Pederàstia

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
No s'ha de confondre amb Pedofília.
Fotografia de Wilhelm von Gloeden.

Pederàstia és una forma d'homosexualitat masculina és una relació eròtica entre un adolescent i un home adult. La paraula pederàstia deriva del grec (paiderastia) "l'amor dels nens",[1] una paraula composta derivada de παῖς (pais) "nen, noi" i ἐραστής (erastés) "amant". Històricament, la pederàstia ha existit com una sèrie de costums i pràctiques a les cultures. L'estat de pederàstia ha canviat en el curs de la història, de vegades considerat com un ideal i en altres moments un delicte. A la història d'Europa la seva manifestació cultural més estructurada fou la pederàstia a Atenes, i fou també una conducta tolerada al segle VI aC. Diverses formes de pederàstia han estat objecte de debats filosòfics en els quals el tipus carnal es compara desfavorablement amb l'eròtic i espiritual.

Expressions[modifica | modifica el codi]

Kylix àtic (segle V aC) que representa un amant (ἐραστής) besant el seu amat (ἐρώμενος). Les representacions d'escenes pederàstiques són abundants en l'art grec.

Els antropòlegs proposen tres subdivisions de l'homosexualitat com estructurats per edat, igualitària i d'estructuració de gènere.[2][3] La pederàstia és l'exemple arquetípic dels homes d'edat-estructurats homosexualitat.[2] Geoffrey Gorer i altres distingeixen la pedofília de la pederàstia, que defineixen com un quart tipus que descrigueren com "summament patològics en totes les societats de les quals tenim registre". Segons Gorer, la principal característica de la pederàstia homosexual és la diferència d'edat, ja sigui de generació o grup d'edat, entre els membres. En el seu estudi de les cultures natives, la pederàstia apareix normalment com una etapa que passa en el que l'adolescent és l'amant d'un home de més edat, segueix sent com a tal fins que arriba a un cert llindar de desenvolupament, després del qual, al seu torn, adquireix un adolescent com a amant. Aquest model és jutjat per Gorer com a socialment viable, és a dir, no susceptible a originar malestar psicològic o neurosi a la majoria dels homes. Afegeix que en moltes societats, la pederàstia ha estat el tema principal de les arts i la principal font de tendresa i emocions elevades.[4]

Les pràctiques pederàstiques s'han usat per al propòsit de rituals de pas d'edat, l'adquisició de la virilitat i la virtut viril, l'educació i el desenvolupament de l'habilitat militar i l'ètica. Aquests sovint corren paral·lelament amb l'ús comercial dels nois per al gaudi sexual, que pel que fa a l'esclavitud i la castració. La bellesa evanescent dels nois adolescents ha estat un ítem recurrent a la poesia i l'art, des de l'època clàssica a l'Orient Mitjà, el Proper Orient i l'Àsia central, la Xina imperial, el Japó pre-modern, a l'Europa renaixentista i a l'època moderna.

A diferència d'altres models, assumeix que l'homosexualitat no és una simple conducta, sinó quelcom innat a l'essència personal. "[5]

Edat[modifica | modifica el codi]

Alguns observadors moderns generalment restringeixen l'edat de la parella jove entre dotze i disset anys,[6] tot i que històricament el rang és una mica més ampli. La parella jove no ha de ser, en cert sentit, totalment madurs, el que podria incloure els homes joves en la seva adolescència o primers vint anys.[7]

Si bé les relacions en l'antiga Grècia inclouen nois de 12 a 18,[8] al Japó, el membre més jove amb edats compreses entre 11 a uns 19.[9][7]

Evolució històrica[modifica | modifica el codi]

'“Caçadors cretencs” Exvot cretenc de la capella d'Hermes i Afrodita a Kato Syme. Bronze, vers el 670-650 aC.

A l'antiguitat, la pederàstia es considerava una institució educativa per a la inculcació de valors morals i culturals,[10] així com una forma d'expressió de la sexualitat, entrà a la història a partir del període arcaic, tot i que els objectes rituals cretencs reflecteixen una pràctica ja formalitzada data de la a finals de la civilització minoica, al voltant del 1650 aC.[11] Segons Plató,[12] a l'antiga Grècia, la pederàstia era una relació i un pont, tant sexual com de castedat, entre un home adolescent i un home adult fora de la seva immediata família.

Si bé la majoria dels homes grecs participaven de relacions tant amb dones com amb nens,[13] eren coneguts diverses excepcions a la rnorma, evitant les relacions amb dones i altre que rebutjaven les relacions amb altres nois. A Roma, les relacions amb nois prengueren un caire més informal i una via menys cívica, els homes o bé aprofitant-se de la situació social dominant per obtenir favors sexuals dels seus inferiors socials, ni per a l'exercici de relacions il·lícites amb nois nascuts lliures.[14]

Estan documentades relacions anàlogues entre altres pobles antics, com els tracis i[15] els celtes. Segons Plutarc, els antics perses, també practicaren durant molt temps la pederàstia, una opinió recolzada per Sext Empíric que afirmà que les lleis dels perses en "recomanaven" la pràctica.[16] Si bé aquestes afirmacions poden ser fruit malintencionat, ja que llavors l'Imperi Part era enemic oriental de Roma. D'altra banda Heròdot afirma que aprengueren la còpula amb nois (παισὶ μίσγονται) dels grecs,[17] per l'ús d'aquest terme la reducció de la seva pràctica al que John Addington Symonds descriu com la "forma viciosa" de la pederàstia, [18] en contrast amb el més restringit i valorat cultivat pels grecs. Plutarc, però, explica que Herodot assenyalant que els perses havien estat castrat nens molt abans de ser exposats als costums dels grecs.[18]

Escena d'una àmfora grega

L'oposició als aspectes carnals de la pederàstia concorren amb la pràctica, tant dins com fora de les cultures en les que s'ha trobat. Entre els grecs, unes poques ciutats la prohibiren, i en altres, com Esparta, només es permetia la forma casta de la pederàstia, d'acord amb Xenofont.[19] Així mateix, els escrits de Plató devaluen i finalment condemnen les relacions sexuals amb els nois, mentre que valora l'auto-disciplina de l'amant alhora d'abstenir-se de consumar la relació.[20]

