 1930, que retira els paulistes del poder.

La Segona Guerra Mundial trenca les importacions de productes i la indústria paulista inicia un procés de substitució d'importacions passant a produir a l'Estat els productes fins aleshores importats. El procés s'intensifica amb el govern de Juscelino Kubitschek, que llança les bases de la indústria del automòbil al ABC paulista.

Per suprimir la mà d'obra necessària, l'estat passa a rebre milions de nordestins, venint principalment dels estats de Bahia, Ceará, Pernambuco i Paraíba.

El 1960, la ciutat de São Paulo es torna la major ciutat brasilera i el principal pol econòmic del país, superant Rio de Janeiro. Aquest fet de es deu al nombre major d'immigrants que escolliren anar a São Paulo.

Industrialització de l'interior[modifica | modifica el codi]

A les dècades de 1960 i 1970 el govern estatal promou diverses obres que incentiven l'economia de l'interior de l'Estat, buidat des de la fallida del cafè el 1930. Aquest procés de recuperació econòmica del interior, s'intensifica a partir de la dècada de 1980, quan grans problemes urbans, com violència, pol·lució i ocupació desordenada, afligeixen la Região Metropolitana de São Paulo. Actualment, encara que el creixement no sigui ja tan alt i tingui competència d'altres estats, São Paulo és el principal pol econòmic, polític i industrial de America del Sud.

Economia[modifica | modifica el codi]

Estat més desenvolupat del país, representa més de 30% del Producte Intern Brut brasiler. L'estat té com a base principal de la seva economia la indústria (metal·lúrgia, mecànica, automòbiles i les seves peces, equipaments mecànics, electrònics, telecomunicacions, productes químics, plàstics, alcohol, aliments...), després els serveis (incloent lo sector financer) i el comerç. Però també seva agricultura i la seva ramaderia són molt importants i modernes.

Les indústries es concentren en la megalòpoli formada per les regions metropolitanes de São Paulo, Campinas i Baixada Santista, en la regió de Sorocaba, en les ciutats de São Carlos, Ribeirão Preto i en la vall del riu Paraíba do Sul.

L'estat constitueix el principal centre financer de l'Amèrica del Sud: en la regió metropolitana de la seva capital (la ciutat de São Paulo) estan les seus d'importants bancs brasilers i també estrangers amb filials al Brasil. L'Avinguda Paulista, en la capital de l'estat, concentra la set de bancs com el Itaú, i les sets brasileres de bancs estrangers, com el Banco de Santander i el Citibank, a més de la set la poderosa Federació de les Indústries de l'Estat de São Paulo (FIESP), que representa els interessos de les grans indústries instal·lades en l'estat. La BOVESPA (Borsa de Valors de l'Estat de São Paulo) és també a més important de l'Amèrica del Sud.

Seva agricultura produeix taronja i suc de taronja per al mercat intern i extern, i canya de sucre, cafè i cotó per al mercat intern. La canya de sucre és principalment plantada per a la producció d'alcohol, usat en tot el Brasil com biocombustible. La ramaderia va sofrir una petita disminució en els últims anys amb o creixement de les plantaciós de canya, però encara és important i els seus ramats de bestiar estan entre els millors del país.

Turisme[modifica | modifica el codi]

Platja a la ciutat de Ubatuba, litoral nord de l'estat.

L'estat posseeix també locals turístics i bona infraestructura per a rebre visitants, encara que no siguin tan famosos com la ciutats de Rio de Janeiro,Salvador de Bahia o els salts d'aigua de Foz do Iguaçú.

Ciutats del litoral, considerades com Estância balneária algunes d'elles són(Ilhabela, Ubatuba, Bertioga, Santos,Guarujá, São Vicente, Peruíbe...).

Ciutats de muntanya, considerades com Estâncias climáticas (Campos do Jordão),

Estades balnearis d'aigües minerals (com Serra Negra, São Pedro, Águas de São Pedro, Lindoia, Águas de Lindoia) i unes altres.

La ciutat de São Paulo també rep visitants de l'interior de l'estat i d'altres estats, que visiten els seus barris i carrers de comerç especialitzat (com Brás, Bom Retiro i el carrer 25 de Março, especialitzades en robes i teixits), les exposicions en els seus museus, o llavors esdeveniments periòdics, com el Gran Premi de Brasil de Fórmula 1 que ocorre tots els anys en el Circuit de Interlagos.

Demografia[modifica | modifica el codi]

Segons estimacions de l'IBGE, el 2006 l'estat de São Paulo tenia 41.055.734 habitants i una densitat poblacional de 165,4 hab./km².Això representa un 21% de la població brasilera i 11% de tota la població sud-americana.

Ciutats[modifica | modifica el codi]

Ciutats per població
Rang Ciutat Població Rang Ciutat Població

São Paulo
São Paulo

Guarulhos

1 São Paulo 11.037.593 11 Mauá 417.458
2 Guarulhos 1.299.283 12 Santos 417.098
3 Campinas 1.064.669 13 Diadema 397.738
4 São Bernardo do Campo 810.979 14 Carapicuíba 392.701
5 Osasco 718.646 15 Mogi das Cruzes 375.268
6 Santo André 673.396 16 Piracicaba 368.843
7 São José dos Campos 615.871 17 Bauru 359.429
8 Sorocaba 584.313 18 Itaquaquecetuba 359.253
9 Ribeirão Preto 563.107 19 Jundiaí 349.929
10 São José do Rio Preto 419.632 20 Franca 330.938
Estimatiu poblacional 2009
Fotografia per satèl·lit de São Paulo

Població[modifica | modifica el codi]

La seva població és bàsicament blanca, descendent dels europeus. La població indigena va ser pràcticament extinta.

Color/Raça Percentatge
Blanca 67,9%
Negra 5,8%
Mulata 24,7%
Asiàtica 1,3%
Indígena 0,3%

Font: PNAD 2006.

Religió[modifica | modifica el codi]

La religió dominant és la catòlica, encara que altres religions com l'evangelista són força importants.

Religió Percentatge Número
Catòlics 70,31% 26.039.203
Evangelistes 17,04% 6.311.233
Ateus 7,28% 2.695.655
Espiritistes 2,10% 779.325
Budistes 0,39% 143.358
Umbandistes 0,21% 79.119
Jueus 0,11% 42.174

Font: IBGE 2000

Esports[modifica | modifica el codi]

El futbol és l'esport majoritari al Brasil, encara que en són practicats molts d'altres. Els clubs més destacats són

Educació superior[modifica | modifica el codi]

Vegeu també[modifica | modifica el codi]

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. «Alckmin toma posse como governador em SP» (en portuguès). Governo do Estado de São Paulo, 06-04-2010. [Consulta: 07-08-2010].

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]



Coord.: 23° 32′ 00″ S, 46° 38′ 00″ O / 23.53333333°S,46.63333333°O / -23.53333333; -46.63333333