Martin Bormann

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Martin Bormann
Martin Bormann

Ministre del Partit del NSDAP
Mandat
30 d'abril – 2 de maig de 1945
Precedit per Càrrec establert
Succeït per Ningú

Mandat
12 de maig de 1941 – 2 de maig de 1945
Precedit per Rudolf Hess
Succeït per Ningú

Secretari Personal del Führer
Mandat
12 d'abril de 1943 – 30 d'abril de 1945

Mandat
octubre de 1933 – 2 de maig de 1945

Naixement 17 de juny de 1900
Wegeleben, Prússia, Imperi Alemany
Mort 2 de maig de 1945 (als 44 anys)
Berlín, Alemanya
Partit polític NSDAP Partit Nacional Socialista dels Treballadors Alemanys (NSDAP)
Parella Gerda Buch
Nacionalitat Imperi Alemany Imperi Alemany (fins a 1918)
Alemanya República de Weimar (fins a 1933)
Alemanya nazi Alemanya Nazi

Martin Bormann (Wegeleben, Prússia, 17 de juny de 1900 - Berlín, 2 de maig de 1945) fou un polític i militar alemany, Cap de la Cancilleria del Tercer Reich i secretari d'Adolf Hitler.

Biografia[modifica | modifica el codi]

Martin Bormann va néixer el 17 de juny de 1900 a Wegeleben, Saxònia-Anhalt. El seu pare era suboficial músic de l'Exèrcit i va morir quan ell a penes comptava amb 4 anys. La seva mare es va casar en segones núpcies amb el director d'una agència bancària. Va servir poc temps a l'exèrcit durant la Primera Guerra Mundial.

Durant la República de Weimar va passar un temps a la presó, acusat d'assassinar un col·laboracionista amb l'ocupació francesa del Ruhr.

El 1929 es va casar amb Gerda Buch, filla d'un col·laborador proper a Hitler, amb qui va tenir deu fills, a més d'una estranya relació de simultània ferocitat i tendresa que segueix sorprenent als seus biògrafs.

Perfil de la seva personalitat[modifica | modifica el codi]

Es considerava a si mateix com "assessor primer i fonamental". Home que clamava d'una fidelitat a tota prova cap al Führer, aquest el va fer el seu "home de confiança". De personalitat intricada, caràcter explosiu i ambiciós, conspirar en moltes ocasions per prosperar en el partit.

Menyspreava a Heinrich Himmler per considerar-lo home de poc caràcter, però, tanmateix, es recolzava en ell per aconseguir els seus fins. Justament per tot el contrari, temia a Reinhard Heydrich, a qui mai es va atrevir a acostar-se.

Administrava els ingressos de Hitler pel concepte de drets postals i bibliogràfics relacionats amb El Mein Kampf ( la meva lluita).

Martin Bormann va ser a més el causant de la declinació de la figura política de Hermann Göring, i les seves maquinacions a aïllar a Hitler de la realitat política propera.

El 1943, va conspirar amb Himmler, sense èxit, per fer caure Albert Speer sobre la llista de successors de Hitler. Erwin Rommel va ser una de les seves principals víctimes. Repudiat solapadament per altres líders nazis, el seu poder va créixer després de l'atemptat del 20 de juliol de 1944.

Pretengué ser el successor de Hitler, per la qual cosa va patir una gran desil·lusió en veure que l'almirall Karl Dönitz era finalment nomenat en el testament que Hitler va dictar i va ser mecanografiat per la seva secretària Traudl Junge al búnquer en els moments finals del règim.

Trajectòria en la NSDAP[modifica | modifica el codi]

Bormann es va unir a diversos grups de tall antisemita abans d'ingressar a l'Nationalsozialistische Deutsche Arbeiterpartei o NSDAP (Partit Nacional Socialista Alemany dels Treballadors) el 1924. Va estar pres durant un any acusat d'un homicidi de caràcter polític. Després del seu alliberament, Bormann es va unir al partit NSDAP a Turíngia, el 1925.

El 1929 va ser assignat al Comandament Suprem de les Sturmabteilung (SA) i el 1933 va ser nomenat Reichsleiter del partit. Aquest mateix any es converteix en membre del Reichstag. Va ser General de les Schutzstaffel (SS) i Cap de l'Estat Major juntament amb Rudolf Hess.

