Impost
De Viquipèdia
Un impost és una quantitat de diners exigida per les administracions públiques als ciutadans i a les empreses d'una regió, territori o país, com a contribució a la despesa pública. L'impost és un tribut caracteritzat per fer sorgir obligacions pecuniàries en favor del creditor tributari regit pel dret públic i no requereix de cap contraprestació per part de l'administració. L'impost sorgeix exclusivament com a conseqüència de la capacitat econòmica del contribuent. El camp de les ciències econòmiques que estudia els impostos son les finances públiques, mentre que el camp del dret, és el dret tributari.
Taula de continguts |
[edita] Propòsits i efectes
Els fons que s'obtenen del impostos han estat utilitzat pels Estats al llarg de la història per a finançar les seves funcions administratives, com per exemple les despeses d'una guerra, l'aplicació de l'ordre públic i la llei, la protecció de la propietat, el finançament de l'estructura econòmica (física i burocràtica), i les operacions diàries d'un govern. Els estats moderns també en fan ús per a finançar els serveis públics i de benestar, com per exemple l'educació, els hospitals, les pensions, beneficis als desocupats i el transport públic.
Els governs utilitzen diversos tipus d'impostos per distribuir la càrrega tributària entre els individus o les classes de la població que participen de les activitats subjectes a pagar impostos i alhora per redistribuir els recursos entre els individus i les classes socials d'una població. Històricament, la noblesa era mantinguda pels impostos dels pobres; per contra, en les economies modernes la seguretat social es dissenyen per tal de donar suport als pobres, els discapacitats, i el retirats amb els recursos de la classe treballadora. A més, els impostos s'utilitzen per a finançar o donar suport militar, per influenciar l'activitat macroeconòmica (per mitjà de la política fiscal) o per modificar els patrons de consum o d'atur dins una economia, fent que algunes transaccions siguin més favorables que no pas altres.
Aquests prupòsits es resumeixen en les anomenades 4r, per les sigles en anglès de revenue, redistribution, reprincing i representation[1]: ingressos econòmics per a l'Estat, possibilitat d'atendre les classes baixes, encoratjar o descoratjar certs consums i hàbits i lligar els ciutadans als seus representants perquè els demanin responsabilitats per la gestió dels diners.
[edita] Elements de l'impost
- Fet imposable. És aquella circumstància en la que la seva realització, d'acord amb la llei, origina l'obligació tributària. Per exemple, són fets imposables comuns l'obtenció d'una renda, la venda de béns i la prestació de serveis, la propietat de béns i la titularitat de drets econòmics, l'adquisició de béns i drets per herència o donació.
- Subjecte passiu. És la persona natural o jurídica que està obligada per llei al compliment de les prestacions tributàries. Es distingeix entre contribuent, a qui la llei imposa la càrrega tributària, i responsable legal o substitut del contribuent que està obligat al compliment material o formal de l'obligació.
- Subjecte actiu. És l'entitat administrativa beneficiada directament pel segur de l'impost, que té en el seu pressupost els ingressos pel corresponent tribut. En el cas colombià, per posar un exemple, els subjectes actius són administracions de caràcter territorial, als que la creació del tribut defineixi com destinataris.
- Base imposable. És la quantificació i valoració del fet imposable i determina l'obligació tributària. Es tracta d'una quantitat de diners, però també pot tractar-se d'altres signes, com el nombre de persones que viuen en un habitatge, litres de gasolina, litres d'alcohol o nombre de cigarretes.
- Tipus impositiu o de gravamen. És la proporció que s'aplica sobre la base imposable a fi de calcular el gravamen. Aquesta proporció pot ser fixa o variable.
- Quota tributària. És aquella quantitat que representa el gravamen i pot ser una quantitat fixa o el resultat de multiplicar el tipus impositiu per la base imposable.
- Deute tributari. És el resultat de reduir la quota amb possibles deduccions i d'incrementar amb possibles recàrrecs.
