Civilització minoica

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Mapa dels principals jaciments minoics

La civilització minoica va ser una cultura prehel·lenística de l'edat de bronze, desenvolupada a l'illa de Creta entre els anys 3000 i 1200 aC. El seu nom és producte del seu descobridor Sir Arthur Evans, que va relacionar el Palau de Cnossos, el més representatiu de la cultura, amb el palau del rei Minos i la llegenda del minotaure.

Ubicació Geogràfica[modifica | modifica el codi]

L'illa de Creta està situada al sud-est de Grècia, al mar Mediterrani, al sud del mar Egeu, situada al centre de la comunicació marítima entre Àsia, Europa i Àfrica. L'illa de Creta rebia i distribuïa tant en els àmbits culturals, comercials com religiosos.

Història[modifica | modifica el codi]

Fresc dels Dofins, al mègaron de la Reina. Palau de Cnosos. Any 1500 aC.

Els primers grups a assentar-se a Creta probablement van arribar des d'Anatòlia als voltants del 7000 aC. Van crear diferents assentaments a l'illa, un dels quals Cnossos. Aquests primers habitants vivien en barraques de fusta, tot i que amb el pas del temps van a anar canviant de material i van utilitzar maons de fang i teulades de fusta. Fabricaven eines de diversos materials com os i pedres i van fer figures de fang de representacions femenines i masculines, la qual cosa indica que ja tenien cert sentit religiós.

Es coneix relativament poc sobre l'estat de la civilització abans del 2700, per la poca aparició de restes metàl·liques, si s'exceptua la ciutat de Melos. A partir d'aquesta data, però, Creta comença a tenir auge, producte de la introducció del torn en la terrisseria i del bronze en la metal·lúrgia, a la qual cosa se li suma un augment demogràfic. Aquesta fase de la història minoica es coneix com Minoic antic o Prepalacial (2600-2000 aC aprox.), i es comença a observar el creixement comercial que realitza Creta amb els països del Pròxim Orient i Egipte. Entre els productes d'importació es troba l'estany, inexistent a l'illa.

Durant aquesta època la civilització minoica destaca per una organització comunal, culte a la fertilitat, agricultura i orfebreria avançades. Producte del seu posicionament estratègic, es desenvolupa fortament el comerç, creant-se la propietat privada, esdeveniments als quals s'hi sumen l'augment demogràfic, que dóna inici a l'etapa denominada Minoic Mitjà o dels Palaus Antics (2000-1700 aC aprox.) , on es comença la construcció dels grans palaus de Festos, Malia, Hagia Triada, i el més conegut i important de tots, Cnossos.

L'economia es basa en aquest període, a més d'en el comerç, en el cultiu del blat, la vinya i l'oliva, a més de la ramaderia, resultant una economia rica, que la manté allunyada dels esclats socials.

Cultura palatina[modifica | modifica el codi]

La característica principal de la civilització són els seus assentaments en torn a un palau central, un complex civil al servei de l'assentament. El primer palau descobert fou el de Cnossos, el més gran. S'han trobat també trobat restes d'altres palaus, d'alguns dels quals no se sap ni el seu antic nom i reben el nom modern: Zakros, Malia, Festos, Càndia, Hagia Triada, Gortys, i els llocs de Tilisos, Kamilari, Mirtos i Palakaistros. Cnossos va exercir, almenys per un temps, una gran hegemonia sobre la resta de l'illa.

La civilització es divideix en quatre grans períodes:

  • Prepalatí 2600-2000 aC (Minoic Antic: MA II i MA III)
  • Palatí I 2000-1700 aC (Minoic Mitjà: MM I i MM II) amb Cnossos, Màlia i Festos
  • Palatí II: 1700-1400 aC (Minoic Mitjà: MM III, i Minoic Recent: MR I A i MR II B); amb Festos, Zacros, Hàgia Tríada i Gortis.
  • Post-palatí: 1400-1100 aC (Minoic Recent: MR III) amb el nou palau d'Hàgia Tríada.

Vers el 1700 aC els palaus foren destruïts, aparentment per un terratrèmol. Una teoria és que la destrucció del 1700 aC fou produïda per l'emigració dels luvites, un poble d'Àsia Menor, però de moment no és més que una teoria. En tot cas, es va passar d'una escriptura jeroglífica a una lineal (Lineal A), que més tard evolucionà vers el Lineal B.

Ocàs i l'Atlàntida[modifica | modifica el codi]

Cap a l'any 1700 aC els palaus van ser destruïts: existeixen indicis que un terratrèmol va afectar de forma important Creta. Aquesta teoria té suport gràcies al descobriment del temple d'Anemospilia per l'arqueòleg Sakelarakis, en el qual apareixen els cossos de tres persones (una d'elles víctima d'un sacrifici humà) que van ser sorpreses per l'esfondrament del temple.