El judaisme i el cristianisme també va condemnar la sodomia, definint aquest terme de forma diversa, una idea promulgada més tard a l'Islam i, més tard encara, per la Fe bahà'í. Dins de la fe Bahaista la pederàstia és l'única menció de qualsevol tipus d'homosexualitat per Bahà'u'llàh. "Estem disminuint, per molt lamentable, de tractar el tema dels dels nois [...] no cometre el que us està prohibit a les nostres Santa Taula, i no sigueu dels que vaguen distrets al desert dels seus desitjos."[21][22]

Dins d'aquesta condemna general de la sodomia, la pederàstia, en particular, era un objectiu. Climent d'Alexandria, el predicador del segle II, usa la pederàstia divina per a acusar la religió grega i les figures mitològiques d'Hèrcules, Apol·lo, Posidó, Laios i Zeus: "Pels vostres déus no us absteniu ni dels nois. Un estimà Hilas, l'altre a Jacint, un altre a Pèlops, un altre a Crisip, un altre a Ganimedes. Aquests són els déus que les vostres esposes adoren! "[23] Els primers codis jurídics prescrivien dures sancions per als infractors. El codi del rei Khindasvint deia que ambdós membres fossin "emasculats sense demora i lliurats al bisbe de la diòcesi on siguessin confinats en solitari en una presó."[24] A aquests càstigs sovint es vinculava a la penitència donada després que el sagrament de la confessió. A Roma, la pena fou la crema a la foguera, des de l'època de Teodosi I (390). No obstant això, la pràctica continuà, donant lloc a refranys com ara "Amb vi i infants al voltant, els monjos no tenen necessitat que el diable els tempti", resava una de les primeres dites cristianes de l'Orient Mitjà.[25]

Un samurai amb el seu amant

La pederàstia fou notable a Al-Àndalus[26] i a la Toscana i el nord d'Itàlia durant l'edat mitjana i el Renaixement.,[27][28] a la Rússia tsarista,[29] i al Japó pre-modern, fins a la restauració Meiji.[30]

Etimologia i ús[modifica | modifica el codi]

"Pederàstia" deriva de la combinació de "παίδ-" (terme grec que significa “nen”[31] o “noi”[32]) i "ἐραστής" (terme grec per amant; cf. "Eros"). Del llatí tardà "pæderasta" va ser pres en el segle XVI, directament del Simposi de Plató. (Llatí transliterava "αί" com "æ"). El terme va aparèixer per primera vegada en l'idioma anglès durant el Renaixement, com "pæderastie" (per exemple, en Samuel Purchas "Pilgrimage".), en el sentit de les relacions sexuals entre homes i nois. A més del seu ús en el sentit clàssic, el terme s'ha utilitzat també com a sinònim de sexe anal, independentment del sexe de la parella. Un tractat de sexologia del segle XIX descriu a homes a practicant la "inserció del penis dins l'anus de la dona", com "pederàstia amb les seves esposes."[33]

La definició comunament acceptada de referència de la pederàstia es refereix a una relació sexual, o de la còpula, entre homes grans i joves barons. L'Oxford English Dictionary (OED) apunta: "les relacions homosexuals entre un home i un noi; relacions anals homosexuals, generalment amb un nen o un jove com a soci passiu."[34] L'OED abreujat apunta: "Les relacions sexuals entre un home i un nen."[35] Al descriure pederastes, alguns diccionaris es centren exclusivament en la mecànica de la còpula, com el Merriam-Webster (edició en línia): "qui practica el coit anal, especialment amb un nen".[36] Altres diccionaris ofereixen una definició més genèrica, com ara "les relacions homosexuals entre els homes i els nens"[37] o "les relacions homosexuals, especialment entre un home adult i un nen o jove."[38] La limitació de la pederàstia a la relació sexual anal amb un noi és impugnada pels sexòlegs. Francoeur considera que és "comú, però incorrecta,",[39] mentre que Haeberle la descriu com "un modern resultant d'una utilització errònia de l'expressió original i la ignorància de les seves conseqüències històriques."[40]

Les fonts acadèmiques i d'estudis socials proposen definicions més àmplies del terme. L'Enciclopèdia de Gais, Lesbianes, Bisexuals, transgèneres i Cultura Queer (Encyclopedia of Gay, Lesbian, Bisexual, Transgender & Queer Culture ) ofereix "La relació eròtica entre un home adult i un jove, en general, una d'edats compreses entre els dotze i disset, a la que el soci de més edat és atret a la jove que torna el seu afecte. "[6] L'“Enciclopèdia de l'homosexualitat” suggereix" pederàstia és la relació eròtica entre un home adult i un nen, generalment una d'edats compreses entre els dotze i disset, a la que el soci de més edat és atret a la jove que torna al seu afecte, o si l'enllaç no condueix ha obert el contacte sexual. "[41]

Factors de classe social[modifica | modifica el codi]

A la civilització islàmica medieval, pederàstic les relacions "eren tan fàcilment acceptada en els cercles de classe alta que era sovint poc o cap esforç per amagar la seva existència."[42]

El món antic[modifica | modifica el codi]

Ganimedes fent girar un cèrcol i duent un gall a la ma, un regal amorós de Zeus. A l'art grec, a gall era un regal habitual derastes a leromenos[43]
Cràter àtic de figures roges, 500-490 aC, Louvre, París.

Els grecs[modifica | modifica el codi]

Plató fou un dels primers a criticar les relacions sexuals dins de les relacions pederàstiques, proposant que els homes que amaven els nois evitessin qualsevol expressió carnal i que, en lloc d'admirar les virtuts dels amants estimessin la virtut en si mateixa de forma abstracta. Mentre que la còpula amb els nens sovint es criticava i era considerada com vergonyosa i brutal,[44] altres aspectes de la relació es consideraven beneficioses, com s'indica en proverbis com aquest: Un amant és el millor amic que pot tenir un noi.[45]

En les escenes de seducció l'home està dret, agafant la barbeta del noi amb una mà i acariciant els seus genitals amb l'altra. A les escenes sexuals, els companys es troben abraçats cara a cara, estant el més gran dels dos realitzant sexe intercrural amb el joves, que, en general, però no sempre, no mostra signes d'excitació. El sexe anal gairebé mai no es mostra i, quan apareix només ho fa per tal de suscitar sorpresa a l'observador. La pràctica era ostensiblement menyspreada, els atenesos sovint ho anomenaven jocosament als seus veïns doris ( "cretanitzar", "laconitzar", "calciditzar"). Si bé historiadors com Halperin i J. K. Dover i sostenen que només l'home experimentava plaer, l'art i la poesia indiquen la reciprocitat del desig, i altres historiadors afirmen que és "un conte de fades modern que els joves eromenos mai va despertar."[46]

Les parelles pederàstiques es diu que eren temudes pels tirans, ja que el vincle entre els amics era més fort que la de l'obediència al governant tirà. Plutarc dóna com a exemples els atenesos Harmodi i Aristogitó. Altres, com Aristòtil, afirmaven que els legisldaors cretencs encoratjaven la pederàstia com a mitjà de control de la població, per la direcció d'amor i desig sexual en les relacions amb els homes.[47]

Antiga Roma[modifica | modifica el codi]

Jupiter segrestant a Ganimedes; Relleu romà del segle I.