Després del frustrat viatge de Hess a Escòcia el 1941 per negociar amb Winston Churchill, Bormann assumeix la presidència de la Cancelleria i la direcció de l'administració del partit. En el seu càrrec, es va ocupar de distribuir els fons que arribaven a les files nazis de les empreses i empresaris alemanys, repartint entre els líders. Igualment, es va anar convertint en un secretari personal de Hitler que administrava els seus comptes i qua a més actuava com contralor dels Gauleiters i Reichsleiters.

A finals de 1942, Bormann havia reemplaçat a Hess en totes les seves funcions, a més de noves atribucions que Hitler li va atorgar, com a ésser executor i intèrpret de les seves ordres, ja que el Führer estava cada vegada més replegat en el seu quarter general. Bormann decidia qui podia entrevistar-se amb Hitler i qui no, a més de decidir la seva agenda personal.

En el casament d'Adolf Hitler amb Eva Braun, 29 d'abril de 1945, Bormann va ser l'únic membre de la jerarquia nazi testimoni de la cerimònia juntament amb Goebbels.

Va ser un dels últims que va veure a Hitler amb vida, i va quedar a càrrec de la seva última voluntat en vida com a interlocutor del seu testament.

La caiguda[modifica | modifica el codi]

17 d' octubre de 1946 noticiari dels judicis de Nuremberg (en anglès)

Cap al final de la guerra, va ser vist per última vegada al búnquer de la Cancelleria el 30 d'abril de 1945.

El 2 de maig, durant el setge al Reichstag es va organitzar una fuga del personal del Führerbunker cap a les zones ocupades per l'exèrcit nord-americà. En aquesta fuga hi anava també Erich Kempka, xofer personal de Hitler. La fila anava escortada per tancs Tiger. Bormann anava acompanyat per Ludwig Stumpfegger, metge personal de Hitler qui li va subministrar el cianur a la família Goebbels, al costat d'un d'aquests tancs.

Quan eren a la Invalidenstrasse, al nord del riu Spree a Berlín, el tanc va ser impactat per un obús rus. Arthur Axmann, líder de les Joventuts Hitlerianes, que també anava a la fila, va veure sortir Bormann i Ludwig Stumpfegger, disparats del tanc en flames, i quan va aconseguir arribar a ell, el va veure tan malament que va creure que era mort i va deixar el cos a un costat del camí, sense saber què va passar després amb Bormann.

El Tribunal de Nuremberg el va jutjar en absència i rebel·lia, i va ser condemnat a mort.

Bormann, espia de l'URSS?[modifica | modifica el codi]

Un rumor insistent en la bibliografia sobre Bormann és que durant tota la guerra hauria estat informador i agent secret soviètic. Pel que sembla, certes investigacions efectuades fins i tot durant la guerra, com a conseqüència de la creixent preocupació alemanya sobre les detallades informacions que posseïa Stalin sobre els moviments i exèrcits del III Reich, podrien haver-ho suggerit.

Revelació del misteri de la seva mort[modifica | modifica el codi]

Durant anys es va especular amb la possibilitat que Bormann hagués escapat d'Alemanya. Diverses hipòtesis parlaren que va fugir a Sud-amèrica, ja que després del final de la guerra, tant Xile com Argentina, Brasil i Paraguai haurien rebut a criminals nazis que fugien d'Europa. Alguns donen com a falses aquestes hipòtesis, ja que diuen van ser creacions de Ladislas Farag amb finalitat de màrqueting.

El 7 de desembre de 1972, van aparèixer proves que corroboraven el que digué Axmann en els últims dies de l'Alemanya nazi, ja que no gaaire lluny del lloc on va veure els cadàvers, els obrers d'una construcció berlinesa van trobar les restes de dos esquelets a l'avinguda Invalidenstrasse. Un d'ells corresponia a un home corpulent i l'altre a un individu més baix. La policia va sospitar que podia tractar-se dels esquelets de Stumpfegger (feia 1.90 m d'alçada) i de Bormann (mesurava 1.68 m), comprovant el relat d'Axmann.

Com a part de les investigacions, la policia va interrogar a Berlín a qui va ser dentista de Bormann, el doctor Fritz Echtmann, que va reconèixer les corones que havia col·locat al lloctinent de Hitler.

El 1999, a petició de la família, es van fer proves d'ADN a les restes trobades a Berlín el 1972, confirmant que eren els de Martin Bormann, tot posant, així, fi al misteri.