Akbar

Jalal-ud-Din Muhammad Akbar
Sa Majestat Al-Sultan al-'Azam wal Khaqan al-Mukarram, Imam-i-'Adil, Sultan ul-Islam Kaffatt ul-Anam, Amir ul-Mu'minin, Malik-e-Hindustan, Khalifat ul-Muta'ali Sahib-i-Zaman, Padshah Ghazi Zillu'llah ['Arsh-Ashyani], Shahanshah-E-Sulatanat Ul Hindiya Wal Mughaliya, Emperador d'Índia
Predecessor	Humayun
Successor	Jahangir
Regent	Bairam Khan (1556–1561)
Esposes	36 dones incloent Mariam-uz-Zamani
Descendència
Jahangir, Murad, Danyal, i 6 altres filles
Nom complet
Abu'l-Fath Jalal ud-din Muhammad Akbar I
Casa	Timurid
Pare	Humayun
Mare	Hamida Banu Begum
Nascut	15 d'octubre de 1542 Umerkot, Sind
Mort	27 d'octubre de 1605 (als 63 anys) Fatehpur Sikri, Agra
Religió	Din-i-Ilahi

Jalal-ud-Din Muhammad Akbar (en urdú: جلال الدین محمد اکبر, en hindi: जलालुद्दीन मुहम्मद अकबर, transliteració Hunteriana: Jalāl ud-Dīn Muḥammad Akbar), també conegut com Rei dels Reis Akbar-e-Azam o Akbar el Gran (nascut el 14 d'octubre de 1542  – mort el 27 d'octubre de 1605), fou el tercer Emperador Mogol. Era descendent de Timurid; fill de l'Emperador Humayun, i nét de l'Emperador Mogol Zaheeruddin Muhammad Babur, governant que va fundar la dinastia Mogol a Índia. Al final del seu regnat el 1605 l'Imperi Mogol cobria la major part de l'Índia septentrional i central. És apreciat per tenir un punt de vista liberal en totes les seves creences i fe i durant la seva era, la cultura i l'art van arribar al zenit com es compara amb els seus predecessors.

Akbar tenia 13 anys quan va ascendir al tron mogol a Delhi (febrer del 1556), després de la mort del seu pare Humayun. Durant el seu regnat, va eliminar les amenaces militars dels poderosos descendents paixtuns de Xer-Xah Suri, i a la Segona Batalla de Panipat va guanyar clarament el nou rei hindi declarat per si mateix Hemu. Va tardar prop de dues dècades més consolidar el seu poder i portar totes les parts septentrionals i centrals de l'Índia al seu reialme directe. Akbar va influenciar tot el subcontinent indi ja que regnava la major part d'aquest. Com a emperador, Akbar va solidificar la seva regla perseguint la diplomàcia amb la poderosa casta hindi Rajput, i casant-se amb princeses Rajput.

El regne d'Akbar va influenciar molt l'art i la cultura al país. Era un gran patró d'art i arquitectura. Va tenir un gran interès en la pintura, i tenia les parets dels seus palaus adornades amb murals. A banda de fomentar el desenvolupament de l'escola mogol, també va patrocinar l'estil de pintar europeu. Era afeccionat a la literatura, i tenia obres en sànscrit traduïdes al persa i escriptures perses traduïdes en sànscrit apart de tenir força obres perses il·lustrades per pintors de la seva cort. Durant els primers anys del seu regnat, es mostrava intolerant cap als hindis i altres religions, però més tard va exercir tolerància cap a fes no islàmiques revertint algunes de les estrictes lleis sharia.During the early years of his reign, he showed intolerant attitude towards Hindus and other religions, but later exercised toler. La seva administració incloïa nombrosos propietaris hindis, cortesans i generals militars. Akbar va començar una sèrie de discussions on els erudits musulmans debatien qüestions religioses amb hindis, jainistes, zoroastrians i jesuïtes romans catòlics portuguesos. Va tractar aquests líders amb gran consideració irrespectuós de la seva fe, i els reveria. No només subvencionava terres i diners per les mesquites però la llista de receptors incloïen un gran nombre de temples hindis a l'Índia septentrional i central, i esglésies cristianes a Goa.

Biografia

L'imperi mogol al naixement (verd) i la mort (marró fosc) d'Àkbar

Quan va néixer, el seu pare Humayun havia estat expulsat per Xer-Xah Suri i havia fugit cap a Pèrsia. Àkbar era nét de Bàber i descendia dels timúrides i dels mongols txagatai. La seva mare Hamida Banu era persa. A la mort de Xer Xa (24 de gener de 1556) amb només 14 anys, va decidir recuperar l'Índia. Amb l'ajut del seu tutor Bairam Khan es va enfrontar als Sur i a un hindú de nom Hemu que s'havia proclamat raja Vikramaditya. Hemu fou derrotat a la batalla de Panipat el 5 de novembre de 1556 i el 1557 es va sotmetre Sikandar Shah Sur. El 1560 Bayram Khan fou apartat del poder i durant quatre any va quedar sota influència de les dones de l'harem i parents materns.