[edita] Tipus d'impostos
[edita] Proporcionals, progressius i regressius
Una característica important dels sistemes tributaris és el percentatge que es demana com a pagament per la renda o el consum. Els termes proporcional, progressiu i regressiu descriuen la manera en què la taxa es mantén a la mateixa proporció, progressa de més baixa a més alta, o de més alta a més baixa en funció del valor d'allò pel qual es paga un impost.
Per tant, una qualitat important dels sistemes d'impostos és com varien a mesura que augmenta la base imposable a la qual s'aplica l'impost. Normalment aquesta base imposable és algun valor relacionat amb l'ingrés total, renda o guany d'un cert individu o agent econòmic. Segons la variació de la quantia percentual de l'impost aquests es classifiquen en:
- Impost plànol o proporcional, és una taxa fixa. Esdevé quan el percentatge no és dependent de la base imposable o la renda de l'individu subjecte a impostos.
- Impost progressiu, és un impost en què la taxa s'incrementa en incrementar-se el valor sobre el qual s'aplica l'impost. A major guany o renda, major és el percentatge d'impostos sobre la base.
- Impost regressiu, és una taxa de decreix en incrementar-se el valor sobre el qual s'aplica l'impost. A major guany o major renda, menor el percentatge d'impostos que s'ha de pagar sobre el total de la base imposable.
Els impostos progressius redueixen el aclaparament sobre persones d'ingressos menors, ja que ells paguen un menor percentatge sobre els seus guanys. Això pot ser vist com una cosa bona en si mateix o pot ser fet per raons pragmàtiques, ja que requereix menors registres i complexitat per a persones amb menors negocis. A vegades es qualifica d'impost progressiu o regressiu a un impost els efectes puguin ser més favorables o desfavorables sobre les persones de rendes menors, però aquest ús informal del terme no admet una definició clara de regressió o progressió.
La discussió sobre la progressió o la regressió d'un impost està vinculada al principi tributari de "equitat", que al seu torn remet al principi de "capacitat tributària" o contributiva. L'equitat horitzontal indica que, a igual renda, consum o patrimoni, els contribuents han d'aportar al fisc en la mateixa mesura. L'equitat vertical indica que, a major renda, consum o patrimoni, cal aportar en major mesura, és a dir, a taxes més altes, per aconseguir la "igualtat d'esforços". Basant-se en aquest darrer concepte, és que s'ha generalitzat l'ús del terme "regressiva" per qualificar els impostos que exigeixen un major esforç contributiu als qui menys capacitat tributària tenen. És el cas de l'IVA, que sent un impost pla en el seu alíquota, al gravar productes de primera necessitat imposa un esforç tributari més gran a les classes baixes.
[edita] Impostos directes i indirectes
Els impostos directes són aquells que es recapten dels contribuents en funció de llurs rendes o de llurs béns. Els impostos indirectes es recapten d'una altra persona o intermediari i no pas del contribuent responsable de pagar-los. Per exemple, a Espanya, l'Impost sobre el valor afegit o IVA s'inclou en el preu de venda d'un bé o servei. El venedor rep l'impost en representació de l'Estat al qual l'hi ha de donar. Si el venedor compra altres béns o serveis i en paga l'IVA, dedueix la quantitat ja pagada de la que ha de donar a l'Estat.
Existeixen diferents concepcions per classificar els impostos directes i indirectes. D'elles, les més usuals són:
- Aquella que indica que són directes els impostos que s'apliquen sobre la renda i el patrimoni, i són indirectes aquells que graven el consum.
- Aquella que indica que són directes els impostos en els quals el contribuent de iure (aquell que la llei designa com a responsable de l'ingrés del tribut al fisc), és el mateix que el contribuent de facto (qui suporta la càrrega impositiva), al temps que considera indirectes a aquells impostos que presenten una translació de la càrrega impositiva del contribuent de iure al contribuent de facto. Si bé aquesta translació es pot presentar en diferents sentits (cap endavant si es la trasllada als clients; enrere, si es la trasllada als factors de la producció; lateral, si es la trasllada a altres empreses), s'ha de considerar, als fins d'aquesta concepció d'impost indirecte, només la translació cap endavant. Aquesta posició és àmpliament estesa, però presenta també aspectes molt discutits, en el sentit que és molt difícil determinar qui suporta veritablement la càrrega tributària i en quina mesura. No obstant això, aquesta definició suscita els més interessants discussions sobre els efectes econòmics dels impostos.
