Michael Wittmann

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Michael Wittmann
22 d'abril de 19148 d'agost de 1944 (30 anys)
Michael Wittmann
Michael Wittmann
Sobrenoms, àlies: El Baró Negre [1]
Lloc de naixement: Bandera de Baviera Vogelthal, Alt Palatinat
Lloc de defunció: Bandera de França Entre els pobles de Cintheaux i St. Aignan de Cramesnil, prop de la granja de Gaumesnil.[2]
Lleialtat: Imperi Alemany Imperi Alemany (fins 1918)
Germany República de Weimar (fins 1933)
Alemanya nazi Alemanya Nazi
Arma/servei: Schutzstaffel Waffen SS
Anys de servei: 1934 – 1944
Rang: SS-Hauptsturmführer SS-Hauptsturmführer
Unitat militar: Leibstandarte SS Adolf Hitler i Schwere SS-Panzer-Abteilung 101
Batalles/guerres: Segona Guerra Mundial:
Condecoracions: Creu de Cavaller de la Creu de Ferro amb Fulles de Roure i Espases

Michael Wittmann (22 d'abril de 19148 d'agost de 1944) va ser un SS-Hauptsturmführer alemany durant la Segona Guerra Mundial, sent el comandant de tancs de més èxit i més famós de la II Guerra Mundial. Les seves tripulacions (principalment el se artiller, Balthasar "Bobby" Woll, també condecorat amb la Creu de Cavaller de la Creu de Ferro) van acreditar la destrucció de 138 tancs i 132 canons anti-tanc, a més d'incomptables vehicles blindats més. Juntament amb Johannes Bölter, Ernst Barkmann, Otto Carius i Kurt Knispel (el màxim as dels Panzer alemanys, amb 168 tancs destruïts confirmats[3]), està considerat com un del grans comandants de tancs de la història.

És principalment famós per la seva emboscada d'elements del 4t County of London Yeomanry, 7a Divisió Blindada britànica durant la batalla de Villers-Bocage el 13 de juny de 1944. Mentre que comandava un únic Panzerkampfwagen VI Tiger va destruir entre 10 i 15 tancs, 2 canons anti-tanc i 13 transports de personal en només 15 minuts[Notes 1][Notes 2][Notes 3] .

Les circumstàncies darrere la mort de Wittmann han causat cert debat i discussió durant els anys, però s'ha acceptat històricament que el soldat Joe Ekins, en un Sherman Firefly comandat pel Sergeant Gordon del 1r Northamptonshire Yeomanry va ser qui el va matar[7][8][Notes 4].[10] No obstant això, darrerament s'ha suggerit que van ser membres del Regiment de Fusellers de Sherbrooke canadencs.[11]

Biografia[modifica | modifica el codi]

Michael Wittmann va néixer el 22 d'abril de 1914 a Vogelthal, a l'Alt Palatinat (Baviera, segon fill d'un granger local, Johann Wittmann. L'1 de febrer de 1934 s'afilia al Servei de Treball Voluntari, el FAD (que posteriorment esdevindria el RAD) on serveix durant 6 mesos. El 30 d'octubre de 1934 s'allista al 19è Regiment d'Infanteria del Heer, com a Gefreiter. Deixa el servei el 30 de setembre de 1936 com a Unteroffizier,[12] allistant-se a les Allgemeine-SS. El 5 d'abril de 1937 es destinat al N.1 Sturm del 92è Standarte de l'elit Leibstandarte-SS Adolf Hitler, amb rang de SS-Mann (soldat ras). A finals de 1937, rep instrucció del Sd.Kfz.222 i del Sd.Kfz.232, demostrant ser un excel·lent conductor. Al 1938 participà a l'ocupació d'Àustria i dels Sudets amb un vehicle blindat.

Segona Guerra Mundial[modifica | modifica el codi]

Wittmann assegut al canó del seu tanc Tiger I al nord de França, 1944.

