Norman Ohler
  | |
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 4 febrer 1970 (54 anys) Zweibrücken (Alemanya) |
| Activitat | |
| Camp de treball | Periodisme, ficció literària i literatura de divulgació científica |
| Lloc de treball | Berlín |
| Ocupació | periodista, escriptor, guionista |
| Membre de | |
Premis
| |
| Lloc web | normanohler.de |
Norman Ohler (Zweibrücken, 4 de febrer de 1970) és un autor, novel·lista i guionista dels més venuts en alemany del New York Times, conegut sobretot pel seu llibre Blitzed: Drugs in Nazi Germany, que s'ha publicat en més de 30 idiomes.[1][2][3][4]
Biografia[modifica]
Ohler va néixer a Zweibrücken, Alemanya Occidental el 1970 i va assistir a l'escola de periodisme d'Hamburg. El 1995 va publicar Die Quotenmaschine, la primera novel·la d'hipertext en alemany.[5] La seva segona novel·la, Mitte, va ser publicada el 2001 i elogiada per Der Spiegel com la seva "obra mestra", seguida de la seva tercera, Ponte City, el 2002.[6] Aquestes tres novel·les formen la trilogia de la ciutat d'Ohler. El 2004, Ohler va ser convidat pel Goethe-Institut alemany per actuar com a escriptor en residència a Ramallah. Allà, Ohler va escriure sobre la vida dels palestins a Cisjordània i va publicar l'última entrevista que va fer Yassir Arafat, poc abans de la seva mort.[7] Ohler també ha treballat com a escriptor en residència a Tel Aviv i Jerusalem. El 2008, va coescriure la pel·lícula Palermo Shooting amb Wim Wenders, protagonitzada per Dennis Hopper.[8]
El setembre de 2015, Kiepenheuer & Witsch van publicar la primera obra de no ficció d'Ohler, Der totale Rausch: Drogen im Dritten Reich, i l'any següent el llibre va aparèixer en anglès com a Blitzed: Drugs in Nazi Germany.[9][10] Després de la seva publicació als EUA, es va convertir en un best-seller del New York Times.[11] Al llibre, Ohler investiga quin paper van tenir les drogues psicoactives, en particular els estimulants com la metamfetamina, en la història militar de la Segona Guerra Mundial, concloent que molts dels líders militars i polítics alemanys, especialment Adolf Hitler, van abusar de drogues psicoactives durant la guerra.[12][13][14]
El llibre va ser elogiat per alguns historiadors com Antony Beevor de declarà sobre Blitzed com "un treball d'investigació notable. El relat d'Ohler ens fa mirar aquest període densament estudiat d'una manera força diferent". Ian Kershaw el descrigué com "molt bo i extremadament interessant... una peça seriosa d'estudis molt ben investigats"; i Hans Mommsen, un dels historiadors més importants d'Alemanya, es referí a Blitzed com un "canvi del panorama general".[15][16][17]
Tanmateix, altres historiadors no estaren d'acord amb l'enfocament d'Ohler. L'historiador alemany Nikolaus Wachsmann va escriure que Ohler "sembla barrejar realitat i ficció. [...] Condimenta l'evidència, introdueix referències de la cultura pop ("Teutonic Easy Riders") i ho adorna amb jocs de paraules elegants ("High Hitler"). Caldrà veure si aquesta recepta agradarà als lectors anglòfons. Per manllevar l'estil d'Ohler: experimentaran un gran rebombori o un mal viatge?".[18] Dagmar Herzog va expressar l'opinió que "l'anàlisi d'Ohler no resisteix un escrutini exhaustiu. (…) Qualsevol que busqui una comprensió més profunda del període nazi ha de desconfiar d'un llibre que ofereix més distraccions i distorsió que no pas aclariments".[19] James Pugh va jutjar que, tot i que el llibre és una "peça atractiva i entretinguda de la història periodística", era "preocupant pel seu to, l'erudició i el compromís amb la literatura".[20] Richard J. Evans, professor Regius d'història a la Universitat de Cambridge del 2008 al 2014, autor de History of the Third Reich, va qualificar de Blitzed "un relat groller i perillosament inexacte".[21] També va escriure que el llibre és "moralment i políticament perillós', perquè implica que Hitler no era responsable de les seves accions. Ohler va rebutjar aquesta afirmació.[22] Evans va respondre: "'Blitzed' no pertany al món de la història seriosa, sinó al nou paisatge de 'postveritat' i 'fets alternatius'".[23] El 2020, va aparèixer el segon llibre de no-ficció d'Ohler: "The Bohemians - The Lovers who led Germany’s Resistance against the Nazis", que el The New York Times va descriure com "una història detallada i meticulosament investigada sobre una parella de joves resistents alemanys que es llegeix com un thriller".[24]
Obra[modifica]
Novel·la[modifica]
- Die Quotenmaschine (1998)
- Mitte (2001)
- Ponte City (2003)
- Die Gleichung des Lebens (2017)
No ficció[modifica]
- Blitzed: Drugs in Nazi Germany[25][26] (2016),ISBN 0241256992
- The Bohemians - The Lovers who led Germany’s Resistance against the Nazis (2020),ISBN 1328566307
Guió[modifica]
- Palermo Shooting, guionista[27][28] (2008)
Referències[modifica]
- ↑ Small Talk , 30-09-2016.
