República de Macedònia

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Per a altres significats vegeu «República Socialista de Macedònia».

Поранешна Југословенска Република Македонија
Poranešna Jugoslovenska Repúblika Makedónija
Bandera Escut
Lema nacionalCap
HimneDenes nad Makedonija
Capital
(i major ciutat)
Skopje
42° 00′ N, 21° 26′ E / 42.000°N,21.433°E / 42.000; 21.433Coord.: 42° 00′ N, 21° 26′ E / 42.000°N,21.433°E / 42.000; 21.433
Idiomes oficials Macedònic[nb 1]
Gentilici Macedonià, macedoniana, macedonians, macedonianes; Macedoni, macedònia, macedonis, macedònies
Govern República parlamentària
  President
Primer Ministre
George Ivanov
Nikola Gruevski
Independència
 
Declarada
Reconeguda
de Iugoslàvia
8 de setembre de 1991
17 de setembre de 1991 
Superfície
 -  Total 25,713 km2 
 -  Aigua (%) 1,9%
Població
 -  Est. jul. 2010 2.072.086  (143è)[nb 2]
 -  Densitat 80 /km2 (88è)
Moneda Euro (MKD)
Fus horari CET (UTC+1)
 -  Estiu (DST) Si, CET* (UTC+2)
Domini internet .mk 
Codi telefònic 389
  1. Tota llengua parlada pel 20% de la població d'un municipi hi és oficial. Això fa que ho siguin l'albanès, el turc, el serbocroat i el romaní.
  2. Dades del World Factbook

La República de Macedònia, també coneguda com a Antiga República Iugoslava de Macedònia (ARIM o FYROM, en anglès),[1] és un estat europeu de la península Balcànica envoltat per Grècia, Bulgària, Sèrbia, Kosovo i Albània. Limita al nord amb Sèrbia (incloent-hi Kosovo), a l'est amb Bulgària, al sud amb Grècia i a l'oest amb Albània. La seva capital és Skopje, amb més de 500.000 habitants.

El nom prové de la regió històrica homònima i que inclou la regió del nord-oest de la província grega del mateix nom, la Macedònia històrica, bressol d'Aristòtil, Filip II i Alexandre el Gran. El 1991 l'antiga República Socialista de Macedònia, que era part de la República Federal Socialista de Iugoslàvia, va proclamar la seva independència sota el nom oficial de República de Macedònia. L'ús del terme "Macedònia" va ser rebutjat per Grècia sorgint una disputa sobre la denominació d'aquest país que perdura en l'actualitat. El país és anomenat de vegades de forma simple com Macedònia, mentre que després d'un compromís entre Grècia i la República de Macedònia el 1993 s'utilitza la referència provisional Antiga República Iugoslava de Macedònia o Ex República Iugoslava de Macedònia (Поранешна Југословенска Република Македонија, Poranešna Jugoslovenska Republika Makedonija en macedoni) per designar aquest estat en diverses organitzacions internacionals, com en les Nacions Unides .

Etimologia del nom Macedònia[modifica | modifica el codi]

El nom Macedònia és molt antic. Segons l'etimologia, Macedònia emana de la paraula grega μάκος (makos), i l'adjectiu μακεδνός (makednós), que significa “alt”.

Existeixen tres teories sobre l'origen del nom «Macedònia». D'acord amb la mitologia grega, Macedon era el nom del cap de la tribu que s'assentaria a la regió i que fundaria el Regne de Macedònia. D'acord amb Heròdot, els makednoí eren una tribu dòria.[2]

El nom també podria derivar de l'adjectiu μακεδνός (makednós), que significa "alt", la qual és usada per Homer per designar un arbre a l'Odissea[3] i que segons el gramàtic Hesiqui d'Alexandria seria una paraula del dòric que significaria "gran" o "pesat".[4] Comunament, es creu que tant els macedonis com els seus antecessors makednoí eren considerats com a persones de gran alçada.[5]

Una tercera hipòtesi suggereix que el nom makedónes significaria "habitants de les terres altes", d'acord amb un antic terme de l'antic idioma macedoni, μακι-κεδόνες (maki-kedónes, "de l'alt planeta ").[6] La World Book Encyclopedia accepta aquesta teoria, però basats en el terme grec makednós que es referiria a les altes muntanyes de la zona.