Des dels primers temps de la República Romana, és perfectament normal que un home de voluntat i seguir els nens. [48] Tanmateix, la penetració era il·legal per als joves nascuts lliures; l'únic que els nens estaven legalment autoritzats a funcionar com una parella sexual passiva es esclaus o ex esclaus coneguts com a "lliures", i després només respecte als seus antics amos. Per als esclaus no hi havia protecció legal, fins i tot contra la violació.[48]

En temps dels romans el resultat fou que la pederàstia perdé de llarg la seva funció de ritual de l'educació en lloc de veure's com una activitat principalment impulsada per un desig sexual i competir amb el desig cap a les dones.

L'acceptació social de les relacions pederàstiques encerat i disminuït durant els segles.

Pensadors conservadors ho van condemnar - juntament amb altres formes d'indulgència. Tàcit atacs costums dels grecs "i otia gimnasos i Turp amors" (palaestrae, l'ociositat, i vergonyós estima).[49] L'emperador, però, permetre masculina amor - la majoria de la mateixa naturalesa d'un pederàstic - gairebé un home.

Com Edward Gibbon esmenta, dels quinze primers emperadors, "Claudi va ser l'únic que té gust en l'amor és totalment correcta" - la implicació de què ell era l'únic a no prendre els homes o nens, com els amants.[50]

Altres escriptors no s'esforçaven a censurar la pederàstia per se, sinó que l'elogiaven o la culpaven dels seus diversos aspectes. Marc Valeri Marcial sembla haver afavorit que, anant tan lluny com per no essentialize l'ús sexual de la catamite però la seva naturalesa com un nen: en ser descoberta per la seva dona "dins d'un nen" i es va oferir la "mateixa cosa" per ella, li replica amb una llista de personatges mitològics que, tot i ser casat, va tenir amants dels joves de sexe masculí, i arriba a la conclusió pel rebuig de la seva oferta ja que "una dona només té dos vagina."[51]

Cristianisme[modifica | modifica el codi]

Al llibre de Levític inclòs a l'Antic Testament, és interpretat per alguns conservadors cristians per decretar la mort com a càstig per una sèrie d'irregularitats sexuals incloent les relacions carnals entre els homes.[52]

A més, entre algunes comunitats cristianes de principis del segle II, fins i tot parlar sobre la pederàstia era prohibit: "Conversa sobre fets malvats s'anomena apropiadament llenguatge brut (vergonyós), com parlar sobre l'adulteri i la pederàstia i similars", i s'anava a "guardar silenci. "[53]

Hi ha dos pericopes trobats en dos dels evangelis sinòptics (Evangeli de Mateu 8:5-13 i Evangeli de Lluc 7:1-10) que tenen la mateixa història en termes lleugerament diferents. A cada llibre bàsicament es troba la mateixa història que relata la curació d'un "esclau amat", aquesta és la traducció que duu a continuació l'argument, les alternatives són "estimat" o "valuós"). Segons T W Jennings, professor de teologia bíblica al Seminari teològic de Chicago, aquesta traducció dóna suport a la conclusió que el servent del centurió curat per Jesús era el centurió estimat, i aquesta descripció "com l'acceptació de Jesús, d'acceptació i fins i tot la col·laboració en una relació pederàstic ".[54]

Altres llocs[modifica | modifica el codi]

La pederàstia en els temps antics no era el domini exclusiu dels grecs i romans. Ateneu de Naucratis al Deipnosophistae afirma que els celtes també en participaven, tot i la bellesa de les seves dones, preferien l'amor dels nois. Alguns jeien regularment sobre les seves pells d'animals amb un amant a cada costat. Altres autors també donen fe de pederàstia celta: Aristòtil,[55] Estrabó[56] i Diodor Sícul[57]). Alguns moderns han interpretat Ateneu en el sentit que els celtes tenien un noi de cada costat, però aquesta interpretació és qüestionada per Hubbard, qui ho llegeix en el sentit que hi havia un nen d'un costat i una dona, a l'altre.[58]

Els oracles sibil·lins diuen que només els jueus estaven lliures d'impureses:

« [Els jueus] són conscients de sant matrimoni,
i no participen en impies relacions amb els fills barons,
com fan els fenicis, egipcis i romans,
els grecs i moltes d'altres nacions
i els perses de Galàcia i Àsia, transgredint
la llei santa de Déu immortal.[59]
»

La pederàstia a Pèrsia i els seus orígens es va debatre fins i tot en l'antiguitat. Herodot afirmava que ho havien après dels grecs: "Dels grecs que han après a jaure amb els nens."[60] Tanmateix, Plutarc afirma que els perses empraven nois eunucs molt abans d'entrar en contacte amb aquestes cultures.[61]

Edat Mitjana i Moderna[modifica | modifica el codi]

Orient Mitjà i Àsia central[modifica | modifica el codi]

Bacchá (noi ballarí) a Samarcanda. Tradicionalment, els ballarins i treballadors sexuals a l'Àsia Central (fotografia vers 1905 - 1915).

A l'Islam pre-modern existia la convicció generalitzada que els joves imberbes posseïen la capacitat de temptar a tots els homes adults i no només a una petita minoria dels desviats."[62]

A Àsia central la pràctica fou prevalent durant molt de temps, i continua sent part de la cultura, reflectint-se en el proverbi, "la dona a la reproducció, els nens per plaer, però els melons per a fruir".[63]

Jove conversant amb els pretendents. Il·lustració en miniatura de la Haft Awrang de Jami, en la història el pare aconsella al seu fill sobre l'amor. Gal·leries Freer i Sackler, Smithsonian Institution, Washington, DC.

