Bazuca

Bazuca

Coet explosiu tipus HEAT pertanyent al bazooka .

El Bazooka (en anglès: bazooka ) és un llançacoets antitanc portàtil. Es va fer famós durant la Segona Guerra Mundial, on va ser una de les principals armes antitanc de infanteria utilitzat per l'Exèrcit dels Estats Units. Va ser una de les primeres armes basades en l'explosiu HEAT ( High Explosive Anti-Tank ) a entrar en servei. Va rebre el nom de "bazooka" a causa a la semblança amb el instrument musical del mateix nom inventat i utilitzat per Bob Burns. El seu ús es va generalitzar a partir de la Segona Guerra Mundial.

El Exèrcit Alemany (Wehrmacht) va copiar el disseny augmentant el calibre a 88 mm, així com introduint altres modificacions, i es va donar a conèixer com Raketenpanzerbüchse Panzerschreck (que a alemany significa terror dels tancs).

A més del que és la bazooka original, la paraula "bazoka" s'utilitza sovint incorrectament per denominar a totes les armes antitanc d'espatlla, com els RPG.

Desenvolupament

L'aparició de la bazoka implicar el desenvolupament de dues línies de recerca tecnològiques específiques: el coet projectil (sense retrocés significatiu al disparar) i el cap explosiva.

El desenvolupament del coet projectil sense retrocés va ser una idea original del Dr Robert H. Goddard, com un projecte addicional del seu treball sobre la propulsió a coet. Goddard, en el transcurs del seu càrrec a l'Institut Politècnic de Worcester, la Universitat de Clark i en el Observatori Mount Wilson, va idear un llançacoets per a ús militar durant la Primera Guerra Mundial. Ell va demostrar la seva eficàcia al US Army Signal Corps a Aberdeen Proving Ground , Maryland, el 6 de novembre de 1918, però el fet que la guerra acabés només cinc dies més tard va fer caure l'interès per l'arma. Goddard va continuar sent un conseller a temps parcial del govern dels EUA en Indian Head , Maryland, fins 1923, però va suspendre tot el seu treball en el projecte, i altres van aprofitar el que ell havia deixat.

El cap explosiva es remunta al treball del físic americà Charles Edward Munroe, que va fer el primer assaig pràctic sobre el tema el 1880. Aquest treball va ser realitzat en els anys 30 per Henry Mohaupt, un immigrant suís que va treballar en la idea per al Departament de Guerra.

Mohaupt desenvolupar la granada de mà amb cap explosiva com a arma antitanc, que era eficaç per travessar fins a 100 mm de blindatge, amb molt la millor arma en el món per realitzar aquesta tasca en aquest moment. No obstant això, la magrana M10 pesava uns 1,6 kg i era difícil de llançar, així com massa pesada per a funcionar com munició d'un rifle llançagranades. L'única manera pràctica d'utilitzar-la era col·locar directament al tanc. Una versió més petita del M10, el M9, es podia disparar des d'un rifle. Això va donar lloc a la creació del M1 (Springfield M-1903), M2 (Enfield M-1917) i del M7 i el M8 per al rifle M1, i la magrana M9A1 que va seguir sent l'Standard A.

Les coses van canviar quan el coronel de l'exèrcit Leslie A. Skinner va suggerir la col·locació de la magrana a la punta del llançacoets experimental, que ell havia ideat amb el tinent de la marina Edward G. Uhl. El desenvolupament va concloure en Corcoran Hall a la Universitat de George Washington (Washington DC). A finals de 1942, va ser introduït el llançacoets M1A1 . Consistia en un tub de 1,37 m amb una empunyadura i un espiell de fusta (substituïdes per metall en els models de producció), en el qual els coets de 60,07 mm (designats com de 2,36 polzades per evitar la confusió amb la munició de 60 mm del morter) eren inserits en la part posterior. Una bateria seca de dues cel a la culata proporcionava la força per a la ignició del coet quan el disparador era accionat. La principal desavantatge de l'arma era l'enorme explosió del retrocés i el rastre de fum que proporcionava al lluny la posició del tirador (comparar amb el Piata britànic). Els models originals no van ser reforçats amb la seguretat de la cavitat, i afegir un anell protector a la recambra i un deflector a la boca del canó en els models de desenvolupament per controlar l'explosió del retrocés.