Història[modifica | modifica el codi]

Les ruïnes de Heraclea Lincestis, una ciutat fundada per Filip II de Macedònia al segle IV aC

L'actual República de Macedònia, de cultura eslava, conserva molt poc de l'antiga Macedònia dels temps d'Alexandre el Gran, ja que en aquell període el territori que avui ocupa la República de macedònia formava part de la Peònia. L'actual República de Macedònia no es correspon amb l'antiga Macedònia d'Alexandre el Gran, ja que el territori actual del país no va formar part d'aquell regne. Tant Alexandre el Gran com el seu pare Filip II de Macedònia i el gran filòsof Aristòtil, van néixer i van viure en territori grec, la Macedònia històrica, un dels tants regnes que conformaven Grècia.

Durant l'edat mitjana va ser una província o thema de l'Imperi Bizantí, encara que durant el segle VI es va produir la immigració massiva d'eslaus que van superar demogràficament a les poblacions locals d'orígens il·liris, tracis i grecs. Després el territori va passar a ser controlat per Bulgària, motiu pel qual l'actual llengua i gran part de la cultura eslava macedònia presenta fortes afinitats amb la de Bulgària.

Des del segle XIV es va produir la invasió i ocupació turca, que va incloure a aquest país a la província otomana de Rumèlia. La dominació turca es va mantenir fins a finals del segle XIX, entre 1880 i 1912 (i després novament en les dues Guerres Mundials). La Macedònia eslava va ser disputada per Bulgària i Sèrbia, quedant sota sobirania del regne de Sèrbia el 1912, tal situació es va ratificar en concloure la Primera Guerra Mundial i formar-se Iugoslàvia (Eslàvia del Sud). Després de la Segona Guerra Mundial la Macedònia eslava que havia quedat en poder de Sèrbia va passar a ser la República Socialista de Macedònia, una de les repúbliques federades de Iugoslàvia, la més meridional d'aquestes.

Nikola Karev, president de l'efímera República Krushevo-Macedònia durant l'Aixecament d'Ilinden.

El 17 de setembre de 1991 la República de Macedònia va declarar la seva independència de Iugoslàvia. Bulgària va ser el primer país a reconèixer a la República de Macedònia sota el seu nom constitucional.[7] No obstant això, el reconeixement internacional del nou país va ser retardat per l'objecció de Grècia de l'ús del que considerava un nom hel·lènic i del símbol de la bandera, així com una cita controvertida de la constitució de la república. L'Organització de les Nacions Unides (ONU) va reconèixer a l'estat amb el nom d'"Antiga República Iugoslava de Macedònia" (ARIM) el 1993.

Grècia va imposar un bloqueig comercial el febrer de 1994. Les sancions van ser aixecades el setembre de 1995, després que la República de Macedònia canviés la seva bandera i la constitució. Les dues nacions van acordar normalitzar les seves relacions, però el nom de l'estat segueix sent font de controvèrsia local i internacional.

Després que l'estat fos admès a l'ONU amb el nom d'ARIM, altres organitzacions internacionals van adoptar la mateixa convenció. La majoria dels diplomàtics són acreditats en la república usant la designació ARIM. Així i tot, almenys 40 països han reconegut el país pel seu nom constitucional, República de Macedònia.

Durant la guerra de Kosovo de 1999, l'ARIM va cooperar amb l'OTAN. Uns 360,000 refugiats albanesos de Kosovo van entrar a l'ARIM durant la guerra, amenaçant de trencar el balanç entre els grups ètnics macedonis i albanesos al país. Molts van tornar a Kosovo, però les tensions ètniques van créixer.

Política[modifica | modifica el codi]

Relacions amb la Unió Europea[modifica | modifica el codi]

L'Agència Europea de Reconstrucció (AER) va ser creada el 1999 amb la finalitat d'establir un marc jurídic unificat per a l'ajuda a l'Exrepública Iugoslava de Macedònia (ARIM), -nom amb què la UE reconeix aquest estat- i els altres estats dels Balcans.

L'AER és un organisme independent de la Unió Europea (UE), que rendeix comptes de la seva gestió al Consell Europeu i al Parlament Europeu i és responsable de la gestió dels principals programes d'assistència de la UE a l'ARIM.

Els programes finançats per la UE tenen com a objectius:

  • Contribuir un bon govern, la construcció de les institucions i l'estat de dret.
  • Seguir donant suport al desenvolupament d'una economia de mercat i continuar invertint en la infraestructura física imprescindible i en mesures mediambientals.
  • Donar suport al desenvolupament social i l'enfortiment de la societat civil.

A més a més la UE col·labora en matèria pressupostària, d'aduanes i de planificació fiscal, el suport a programes d'intercanvi educatiu, així com les contribucions bilaterals efectuades pels estats membres de la UE.