Després de la Pèrsia islàmica, on, en paraules de Louis Crompton, "l'amor als nois florí espectacularment", l'art i la literatura també va fer ús freqüent dels temes pederàstics. Els viatgers occidentals informaven que a la cort abbàssida, en algun moment entre 1627 i 1629, es realitzaven pràctiques de homoeròtiques. Les cases de prostitució masculina amrad khaneh, "cases de l'imberbe", eren reconegudes legalment i pagaven impostos.[64]

Osman Agha de Temeşvar que fou captiu dels austríacs el 1688 va escriure en les seves memòries que una nit un noi austríac se li acostà buscant sexe, dient-li "pel que sé tots els turcs són pederastes".[65]

En la dècada de 1770, el poeta Asik Sadik va escriure en un discurs davant el Sultà:

« Lût kavmi döğüşür, put kavmi bozar. Askerin lûtîdir, bil Padişahım.
El poble de Lot lluita, el poble de la idolatria desvirtua. Saben, el meu sultà, que els seus soldats són sodomites.[66]
»

Estudis de dret penal otomà, en què es basa en la Sharia, revelen que la persistència de la sodomia no consentida amb nois és un delicte greu i els culpables s'enfrontaven a la pena capital.

Xina[modifica | modifica el codi]

El Camí dels Acadèmics
de Hua Ying Chin Chen (bigarrades posicions de la Batalla de Flors) Xina, Dinastia Ming (1368–1644).

L'interès sexual dels homes pels joves es reflecteix en la prostitució, amb joves treballadors del sexe masculí fixant majors preus que les seves homòlogues femenines al començament del segle XX. A Tianjin hi va haver trenta-cinc prostíbuls masculins, mantenint-s'hi uns 800 nois, i se suposa que els homes de la zona eren experts en relacions anals.

Encara que el superintendent del comerç a Guangzhou emetia un avís anual a la població que evitessin que els occidentals accedissin als treballadors sexuals masculins ("no consentim la barbàrie occidental amb tots els nostres millors favors"), els europeus eren cada cop més ben nen acollits en els prostíbuls masculins.[67]

Japó[modifica | modifica el codi]

Al Japó, la pràctica de Shudo (众道), "el Camí dels Joves", en paral·lel estretament el curs d'Europeu pederàstia. És freqüent en la comunitat religiosa i els samurais de la societat medieval període, i finalment va passar a impregnar tota la societat. Que aquest país va perdre el favor de tot el final del segle XIX, juntament amb la creixent influència europea.

El seu fundador llegendari és Kukai, també conegut com a Kobo Daishi, fundador de l'escola budista de Shingon, que es diu que dugué les ensenyances de l'amor entre homes sobre de la Xina, juntament amb les ensenyances de Buda. Els monjos sovint establien relacions amoroses amb bells joves coneguts com a "chigo (稚児)", que es van registrar a les obres literàries conegudes com a "chigo monogatari ("稚児物语")".[68]

Corea[modifica | modifica el codi]

Una de les primeres mencions d'atracció entre homes i nois a Corea és la del rei Gongmin de Goryeo (r. 1351-1374), 31é rei de la dinastia Goryeo, que es féu famós per la seva tendència a enamorar-se de nois joves. Després de la mort de la seva esposa el 1365 es deia que havia invertit el seu temps en la pràctica del budisme i les relacions amb nois, fundant una organització per a la seva contractació.[69]

Paul Michaut, un metge francès escrigué el 1893, una descripció de Corea com un país en què "la pederàstia és general i és part del costums, practicant-se públicament, al carrer, sense la menor reprovació." Associà la seva prevalença amb la de la sífilis, que també fou general.[70]

Amèrica del Nord[modifica | modifica el codi]

Dels Koniagas de l'Illa Kodiak i la Thinkleets llegim, "La més repugnant de totes les seves pràctiques és el concubinat masculí. Una mare kodiak selecciona el seu fill més bell i prometedor; i el vesteix com una nena, ensenyant-li només les tasques domèstiques, fent que treballi com una dona, i l'associa amb les dones i les nenes, a fi de completar el seu efeminament. En arribar a l'edat de deu o quinze anys, està casat amb algun home ric que considera aquest company com una gran adquisició. Aquestes “concubines” masculines s'anomenen Achnutschik o Schopans "(les autoritats esmentades són Holmberg, Langsdorff, Billing, Choris, Lisiansky i Marchand). El mateix ocorria a Nutka Sound i les Illes Aleutianes, on el concubinat masculí succeïa, encara que de forma menys freqüent que entre els Koniagas". Els objectes d'aquest afecte "antinatural" arrencaven curosament la seva barba tan aviat com començava a créixer el pèl, i el seu mentó es tatuava com les de les dones. A Califòrnia, els primers missioners trobaren la mateixa pràctica, els joves s'anomenaven Joya ".[71][72]

Amèrica Central[modifica | modifica el codi]

Encara que es creu que els primers maies s'oposaven a parelles del mateix sexe, els estats maies tardans realitzaven pràctiques pederàstiques. La seva introducció s'atribueix al déu Chin. Un aspecte fou que el pare procurava un jove amant per al seu fill. Juan de Torquemada esmenta que si el jove era seduït per un estrany, la pena era equivalent a la d'adulteri. Bernal Díaz informà d'estàtues representant parelles d'homes fent l'amor als temples de Cabo Catoche, Yucatán.[73]

Europa[modifica | modifica el codi]

L'erotisme pederàstic a Occident, al mateix temps que es mantenia ocult, es manifestava de diverses maneres. Legal records are one of the more important windows into this secret world, since for much of the time pederastic relations, like other forms of homosexual relations, were illegal. [ 72 ] The expression of desire through literature and art, albeit in coded fashion, can also afford a view of the pederastic interests of the author. Els registres legals són una de les finestres més importants en aquest món secret, ja que durant gran part del temps les relacions pederàstiques, igual que altres formes de relacions homosexuals, eren il·legals.[74] L'expressió del desig sexual a través de la literatura i l'art, encara que en forma codificada, també pot oferir una visió dels interessos pederàstics de l'autor.

