Heitor Villa-Lobos

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Heitor Villa-Lobos

Heitor Villa-Lobos (5 de març de 1887 - 17 de novembre de 1959) fou un compositor brasiler.

Biografia[modifica | modifica el codi]

Heitor Villa-Lobos, també conegut com a Hector Villa-Lobos, va nàixer a Rio de Janeiro. Va aprendre música amb son pare, que era un gran lector, músic amateur de gran cultura i bibliotecari. Abans de la mort de son pare, Villa-Lobos va començar a dedicar-se a la música com a músic professional. Es guanyava la vida com a músic de cafè, tocant el violoncel.

En 1905 Villa-Lobos va fer el primer dels seus viatges als estats nororientals de Brasil, per tal de recaptar informació sobre la música folklòrica d'aquells estats. Va viatjar molt i va crear un halo de misteri al voltant dels viatges. El seu propi testimoni d'aventures amb tribus caníbals del nord-est no va ser considerat sempre com digne de confiança. Després, va estudiar en l'Institut Nacional de Música a Rio de Janeiro, no obstant el seu estil compositiu mai no es va encasellar en cap norma acadèmica. La seua música va seguir sempre sent personal i idiosincràtica. Com Villa-Lobos va dir molts anys més tard: "la meua música és natural, com una cascada". També va dir: " Un peu en l'acadèmia i vosté canvia cap a pitjor!".

Després d'altres viatges etno-musicals a l'interior de l'Amazones el 1912, Villa-Lobos va retornar a Rio de Janeiro, on el 13 de novembre de 1915, va oferir en concert la seua nova música. El 1923, a causa dels seus mèrits va guanyar una beca del govern per a estudiar a París. Al seu retorn, el 1930, Villa-Lobos va ser nomenat responsable de l'educació Musical de Rio de Janeiro.

Així va començar Villa-Lobos la seua segona carrera: pedagog de la música del seu país. Dissenyà un sistema complet d'instrucció musical per a generacions de brasilers, basat en la rica cultura musical de Brasil i arrelat en un profund i sempre explícit patriotisme. Va compondre música coral per a enormes cors escolars de xiquets, sovint sobre adaptacions de material folklòric.

Un dels seus cantants favorits va ser la soprano brasilera Bidu Sayão, amb qui va tenir una relació artística de trenta-vuit anys. El 1944, Villa-Lobos va fer un viatge als Estats Units per tal de dirigir el seu treball. Algunes orquestres americanes li van encarregar nous treballs importants i fins i tot va escriure la música d'una pel·lícula de Hollywood, filmada el 1959: Green Mansions, dirigida pel famós actor Mel Ferrer i protagonitzada pel mateix Ferrer i Audrey Hepburn. Els anys 40 van ser un període de triomf en l'escena internacional. Com a compositor i director de la seua pròpia música, Villa-Lobos va ser admirat des de Los Angeles i Nova York a París.

Malgrat dedicar-se a la composició, també exerci de director d'orquestra i entre les seva tasca com a director s'ha de destacar l'estrena a Rio de Janeiro del ballet Salamanca do Jarau (1936) del seu compatriota Luiz Cosme.

Malgrat els seus viatges pel món, la seua llar sempre va estar en Rio de Janeiro, on va morir el 1959. Heitor Villa-Lobos va ser soterrat en el cementeri São João Batistade de Rio de Janeiro.

Música[modifica | modifica el codi]

Junt amb Alberto Nepomuceno i Alexandre Levy, Villa-Lobos va obrir el camí perquè els anys següents altres compositors com Mozart Camargo Guarnieri cerquessin la música brasilera amb arrels folkloriques. Villa-Lobos va ser un compositor notòriament prolífic pel nombre d'obres escrites. Molts treballs són arranjaments d'obres anteriors. Especialment en els seus últims anys, Villa-Lobos va realitzar gran nombre de recomposicions.

Excepte els treballs perduts, la seua música ha estat molt difosa en el món per les gravacions existents, i pels concerts. Fins i tot les simfonies estan disponibles en una gravació integral -veure http://www.rdpl.org/villa/stuttgart.html.

Entre les obres més populars de Villa-Lobos podem esmentar les Bachianas Brasileres, sent la Número 5 una de la més conegudes, escrita per a veu i vuit violoncels, però interpretades en moltes altres combinacions instrumentals. Seguint amb les seues obres podem citar la música per a guitarra com els Preludis, Estudis i els Choros (el Choro Número 1 és molt popular). També és important esmentar la sèrie de Quartets de corda.