Dins dels impostos directes es poden trobar dos tipus:
- Taxes de producte: aquells que s'apliquen sobre rendes, productes o elements patrimonials, i el gravamen depèn de les característiques d'aquests béns i no del titular dels mateixos.
- Impostos personals: aquells que s'apliquen sobre rendes o patrimonis pertanyents a persones físiques o jurídiques, i el gravamen està graduat en funció de la capacitat de pagament de les mateixes.
Els impostos directes més usuals en els diferents sistemes tributaris són l'impost sobre la renda o els guanys de persones físiques i societats, els impostos al Patrimoni, Drets d'Exportació, imposat a la transferència de béns a títol gratuït. Com impostos indirectes típics, l'IVA, els impostos als consums específics (anomenats impostos interns en molts països), l'impost de mercaderies indirecte i els drets d'importació.
[edita] Càrrega tributària
La llei estableix qui ha de pagar impostos; la majoria dels països graven les empreses, i en menor mesura els consumidors finals. No obstant això, "qui" paga l'impost al final (la càrrega tributària) es determina pels moviments del mercat atès que els impostos s'inclouen de manera implícita als costos de producció. Depenent de com varien les quantitats ofertes i demandades amb el nou preu (és a dir, l'elasticitat de l'oferta i de la demanda), l'impost pot ser absorbit pel venedor (amb un decrement del preu abans de l'impost) o pel consumidor (amb un increment del preu després de l'impost). Si l'elasticitat de l'oferta és baixa, la major part de l'impost serà pagat pels proveïdors; si l'elasticitat de la demanda és baixa, la major part en serà pagat pel consumidor. Si el venedor és una empresa competitiva, la càrrega tributària es transmet als factors de producció depenent de llurs elasticitats; això inclou els treballadors (amb un decrement del salaris), els inversos (pèrdues del valor de les accions)i els propietaris (menors rendes).
Per il·lustrar aquesta relació, si el preu de mercat d'un producte es 1,00 €, i se li imposa un impost de 0,50 € sobre el producte que, pel tipus de impost, ha de ser recuperat per mitjà del venedor (impost indirecte). Si és un producte de luxe (en el sentit econòmic), un gran percentatge de l'impost serà absorbit pel venedor (a causa de la baixa elasticitat de l'oferta o l'alta elasticitat de la demanda). Així, el venedor podria reduir el preu del producte a 0,70 €, perquè el comprador, després de l'impost, pagui un total d'1,20 €, és a dir, 0,20€ més del que pagava abans de l'impost de 0,50 €. El comprador paga 0,20 € de l'impost, i el venedor paga 0,30 € (en forma d'un preu menor abans de l'impost).[2]
[edita] Terminologia dels imposts antics
- La cisa: impost que gravava queviures.
- El coronatge: impost per pagar la coronació del rei o de la reina.
- El periatge: impost que gravava les mercaderies que entraven a Catalunya per mar.
- El teloni: impost que gravava el transport de mercaderies.
- L'annata: impost que calia lliurar a la Cambra Apostòlica.
- El pasquer: impost que calia pagar per a l'ús d'una zona de pastures.
- El maridatge: impost directe que gravava tots els focs.
- El carretal: impost que gravava l'entrada de fusta a Barcelona.
- El dret d'entrades i eixides: impost que calia pagar per importar i exportar mercaderies.
- La primícia: pagament per part del pagès a l'església d'una part de les collites.
- El braçatge: impost que equivalia a una setzena part de la collita.
- El vectigal: import sobre la circulació de mercaderies.
- L'excusat: percepció especial del delme per part de la corona hispànica.
[edita] Referències
- ↑ "Tax havens cause poverty". Tax Justice Network. http://www.taxjustice.net/cms/front_content.php?.
- ↑ Parkin, Michael (2006), Principles of Microeconomics, p. 134.