Com a reflex de les perspectives en conflicte sobre homes estima, alguns escriptors del nord d'Europa pederàstic tendències que se li assigna a les poblacions en l'hemisferi sud. Richard Francis Burton evolucionat la seva teoria de la Sotadic zona, una zona delimitada aproximadament per N. Lat. N. 43 ° lat. 30 °, que s'estén des de la riba occidental del Mar Mediterrani a l'Oceà Pacífic.[75] Així mateix, Wilhelm Kroll, l'escriptura en el Pauly-Wissowa enciclopèdia el 1906, va afirmar que "Les arrels de la pederàstia es troben en primer lloc en l'existència d'un sentiment contrari sexual que és, probablement, més freqüent en les regions meridionals que en els països amb climes moderats ".[76]

Renaixement[modifica | modifica el codi]

El Renaixement fou un període en què es produí un redescobriment o renovat interès en la filosofia i l'art de l'època clàssica. Paral·lelament també es produí opressió cap a l'homosexualitat i les expressions pederàstiques d'atracció per l'Església Catòlica, a través de la maquinària de la Inquisició, especialment a la la Inquisició espanyola. Tanmateix, l'Església no pogué reprimir totes les expressions de desig pederàstic. Segons l'enciclopèdia de la cultura GLBT Q, "L'objecte de desig homoeròtic més convencional dels adolescents joves, solia ser imaginat com un imberbe".[77]

Albània[modifica | modifica el codi]

En data tan tardana com a mitjan 1800, els joves albanesos entre 16 i 24 anys seduïen nois entre 12 i 17.[78] A la literatura, s'anomena a l'amant ashik i l'estimat dyllber.[79] Un gheg es casava a l'edat de 24 o 25 i generalment, encara que no sempre, renunciava al seu amant pederàstic.[80]

Rússia[modifica | modifica el codi]

La Rússia medieval era coneguda per la seva tolerància envers l'homosexualitat i la forma en què va ser difosa. Així com altres formes de l'homosexualitat, la pederàstia era molt comuna. Els joves imberbes eren considerats com una alternativa a les dones, i l'afaitat es considerava una invitació a la sodomia entre homes. Els banyas, cases de banys tradicionals de Rússia, eren llocs on els homes mantenien relacions sexuals amb adolescents que treballaven allí i pegaven als homes amb branques de bedoll, i fregaven la seva esquena.[81] Més tard, del segle XVIII en endavant, les cases de bany encara prosperaven i les escoles de cadets i la del Cos de Imperial i l'Escola de Jurisprudència van ser els focus de l'activitat homosexual entre els nois. A Rússia les lleis són molt lleus en comparació amb les de la resta d'Europa occidental en la que l'homosexualitat era il·legal que els soldats van fer a principis del segle 18 i va ser declarat il·legal per la resta de la societat en la dècada de 1830 i fins i tot aleshores, les noves lleis no s'apliquen estrictament, i al final del segle XIX, Sant Petersburg hi havia una important comunitat gai.

Anglaterra[modifica | modifica el codi]

Grup de bany (Bath group (Noonday Heat) (1911) de Henry Scott Tuke (1858–1929). Diverses de les obres conegudes de Tuke són nuus d'homes i nois joves; i l'artista es troba estretament relacionat amb l'uranisme.

A Anglaterra, les escoles públiques, amb un ambient masculí, sovint creava una atmosfera homoeròtica, a causa de l'èmfasi en els clàssics, i les relacions homosexuals es van formar i acceptar en silenci, tant entre alumnes com entre professors i alumnes. Tanmateix, hi ha hagut alguns escàndols al voltant d'aquestes relacions. A mitjans del segle XIX, William Johnson Cory, un reconegut mestre d'Eton College des de 1845 fins a la seva dimissió forçada el 1872, va evolucionar d'un estil pedagògic pederàstic que influí en diversos dels seus alumnes. La seva Ionica, obra poètica que reflecteix la seva sensibilitat pederàstica, era llegida en cercles intel·lectuals i "causà enrenou" a Oxford el 1859.[82] Oscar Browning, un altre mestre d'Eton i antic estudiant de Cory, seguí els passos del seu tutor, essent igualment acomiadat el 1875. Es creu que ambdós han influït en Oxford don Walter Pater, l'estètica del qual promogué la pederàstia com la veritable expressió de la cultura clàssica.[83]

També a l'Anglaterra del segle XIX, la pederàstia era un tema en les obres de diversos escriptors coneguts com els "Poetes Urànics" (Uranian poets). Encara que la majoria de poetes Urànics són considerats avui en dia d'importància menor, cal destacar entre els més prominents representants a Walter Pater, Gerard Manley Hopkins i Oscar Wilde. Hopkins i Wilde van ser profundament influïts pel treball de Pater. Wilde va escriure una sèrie d'obres homoeròtiques i pederàstiques encara que no en el sentit "elevat" que era sostinguda per Pater i Hopkins[84] en diverses obres.[85] En el cas de Hopkins, "Hopkins va ser sovint, cal admetre, sorprenentment “Ruskinià” en el seu amor cap a Aristòtil i les seves disposicions, però, va ser als peus de Pater - l'unificador Victorià de l'eros, la pedagogia i l'estètica "- que mai romandre Hopkins."[86] Un altre escriptor notable sobre la pederàstia de finals de segle XIX fou John Addington Symonds i els seus assaigs A Problem in Greek Ethics and A Problem in Modern Ethics (Un problema en l'ètica grega i un problema a l'ètica moderna) són unes de les primeres apologies de l'homosexualitat en anglès.[87]

Reacció i reducció[modifica | modifica el codi]

El final del segle XIX es va veure augmentar el conflicte sobre la qüestió de l'acceptació social de la pederàstia. Una sèrie d'escàndols pederastes esclataren en aquella època, com el protagonitzat per l'industrial alemany Friedrich Alfred Krupp, que el va dur al suïcidi. En el mateix sentit, en un treball que anava a influir en l'evolució de l'actitud del comunisme cap a l'amor del mateix sexe, el filòsof polític alemany Friedrich Engels, col·laborador de Karl Marx, denuncià que els antics grecs per "l'abominable pràctica de la sodomia" degradant "als seus déus i d'ells mateixos amb el mite de Ganimedes".[88]

Aquesta lluita també participaren el moviment Wandervögel, una organització de joves que posava l'accent en una visió romàntica de la natura. Wandervögel aparegué el 1896, el mateix any que la revista Der Eigene es començà a imprimir. Fou publicada per un jove alemany de vint anys (Adolf Brand), i advocava per la pederàstia clàssica com una cura per la flacciditat moral de la joventut alemanya. Influenciats per les idees de Gustav Wyneken, el moviment Wandervögel era molt obert sobre les seves tendències homoeròtiques, encara que aquest tipus d'afecció se suposava que havia de ser expressada d'una forma no sexual. La fundació de Wandervögel ocorregué en gran mesura com a reacció a l'escàndol públic sobre aquestes tendències eròtiques, que es va dir que alienava tant els joves com les dones.