Algunes teories postulen una possible invasió per part dels hitites des d'Anatòlia (actual Turquia). Però no va ser cap cop fatal, es va reconstruir els palaus i va començar l'apogeu de la civilització, el Minoic Recent, o dels Palaus moderns (c. 1700 - 1400 aC)

Segons les llegendes i els escrits (especialment de Tucídides), durant aquest temps la civilització minoica s'hauria convertit en una talassocràcia, representat per la llegenda del rei Minos, que se suposa que va viure a aquesta època, i que tenia el poder per exigir joves atenesos per a sacrificar-los al minotaure.

Mentre vivia el seu moment d'apogeu, la civilització minoica es va tornar a enfonsar, aquesta vegada per sempre. Els palaus van ser tornar a ser destruïts, probablement per l'erupció del volcà de l'illa de Thera (actual Santorí), que és a 112 km al nord-est de Creta, erupció que va crear ones expansives que van produir sismes submarins i terratrèmols. Després de la destrucció, els micènics van ocupar l'illa. Havia desaparegut la civilització Minoica.

L'erupció del volcà de Thera va ser al voltant del 1628 aC. El volum del material llançat per l'erupció s'ha calculat en 80 km³. Alguns llocs van ser colgats per 60 m. de cendra. És possible que la llegenda de l'Atlàntida parli de la destrucció de la civilització minoica.

Fresc del salt del toro a Cnossos

Art Minoic[modifica | modifica el codi]

Entre el més important de l'art minoic destaquen les seves obres de ceràmica. El Minoic primerenc es va caracteritzar pel decorat policromat de motius blancs i vermells, i dibuixos d'espirals, triangles, línies corbades, creus, figures de peixos, etc. Posteriorment, en el període recent, s'afegixen més colors adoptant, moltes vegades, formes esfèriques i decorades amb escenes de cort més naturista i figuratiu. Però sense cap dubte el més característic d'aquesta rica cultura són els seus frescos. Les escenes representaven la vida a l'illa, recorrent a temes com les processons, sacrificis, danses, lluites amb braus, etc. Tenen un estil geomètric i són, comunament, monocromàtics. També van desenvolupar figures humanes i de déus, normalment femenines i amb trets sexuals poc accentuats. També destaca el desenvolupament de joies, gots d'or i pedres precioses, productes pels quals es van fer coneguts fora de l'illa. Pel que fa a la roba, els homes minoics usaven normalment teles del llom i faldilles tipus escoceses. Les dones, per la seva banda, túniques que els arribaven al llombrígol i faldilles. Els models en roba van donar, igual que la resta de l'art, èmfasi a figures geomètriques.

Tauleta ceràmica amb escriptura sil·làbica lineal B

Escriptura[modifica | modifica el codi]

La seva escriptura va ser jeroglífica al començament, del 1900 al 1700 aC. Posteriorment va evolucionar cap a una escriptura fonètica, denominada sil·làbica lineal A (1700-1450 aC), que es transforma posteriorment en la sil·làbica lineal B (1450-1400 aC). La lineal B és l'única que ha estat desxifrada (el 1953 per l'arquitecte anglès Michael Ventris). La lineal B era un dialecte grec predòric que es considera precursor del grec antic. Aquest llenguatge va ser adoptat pels micènics, tot i que només s'utilitzava als escrits administratius (burocràcia del palau i control dels magatzems).

Aspectes socials[modifica | modifica el codi]

La seva religió era politeista amb deïtats antropomòrfiques, excepte la gran deessa mare, deessa de la fertilitat, que més endavant es diria Senyora del Laberint. El culte es feia als petits santuaris, als palaus o a les coves. El brau, simbol de fertilitat, apareix als murals de Cnossos, i a la llegenda de Minos i el Minotaure. Embalsamaven els morts, fent servir mel.

La població de Creta a l'època de l'apogeu fou de gairebé mig milió de persones i, per tant, l'agricultura havien de ser molt productives. El comerç, amb les exportacions d'orfebreria i uns altres productes, feia de l'illa un punt important de la mar Egea. La societat estava compartimentada en especialitzacions, cadascú amb el seu ofici.

El lideratge el tenia el senyor del palau, que aparentment es deia Minos (que devia ser un títol i no el nom), que cada any renovava el seu mandat mitjançant l'enllaç amb la gran deessa mare, representada per una sacerdotessa, vestigi d'una societat matriarcal neolítica. Cada família disposava de terres pròpies i sembla que no hi havia esclaus, o n'hi havia molts pocs. Els pobles no estaven fortificats, per tant podem suposar que vivien en pau. La marina, malgrat que era important, era de finalitat comercial i no militar.

La civilització va estendre la seva influència a les Cíclades durant el segon mil·lenni, però no hi ha informació que s'hi fes cap colònia. També van estendre la seva influencia a la Grècia continental, que va originar la civilització micènica

Final[modifica | modifica el codi]

La civilització es va acabar després del 1200 aC amb l'establiment a Creta del doris.

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Civilització minoica