Al setembre de 1939, el SS-Unterscharführer Michael Wittmann comanda un Sd.Kfz.232 dels elements de reconeixement de la LSSAH i pren part en la campanya de Polònia, en la que serà la seva primera experiència de combat, A l'octubre de 1939, Wittmann va al 5è Panzerspähkompanie (la companyia de la Leibstandarte) estacionada a Berlín (Lichterfelde), que era una acadèmia de canons d'assalt. Després participa a la Batalla de França com a comandant dels nous canons d'assalt auto-propulsats, el Sturmgeschütz III Ausf. A. El motiu d'aquest trasllat és que Wittmann un ranc inferior al d'oficial, però amb 3 anys de servei i d'experiència en un vehicle blindat. Al mateix temps, trava amistat amb Hannes Philipsen, Helmut Wendorff, Alfred Günther i d'altres membres d'aquesta unitat. El 6 d'abril de 1941 es llança l'operació Marita, la invasió de Grècia. La LSSAH capturaria Atenes i formaria la punta de llança, al costat de la 9a Divisió Panzer, que avançaria per Grècia. En només 3 setmanes de campanya, l'Alemanya Nazi havia conquerit Grècia. Wittman i la seva unitat van ser enviats a continuació a Txecoslovàquia per descansar.

El Front Oriental[modifica | modifica el codi]

L'11 de juny de 1941, Wittmann i la LSSAH és transferit a l'est, en preparació per a la pròxima invasió de la Unió Soviètica (l'operació Barbarroja), que començarà el 22 de juny. A la LSSAH se li ordena avançar pel sud de Rússia. El 12 de juliol de 1941, Michael Wittmann rep la Creu de Ferro de 2a Classe per la destrucció de tancs soviètics. Algun temps després, és ferit en combat, però es queda amb la seva unitat i rep la Insígnia dels Ferits. El 8 de setembre de 1941 rep la Creu de Ferro de 1a Classe i la Insígnia de Combat de Tancs després d'un combat a la zona de Rostov (per la destrucció de 6 tancs soviètics en un simple combat). A més, Wittmann és promogut al ranc de SS-Oberscharführer.

Fins a juny de 1942, Wittmann lluita amb la seva unitat a la Unió Soviètica, però el 5 de juny de 1942, donat el seu extraordinari full de serveis, Wittmann és acceptat com a cadet d'oficial a la SS-Junkerschule de Bad Tölz (Baviera), i el 5 de setembre de 1942 abandonarà l'escola com a instructor de panzers. (SS-Panzerausbildungs und Ersatz-Abteilung).

El 21 de desembre de 1942, Wittmann és promogut al ranc de SS-Untersturmführer, i el 24 s'ajunta a la 13a Kompanie of Leibstandarte SS Adolf Hitler. Michael Wittmann es posat al comandament de l'Escamot de Panzer III Ausf L/M de la Companyia Tiger. L'escamot és designat per protegir la línia de Tigers de la infanteria enemiga i d'altres obstacles. A inicis de la primavera de 1943, Wittmann s'ajunta a la companyia Tiger i deixa la seva secció de suport Panzer III. El 5 de juliol de 1943, Wittmann comença la seva carrera a bord d'un Tiger I durant l'Operació Zitadelle. La LSSAH és situada al sector sud de la protuberància. El primer dia d'acció, Wittmann destrueix dos canons anti-tancs i 13 T-34, mentre que protegeix la patrulla de Helmut Wendorff, que estava en problemes. El 7 i 8 de juliol, destrueix dos T-34, dos SU-122 i tres T-60/70. El dia 12, destrueix 8 tancs soviètics, 3 canons anti-tancs i una bateria de canons. Aquesta operació acaba el 17 de juliol de 1943, i inclou les batalles de Kharkov i Kursk, entre d'altres. Durant aquest temps, el Tiger de Wittmann destrueix 30 tancs soviètics. El 29 de juliol de 1943, la 13a companyia és destinada per ajudar la SS Panzer Abteilungen 101, que havia estat afegida a la LSSAH. Finalment, a l'agost de 1943 es enviada a Itàlia, per descansar i avituallar-se.

A la SS Panzer Abteilungen 101, Wittmann (Tiger 1331) serveix amb altres Asos: Franz Staudegger (Tiger 1325), Helmut Wendorff (Tiger 1321) i Jürgen Brandt (Tiger 1334). El comandament d'aquesta unitat està en mans del SS-Haupsturmfuhrer Heinz Kling (Tiger 1301). A l'octubre de 1943, el Tiger de Wittmann destrueix vint T-34, amb 23 canons d'infanteria i anti-tancs. Al desembre, pren part en nombrosos combats i destrueix un nombre important de tancs i canons soviètics.