Fins a la dècada de 1970, les escoles públiques angleses es convertien en internats emmurallats destinats a l'educació exclusiva de nois adolescents, amb una forta concentració en els clàssics grecs i llatins. Van continuar sent "focus pederàstics" al segle XX.[89] CS Lewis en parlar de la seva vida a Malvern College, una escola pública anglesa, va reconèixer que la pederàstia ", era l'únic contrapès a la lluita social, l'únic oasi (encara que només amb herbes verdes i humitejada només amb aigua fètida) a l'ardent desert d'ambició competitiva ".[90]

Expressions modernes[modifica | modifica el codi]

Les relacions amb joves en el llindar de convertir-se en adults, bé fos per plaer o per seguir els objectius socials, ja no es practica àmpliament a Occident, malgrat el seu estatus legal en molts països. El feminisme i la teoria postmoderna descriu aquestes relacions com un abús de poder quan el company de major edat es troba en una posició de les institucions educatives, religioses, econòmiques, o una altra forma d'autoritat institucional que els socis més joves. La pederàstia, doncs, segueix sent àmpliament censurada, ja sigui expressada de forma legal o il·legal, i els casos que han tingut greus repercussions polítiques (per exemple, l'escàndol de “Mark Foley”, o "Pagegate",[91] que va esclatar als Estats Units en 2006, podrien haver contribuït a la captura democràtica de la Cambra de Representants dels Estats Units i el Senat dels Estats Units en les següents eleccions de tardor).[92] Els Estats Units sembla estar avançant cap a un enfoc més restrictiu a aquest tipus de relacions: 23 anys abans, el 1983, Gerry Studds congressista demòcrata va admetre haver tingut un romanç amb un noi de 17 anys i la pàgina fou censurada per la Cambra de representants, però va continuar la seva carrera com a congressista.

Alguns escriptors "gai-positius", en la seva tasca d'interpretació de les ensenyances cristianes, han arribat a la conclusió que la crítica de Pau de Tars de l'amor homosexual, no es dirigeixen a aquells per als que vénen, naturalment, aquestes afeccions, sinó més aviat aquells que es dediquen aquests plaers per elecció, amb l'exemple donat que "la pràctica hel·lenística de comportament eròtic amb homes joves". El seu treball suggereix que l'oposició religiosa a les relacions del mateix sexe hauria de limitar-se a les relacions pederàstiques, amb el seu presumpte abús de poder. Però un document publicat per l'Església anglicana rebutja aquesta afirmació, al·legant que ",

« L'"ideal" grecollatí no implica l'amor eròtic dels nens, però dels homes joves (adolescents), de la mateixa edat que la jove es donaria en el matrimoni. Freqüentment, el més madur de sexe masculí va ser lleugerament més gran que el soci. haguéssim Pablo proposava prohibir pederàstia mitjançant l'ús d'aquests termes (com l'entenem avui pederàstia), que havia recorregut a molts altres termes més precisos. De fet, el debat en Romans, amb la seva inclusió de comportament les dones homoerotic, indica que l'explotació i la persecució no eren el problema. (Pablo té molt a dir sobre l'abús de poder en altres llocs).[93] »

L'Església catòlica, sacsejada per escàndols sexuals de nens, està treballant per eradicar la pràctica entre els seus sacerdots. El 2 de febrer de 1961 el Vaticà va emetre un document, "Instrucció sobre l'acurada selecció i formació de candidats per als estats de perfecció i de les Sagrades Ordres", llevant del sacerdoci a qualsevol persona que tingui "la perversa inclinació a l'homosexualitat o la pederàstia."[94]

Lesgislació[modifica | modifica el codi]

Les relacions sexuals entre adults i infants, vistes com una transgressió moral i un delicte greu, són durament penalitzades per la majoria de legislacions del món. Tanmateix, la simple atracció sexual envers infants i les fantasies on hi intervenen, no solen ser penades legalment, ja que es considera que pertanyen a l'esfera del pensament i del sentiment personal.

A diferència del que passa amb les lleis que regulen l'abús sexual entre adults, l'absència de consentiment dels infants no és una circumstància requerida perquè hi hagi delicte: la relació sexual és il·legal en si mateixa, encara que sigui consensuada, és a dir, encara que la seva naturalesa no sigui pas abusiva. La separació entre aquestes dues formes de tractament del delicte sexual en la llei es basa, normalment, en un límit d'edat, anomenat edat de consentiment, que varia segons el país i l'orientació sexual (sovint les relacions homosexuals només són autoritzades a partir d'una edat més tardana que la que es permet per a les relacions heterosexuals).

També hi ha lleis contra la simple incitació d'un nen a un acte sexual. A més a més, la producció, la distribució, l'intercanvi i fins i tot la simple possessió de material pornogràfic on intervinguin menors d'edat són sovint prohibits. En algunos països, aquesta llei també s'aplica a les obres de ficció (dibuixos, imatges virtuals, etc.). Per exemple, l'article 163.1 del Codi Penal del Canadà, prohibeix "qualsevol representació fotogràfica, filmada, en vídeo o d'altre tipus, realitzada o no per mitjans mecànics o electrònics". Altres legislacions no són clares o estan obertes a interpretació sobre aquest punt, com l'article 227-23 del codi penal francès, que tipifica com a delicte qualsvol imatge o representació d'un menor quan aquesta tingui un caràcter pornogràfic: aquest sentit ampli s'aplica també a representacions imaginàries, però a l'Estat francès la llei és d'interpretació estricta i la jurisprudència resta poc clara. Per contra, els textos pornogràfics no són prohibits a l'Estat francès.

La llei francesa[modifica | modifica el codi]

En dret francès, el terme pedofília no apareix en els codis ni en els reglaments jurídics: els termes utilitzats per referir-se als delictes de relació sexual entre adults i infants són atteinte sexuelle ("atemptat sexual"), per a les relacions amb consentiment de l'infant, i agressió sexual o violació, quan no s'hi reconeix consentiment. Hi ha també els delictes de corrupció de menors per a la incitació de menors a actes sexuals. L'edat límit del menor que caracteritza la infracció sexual (edat de consentiment, anomenada "majorité sexuelle" a l'Estat francès) és de 15 anys en general, 18 anys si l'adult és una persona amb autoritat sobre el menor (professor, pare...).