El 1561 dominava el Panjab i Multan, la conca del Ganges i el Jumna entre Panipat i Allahabad, la regió fins al peu de l'Himàlaia, Gwalior i Ajmer. El seu germanastre Muhammad Halim dominava Kabul. Kandahar era persa. Els seus rivals eren els soldanats de Gujarat i Khandesh, els cinc soldanats del Dècan (Berar, Bidar, Ahmadnagar, Bijapur i Golconda) i el regne hindú de Vijayanagar. Caixmir, Rajputana i Gondwana estaven en mans de caps independents i Bihar i Bengala pertanyien a l'afganès Sulayman Kararani. A més els portuguesos tenien possessions a la costa.

El 1562 va conquerir Malwa; el 1564 el regne gond d'Harha-Katanga a Gondwana; el 1568 Čitor (Chitor), el 1569 Ranthambor i Kalandjar (al Bundelkhand) , el 1573 Gujarat, i el 1576 Bengala. Això el va fer sobirà de tota l'Índia del nord excepte el Sind inferior. El 1586 va conquerir el Caixmir, el 1591 Sind, el 1592 Orissa, el 1594 Balutxistan i Makran, i el 1595 Kandahar. Entre aquest any i el 1601 va fer una sèrie de campanyes al Dècan en les que va annexionar Berar, Khandesh i part d'Ahmadnagar.

Va morir el 1605 i el seu imperi comprenia 15 subes o províncies: Kabul i Caixmir, Lahore, Multan i Sind, Delhi, Oudh, Agra, Ajmer, Ahmadabad, Malwa, Allahabad, Bihar, Bengala, Khandesh, Berar, Ahmadnagar (la part conquerida)

Personalitat

La cort d'Àkbar, en una il·lustració de l'Akbarnama

Es diu que Àkbar va ser un savi i just governant. El seu fill i hereu, Jahangir, en les seves memòries, va escriure efusius elogis d'Àkbar del caràcter, i desenes d'anècdotes per il·lustrar les seves virtuts.

D'acord amb Jahangir, la cara d'Àkbar era com el groc del blat. Antoni de Montserrat, el jesuïta català que va visitar la seva cort el va descriure clarament com un blanc. Àkbar no era alt però sí d'una constitució corpulenta i molt àgil. Fou també conegut per diversos actes de valentia. Un d'aquests incidents es van produir en el seu camí de retorn a Agra des de Malwa, quan Àkbar tenia 19 anys d'edat. Àkbar cavalcava sol, avançant-se a la seva escorta i s'hagué d'enfrontar a una tigressa que, juntament amb les seves cries, van sortir d'entre els arbustos. Quan la tigressa va atacar l'emperador aquest aconseguí matar l'animal amb un únic cop de la seva espasa. Quna arribà la seva escorta van trobar Àkbar dret i en silenci al costat de l'animal mort.

Abul Fazal, i fins i tot el crític Badayuni, el van descriure com una persona amb capacitat de lideratge. Va ser notable pel seu comandament de l'exèrcit durant les batalles i, com Alexandre el Gran, sempre estava disposat a arriscar la seva vida, independentment de les conseqüències polítiques. Sovint entrava amb el seu cavall al riu crescut durant l'estació plujosa i el creuava amb seguretat. Rarament permetia la crueltat i es diu que havia estat afectuós amb els seus familiars. Va perdonar al seu germà Hakim, que era un rebel penedit. Tanmateix, en rares ocasions, tractà amb crueltat els delinqüents, com el seu oncle matern Muazzam i amb Adham Khan.

Àkbar i Tansen, visitant a Swami Haridas a Vrindavan. Pintura cap el 1750)

Es diu que era molt moderat en la seva dieta. A l'Ain-e-Akbari s'esmenta que durant els seus viatges, i també a la llar, Àkbar bevia aigua del riu Ganges, a la que anomenava "l'aigua de la immortalitat". Deixava servidors estacionats a Sorun, i després a Haridwar, per recollir i enviar l'aigua en flascons tancats, a onsevulla que ell s'intal·lava. Segons les memòries de Jahangir, va ser amant de les fruites però no de la carn, que va deixar de menjar en els darrers anys de la seva vida. Des del punt de vista religiós, va ser més tolerant que molts dels governants musulmans anteriors i posteriors a ell. Jahangir va escriure:

«	De la mateixa manera que en l'ample espai de la compassió divina hi ha espai per a totes les classes i seguidors de tots els credos, de manera que ... en els seus dominis, ... hi ha lloc per als professors de religions oposades, per a creences bones i dolentes , i el camí cap els copflcites es va tancar. Sunnites i xiïtes es van reunir en una mesquita, i els francs i jueus en una església, i observen les seves pròpies formes de culte.	»

Per defensar la seva observació que la parla segueix a l'audició, va portar a terme un experiment de privació d'escoltar parlar una llengua, criant infants en aïllament, que tampoc no se'ls permetia parlar, i va assenyalar que a mesura que es desenvolupaven, seguien sent muts.