El 13 de gener de 1944, Michael Wittmann rep la Creu de Cavaller de la Creu de Ferro pel seu extraordinari servei: "Entre juliol de 1943 i fins al gener de 1944 ha destruït 56 blindats enemics, incloent T-34 i canons SP súper–pesats. El 8 i 9 de gener, ell i la seva patrulla han aturat i destruït atacs d'una brigada de tancs soviètics, i en aquesta batalla destruí de vehicles. El 13 de gener, 19 T-34 i 3 canons SP súper–pesats. El seu marcador total està en 88 tancs i SP", diu l'anunci de la ràdio alemanya. El 16 de gener de 1944, el SS-Rottenfuhrer Balthasar (Bobby) Woll rep la seva Creu de Cavaller. Woll és un excel·lent artiller, capaç de disparar acuradament en moviment.

Wittmann rebent les Espases per la seva Creu de Ferro.

El 20 de gener, Wittmann és promogut al ranc de SS-Obersturmführer. Dues setmanes més tard, el 30 de gener de 1944, Wittmann rep el següent telegrama d'Adolf Hitler en persona: "En gratitud a les seves accions heroiques en la batalla del futur del nostre poble, el condecoro com el 380è soldat de la Wehrmacht Alemanya amb les Fulles de Roure de la Creu de Cavaller de la Creu de Ferro. Adolf Hitler". El 2 de febrer de 1944, Wittmann rep les Fulles de Roure per la seva Creu de Cavaller de mans del Führer al Führerhauptquartier Wolfsschanze, a Rastenburg (Prússia Oriental). Amb motiu d'això, la SS-Büschel (Propaganda Kompanie - PK) fa una fotografia de la tripulació del tanc de Wittman. Els 88 anells blancs (dianes) són pintats per l'ocasió. El 28 de febrer de 1944, la unitat de Wittmann, sota el comandament del SS-Hauptsturmführer Heinz Kling, comptava amb 5 Cavallers de la Creu de Ferro: Wittmann, Woll, el SS-Untersturmführer Staudegger, el SS-Untersturmführer Wendorf i el propi SS-Hauptsturmführer Kling, dels quals el SS-Obersturmführer Wittmann és l'únic que té les fulles de roure a la seva creu.

El Front Occidental[modifica | modifica el codi]

En el període comprès del 29 de febrer al 2 de març de 1944, la major part de la companyia es transferida a Mons, a Bèlgica. Paral·lelament, Wittmann rep el comandament de la 2a Kompanie de Schwere SS-Panzer-Abteilung 101. Aquesta nova formava part del I SS-Panzerkorps, i no formava part de manera permanent de cap divisió o regiment. Després de deixar el Front Oriental, Michael Wittmann declara que els canons anti-tanc soviètics són més difícils i més preuats que els tancs. L'1 de març de 1944, Michael Wittmann es casa amb Hildegard Burmester, i el seu testimoni de casament és el seu artiller, Bobby Woll.

Paral·lelament, Wittmann esdevé un heroi nacional i és vist a tot arreu. La propaganda fa d'ell un heroi a tot el país. A l'abril de 1944, visita la fàbrica Henschel und Sohn a Kassel i parla amb els treballadors per agrair-los el gran treball produint el Tiger I. Durant la visita descobreix la línia de producció del darrer Tiger I Ausf E. Al Maig de 1944, Wittmann torna al Schwere SS-Panzer-Abteilung 101, que estava estacionada a la zona de Lisieux, a Normandia. També en aquells moments, Bobby Woll rep el comandament d'un Tiger. Durant aquesta temporada, Wittmann és promogut al ranc de SS-Obersturmführer.