Polèmica amb Grècia[modifica | modifica el codi]

La República de Macedònia va néixer de la partició de l'antiga Iugoslàvia, estat del qual n'era una de les entitats federals constituents. Arran de la independència, el 1992 varen triar una bandera amb l'estel de Vergina, símbol associat a l'antiga monarquia macedònica. Geogràficament, la república té devers un 38% de la superfície i un 44% de la població de la zona coneguda amb el nom històric de Macedònia, i la resta està dividida entre els seus veïns grecs (aproximadament la meitat del total) i búlgars (una desena part). Aquesta situació produí violentes protestes per part de Grècia, que considera que la Macedònia antiga participa de la seva pròpia història nacional, i a més si es té en compte que la llengua d'Alexandre el Gran era el grec koiné. Basant-se en això s'oposà que la nova república exerceixi el dret d'utilitzar les seves referències a l'antiguitat i va aconseguir que modifiqués la seva bandera el 1995. A causa de les pressions gregues sobre els fòrums mundials, internacionalment aquest estat és reconegut com a Exrepública Iugoslava de Macedònia, més sovint amb les sigles angleses FYROM (de Former Yugoslav Republic of Macedonia).[8] Grècia veta l'entrada de Macedònia a la UE i l'OTAN si no canvia el seu nom. Al llarg dels anys diferents noms han sigut proposats, entre altres:
Alta República de Macedònia
República d'Skopje
Nova Macedònia
Nova Macedonija
Alta Macedònia
Macedònia del Nord
Eslava-Macedònia
Macedònia (Skopje)
República de Macedònia (Skopje)
República de Macedònia-Skopje
República del Vardar
República Constitucional de Macedònia
República Democràtica de Macedònia
República Independent de Macedònia
Nova República de Macedònia
República de Nova Macedònia
República de l'Alta Macedònia
República de Macedònia del Vardar
República de Macedònia (Vardar)
Gorna Macedonija
però de moment les negociacions entre Macedònia i Grècia segueixen encallades.

Geografia[modifica | modifica el codi]

Muntanya Korab
Llac Ohrid

El terreny és majoritàriament muntanyós, situat entre les muntanyes Šar i les planures Osogovske al voltant de la vall del riu Vardar. Tres grans llacs (llac Ohrid, llac Prespa i llac Doiran) es troben a la frontera meridional de la República, dividits per la frontera amb Albània i Grècia.

La regió és sísmicament activa i ha estat lloc de terratrèmols destructius en el passat, el més recent el 1963 quan Skopje va ser severament danyada per un gran terratrèmol.

La ciutat més gran del país és, per molt, Skopje, la capital, amb una població estimada de 600.000 habitants. Després de Skopje, les ciutats més grans són Bitola, Kumanovo, Prilep i Tetovo amb poblacions que van des dels 50.000 fins als 120.000 habitants.

Demografia[modifica | modifica el codi]

Els principals grups ètnics segons el cens de 2000 eren:

Grup ètnic Nombre  %
TOTAL 2.022.547 100
Macedonis 1.297.981 64,18
Albanesos 509.083 25,17
Turcs 77.959 3,85
Roma 53.879 2,66
Serbis 35.939 1,78
Valacs 9.695 0,48
Altres 38.011 1,88

Articles relacionats[modifica | modifica el codi]

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. Igor Janev, Legal Aspects of the Use of a Provisional Name for Macedonia in the United Nations System, AJIL, Vol. 93. no 1. 1999.
  2. Heròdot, Històries 1.56, 8.43 (Els nou llibres de la Història)
  3. Homer, 'Odissea Cant VII, 106. (Vegeu text al Wikisource espanyol i grec)
  4. Diccionari Oxford Grec-Anglès LSJ
  5. Hammond, NGL. The Classical Review, New Ser Vol 12 N º 3, desembre 1962. «pp. 270-271» 
  6. Borza, Eugene N. org / SICI? SICI = 1064-1173% 281982% 2919% 3C7% 3AAMATOO% 3E2.0.CO% 3b2-J & size = LARGE Atenesos, macedonis i l'origen de la Casa Reial Macedònia. Hesperia suplements, Vol 19, Estudis en epigrafia, història i topografia de Àtica. Presentat a Eugene Vanderpool, 1982, p. 7-13. DOI 10.2307/1353964. 
  7. L. Ivanov et al. Bulgarian Policies on the Republic of Macedonia. Sofia: Manfred Wörner Foundation, 2008. 80 pp. (Trilingual publication with English, Bulgarian and Macedonian versions.) ISBN 978-954-92032-2-6
  8. [enllaç sense format] http://www.un.org/documents/ga/res/47/a47r225.htm UN Document])

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]