Bachianas Brasileres[modifica | modifica el codi]

  • No. 1 per a 8 violoncels (1932)
  • No. 2 per a orquestra de cambra (1933)
  • No. 3 per a piano i orquestra (1934)
  • No. 4 per a piano (1930-40); orquestrada en 1942
  • No. 5 per a veu i 8 violoncels (1938)
  • No. 6 per a flauta i fagot (1938)
  • No. 7 per a orquestra (1942)
  • No. 8 per a orquestra (1944)
  • No. 9 per a cor o orquestra de corda (1944)

Choros[modifica | modifica el codi]

  • Introducció als Choros per a guitarra i orquestra (1929)
  • No. 1 per a guitarra (1920)
  • No. 2 per a flauta i clarinet (1921)
  • No. 3 per a cor masculí i instruments de vents (1925)
  • No. 4 per a 3 sanguinyol i trombóm (1926)
  • No. 5 per a piano (1926) "Alma Brasilera"
  • No. 6 per a orquestra (1926)
  • No. 7 per a vents, violí i violoncel (1924)
  • No. 8 per a gran orquestra i 2 pianos (1925)
  • No. 9 per a orquestra (1929)
  • No. 10 per a cor i orquestra (1925) "Rasga o Coraçao"
  • No. 11 per a piano i orquestra (1928)
  • No. 12 per a orquestra (1929)
  • No. 13 per a 2 orquestres i banda (1929) - perdut
  • No. 14 per a orquestra, banda i cor (1928) - perdut
  • Choros bis, per a violí i violoncel (1928)

Concerts[modifica | modifica el codi]

  • Suite per a Piano i Orquestra (1913)
  • Concert per a violoncel no. 1 (1915)
  • Momoprécoce, fantasia per a piano i orquestra (1921)
  • Fantasia de Moviments Mixtos, per a violí i orquestra (1921)
  • Ciranda de Set Notes per a fagot i orquestra de corda (1933)
  • Concert per a Piano no. 1 (1945)
  • Concert per a Piano no. 2 (1948)
  • Concert per a Piano no. 3 (1952-57)
  • Concert per a Piano no. 4 (1952)
  • Concert per a Piano no. 5 (1954)
  • Fantasia per a saxòfon soprano, tres corns i corda (1948)
  • Concert per a Guitarra (1951)
  • Concert per a arpa (1953)
  • Concert violoncel no. 2 (1953)
  • Fantasia per a violoncel i Orquestra
  • Concert per a Harmònica
  • Concert Grosso per a quartets de vents i conjunt de vents (1959)
  • Choros no. 11 i Bachianas no. 3 són també obres concertants per a piano i orquestra

Simfonies[modifica | modifica el codi]

  • No. 1 O Imprevisto, L'imprevist (1920)
  • No. 2 Ascenção, l'Ascensió (1917)
  • No. 3 A Guerra, La Guerra (1919)
  • No. 4 A Vitòria, La Victòria (1919)
  • No. 5 A Paz, La Pau (1920) - Perdut
  • No. 6 Montanhas do Brasil, Muntanyes de Brasil (1944)
  • No. 7 (1945)
  • No. 8 (1950)
  • No. 9 (1951)
  • No. 10 Sumé Pater Patrium, Ameríndia (1952)
  • No. 11 (1955)
  • No. 12 (1957)

Altres treballs Orquestrals (incloent-hi partitures de Ballet)[modifica | modifica el codi]

  • Tédio d'Alvorada, poema simfònic (1916)
  • Naufragio de Kleonicos, poema simfònic (1916)
  • Dancas Africanas (1916)
  • Sinfonietta no. 1 (1916)
  • Iára (1917)
  • Amazonas, ballet i poema simfònic (1917)
  • Uirapuru, ballet (1917)
  • Danca Frenetica (1918)
  • Danca dos Mosquitos (1922)
  • Francette et Piá (1928, orch. 1958)
  • Rudepoema (1926, orch. 1932)
  • O Papagaio do moleque, un episodi simfònic (1932)
  • Caixinha de Boas Festas, poema simfònic i ballet (1932)
  • Evolução dos Aeroplans (1932)
  • Danca da terra, ballet (1939)
  • Mandú-Cárárá, Profane Cantata / Ballet d'infants per a cor mixt, cor d'infants i orquestra (1940)
  • Suite Enyorança da Juventude nr. 1 (1940)
  • Madona, poema simfònic (1945)
  • Sinfonietta no. 2 (1947)
  • Erosão, Erosió, poema simfònic (1950)
  • Ruda, poema simfònic i ballet (1951)
  • Ouverture de l'Homme Tel (1952)
  • Alvorada na Forest Tropical, ouverture (1953)
  • Odisséia d'uma raça, poema simfònic (1953)
  • Génesis, poema simfònic i ballet (1954)
  • Emperor Jones, un ballet (1956) amb la col·laboració de José Limón,
  • Fantasia en Tres Moviments (en forma de choros)(1958)
  • Suite no. 1 per a orquestra de cambra (1959)
  • Suite no. 2 per a orquestra de cambra (1959)

