Canó obús
 |
A aquest article li manca una segona llegida per acabar de revisar la traducció. Col·laboreu-hi! |
La paraula obús fa referència a diferents peces de artilleria i a la seva munició. [1] És un tipus de peça d'artilleria que es caracteritza per una canella relativament curt (de 15 a 25 calibres) i per usar càrregues propelentes comparativament petites per propulsar projectils en trajectòries relativament altes, amb un pronunciat angle de caiguda, el que permet, a diferència del canó normal, atacar mitjançant un tir corb o indirecte blancs que es troben després obstacles naturals o artificials del terreny, gràcies a que la peça pot elevar en angle superiors als 45°. En les taxonomias de les peces d'artilleria usades pels exèrcits europeus (i en l'estil europeu) en els segles XVII, XIX i XX, l'obús es va situar entre el «canó» (el qual té una canella més llarg, més càrregues de propulsió, projectils més lleugers, velocitats més altes i trajectòries més planes) i el «morter» (el qual té l'habilitat de disparar projectils amb indrets més pronunciats d'ascens i caiguda). Els obusos, igual que altres peces d'artilleria, estan organitzats usualment en grups anomenats bateries.
El obús va aparèixer en la primera meitat del segle XIX, però va ser a la Primera Guerra Mundial en la qual va aconseguir gran importància com a principal peça artillera pesada, en permetre atacar «des de dalt» les fortificacions semienterrades que eren gairebé invulnerables per als canons de campanya tradicionals.
La velocitat dels projectils disparats per un obús era abans inferior a l'aconseguida per un canó del mateix calibre en tir directe, però gràcies als avenços actuals en matèria de pólvoras modernes, s'aconsegueix una major velocitat inicial del projectil , agregant càrregues de propulsió addicionals, aconseguint amb això aconseguir majors distàncies per batre un objectiu.
Actualment la majoria de les peces artilleras modernes són mixtes canó obús , [1] permetent actuar tant en tir directe com indirecte. A la Segona Guerra Mundial l'obús remolcat de 105 mm M2A1 va ser probablement l'arma més eficaç del exèrcit nord-americà en la contesa.
D'altra banda aquest és el nom amb què es coneix genèricament a la munició artillera de forma cilindrocónica per diferenciar-la de les balas esfèriques tradicionals.
Possiblement el terme, que originalment es referia a la peça d'artilleria, es va adoptar en emprar originalment aquesta munició en obusos per primer cop a Espanya durant les guerres carlistes.
Vegeu també [modifica]
Referències [modifica]
Enllaços externs [modifica]
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Canó obús |