La producció, difusió i possessió d'imatges pornogràfiques amb implicació de menors de 18 anys són il·llegals a l'Estat francès. L'article d'aquesta llei, tal com va ser escrit al maig del 2002, parla de « la imatge o la representació d'un menor ». No precisa pas si afecta només les fotografies i les pel·lícules o si engloba tota mena d'imatges: dibuixos, pintures, imatges virtuals, etc. A més a més, des de la llei del 5 de març de 2007, està també penalitzada la simple consulta « habital » d'un servei que difongui aquestes imatges, àdhuc sense conservació.[95][96]

La jurisprudència ha fixat després algunes excepcions, per tal de protegir certs objectes d'art o històrics: pintures explícites que daten de la Grècia antiga, obres d'art, etc.| No obstant això, la llei no és clara i està oberta a interpretació sobre aquest punt, la qual cosa podria portar problemes a certes professions, com ara l'edició o la conservació de museus, i fer evolucionar la jurisprudència.

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. Liddell and Scott, A Greek-English Lexicon (anglès)
  2. 2,0 2,1 Queering Anthropology Theo Sandfort e.a. (eds) Lesbian and Gay Studies, London/NY, Routledge, 2000
  3. Greenberg, David F.. The construction of homosexuality. Chicago: University of Chicago Press, 1990, p. 25. ISBN 0-226-30628-3. 
  4. Geoffrey Gorer, The Danger of Equality and other Essays pp.186-187
  5. Dr Neil Whitehead and Briar Whitehead: My Genes Made Me Do it - a scientific look at sexual orientation www.mygenes.co.nz/Ch6.pdf
  6. 6,0 6,1 Pederasty, An Encyclopedia of Gay, Lesbian, Bisexual, Transgender & Queer Culture, Vern L. Bullough
  7. 7,0 7,1 David Menasco, "Pederasty" a l'Encyclopedia of Gay Histories and Cultures: Volum 2; p.672
  8. Cantarella, 1992
  9. Saikaku, 1990; Schalow, 1989
  10. Freeman, Charles. The Greek Achievement: The Foundation of the Western World. Allen Lane, 1999, pàgs. 299–300. ISBN 0713992247. 
  11. Bruce L. Gerig, "Homosexuality in the Ancient Near East, beyond Egypt", a HOMOSEXUALITY AND THE BIBLE, Supplement 11A, 2005
  12. Plató, Fedre; passim
  13. J. K. Dover, Greek Homosexuality; passim
  14. Crompton, op.cit., pp.79-82
  15. Ovidi, Metamorfosis, 10.67-85
  16. Jeremy Bentham, Offences Against One's Self Journal of Homosexuality, v.3:4(1978), p.389-405; continuació a v.4:1(1978)
  17. Heròdot, Històries, I.135
  18. Plutarc, On the Malice of Herodotus; 13
  19. Xenofont, Constitució dels Lacedaemonis, 2.12-14
  20. Plató, Fedre, passim
  21. Bahá'u'lláh, The Kitab-i-Aqdas, p. 58
  22. "The word translated here as “boys” has, in this context, in the Arabic original, the implication of paederasty. Shoghi Effendi has interpreted this reference as a prohibition on all homosexual relations." [1]
  23. Climent d'Alexandria, Exhortació als grecs 2.28P
  24. The Library of Iberian Resources, The Visigothic Code: (Forum judicum) ed. S. P. Scott, Book III: Concerning Marriage, Title V: Concerning Incest, Apostasy, and Pederasty
  25. Abbott, E., A History of Celibacy, New York, 2000; p.101
  26. Rachel Arié. España musulmana (Siglos VIII-XV) a Historia de España, ed. Manuel Tuñón de Lara, III. Barcelona: Labor, 1984.
  27. Michael Rocke, Forbidden Friendships: Homosexuality and male Culture in Renaissance Florence, Oxford, 1996
  28. Guido Ruggiero, The Boundaries of Eros: Sex Crime and Sexuality in Renaissance Venice, Oxford, 1985
  29. Urban Gay Histories up to 1600
  30. T. Watanabe & J. Iwata, The Love of the Samurai: A Thousand Years of Japanese Homosexuality, London: GMP Publishers, 1987
  31. Marguerite Johnson, Terry RyanSexuality in Greek and Roman Society and Literature: A Sourcebook p.110
  32. Liddell and Scott, 1968 p.585
  33. Richard Krafft-Ebing, Psychopathia Sexualis. p.397; Arcade, 1998
  34. Oxford English Dictionary, "pederasty".
  35. Definition of pederasty, Oxford Dictionary Online
  36. Definition of Pederasty, Merriam Webster Online Dictionary
  37. Collins English Dictionary, Desktop edition; Harper Collins Publishers, Glasgow 2004
  38. American Heritage Illustrated Encyclopedic Dictionary, Houghton Mifflin, Boston, 1987
  39. Robert T. Francoeur, Ed. The Complete Dictionary of Sexology p.470; Continuum Publishing, NY 1995
  40. Erwin Haeberle, Critical Dictionary of Sexology[2]; accessed 10/12/2008
  41. The Encyclopedia of Homosexuality, Warren Johansson
  42. Marshall Hodgson, The Venture of Islam, Chicago and London, 1974; 2:146
  43. vegeu J. K. Dover, Greek Homosexuality, p. 92.
  44. Èsquines, "Contra Timarc", 127
  45. Plató, Fedre, 231
  46. Greek homosexuality, Hein van Dolen
  47. Aristòtil, Política 2.1272a 22-24 "i el legislador ha ideat moltes mesures savis per garantir el benefici de la moderació a la taula, i la segregació de les dones per tal que no puguin infantar molts fills, pel qual cosa va instituir l'associació amb el sexe masculí."
  48. Prioreschi, Plinio. A History of Medicine. Horatius Press, 1996, p21–23, p29. ISBN 1888456035. 
  49. Tàcit, Annales, 14.20
  50. Edward Gibbon, Decline and Fall of the Roman Empire, footnote on p. 76, vol. 1
  51. Marc Valeri Marcial, Epigrames, XI.43
  52. [enllaç sense format] http://www.biblegateway.com/passage/?search=lev%2020:13;&version=31;
  53. Climent d'Alexandria, Παιδαγωγός (Paidagogos), II.6
  54. Theodore W. Jennings, Jr., Man Jesus Loved: Homoerotic Narratives from the New Testament, Pilgrim Press, 2003
  55. Política, II 6.6. Athen. XIII 603.
  56. Strabo IV. 199
  57. v. 32
  58. Hubbard, 2003; p. 79
  59. Where is boasting? Simon J. Gathercole; p.175
  60. Herodot, Històries, I.135, tr. David Grene; p.97
  61. Plutarch, De Malig. Herod. xiii.ll
  62. El-Rouayheb, 2005. Op.cit. p.115
  63. Sir Richard Burton, Kama Sutra: the Hindu art of lovemaking, intro. proverbi Pathan, també es troba en formes similars en altres països àrabs, l'Iran i Nord de l'Àfrica.
  64. Janet Afary & Kevin Anderson, Foucault and the Iranian Revolution: Gender and the Seductions of Islamism, (University of Chicago Press, 2005
  65. Temeşvarlı Osman Ağa, Gâvurların Esiri, Istanbul, 1971
  66. Hulki Aktunç, Erotologya, Istanbul, 2000
  67. Empire and Sexuality: The British Experience, Ronald Hyam; p.141
  68. T. Watanabe & J. Iwata, The Love of the Samurai. A Thousand Years of Japanese Homosexuality, pp.31-2
  69. Homosexuality in the Korean Social Context (anglès).
  70. "Els individus no contaminats són l'excepció." (Frank Proschan "Syphilis, Opiomania, and Pederasty": Colonial Constructions of Vietnamese (and French) Social Diseases" Journal of the History of Sexuality — Volume 11, Number 4, October 2002, pp. 610–636)
  71. Bancroft, i. 415 i Palon, Crespi, Boscana, Motras, Torquemada, Duflot i Fages.
  72. R. F. Burton, Terminal Essay).
  73. Pete Sigal, "The Politicization of Pederasty among the Colonial Yucatecan Maya" in Journal of the History of Sexuality, Vol. 8, No. 1 (Jul., 1997), pp. 1-24
  74. Michael Rocke, Forbidden Friendships, p.6
  75. Richard Burton, Arabian Nights "Terminal Essay"
  76. Wilhelm Kroll, "Knabenliebe" [boy-love or pederasty], article in Pauly-Wissowa, Realencyclopaedie der klassischen Altertumswissenschaft, vol. 11, cols. 897-906
  77. An Encyclopedia of Gay, Lesbian, Bisexual, Transgender & Queer Culture, European Art: Renaissance, Patricia Simmons
  78. J.G. von Hahn, Albanische Studien, 1854, p.166
  79. On Being Orthodox and Gay, Nicholas Zymaris, May 1997
  80. Stephen O. Murray i Will Roscoe, Islamic Homosexualities, p.188-191
  81. Gay Urban Histories since 1600 (anglès)
  82. Brian Reade, Sexual Heretics; p.)
  83. Naomi Wood, "Creating the Sensual Child: Paterian Aesthetics, Pederasty, and Oscar Wilde's Fairy Tales" in Marvels & Tales - Volume 16, Number 2, 2002, pp. 156-170
  84. Michael Kaylor, Secreted Desires: The Major Uranians: Hopkins, Pater and Wilde, 2006, pp. 292-295
  85. Brian Reade, 1970, op.cit., p.28
  86. Michael Kaylor, Secreted Desires, 2006, p. 289
  87. A Problem in Greek Ethics de John Addington Symonds (1901) (anglès)
  88. Karl Marx, Origin of the Family, Private Property, and the State.
  89. H. Montgomery Hyde, The Love That Dared Not Speak Its Name, pp.110-112; Boston: Little, Brown, 1970
  90. C.S. Lewis, Surprised by Joy: The Shape of My Early Life Harvest Books (1966) p.106
  91. John Fortier, "Pagegate to cost GOP a seat" in The Hill, October 4, 2006 (anglès)
  92. "Warning Signs;" New York Sun Editorial, October 4, 2006 (anglès)
  93. Position paper: "How Is Homosexuality Understood in Scripture, Tradition, and in Contemporary Theology?", AugustineCollege.org (retrieved 28 Oct 2008)
  94. "Vatican document reaffirms policy on gays", msnbc.com (retrieved 28 Oct 2008)
  95. loi de 2007 contre consultation "habituelle"
  96. [enllaç sense format] http://www.legifrance.gouv.fr/affichCodeArticle.do?idArticle=LEGIARTI000006418095