Música de Cambra[modifica | modifica el codi]

  • Sonata-fantasia no. 1 per a violí i piano, Desesperança (1913)
  • Sonata-fantasia no. 2 per a violí i piano (1914)
  • Sonata per a violí i piano no. 3 (1920)
  • Trio per a piano i corda no. 1 (1911)
  • Trio per a piano i corda no. 2 (1915)
  • Trio per a piano i corda no. 3 (1918)
  • Sextuor Mystique, per a flauta, oboè, saxòfon, arpa, celesta i guitarra (1917)
  • Quartet Simbòlic, per a flauta, saxòfon, viola, arpa, celesta i veus femenines (1921)
  • Trio per a oboè, clarinet i fagot (1921)
  • Nonetto, Impressão rápida de todo o Brasil, Una impressió ràpida de tot Brasil (1923)
  • Quintet em forma de choros, per a flauta, oboè, clarinet, corn anglés o corn i fagot (1928)
  • Quartet, per a flauta, oboè, clarinet i fagot (1928)
  • Assobio a Jatol (The Jat Whistle,) per a flauta i violoncel (1930)
  • Distribuição de Flores per a flauta i guitarra (1937)
  • Trio per a violí, viola i violoncel (1945)
  • Divagaçao per a violoncel, piano i percussió baixa (adlib.) (1946)
  • Duo per a violí i viola (1946)
  • Fantasia concertant per a piano, clarinet i fagot (1953)
  • Duo per a oboè i fagot (1957)
  • Quintet Instrumental, per a flauta, violí, viola, violoncel i arpa (1957)
  • Fantasia Concertant per a 16 o 32 violoncels (1958)
  • Choros no. 2,3,4,7 i Bachianas 1&6 són escrites per a diversos instruments en estil de cambra

Quartets de Corda[modifica | modifica el codi]

  • No. 1 (1915)
  • No. 2 (1915)
  • No. 3 (1917)
  • No. 4 (1917)
  • No. 5 (1931)
  • No. 6 (1938)
  • No. 7 (1942)
  • No. 8 (1944)
  • No. 9 (1945)
  • No. 10 (1946)
  • No. 11 (1948)
  • No. 12 (1950)
  • No. 13 (1951)
  • No. 14 (1953)
  • No. 15 (1954)
  • No. 16 (1955)
  • No. 17 (1957)

Òperes[modifica | modifica el codi]

  • Izaht (1914)
  • Magdalena (1948)
  • Yerma (1955)
  • Filla dels núvols (1957)

Ballets[modifica | modifica el codi]

  • veure: altres treballs orquestrals

Música de Cine[modifica | modifica el codi]

  • Descobrimento do Brasil (1938)
  • Green Mansions (1959) - (adaptada com a peça de concert amb el títol "Bosc de l'Amazones")

Obres per a Guitarra[modifica | modifica el codi]

  • Choros no. 1 (1920)
  • Suite popular Brasilera (1928)
  • Dotze Estudis (1929)
  • Cinc Preludis (1940)

Música per a Piano[modifica | modifica el codi]

  • Ibericarabe (1914)
  • Ondulando (1914)
  • Danças Características Africanas (1915)
  • Suite floral (1918)
  • Historias da carochinha (1919)
  • A Lenda do Caboclo (1920)
  • Carnaval das crianças (1920)
  • Prole do Bébé, first series (1920)
  • Prole do Bébé, second series (1921)
  • Prole do Bébé, third series (1926) - Perdida
  • A Fiandeira (1921)
  • Rudêpoema (1921-26)
  • Sul America (1925)
  • Cirandinhas (1925)
  • Cirandas (1926)
  • Saudades das Selvas Brasileiras (1927)
  • Bachianas Brasileiras no. 4 (1930-40)
  • Francette et Pià (1932)
  • Valsa da dor (1932)
  • Guía Prático (1932-49)
  • Ciclo brasileiro (1936-37)
    • Plantío do caboclo
    • Impressões seresteiras
    • Festa no sertão
    • Dança do Indio Branco
  • As Três Marias (1939)
  • New York Sky-Line Melody (1939)
  • Poema Singelo (1942)
  • Homenage a Chopin (1949)
  • Suite para Israel Valenzuela

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Heitor Villa-Lobos Modifica l'enllaç a Wikidata