Turcs

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca

Els turcs (en turc Türkler) són una ètnia, les localitzacions principals de la qual es troben a Anatòlia, Xipre i Europa del sud-est. A molts països del món existeix una gran diàspora, especialment en països europeus i sobretot a Alemanya. La major part dels turcs viu al propi país de Turquia, on suposen aproximadament un 70-80% de la població (aproximadament, doncs, 58 milions de persones).

Etimologia[modifica | modifica el codi]

Vegeu també: Turcs occidentals i Turcs orientals

La denominació de poble Türk es troba per primer cop en cròniques xineses del segle VI, quan es menciona que T'ou-kiue era el nom d'un clan dins d'una confederació de tribus nòmades més gran que duia la denominació pròpia "Türk", l'origen i llengua del qual no s'han pogut esbrinar unívocament.[1]

La paraula T'ou-kiue era l'equivalent xinès del turc "Turküt" o simplement "Turc" (türk) que vol dir "fort"[2] i tenien com a tòtem al llop, ja que l'ancestre mític hauria estat alletat per una lloba; l'ancestre dels turcs va tenir segons la llegenda deu fills. Al damunt del pal de les seves banderes els turcs posaven una lloba d'or.

Probablement eren descendents de grups xiongnu i vivien principalment al Massís de l'Altai. Foren vassalls dels juanjuan i fidels aliats, atès que el 546 van alertar de la revolta dels Tolös; en aquest moment el seu khan era T'ou-men (en xinès) més conegut per la seva transcripció de Bumin. Quan aquest va demanar la mà d'una princesa juanjuan li fou negada. Llavors Bumin es va aliar al Si Wei del nord-oest de la Xina que li van concedir la mà d'una princesa imperial xinesa (551). A la guerra que va seguir amb els juanjuan, els turcs van conquerir Mongòlia i els juanjuan es va haver de refugiar a la frontera de Xina i foren establerts com a vigilants a les marques frontereres. Bumin portava el títol de khan o kakhan que havia estat en ús entre els juanjuan i era un títol mongol. Va establir la seva capital a l'alt Orkhon.

Bumin va morir el 552 i els seus dominis es van repartir entre els dos fills: Muhan (553-572) khan dels turcs que va dominar sobre les hordes orientals, i Istami, yabghu (príncep) supeditat a l'anterior, que va governar sobre les hordes occidentals.

Amb el sorgiment dels "Türk", el mot passa a ser la denominació política d'una sèrie sencera d'altres nòmades i pobles, i finalment, per un procés que a hores d'ara no s'ha comprès ben bé, passa a ser la denominació general d'una família de llengües i d'un conjunt de pobles, una denominació que serà utilitzada primer pels erudits musulmans, i més tard a Europa.[3] D'aquí en deriva també la denominació per a la població turca d'Anatòlia.

Història[modifica | modifica el codi]

Els turcs de Turquia actuals es poden encabir en el context lingüístic i ètnic dels pobles turcs. L'assentament humà més antic conegut sota el nom Turcs es trobava a l'Àsia Central oriental, en una àrea que s'estenia de les muntanyes d'Altai a l'oest fins al Tian Shan a l'est i del Baikal al nord fins a l'Altun Shan al sud. Ja a finals de l'Antiguitat tardana, apareixia un primer imperi turc, el dels Köktürks que jugaren un rol important a partir de mitjans del segle segle VI, i durant més o menys dos segles en la història de l'Orient Mitjà. Aquí començaren més tard les migracions, que conduïren a la fundació de diferents imperis com els Qarakhanides, Seljúcides o Otomans. Va portar, a més, grups turcoparlants a l'Orient Mitjà i a Anatòlia.[4][5]

Immigració a Anatòlia[modifica | modifica el codi]

L'Imperi Otomà

L'ascens dels turcs a potència islàmica començava ja al segle XI, quan els Seljúcides conqueriren una àrea enorme que arribava del Mediterrani fins a l'Àsia Central.[6] El començament de la conquesta turca d'Anatòlia el van marcar els seljúcides, amb la seva victoriosa Batalla de Manazkert de 1071.[7][8] L'onada d'immigració de les tribus oghuz, altres ètnies turques i d'elements mongols, va anar oscil·lant entre mitjans del segle XI i fins a finals del segle XV. Aquestes comunitats eren sempre poliètniques i de caràcter polític. Els seus membres havien nascut a la comunitat o bé s'havien unit a ella. Aproximadament van arribar fins al segle XII, de 100.000 a 300.000 "turcs" a Anatòlia. I es trobaren allà amb dos a tres milions d'establerts des de feia molt de temps. Probablement aquests constituïen al segle 13 la majoria relativa a Anatòlia i, a tot estirar, al segle 15, la majoria absoluta de població.[9] El turc s'imposà, en conseqüència ràpidament com a llengua usual entre les diferents parts de població. El persa era la llengua de formació i de literatura més important al costat de l'àrab. Totes les cròniques dels seljúcides del Rum es redactaven en persa. Sota la població cristiana eren les llengües de formació més importants eren l'arameu-sirià, l'armeni i l'àrab. L'àrab es va utilitzar, fins al segle XVI en l'imperi Otomà i els registres del Kadi, documents de fundació i inscripcions. A finals dels segle XVI va ser substituït pel turc otomà[10]

Després de la conquesta de parts àmplies d'Anatòlia pels turcs, una branca d'aquests va fundar el Soldanat Seljúcida de Rüm. El Rüm representava el primer apogeu cultural i polític de la dominació dels turcs a Anatòlia.[11]

