Vijayanagar

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Aquest article tracta sobre el regne hindú del sud de l'Índia establert el 1336 . Si cerqueu principat rebatejat vers 1934-1948 com Vijayanagar a Mahi Kantha, vegeu «principat de Pol».
Vijayanagar
Dinastia Sangama
Harihara Raya I 1336-1356
Bukka Raya I 1356-1377
Harihara Raya II 1377-1404
Virupaksha Raya 1404-1405
Bukka Raya II 1405-1406
Deva Raya I 1406-1422
Ramachandra Raya 1422
Vira Vijaya Bukka Raya 1422-1424
Deva Raya II 1424-1446
Mallikarjuna Raya 1446-1465
Virupaksha Raya II 1465-1485
Praudha Raya 1485
Dinastia Saluva
Saluva Narasimha Deva Raya 1485-1491
Thimma Bhupala 1491
Narasimha Raya II 1491-1505
Dinastia Tuluva
Tuluva Narasa Nayaka 1491-1503
Viranarasimha Raya 1503-1509
Krishna Deva Raya 1509-1529
Achyuta Deva Raya 1529-1542
Sadasiva Raya 1542-1570
Dinastia Aravidu
Aliya Rama Raya 1542-1565
Tirumala Deva Raya 1565-1572
Sriranga I 1572-1586
Venkata II 1586-1614
Sriranga II 1614-1614
Ramadeva 1617-1632
Venkata III 1632-1642
Sriranga III 1642-1646

Vijayanagar o Imperi de Vijayanagara (en canarès ವಿಜಯನಗರ ಸಾಮ್ರಾಜ್ಯ, en telugu విజయనగర సామ్రాజ్యము, en portuguès regne de Bisnaga), fou un regne hindú del sud de l'Índia establert el 1336 per Harihara Raya I i el seu germà Bukka Raya I, que s'identificaven com a yadaves. L'estat va gaudir de gran poder a la segona meitat del segle XIV i el va augmentar encara al segle XV. El 1565 va iniciar la decadència després de la derrota davant els sultanats musulmans del Dècan a la batalla de Talikot però encara va subsistir fins al 1646 i com a poder merament local posteriorment. Rebia el nom de la seva capital Vijayanagar les ruïnes de la qual es troben a la moderna Hampi a Karnataka, i són Patrimoni de la Humanitat.

Fonts[modifica | modifica el codi]

S'han escrit nombroses històries del regne entre les quals la més coneguda és la de R. Sewell, "A Forgotten Empire" (1900) que inclou la traducció de la "Chronica dos reis de Bisnaga," de Domingos Paes i Fernao Nuniz de 1520 i 1535 respectivament (1982, Adamant Media Corporation, ISBN 0-543-92588-9) o les de P. B. Desai (History of Vijayanagar Empire, 1936), Henry Heras (The Aravidu Dynasty of Vijayanagara, 1927), B.A. Saletore (Social and Political Life in the Vijayanagara Empire, 1930), G.S. Gai (Archaeological Survey of India), William Coelho (The Hoysala Vamsa, 1955) i altres.

La ciutat[modifica | modifica el codi]

Vijayanagar vol dir "Ciutat de la Victòria" i estava a la riba dreta del Tungabhadra. Hampi era un llogaret de la zona a la vora de les seves ruïnes coneguda com a "ruïnes d'Hampi", avuida dia amb major importància degut al turisme. Les ruïnes tenen una superfície d'uns 24 km² però incloent les fortificacions i posicions exteriors l'àrea es sensiblement més gran. La zona disposa de poques muntanyes i roques i molta jungla. Fou fundada el 1336 i la seva importància deriva que fou la posició principals dels hindús en un moment en què els musulmans estaven en expansió, que van poder aturar durant dos segles. Va passar de capital d'un cap secundari a capital d'un gran imperi dominant tots els territoris al sud del Kistna, en un temps relativament breu.

Història[modifica | modifica el codi]

El regne es va estendre pel sud de l'Índia i va arribar al seu zenit sota el rei Krishna Deva Raya (1509-1529), contemporani de Carles V d'Alemanya i I de Catalunya i d'Enric VIII d'Anglaterra. Va ser visitat per nombrosos europeus que van descriure la seva força i riquesa. El successor de Krishna Deva, Achyuta Deva Raya (1529-1542), fou un governant tirànic i la seva conducta va portar indirectament a la ruïna de la causa hindú al sud de l'Índia quan els nobles es van rebel·lar contra la seva autoritat i el poder va caure en mans de tres germans dels quals el cap era Rama Raja que va intentar reparar les malifetes del rei i restaurar el prestigi imperial, però el seu arrogant tractament dels feus hereditaris i dels seus veïns va induir al als sultans del Dècan a oblidar les seves disputes i unir-se contra el regne. La batalla de Talikot el 1565[1] va marcar el principi del final. Rama Raya i un dels seus germans van morir a la batalla; el dia següent el nou rei Deva Raya va fugir a Penukonda (al modern districte d'Anantapur) amb 550 elefants carregats amb un tresor d'un valor extraordinari; el tercer dia els victoriosos musulmans van arribar a la ciutat de Vijayanagar i durant cinc mesos es van dedicar a la seva destrucció sistemàtica. Dos anys després el viatger Cesare de' Federici, que va estar a la ciutat, diu que les cases encara hi eren però buides, i que no hi vivia ningú excepte animals salvatges. L'antiga dinastia va conservar un regne reduït a Penukonda i Chandragiri amb sobirania nominal sobre diversos virreis que a poc a poc es van anar fent independents, el més importants els nayaks de Madura. Els musulmans van capturar les fortaleses una darrera l'altra i finalment tota aparença de poder es va esvair. La dinastia no obstant va seguir a Anegundi i al segle XVIII fou feudatària del nizam d'Hyderabad rebent una pensió dels britànics; la seva nissaga encara existeix avui en dia.

Palaus[modifica | modifica el codi]

Hi ha diverses descripcions dels palaus i grans edificis del regne. El palau principal fou el més afectat per la fúria destructiva dels musulmans, que no van deixar pedra sobre pedra; resten el bany de la reina, la cambra del consell i els estables d'elefants; l'edifici principal és el temple d'Hazara Ramaswani o dels "Mil Ramas" considerat el lloc privat de culte dels reis. Les muralles del pati estaven cobertes d'escenes escultòriques del Ramayana. Prop del riu hi ha una gran estàtua de Narasimha l'home lleó encarnació de Vixnu; aquesta estàtua de 7 metres i d'una sola peça fou trencada pels musulmans; a la riba del riu el temple de Pampapati, amb la seva alta torre que és una característica de les ruïnes, construïda per Krishna Deva. Al llarg del riu el temple de Vitthalaswami, una de les ruïnes més notables, obra començada per Krishna Deva i continuada pels seus successors

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. Manucci, Niccolao. Storia Do Mogor (en anglès). Editions Indian, 1965, p. 486. 

Vegeu també[modifica | modifica el codi]

Bibliografia[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Vijayanagar

Coord.: 15° 20′ N, 76° 28′ E / 15.333°N,76.467°E / 15.333; 76.467