Mur Atlàntic

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Mur Atlàntic
Atlantikwall.gif
Mur Atlàntic (recorregut en verd)
Fitxa tècnica
Tipus Militar
Arquitectes Organització Todt
Començament 1942
Acabament 1944
Localització Costa Atlàntica Europea i Mar del Nord


El Mur Atlàntic o Muralla de l'Atlàntic (Atlantikwall en alemany) va ser una gran cadena de punts de reforç ininterrompuda construïda durant la II Guerra Mundial per Alemanya que tenia com a missió impedir la invasió del continent europeu des de Gran Bretanya per part dels Aliats.

L'edificació d'aquest gegantesc projecte es va confiar el 1942 a l'Organització Todt. Amb un alt cost es va dotar a la zona costanera del canal de la Manxa sota control alemany de tot tipus de búnquers, bloqueigs, casamates, trinxeres, túnels i altres estructures defensives, que en total sumarien al voltant de 15.000 edificis, requerint l'ús d'11 milions de tones de formigó i 1 milió de tones d'acer.

Comandàncies del Mur Atlàntic[modifica | modifica el codi]

El Mur de l'Atlàntic no era una organització única, excepte en l'administració del seu edifici. Militarment es va dividir en vuit comandàncies:

  • Comando de l'Exèrcit a Noruega
  • Comandant de les Forces de Dinamarca
  • Deutschen Bucht Comand
  • Comandament Wehrmacht dels Països Baixos
  • Armée Oberkommando 15 (15è exèrcit)
  • Armée Oberkommando 7 (7è Exèrcit, França)
  • Armée Oberkommando 1 (primera zona de l'Exèrcit, França)
  • Armée Oberkommando 19 (19è exèrcit, França)

Fortaleses del Mur Atlàntic[modifica | modifica el codi]

Molts dels ports més importants al llarg de la costa francesa van ser integrats en el pla de defensa atlàntica alemany. Apropant-se al final de la guerra, Hitler va ordenar la defensa de les posicions de tota la costa,[1][2] i efectivament algunes d'aquestes posicions seguien sense estar en mans aliades fins a la rendició alemanya el 8 de maig de 1945. Diverses de les fortaleses costaneres havien estat adaptades com a bases de submarins, i es van convertir en objectius primaris per als Aliats. Entre les seves guarnicions s'explicaven unitats SS i tropes d'origen eslau.[3]

Una fortificació al nord de França.
Bunker alemany a Søndervig, Dinamarca.
Bunkers alemanys a Longues-sur-Mer a França.
Soldats davant d'una fortificació de la Muralla de l'Atlàntic a Bèlgica, juliol de 1943
Obstacles per a tancs d'acer a França, Pas de Calais. Inspecció de la Muralla de l'Atlàntic pel General Mariscal de Camp Erwin Rommel
Emplaçament Comandant Guarnició Detalls de la batalla Rendició Ús aliat
Cherbourg General Von Schlieben 47.000 homes, en tota la península de Cotentin Port destruït amb càrregues de demolició. Hitler va rebutjar destruir les instal·lacions a principis d'any. 27 de juny de 1944, després de quedar tancats pels Aliats. Posada en funcionament pels EUA. A mitjans d'agost, ús limitat.
Saint-Malo/Dinard Colonel von Aulock 12.000 soldats, comptant amb unitats de paracaigudistes i SS Port destruït amb càrregues. 300 homes van defensar l'illa de Cézembre fins al 2 de setembre de 1944. L'illa controlava l'accés al port. 17 d'agost de 1944. Inutilitzada durant la resta de la guerra.
Alderney -- Una de les fortaleses ben defensades de tota la "Muralla de l'Atlàntic". 16 de maig de 1945 La guarnició va capitular una setmana després de la rendició oficial alemanya.
Brest General Ramcke 38.000 soldats, incloent la 2 ª Divisió Paracaigudista. El combat es va iniciar el 25 d'agost de 1944. El port va quedar completament destruït en els combats. 2 de setembre de 1944 --
Lorient General Junck 15.000 -- 8 de maig de 1945 La guarnició es va lliurar després de la rendició alemanya.
Bahía de Quiberon y Illa Belle General Fahrmbacher 25.000 -- -- --
St. Nazaire General Junck 35.000 -- 8 de maig de 1945 La guarnició es va lliurar després de la rendició alemanya.
La Rochelle/La Pallice Admiral Schirlitz Unitats de la Marina, 158 ª Divisió d'Infanteria de Reserva -- 8 de maig de 1945 La guarnició es va lliurar després de la rendició alemanya.
Le Havre Coronel Wildermuth 14.000 Va Capitular després de 3 dies de lluita. 14 de setembre de 1944 Reutilitzada des d'octubre de 1944.
Boulogne General Heim 10.000 Combats iniciats el 7 de setembre de 1944. 22 de setembre de 1944 Els anglesos van reutilitzar-la des d'octubre de 1944.
Calais/Cap Gris-Nez Tinent coronel Schroeder 9.000 Les bateries de defensa de Cap Gris-Nez es van rendir dies abans. El port va quedar seriosament danyat. 31 de setembre de 1944 Reutilitzada des de novembre de 1944.
Dunkerque Almirall Friedrich Frisus 12.000 homes de la 18ª Divisió Terrestre de la Luftwaffe. El port va quedar aïllat des del 13 de setembre de 1944. Maig de 1945 --
Ostende -- -- Es va lliurar sense resistència, el port no va patir danys. -- --
Zeebrugge General Eberding 14.000 Com a part de la fortalesa Scheldt, cobria l'accés al port d'Anvers. Els combats es van iniciar a primers d'octubre de 1944. 1 de novembre de 1944 --
Fortaleza de Scheldt General Daser 8,000 Defensava South Beveland i l'illa Walcheren. Els combats es van iniciar a finals d'octubre de 1944. 6 de novembre de 1944 --

Referències[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Mur Atlàntic
  1. Whitaker, W. Denis; Whitaker, Shelagh (with General Guy Simonds) TUG OF WAR - The Canadian Victory that Opened Antwerp Toronto Stoddart Publishing 1984 ISBN|07736-2024-0, Primera edició, tapa dura.
  2. Hitler semblava més predisposat a defensar les posicions militars que les civils. Com Albert Speer refereix en les seves memòries, la consigna respecte a les instal·lacions civils era la destrucció, abans de permetre que caiguessin en mans de l'enemic.
  3. Kaufmann JE, Kaufmann HW: "Fortress Third Reich", page 352. DA Capo Press, 2003.