Bibliografia[modifica | modifica el codi]

  • Wood, N. «Creating the Sensual Child: Paterian Aesthetics, Pederasty, and Oscar Wilde's Fairy Tales». Marvels & Tales, 16, 2, 2002, pàg. 156–170. DOI: 10.1353/mat.2002.0029.
  • Michael Matthew Kaylor. Secreted Desires: The Major Uranians: Hopkins, Pater and Wilde (2006), a 500-page scholarly volume that considers the major Victorian writers of Uranian poetry and prose (the author has made this volume available in a free, open-access, PDF version).
  • Rigoletto, Sergio. "Questioning Power Hierarchies: Michael Davidson and Literary Pederasty in Italy" in Studies in Social and Political Thought Issue 13 - March 2007
  • Bremmer, J. «An Enigmatic Indo-European Rite: Pederasty». Arethusa, 13, 1980, pàg. 279–98.
  • Crompton, Louis. Homosexuality & civilization. Cambridge: Belknap Press of Harvard University Press, 2003. ISBN 0-674-02233-5. 
  • Ellis, H. Studies in the Psychology of Sex, Vol. 2: Sexual Inversion,. 
  • Wood, N (2002). "Creating the Sensual Child: Paterian Aesthetics, Pederasty, and Oscar Wilde's Fairy Tales". Marvels & Tales 16 (2): 156–170. doi : 10.1353/mat.2002.0029.
  • Michael Matthew Kaylor. Secreted Desires: The Major Uranians: Hopkins, Pater and Wilde (2006), a 500-page scholarly volume that considers the major Victorian writers of Uranian poetry and prose (the author has made this volume available in a free, open-access, PDF version).
  • Rigoletto, Sergio. "Questioning Power Hierarchies: Michael Davidson and Literary Pederasty in Italy" in Studies in Social and Political Thought Issue 13 - March 2007 [ 100 ]
  • Fout, JC. «The Politicization of Pederasty Among the Colonial Yucatecan Maya». Journal of the History of Sexuality, 8, 1997.