Administració

Va suprimir les funcions d'encarregat de finances (wakil-i mutlak) que van passar al diwan o al wazir (1564). Així el diwan va esdevenir el principal càrrec. Altres càrrec importants eren:

• Mir bakshi, tresorer, cap d'administració militar i cap d'estat major
• Mir Saman, manufactures i productes imperials
• Sadr al-Sudur, cadi principal i cap de justícia (el 1581 es van crear 6 sadr al-sudur provincials i es van rebaixar les competències del principal)

Les provincies (subas) estaven dividides en districtes (sarkars) i aquestos dividits en parganes (pargana) o mahalls. Els governadors provincials eren nomenats per temps breu i estaven rodejats de tot un cos de funcionaris nomenats pel govern central.

El 1579 o 1580 es va inaugurar un nou sistema fiscal anomenat dah sala basat en la producció dels deu anys anteriors.

En religió va tenir una política de tolerància universal (sulh-i kull) Suprimí l'impost anomenat jizya que gravava únicament els no musulmans, en general hindús, que eren la població majoritària del seu imperi. El 1579 el poder dels ulemes fou restringit i Àkbar va assolir la decisió sobre totes les controvèrsies (decret de la infal·libilitat). Convençut que totes les religions tenien un costat bo, el 1580 fundà un moviment religiós sincrètic entre l'islam i l'hinduisme anomenat Din-i ilahi ("religió divina") amb l'objectiu que aquesta mesura unís el regne, però no va tenir èxit.

En els diàlegs i debats religiosos organitzats per Àkbar hi prengué part, entre altres, el jesuïta català de Vic Antoni de Montserrat, qui l'acompanyà en els seus viatges i n'escrigué una crònica en llatí, Mongolicae legationis commentarius.

Organització militar

Akbar va organitzar el seu exèrcit així com la nobilitat per significats d'un sistema anomenat el mansabdari. Sota aquest sistema, cada oficial de l'exèrcit tenia assignat un rang (un mansab), i un nombre de cavalleria que havia de subministrar a l'exèrcit imperial. Els mansabdars estaven dividits en 33 classes. Els tres rangs que comandaven, que tenien entre 7000 i 10000 tropes, normalment estaven reservats pels prínceps. Altres rangs entre 10 i 5000 estaven assignats a altres membres de la nobilitat. L'exèrcit permanent era força petita i les forces imperials consistien majoritàriament en contingents mantinguts pels mansabdars. Les persones normalment es designaven a un baix mansab i després ascendides, basant-se en el seu mèrit com també el favor a l'emperador. Cada mansabdar es necessitava per mantenir un nombre concret de soldats de cavalleria i dues vegades aquest nombre de cavalls. El nombre de cavalls era més gran perquè necessitaven descansar i ser ràpidament reemplaçats en temps de guerra. Akbar va utilitzar mesures estrictes per assegurar-se que la qualitat de les forces armades estava mantinguda a un alt nivell; els cavalls s'inspeccionaven regularment i normalment només s'utilitzaven cavalls àrabs. Els mansabdars eren ben remunerats pels seus serveis i constituïen el servei del món més ben pagat en el seu moment.

Mort i llegat

Porta del mausoleu d'Akbar a Sikandra, Agra, 1795

El 3 d'octubre de 1605, Akbar es va posar malalt amb un atac de disenteria, del que mai es va recuperar. Es creu que va morir cap el 27 d'octubre de 1605, després de la qual el seu cos es va enterrar a un mausoleu a Sikandra, Agra.

Akbar va deixar un llegat ric tant per l'Imperi Mogol com pel subcontinent indi en general. Firmament arrelava l'autoritat de l'Imperi mogol a Índia i més enllà, després de que havia estat amenaçat per afganesos durant el regnat del seu pare, establint la seva superoiritat militar i diplomàtica. Durant el seu regnat, la natura de l'estat va canviar a una secular i liberal, amb èmfasi en la integració cultural. També va introduir algunes reformes socials pel futur, incloent prohibir sati, legalitzant casaments de vídues i apujant l'edat de casament.

Els descendents mogols inclouen Imran Mogol Imgran (1986-present) que resideix a Antiga Lahore, Pakistan.