Vehicles britànics destruïts a Villers-Bocage

El sSSPzAbt 101 forma part de la reserva panzer, que inclou la 12a Divisió SS-Panzer Hitlerjugend i la Divisió Panzer Lehr. El comandament del sSSPzAbt 101és atorgat a Heinz von Westernhagen (Tiger 007), mentre que la 1a Companyia és comandada pel SS-Hauptsturmfuhrer Mobius. El 6 de juny de 1944, Wittmann rep el nou model de Tiger I (Tiger 205). Entre el 6 i el 12 de Juny, la sSSPzAbt 101 es mou cap al front de Normandia. Durant el seu trajecte, la 2a Companyia de Wittmann és reduïda a 6 Tigers pels atacs aeris aliats. La companyia de Wittmann, sols amb la Panzer Lehr i la 12a SS-Panzer Hitlerjugend formen part del Heeresgruppe sota el comandament d'Erwin Rommel. El 13 de juny, la batalla comença a la zona de Bayeux, mentre que la companyia de Wittmann està a prop del Villers-Bocage, al sud de Tilly-sur-Seulles (zona de Caen). El 13 de juny de 1944, la companyia de Wittmann destrueix completament el 4t County of London Yeomanry Regiment, que transitava per la carretera 175 cap a Villers-Bocage, al turó 213.

Batalla de Villers-Bocage[modifica | modifica el codi]

Article principal: Batalla de Villers-Bocage

El 13 de juny de 1944, una setmana després del Dia D, arribant des de Beauvais sota continus atacs aeris, la 2a Companyia de sSSPzAbt 101 liderada per Michael Wittmann només té 4 Tigers i Panzer IV sobre el Turó 213. Les seves ordres són aturar l'avanç de la 7a Divisió Blindada (les famoses "Rates del Desert") que avancen des de la ciutat, flanquejant la línia alemanya i avançant cap a Caen. Cap les 8 del matí, la companyia de Wittmann veu una columna blindada britànica per una carretera a prop de Villers.

Wittmann espera fins que els vehicles estan a cent metres i llavors destrueix el primer i el darrer vehicle, impedint escapar la resta de la columna i comença a colpejar la sorpresa columna peça a peça. En un combat d'uns escassos quinze minuts, la companyia de Wittmann ha destruït 25 tancs Cromwell i Firefly, així com altres 28 vehicles (14 de mitja tracció i 14 transports de munició Bren) del 4t County of London Yeomanry Regiment (“Sharpshooters”) de la 22a Brigada Armada, abans de marxar intacte; dels quals Wittmann destrueix entre 10 i 11 tancs, 2 canons anti-tanc i 13 transports de personal.[Notes 1][Notes 2][Notes 3][13][14]

Mentrestant els altres 3 tancs de la companyia disparen des del Turó 213 en suport i 8 més de la 1a Companyia van cap al Bocage per colpejar un altre esquadró de tancs britànics. A la lluita de carrer que segueix, el Tiger de Wittmann rep un projectil d'un canó de 6 lliures que li destrueix la tracció, forçant la tripulació a fugir a peu, i dos Tigers més són destruïts pels projectils d'infanteria PIAT. Però al vespre, Villers-Bocage és en mans alemanyes, i els britànics han perdut 25 tancs, 14 vehicles de mitja tracció, 14 transports Bren i centenars d'homes. Les pèrdues del Batalló 501 són de 6 dels seus preciosos Tigers per prendre el poble, però els atacants britànics seran molt més cauts al seu avanç. L'avanç britànic per Villers-Bocage i Caen s'ha aturat en sec per l'atac de Wittmann.

Mort[modifica | modifica el codi]

El 22 de juliol, després del seu èxit a Villers-Bocage, Wittmann és promogut a SS-Haupsturmfuhrer rebé les espases per a la seva Creu de Cavaller amb Fulles de Roure, després de ser recomanat personalment pel comandant de la LSSAH, el SS-Obergruppenfuhrer und Panzergeneral der Waffen-SS Josef “Stepp” Dietrich; i la seva història apareix al Das schwarze Korps (la revista de les Forces Panzer).[15] El 25 de juny de 1944, de nou Hitler en persona condecora a Wittmann, que esdevingué l'as dels tancs més condecorat de la 2a Guerra Mundial. Hitler li ofereix fer d'instructor en una acadèmia, però refusa i torna a Normandia el 6 de juliol per participar a la Batalla de Caen (3-10 de juliol).

