Artilleria autopropulsada

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Un M109 estatunidenc

L'artilleria autopropulsada (també anomenada artilleria mòbil) és una classe d'artilleria que no depèn de cap altre vehicle per al transport. L'artilleria autopropulsada té integrat en el seu propi sistema de transport un xassís blindat de tracció per erugues o rodes. Això li dóna l'avantatge de poder ser a prop d'altres unitats blindades i, alhora, li dóna protecció davant de tancs contra unitats d'artilleria enemigues. L'artilleria autopropulsada usualment es fa servir per al bombardeig indirecte i pot estar armada amb morters, artilleria pesant o fins i tot artilleria de coets.

Història[modifica | modifica el codi]

El concepte d'artilleria autopropulsada blindada es va introduir en la Primera Guerra Mundial, quan l'Exèrcit Britànic va modificar alguns tancs model Mark I amb una peça d'artilleria. Aquesta artilleria mòbil es podia disparar des de dins del tanc o bé es podia desmuntar i fer servir com a artilleria normal.

Durant la Segona Guerra Mundial, gairebé tota l'artilleria encara era transportada per cavalls o altres vehicles, i, tot i que la Blitzkrieg alemanya es basava en ràpids desplaçaments de tropes i tancs, una gran part de l'artilleria era portada per bombarders com l'Stuka. Una de les primeres artilleries autopropulsades consistia en camions normals que no tenien protecció ni per als tripulants. Els alemanys van ser uns dels primers a experimentar amb artilleria blindada, i van inventar diversos vehicles, com l'SdKfz 124 Wespe i el Hummel. Els soviètics també van ser uns dels primers a aplicar aquest concepte, i van produir tancs com el SU-85 i l'SU-100; així mateix, van inventar una nova forma d'artilleria autopropulsada, l'artilleria de coets, amb el Katiuixa. Els nord-americans i els anglesos també van produir els seus tancs, com l'M7 Priest i el Sexton (25 pdr).

Artilleria moderna[modifica | modifica el codi]

En temps moderns, els atacs de llarg abast més efectius es poden dur a terme amb avions o míssils, però, a curt abast, l'artilleria que dispara projectils sense guia és més efectiva; principalment, perquè costa menys que els míssils o bombes disparades per avions. Exemples de vehicles d'artilleria autopropulsada moderna inclouen l'M109 dels Estats Units i el Panzerhaubitze 2000 alemany.

Vegeu també[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Artilleria autopropulsada Modifica l'enllaç a Wikidata