Introduït secretament a l'Operació Torxa, va ser molt eficaç - encara inexacte - excepte per a les distàncies curtes. Els alemanys ho van copiar de les bazuco capturades en un búnquer americà, per produir els seus propis, una versió molt més gran coneguda com el Panzerschreck . Va ser l'èxit del Panzerschreck el que va fer que la bazoka original es actualitzés després de la guerra al model més gran (88,9 mm), que era idèntic en grandària i potència a l'arma alemanya.

Servei

La bazoka original (2,36 polzades) amb els seus diferents models va servir en tots els escenaris de la Segona Guerra Mundial i més tard a la Guerra de Corea. Després que resultés inadequada davant del tanc soviètic T-34 durant la darrera guerra, va ser substituït pel model M20 Super bazuco (89 mm). El M20 va ser reemplaçat successivament pel LAW (arma antitanc Lleugera) en els primers passos de la Guerra del Vietnam. Les bazuco van ser substituïdes en algunes ocasions pels rifles sense retrocés de 57 mm i de 75 mm en les batalles finals de la Segona Guerra Mundial (1945).

Models

Dos soldats, un amb la Bazooka i un altre amb la Super Bazooka .

M1 i M1A1 "Bazooka"

• El primer es va desenvolupar en de 1942.
• La terminació A1 estava destinada a millorar la fiabilitat amb un sistema elèctric millorat.

M9 "Bazooka"

• Model millorat.
• Substituir al M1A1 el 1943.

M9A1 "Bazooka"

• Podia ser separat en dues parts per a ser transportat millor.
• L'alleujament accionat per bateria d'ignició va ser reemplaçat per un alleujament magnètic.

M20 "Super Bazooka"

• Cap explosiva de 89 mm de diàmetre.
• Podia penetrar fins a 200 mm de blindatge.
• Es va ampliar l'abast fins a uns 150 m.
• Va entrar en servei l'inici de la Guerra de Corea.

M20B1 "Super Bazooka"

• Versió lleugera amb el tub fabricat amb alumini fos i altres components simplificats.
• Usat com un complement al M20.

M20A1/A1B1 "Super Bazooka"

• Va entrar en producció el 1952.
• Versions millorades de l'M20 I M20B1 respectivament.

Especificacions

M1A1

• Longitud: 205 mm
• Calibre: 60 mm
• Pes: 6,8 kg
• Cap explosiva: M6A1 1,59 kg
• Abast
  • Màxim: 360 m
  • Efectiu: 135 m
• Equip: dos, operador i carregador.

M9A1

• Longitud: 1.550 mm
• Calibre: 60 mm
• Pes: 15,9 lliures
• Cap explosiva: M6A3/C (3,5 lliures)
• Abast
  • Màxim: 350-450 m
  • Efectiu: 110 m
• Equip: dos, operador i carregador (M9) o un, operador-carregador (M9A1).

M20A1/A1B1

• Longitud (quan està muntat per disparar): 1.524 mm
• Calibre: 89 Mm.
• Pes (descarregat): M20A1: 6,4 kg; M20A1B1: 5,9 kg
• Cap explosiva: M28A2 HEAT (9 lliures) o T127E3/M30 WP (8,96 lliures)
• Abast
  • Màxim: 823 m
  • Efectiu (Objectiu aturat/Objectiu en moviment): 275 m/185 m

Vegeu també

• Antitanc
• Càrrega buida
• Tanc

Enllaços externs

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Bazuca