Doris (grup humà)

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Soldat "molt armat."

Els doris [1] eren un poble indoeuropeu que va envair Grècia el segle XII aC imposant-se als aqueus. Tot i que la llegenda els feia descendir d'Hèrcules i deia que tornaven a la seva pàtria, les excavacions arqueològiques han descobert que al segon mil·lenni estaven establerts a la conca del Morava.

La invasió dòrica va començar a Tessàlia, des d'on van seguir avançant cap el sud i es van apoderar de bona part del Peloponès, on van destruir la civilització micènica, i de la qual els aqueus només en van conservar una part. Seguidament van destruir la civilització minoica a Creta; també es van estendre a Rodes i altres illes. Fins al segle IX aC hi va haver un règim feudal a Argos i Esparta. La senyoria dòrica d'Argos es va estendre per Mègara, Corint, Sició i Egina. En canvi, Esparta va imposar sobre les terres conquerides de Messènia i Arcàdia un règim de dominació i d'esclavatge (els ilotes). Amb el temps, les restes de l'antiga població que no havia fugit i els doris es van fusionar i els orígens es van oblidar.

Foren territoris doris al Peloponès: Mègara, Corint, Sició, Flios, Cleones, Argos, Epidaure, Trozen, Hermíone (parcialment), Egina, Lacònia, Esparta i Messènia. Des d'allà van passar a les illes i van ocupar Creta, Melos, Thera, Rodes i Kos i van fundar Cnidos i Halicarnàs a Cària. Corint va fundar colònies a Còrcira, Ambràcia, Anactòrios, Lèucade, Apol·lònia i Epidamnos (colònia de Còrcira).[2]

Les colònies dòriques a Sicília foren: Siracusa (de Corint), Hiblea (de Mègara), Gela (de Rodes), Zancle (poblada per messenis i anomenada Messene), Agrigent (fundada per Gela) i Selinos (colònia d'Hiblea).

A la Magna Grècia fou dòrica la ciutat de Tàrent, fundada per Esparta. Unes altres ciutats dòriques van ser: Potidea a Calcídia (colònia de Corint) i Selímbria, Calcedònia i Bizanci (colònies de Mègara)

Vegeu també[modifica | modifica el codi]

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. femení: dòria; plural: doris, dòries; adjectiu: dòric, dòrica; dòrics, dòriques
  2. Oakley, John Howard. Athenian potters and painters (en anglès). Oxbow Books, 2009, p. vol.2, p.238. ISBN 1842173502. 

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]