En un informe sobre la croada de Frederic I del Sacre Imperi Romanogermànic l'any 1190 (Historia Peregrinorum) apareix per primer cop el concepte "Turquia" en fonts occidentals. Al segle XIII es fa servir en moltes fonts europees. En l'àrab és la denominació barr al-turkiyya cobert (País de Turquia) des de començament del segle XIV[12]

El concepte Türk o Türki referit al poble o a l'idioma, té un caràcter pejoratiu en diversos textos històrics i literaris de l'Imperi Otomà, tot i limitar-se a grups de població nòmades o rurals.[13]

L'Imperi Otomà[modifica | modifica el codi]

Vegeu també: Imperi Otomà

Als seljúcides anatolis els seguiren els turcs otomans, que aviat van tenir bona part d'Anatòlia sota el seu domini, i van conquerir Constantinoble l'any 1453. Amb grans campanyes militars, els otomans conqueriren un imperi que s'estenia des d'Armènia fins a Hongria, i de l'estepa del sud de Rússia fins al nord d'Àfrica. També les parts grans de la Península aràbiga i l'espai de mediterrani pertanyien a l'imperi turc.

Nombre i localització[modifica | modifica el codi]

Proporció de turcs a Bulgària, d'acord amb el cens del 2001, a les óblasti

Es considera que al món hi ha aproximadament 65 milions de turcs[14] Al voltant de 58 milions de turcs[15][16] viuen principalment a la República de Turquia. Com a minoria autòctona, es troben també a Xipre (265.000[17]) i a Europa de l'Est del sud, a Bulgària (746.664,[18] sobretot a les Óblasti Kardzhali, Razgrad, Shumen, Targovishte i Silistra, Grècia (157.000.,[19] sobretot en les prefectures de Ròdope i Xanthi, Macedònia (79.000.,[19] sobretot a Skopje i Gostivar), Romania (44.500,[20] (sobretot a la Província de Constanţa) i a Kosovo (22.500,[21] (sobretot a Prizren i Mamuša). Com a minories no autòctones viuen igual a Europa i a Amèrica del Nord, sobretot a Alemanya (2.196.000.[19]), als Països Baixos(400.000.[22][23]), a França (224.000.[19]), als Estats Units d'Amèrica (171.818.[24] ) i a Austràlia (150.000[25]

Religió[modifica | modifica el codi]

La major part dels turcs religiosos són musulmans sunnites de l'escola jurídica hanafita. Formen el segon grup religiós més gran els Alevis. Existeixen també minories xiïtes i petites minories jueves de turcs.

Bibliografia[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Turcs Modifica l'enllaç a Wikidata


  • Bodo Guthmüller, Wilhelm Kühlmann: Europa und die Türken in der Renaissance. Tübingen 2000, ISBN 3-484-36554-4.
  • Klaus Kreiser / Christoph K. Neumann: Kleine Geschichte der Türkei, 2., edició actualitzada i ampliada, Stuttgart 2009
  • Udo Steinbach: Geschichte der Türkei, 4., edició revisada i actualitzada, 2007

Notes[modifica | modifica el codi]

  1. Carter Vaughn Findley, "The Turks a World History", Oxford University Press, el 2005, pàg. 39
  2. Pelliot, L'origine de T'ou-kiue, nom chinois des Turcs, 1915
  3. Ambros/Andrews/Balim/Golden/Gökalp/Karamustafa, "Turks", in Encyclopaedia of Islam, online ed.: The name Türk spread as a political designation during the period of Göktürk imperial hegemony to their subject Turkic and non-Turkic peoples. Subsequently, it was adopted as a generic ethnonym designating most if not all of the Turkic-speaking tribes in Central Asia by the Muslim peoples with whom they came into contact.
  4. Udo Steinbach: Geschichte der Türkei, S.8 [1]
  5. Udo Steinbach: Die Türkei im 20. Jahrhundert, Bergisch-Gladbach 1996, S. 17
  6. Matuz (1985
  7. Steinbach (1996), S. 22
  8. Matuz (1985), S. 16
  9. Klaus Kreiser: Der Osmanische Staat 1300-1922. München 2001, S. 5
  10. Klaus Kreiser in: Kreiser und Neumann: Kleine Geschichte der Türkei. Stuttgart 2003, S. 51 ff.
  11. Steinbach (1996), S. 23
  12. Klaus Kreiser in: Kreiser und Neumann: Kleine Geschichte der Türkei. Stuttgart 2003, S. 54
  13. Klaus Kreiser: Der Osmanische Staat 1300-1922. München 2001, S. 2
  14. Helmut König, Manfred Sicking: Gehört die Türkei zu Europa?, Bielefeld 2005, S. 137
  15. Central Intelligence Agency. The World Factbook: Turkey
  16. Turkey: A Country Study
  17. The press statement of Prime Minister Ferdi Sabit Soyer on the tentative results of 2006 population and housing census, 5. Mai 2006
  18. Zensus a Bulgària l'1 de març de 2001
  19. 19,0 19,1 19,2 19,3 Joshua Project: Turcs
  20. [factbook de https://www.cia.gov/library/publications/the-world/geos/Ro. HTML Central Intelligence Agency]
  21. de Kosovo a figures 2005
  22. Netherlands Info Services
  23. Dutch News
  24. U.S. Census Bureau; American FactFinder. «U.S. Census Tables». [Consulta: 2008-07-09].
  25. Sydney Morning Herald