Citant fusió d'Akbar dels disparats 'feus' d'Índia en l'Imperi mogol així com el llegat de "pluralisme i tolerància" que "subratlla els valors de la república d'Índia moderna", el magazín Time va incloure el seu nom en la llista des 25 millors líders del món.

Vegeu també

• Yusuf Khan Ridwi
• Itibar Khan
• Ghiyath Beg Itimad al-Dawla
• Dal
• Shah Mansur Shirazi
• Mirzà

Bibliografia

• Ali, M. Athar. Mughal India: Studies in Polity, Ideas, Society and Culture. Oxford University Press, 2006. ISBN 9780195696615. 
• Chandra, Satish. History of Medieval India. Orient Longman, 2007. ISBN 9788125032267. 
• Habib, Irfan. Akbar and His India. Oxford University Press, 1997. ISBN 9780195637915. 
• Hasan, Nurul. Religion, State and Society in Medieval India. Oxford University Press, 2007. ISBN 9780195696608. 
• Moosvi, Shireen. People, Taxation and Trade in Mughal India. Oxford University Press, 2008. ISBN 9780195693157. 
• Nath, R. History of Mughal Architecture. Abhinav Publications, 1982. ISBN 9788170171591. 
• Sangari, Kumkum. «Akbar: The Name of a Conjuncture». A: The State and Society in Medieval India. Oxford University Press, 2007, 475–501. ISBN 9780195667202. 
• Sarkar, Jadunath. A History of Jaipur. Orient Longman, 1984. ISBN 8125003339. 
• Smith, Vincent A. The Oxford History of India. Oxford University Press, 2002. ISBN 9780195612974. 

Altres lectures

• Abu'l-Fazl ibn Mubarak Akbar-namah Editat amb comentari per Muhammad Sadiq Ali (Kanpur-Lucknow: Nawal Kishore) 1881–3 Tres Vols. (persa)
• Abu al-Fazl ibn Mubarak Akbarnamah Editat per Maulavi Abd al-Rahim. Bibliotheca Indica Series (Calcutta: Asiatic Society of Bengal) 1877–1887 Tres Vols. (persa)
• Henry Beveridge (Trans.) The Akbarnama of Ab-ul-Fazl Bibliotheca Indica Series (Calcutta: Asiatic Society of Bengal) 1897 Three Vols.
• Haji Muhammad 'Arif Qandahari Tarikh-i-Akbari (Better known as Tarikh-i-Qandahari) edited & Annotated by Haji Mu'in'd-Din Nadwi, Dr. Azhar 'Ali Dihlawi & Imtiyaz 'Ali 'Arshi (Rampur Raza Library) 1962 (Persian)
• Martí Escayol, Maria Antònia. “Antoni de Montserrat in the Mughal Garden of good government European construction of Indian nature”, Word, Image, Text; Studies in Literary and Visual Culture, ed. Shormistha Panja et al., Orient Blacksw an, New Delhi, 2009. ISBN : 978-81-250-3735
• Satyananda Giri,AKBAR,Trafford Publishing, 2009,ISBN : 978-1-42691-561-1
• Augustus, Frederick; (tr. by Annette Susannah Beveridge). The Emperor Akbar, a contribution towards the history of India in the 16th century (Vol. 1). Thacker, Spink and Co., Calcutta, 1890. 
• Augustus, Frederick; (tr. by Annette Susannah Beveridge). Gustav von Buchwald. The Emperor Akbar, a contribution towards the history of India in the 16th century (Vol. 2). Thacker, Spink and Co., Calcutta, 1890. 
• Malleson, Colonel G. B.. Rulers Of India: Akbar And The Rise Of The Mughal Empire. Oxford at the Clarendon Press, 1899. 
• Garbe, Dr.Richard von. Akbar - Emperor of India. A picture of life and customs from the sixteenth century. The Opencourt Publishing Company, Chicago, 1909. 
  • Akbar, Emperor of India by Richard von Garbe 1857-1927 - (ebook)
• The Adventures of Akbar by Flora Annie Steel, 1847-1929 -(ebook)
• Smith, Vincent Arthur. Akbar the Great Mogul, 1542-1605. Oxford at The Clarendon Press, 1917. 
• Havell, E. B.. The History of Aryan Rule In India from the earliest times to the death of Akbar. Frederick A. Stokes Co., New York, 1918. 
• Moreland, W. H.. India at the death of Akbar: An economic study. Macmillan & Co., London, 1920. 
• Monserrate, Father Antonio. The commentary of Father Monserrate, S.J., on his journey to the court of Akbar. Oxford University Press, 1922. 

Enllaços externs

• Gauvin Alexander Bailey Unto the Indies, (anglès)
• Artile Akbar, a l'Encyclopaedia Iranica (anglès)
• Article Akbar, a l'edició de 1911 de l'Encyclopaedia Britannica] (anglès)
• «Akbar». L'Enciclopèdia.cat. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.