Erich von Stroheim

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
30x-Movie.png
Director chair.png
Erich von Stroheim
Erich von Stroheim (1920)
Erich von Stroheim (1920)
Nom de naixement: Erich Oswald
Naixement: 22 de novembre de 1885
Viena (Imperi Austrohongarès)
Defunció: 12 de maig de 1957 (als 71 anys)
Maurepas (França)
Nacionalitat: Imperi austrohongarès Imperi austrohongarès
Àustria Àustria
Estats Units Estats Units
Cònjuge/s: Margaret Knox (1913-1915)
Mae Jones (1916-1919)
Valerie Germonprez (1920-1957)
Denise Vernac (no casats oficialment)

Millors pel·lícules
(Puntuació mínima de 7 a FilmAffinity o IMDb)
1929 Queen Kelly
1928 he Wedding March
1925 The Merry Widow
1924 Greed
1923 Merry-Go-Round
1922 Esposes frívoles
(Puntuació mínima de 7 a FilmAffinity o IMDb[1])
Fitxa sobre Erich von Stroheim a IMDb

Erich von Stroheim (Viena, Imperi Austrohongarès, 22 de setembre de 1885 - Maurepas, Sena i Oise, França, 12 de maig de 1957) va ser un cineasta estatunidenc d'origen austríac.[2]

Biografia[modifica | modifica el codi]

De nom real Erich Oswald, va néixer a Viena en una acomodada família de comerciants jueus. Va estudiar a l'Acadèmia Militar de Viena, però la seva carrera militar va acabar el 1909 quan va desertar i emigrar als Estats Units a causa d'uns deutes. Durant cinc anys va treballar en els més diversos llocs de treball fins que el 1914 va arribar a Hollywood per treballar de figurant, especialista i actor. Els seus coneixements militars el converteixen en assessor i ajudant de direcció. Durant la Primera Guerra Mundial va encarnar malvats oficials prussians, el que el va convertir en un reconegut actor. Va ser el protagonista d'una campanya publicitària amb la seva imatge i amb la frase "aquest és l'home a qui li agradaria odiar".

Va decidir ser director de cinema després de treballar com a actor i ajudant amb David W. Griffith a El naixement d'una nació i Love's Struggle Through the Ages el 1916. Va convèncer al productor Carl Laemmle, creador dels estudis Universal, perquè el deixés escriure, produir i protagonitzar Blind Husbands, on apareix el seu interès pel naturalisme i els personatges problemàtics. El 1922 van començar els seus problemes quan va finalitzar Esposes frívoles, una història de sexe ambientada a Montecarlo, i que dura quatre hores, pensada per ser exhibida en dues parts. El director de producció Irving Thalberg, el va obligar a tallar-la per la meitat i durant el rodatge de Merry-Go-Round va ser acomiadat. Així, von Stroheim es va convertir en el primer director acomiadat de la història. Tot i l'acomiadament, treballa per a la Goldwyn, que li va produir Greed el 1923. Durant el llarg rodatge del film, que va durar més de 9 mesos, als que van seguir 6 de muntatge, la Goldwyn es va unir amb la Metro Corporation. El cap que li havia amargat la vida a la Metro, Irving Thalberg, va tornar i es va produir un altre enfrontament entre director i productor, que va reduir el metratge de la pel·lícula de les 9 originals muntades pel director (a partir de les 96 hores de material filmat) a només dues hores i la sabotejar. Erich von Stroheim mai va voler veure el resultat d'aquesta mutilació de la seva obra.

En compensació per això Thalberg li va donar un ampli pressupost per rodar The Merry Widow, versió muda de la famosa opereta de Victor Leon i Leon Stein, que es va convertir en un gran èxit i en un dels seus pocs treballs que no va ser manipulat per productors. Va ser contractat per la Paramount i va realitzar The Wedding March, però la seva llarga durada va fer que els problemes es repetissin. L'estudi la va dividir en dues parts per a la seva exhibició, Stroheim no ho va acceptar perquè a la segona part se li donava el nom de Lluna de mel. L'actriu Gloria Swanson, va convèncer al seu amant, el banquer Joseph P. Kennedy perquè financés Queen Kelly, un projecte del controvertit director amb ella de protagonista, on una vegada més l'acció transcorre en un inventat país centreeuropeu enmig d'una decadent aristocràcia. Durant el rodatge es van deteriorar les relacions entre director i estrella, la censura va pressionar perquè es canviés al final, situat en un prostíbul africà i l'arribada del so va canviar moltes coses: Joseph P. Kennedy es va dedicar a la política i la pel·lícula va quedar inacabada. El 1931 Gloria Swanson va estrenar una versió sonoritzada de la part gravada i el 1985 es va distribuir una versió en la qual apareixien algunes fotografies i nous rètols. La seva activitat com a director acaba als 48 anys amb Hello, Sister!, La seva única producció sonora, amb què va tornar a tenir problemes amb les productores i que va acabar en l'oblit.

Durant la primera meitat dels anys trenta va tornar a treballar com a actor, guionista i assessor en films irregulars. El 1937 Jean Renoir li va oferir encarnar el comandant Rauffenstein a La Grande Illusion. Això el va portar a França on va intervenir en 16 pel·lícules. La Segona Guerra Mundial el va portar de tornada als Estats Units i va rodar allà noves pel·lícules sempre com a actor, entre les quals destaquen Five Graves to Cairo de Billy Wilder, on interpreta el mariscal Rommel i el film policíac d'Anthony Mann El gran Flamarion. Va tornar a França, on li oferien pitjors papers però el tractaven millor. El 1950 Wilder li va donar un dels papers protagonistes de Sunset Boulevard, Max von Mayerling, exdirector, xofer i majordom de l'antiga estrella del cinema mut, Norma Desmond, interpretada per la seva antiga col·laboradora, Gloria Swanson.

Va morir el 12 de maig de 1957 a la localitat francesa de Maurepas.

Filmografia com a director[modifica | modifica el codi]

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. [enllaç sense format] http://www.imdb.com/name/nm0002233/filmorate
  2. Diccionario de Arte II (en castellà). Barcelona: Biblioteca de Consulta Larousse. Spes Editorial SL (RBA), 2003, p.251. DL M-50.522-2002. ISBN 84-8332-391-5 [Consulta: 8 de desembre de 2014]. 

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Erich von Stroheim Modifica l'enllaç a Wikidata