Canó obús

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Obús de muntanya dels Estats Units, segle XIX.
Obús usat per l'exèrcit d'Itàlia durant la Primera Guerra Mundial.
Obús francès TRF1 de 155 mm.

Un canó obús és un tipus d'arma d'artilleria que es caracteritza per un canó relativament curt (de 10 a 20 calibres)[1] i per usar càrregues propel·lents comparativament petites per propulsar projectils, amb trajectòries relativament altes i un pronunciat angle de caiguda, permetent atacar mitjançant un tir corb o indirecte blancs que es troben després obstacles naturals o artificials del terreny, gràcies al fet que la peça pot elevar-se en angles superiors als 45°.

En les taxonomies de les peces d'artilleria usades pels exèrcits europeus dels segles XVII, XIX i XX, l'obús es va situar entre el canó (el qual té una canella més llarga, més càrregues de propulsió, projectils més lleugers, velocitats més altes i trajectòries més planes) i el morter (el qual té l'habilitat de disparar projectils amb trajectòries més pronunciades en l'ascens i la caiguda).[1]

Els obusos, igual que altres peces d'artilleria, estan organitzats usualment en grups anomenats bateries.

Accepcions[modifica | modifica el codi]

A més a més, es coneix genèricament com a obús a la munició de l'artilleria moderna, amb forma cilindro-cònica. Aquesta denominació permet diferenciar-la de les bales esfèriques tradicionals.

Història[modifica | modifica el codi]

L'obús va aparèixer a la primera meitat del segle XIX, però va ser durant la Primera Guerra Mundial quan va aconseguir gran importància com a principal peça d'artilleria pesada, en permetre atacar «des de dalt» les fortificacions semienterrades que eren gairebé invulnerables pels canons de campanya tradicionals.

La velocitat dels projectils disparats per un obús era abans inferior a l'aconseguida per un canó del mateix calibre en tir directe, però gràcies als avenços actuals en matèria de pólvores modernes, s'aconsegueix una major velocitat inicial del projectil, agregant càrregues de propulsió addicionals, aconseguint un abast major.

Actualment la majoria de les peces artilleres modernes són canons obús, permetent actuar tant en tir directe com indirecte. A la Segona Guerra Mundial l'obús remolcat de 105 mm M2A1 va ser probablement l'arma d'artilleria més eficaç de l'Exèrcit dels Estats Units d'Amèrica.

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. 1,0 1,1 «Canó obús». L'Enciclopèdia.cat. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.

Vegeu també[modifica | modifica el codi]

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Canó obús