- ↑ , 26-03-2017.
- ↑ «Blitzed: Drugs in the Third Reich». Kiwi Verlag. Arxivat de l'original el 11 d’agost 2017. [Consulta: 18 maig 2017].
- ↑ «Der totale Rausch».
- ↑ «Die Quotenmaschine». DLA Marbach. [Consulta: 18 maig 2017].
- ↑ «Traumhafter Trip» (en alemany). Der Spiegel, 20-01-2002. ISSN: 2195-1349.
- ↑ Norman Ohler. «Als Arafat mit mir den Brokkoli teilte». Zeit Online, 11-11-2004. [Consulta: 6 octubre 2016].
- ↑ «IMDB: Palermo Shooting». IMDB, 20-11-2008. [Consulta: 18 maig 2017].
- ↑ Ziv, Stav. «The story behind Norman Ohler's drug-centric Nazi history» (en anglès). Newsweek, 08-03-2017. [Consulta: 6 setembre 2022].
- ↑ Rachel Cook «High Hitler: how Nazi drug abuse steered the course of history». , 25-09-2016 [Consulta: 6 octubre 2016].
- ↑ «New York Times Bestseller List». , 26-03-2017 [Consulta: 18 maig 2017].
- ↑ Sara C. Nelson «Adolf Hitler's True Drug Habits Laid Bare By Norman Ohler In Blitzed: Drugs In Nazi Germany». , 04-10-2016 [Consulta: 6 octubre 2016].
- ↑ Shilling, Erik. «Hitler Probably Spent WWII High on Cocaine and Oxycodone» (en anglès). Atlas Obscura, 26-09-2016. [Consulta: 6 setembre 2022].
- ↑ Tristin Hopper «Hitler was on cocaine and his troops were on meth: Author reveals deep influence of drugs in Nazi Germany». , 28-09-2016 [Consulta: 6 octubre 2016].
- ↑ Sara C Nelson «Adolf Hitler's True Drug Habits Laid Bare By Norman Ohler In Blitzed: Drugs In Nazi Germany». , 04-10-2016 [Consulta: 18 maig 2017].
- ↑ «Blitzed». Norman Ohler. [Consulta: 8 desembre 2016].
- ↑ Hans Mommsen «Unbequemer Blick auf die NS-Zeit». , 05-11-2015 [Consulta: 18 maig 2017].
- ↑ Nicholaus Wachsmann , 14-10-2016.
- ↑ Dagmar Herzog , 27-03-2017.
- ↑ Pugh, James «Còpia arxivada». British Journal for Military History, 3, 3, 2017, pàg. 162. Arxivat de l'original el 2019-05-14 [Consulta: 23 juliol 2022].
- ↑ Richard J. Evans , 16-11-2016.
- ↑ Norman Ohler , 02-05-2017.
- ↑ Richard J. Evans. «Hitler and the Nazis Were High on Drugs – a Theory for the Age of 'Alternative Facts'». Conspiracy and Democracy Project, 30-05-2017. [Consulta: 11 juliol 2017].
- ↑ , 14-07-2020.
- ↑ High Hitler Frankfurter Allgemeine Zeitung, Sept. 13, 2015
- ↑ Wenn das der Führer wüsste… Die Zeit, Dec. 3, 2015
- ↑ Festival de Canne: Palermo Shooting Cannes Film Festival, October 6, 2016
- ↑ McCarthy, Todd. «Palermo Shooting» (en anglès americà). Variety, 25-05-2008. [Consulta: 6 setembre 2022].
Bibliografia[modifica]
- Hurst, Fabienne «The German Granddaddy of Crystal Meth». Der Spiegel, 30-05-2013.
- Neumann, Hans-Joachim. Was Hitler ill? : a final diagnosis. English ed. Cambridge: Polity, 2013. ISBN 978-0-7456-5222-1.
- Ulrich, Andreas «The Nazi Death Machine: Hitler's Drugged Soldiers» (en anglès). Der Spiegel, 06-05-2005. ISSN: 2195-1349.
- Nazis on Speed, Drogen im 3. Reich. ISBN 978-3-930442-39-3.
- Walker, Samuel. The rights revolution : rights and community in modern America. Nova York: Oxford University Press, 1998. ISBN 0-19-509025-X.
Enllaços externs[modifica]
- Norman Ohler - Lloc web oficial
- «Bibliografia relacionada amb Norman Ohler» (en alemany). Al catàleg de la Biblioteca Nacional d'Alemanya.