Durant juliol de 1944, Wittmann lluita als voltants de Caen fins agost. Al mateix temps, rep un nou Tiger (007). A inicis d'agost, Wittmann i el sSSPzAbt 101 són transferits a la zona de Cintheaux. També en aquest moment, els alemanys intenten reconquerir Caen. El 8 d'agost de 1944 comença una nova lluita a Cintheaux: serà la darrera batalla de Wittmann. Mentre preina part en un contraatac ordenat per Panzermeyer per reconquerir el Turó 122, prop de la ciutat de St. Aignan de Cramesnil (la ciutat havia estat capturada hores abans per les forces anglo-canadenques durant l'operació Totalitzar.[16][17] Wittmann havia decidit participar en l'atac perquè el comandant de companyia que se suposava que havia de dirigir l'atac era massa inexpert.[18]

7 Tigers de la 3a Companyia i de la Companyia del Quarter General del Schwere SS-Panzer-Abteilung 101, recolzats per diversos Panzer IV i Stug IV van ser emboscats per tancs de l'Esquadró A del 1r Northamptonshire Yeomanry, la 33a Brigada Blindada, l'Esquadró A, el Regiment Sherbrooke Fuisilier, la 2a Brigada Blindada Canadenca i l'Esquadró B, el 11è Reial Cos Blindat, 33a Brigada Blindada.[7][10][17][19][20][Notes 4] A les 12:47[21] (segons explica el SS-Hauptscharführer Höflinger – Tiger 213, situat a la dreta de Wittmann), el Tiger de Wittmann és destruït i tota la seva tripulació resulta morta en un camp a prop de la carretera Caen–Cintheaux, a Gaumesnil pels projectils disparats des d'un Sherman Firefly del '3 Troop', Esquadró A, 1r Northamptonshire Yeomanry (comandant - Sergent Gordon; artiller - Soldat Joe Ekins). Després de la lluita, les restes de Wittmann i la seva tripulació són enterrades al costat del seu Tiger, sense cap marca.

Sembla que els projectils van penetrar el blindatge superior del tanc i van encendre la pròpia munició del Tiger, causant un incendi que engolí el tanc. La força de l'explosió separà la torreta del cos del tanc, que caigué al costat.[22] Wittmann no sabia que els britànics tenien projectils Firefly a la zona i se sentia segur, d'altra manera hagués fet una aproximació diferent. Després que Wittmann no tornés de la batalla, la seva recerca a càrrec dels membres de la 12a Divisió SS-Panzer s'estengué durant el dia i la nit del 8 al 9 d'agost.

Irònicament, entre els Aliats ningú no va saber que Wittmann havia mort llavors fins a anys després. A més, cap aliat era conscient de la gran fama que a Alemanya gaudí Wittmann durant la guerra

El 8 d'agost de 1944, la tripulació del Tiger 007 de la 2a Companyia del SS-Panzer Abteilungen 101 de la LSSAH era:

  • SS-Sturmmann Rudolf “Rudi” Hirschel (operador de radio) 3/1/24 – 8/8/44 (20 anys),
  • SS-Unterscharführer Henrich Reimers (conductor) 11/5/24 – 8/8/44 (20 anys),
  • SS-Unterscharführer Karl Wagner (observador) 31/5/20 – 8/8/44 (24 anys),
  • SS-Sturmmann Günther Weber (artiller) 21/12/24 – 8/8/44 (20 anys),
  • SS-Haupsturmfuhrer Michael Wittmann (comandant) 22/4/14 – 8/8/44 (30 anys).

Enterrament[modifica | modifica el codi]

Tomba de Michael Wittmann amb la tripulació del Tiger 007, al Cementiri de La Cambe, França.

Si bé Michael Wittmann i la seva tripulació van ser enterrats en una tomba sense marques, al març de 1983 es trobaren les seves despulles de forma casual. Es van aconseguir identificar les de Wittmann (per les plaques dentals) i les de Heinrich Reimers (per la placa d'identificació). Van ser oficialment enterrats al Cementiri Militar Alemany de “La Cambe” a Normandia.[23]

El SS-Haupsturmfuhrer Michael Wittmann va ser l'as dels panzer de més èxit de la 2a Guerra Mundial. Els seus amics deien que era un home tranquil fins i tot al combat, i que tenia un sisè sentit per saber on i com atacar l’enemic. Wittmann comandà excel·lents tripulacions, capaces de cooperar completament i anticipar-se a les seves ordres.

Wittmann va ser altament admirat pels seus companys, i gaudí de l'estima dels seus superiors. Michael Wittmann representa un heroi real que lluità pel triomf de la seva pàtria. La valentia personal de Wittmann és inqüestionable i té merescut el seu lloc als anals de la història militar de tots els temps.

Dades de Servei i Condecoracions[modifica | modifica el codi]

Dates de promoció[modifica | modifica el codi]

Condecoracions[modifica | modifica el codi]

Referències[modifica | modifica el codi]

  • After the Battle Magazine [1985]. Issue 48: Germany Surrenders. After the Battle (After the Battle Magazine). 
  • Hart, Stephen A. Sherman Firefly vs Tiger: Normandy 1944. Osprey Publishing, 2007. ISBN 1-84603-150-8. 
  • Forty, George. Villers Bocage. Sutton Publishing, 2004 (Battle Zone Normandy). ISBN 0-75093-012-8. 
  • Kurowski, Franz. Panzer Aces: German Tank Commanders of WWII. Stackpole Books, 2004. ISBN 0-81173-173-1. 
  • Lefevre, Eric; R. Cooke (translator) [1983]. Panzers in Normandy: Then and Now. After the Battle. ISBN 0-90091-329-0. 
  • Reid, Brian [2005]. No Holding Back: Operation Totalize, Normandy, August 1944. ISBN 1-89694-140-0. 
  • Marie, Henri. Villers Bocage, Normandy 1944. Heimdal, 2003. ISBN 2-84048-173-1. 
  • Scherzer, Veit. Die Ritterkreuzträger 1939–1945 Die Inhaber des Ritterkreuzes des Eisernen Kreuzes 1939 von Heer, Luftwaffe, Kriegsmarine, Waffen-SS, Volkssturm sowie mit Deutschland verbündeter Streitkräfte nach den Unterlagen des Bundesarchives (en german). Jena, Germany: Scherzers Miltaer-Verlag, 2007. ISBN 978-3-938845-17-2. 
  • Taylor, Daniel. Villers-Bocage Through the Lens. After After the Battle, 1999. ISBN 1-87006-707-X. 
  • Tout, Ken [1998]. A Fine Night for Tanks: The Road to Falaise. Sutton Publishing Ltd, 2002. ISBN 0-75093-189-2. 
  • Tout, Ken. By Tank - D to VE Days. Robert Hale Ltd, 2007. ISBN 0-70908-148-0. 
  • Die Wehrmachtberichte 1939–1945 Band 3, 1. Januar 1944 bis 9. Mai 1945 (en german). München: Deutscher Taschenbuch Verlag GmbH & Co. KG, 1985. ISBN 3-423-05944-3. 
  • Helden der Wehrmacht - Unsterbliche deutsche Soldaten (en german). München, Germany: FZ-Verlag GmbH, 2004. ISBN 3-924309-53-1. 

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Michael Wittmann

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. 1,0 1,1 5 tancs Cromwell, 1 Sherman Firefly, 3 M5 Stuarts, 1 tanc Sherman OP (els tancs OP tenien un canó fals enlloc del canó principal) i, 1 Cromwell OP[4]
  2. 2,0 2,1 While Taylor also claims 3 M5 Stuarts destroyed the photographs he provides as evidence contradicts this statement.[5]
  3. 3,0 3,1 Taylor states that the 3rd Stuart "may not have been taken precisely where I originally thought" thus could not have been destroyed by Wittmann[6]
  4. 4,0 4,1 Lord Boardman letter to Radley-Walters, June 13, 1999[9]
  1. Reid, p. 412
  2. Error de citació: Etiqueta <ref> no vàlida; no s'ha proporcionat text per les refs amb l'etiqueta Pg416
  3. Kurowski, p. 125
  4. Forty, p. 66.
  5. Taylor, pp. 23 and 35.
  6. After The Battle Magazine 132, p. 34.
  7. 7,0 7,1 After the Battle Magazine, p. 50
  8. Hart, p. 69
  9. Reid, pp. 424-425.
  10. 10,0 10,1 Tout, By Tank - D to VE Day
  11. Reid, pp. 410-430
  12. achtungpanzer.com
  13. Taylor, p. 30
  14. Forty, p. 64
  15. Taylor, p. 82
  16. Reid, p. 410
  17. 17,0 17,1 2
  18. P Agte Michael Wittmann und die Tiger der LAH p 258-266
  19. Reid, p. 414
  20. Tout, A Fine Night for Tanks
  21. Hart, p. 60
  22. Reid, p. 427
  23. Lefevre