Hoysala

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
ಹೊಯ್ಸಳ ಸಾಮ್ರಾಜ್ಯ
Imperi Hoysala

Imperi

Bandera
1026 – 1343 Emblem of vijayanagar.jpg
Ubicació de Imperi Hoysala
Extensió de l'Imperi Hoysala, 1200 d. C.
Capital Belur (Halebidu)
Idioma oficial Kanara
Religió hinduisme
Forma de govern Monarquia
rei
 • 1026 – 1047 Nripa Kama II
 • 1292 – 1343 Vira Ballala III
Història
 • Establiment 1026
 • Primers registres dels Hoysala 950
 • Dissolució 1343
Sala combatent al tigre, el símbol de l'imperi Hoysala, a Belur (Karnataka).

Els Hoysala van ser una dinastia fundadora d'un imperi de tradició gairebé exclusivament canaresa al sud de l'Índia. Van governar la major part de l'actual estat hindú de Karnataka entre els segles X i XIV. La capital dels Hoysala era al principi Belur, però més endavant es va traslladar a Halebidu.

Els governants Hoysala provenien dels turons de Malnad, una regió dels Ghats Occidentals. Al segle XII, aprofitant la guerra entre els regnes de l'imperi Txalukya Occidental i Kalachuri, es van annexionar vastes regions de Karnataka i les fèrtils àrees al nord del Riu Kaveri en l'actual Tamil Nadu. Durant el segle XIII governaven la major part de la Karnataka actual, a més de part de Tamil Nadu i d'Andhra Pradesh, a l'altiplà del Dècan.

El temps dels Hoysala va ser un període important per al desenvolupament de l'art, l'arquitectura i la religió del sud de l'Índia. L'imperi es recordat avui sobretot pels seus temples. Al llarg de Karnataka es troben disseminats en l'actualitat més d'un centenar de temples, entre els quals es troben els coneguts Temple Chennakesava de Belur, el Temple Hoysaleswara de Halebidu i el Temple Chennakesava de Somanatapura. Els governants Hoysala van ser mecenes de les arts i van fomentar el conreu de la literatura en kanara i en sànscrit.

Història[modifica | modifica el codi]

Imperi hoysala.

Segons explica la llegenda kannada un jove, Sala, animat pel seu guru jaina, va colpejar fins a donar mort a un tigre que es trobava al costat del temple de la deessa Vasantika a Sosevur. En canarés antic, la paraula 'colpejar' es tradueix literalment com hoy, i d'allà el nom de hoy sala . Aquesta llegenda va aparèixer per primera vegada en la inscripció de Vishnuvardhana a Belur (1117), però les inconsistències en el relat releguen la història al món del folklore.[1][2] La llegenda va poder aparèixer i cobrar popularitat després de la victòria del rei Vishuvardhana sobre els Txola a Talakad, ja que l'emblema dels Hoysala mostra la lluita entre Sala i el tigre, emblema dels Txola.[3]

Algunes inscripcions primerenques, de 1078 al 1090, suggereixen que els Hoysala van descendir dels Yadava en referir-se al vamsa (clan) Yadava com a Hoysala. Però no hi ha registres que enllacin els Hoysala directament amb els Yadava del nord de l'Índia.[4][5] També hi ha la possibilitat que els Hoysala descendissin de la comunitat Halumatha. Halumatha s'hauria apocopat com a Hasala, i d'allà hauria derivat a Hoysala. Els historiadors consideren els fundadors de la dinastia originaris de Malnad (a Karnataka) a partir de les nombroses inscripcions que els anomenen maleparolganda (senyors de les malepes o turons).[6][7][8][9][10][11][12][13] Els reis de Hoysala portaven aquest títol amb orgull en canarès en la seva firma real i en les seves inscripcions. Les fonts literàries de l'època en canarès (Jatakatilaka) i sànscrit (Gadya karnamrita) han confirmat que la nissaga era nadiua de Karnataka.[14][15]

El primer registre de la família Hoysala està datat en l'any 950 i cita Arekalla com a cap, seguit per Maruga i Nripa Kama I (976). El següent sobirà, Munda (1006-1026), va ser succeït per Nripa Kama II, ostentador del títol Permanadi, que mostra una aliança ja per aquell temps amb la Dinastia Ganga Occidental.[16] Els seus començaments van ser modestos, però en un moment donat, la dinastia Hoysala va posar en marxa el seu procés de transformació fins a convertir-se en un dels subordinats més poderosos de l'imperi Txalukya Occidental.[17][18] Finalment, mitjançant les conquestes militars de Vishnuvardhana els Hoysala van assolir l'estatus de regne per primera vegada.[19][20] Li va arrabassar Gangavadi als txola en 1116 i va traslladar la capital de Belur a Halebidu.[21][22][23][24]

L'ambició de Vishnuvardhana de crear un imperi independent es va veure acomplerta pel seu nét Vira Ballala II, que va alliberar els Hoysala de la subordinació en el període que va de 1187 a 1193.[25][26][27] És a dir: els hoysala van començar com a subordinats dels Txalukya de l'Oest i van formar a poc a poc el seu propi imperi a Karnataka amb reis forts com ara Vishnuvardhana, Vira Ballala II i Vira Ballala III. Durant aquesta època, el Dècan va ser testimoni d'una lluita a quatre bandes per l'hegemonia entre els hoysala, pandya, kakatiya i els seuna.[28] Vira Ballala II va derrotar als agressius pandya quan van envair el regne txola[29][30][31][32] i va assumir els títols de Chola Rayia Pratishta Acharia (Fundador del regne Txola), Dakshina Chakravarti (Emperador del Sud) i Hoysala Chakravarti (Emperador dels Hoysala).[33] A més, segons la tradició local, va fundar la ciutat de Bangalore.[34]

Els Hoysala van estendre els seus dominis per zones que en l'actualitat pertanyen a Tamil Nadu cap a 1225, i van fer de la ciutat de Kannanur Kuppam la capital provincial al costat de Srirangam; li atorgaren també el control de la política del sud de l'Índia, amb la qual cosa va començar el període d'hegemonia hoysala al sud del Dècan.[35][36][37][38] Vira Someshwara, fill de Vira Narasimha II, va rebre el títol de mamadi (oncle) per part dels Pandya i els Chola. El regne Pandya va rebre també la influència hoysala.[39] Cap al finals del segle XIII, Vira Ballala III va recapturar el terreny perdut a les mans dels pandya i va expandir el seu regne de manera que va cobrir tot el territori al sud del riu Krishna.[40] Cap a finals del segle XIII, Vira Ballala III va reconquerir els territoris tamils que s'havien perdut quan la insurrecció dels Pandya, unint així els territoris Nord i Sud del seu regne.[41][42][43][44]

A començaments del segle XIV, l'altiplà del Dècan es trobava en efervescència, ja que gran part del nord de l'Índia va quedar sota domini musulmà. Muhammad Shah I Khalji, sultà de Delhi, tenia la determinació d'aconseguir el control del sud de l'Índia, un territori aïllat de la resta del món conegut, i va enviar al seu comandant, Malik Kafur, en una expedició al sud per espoliar la capital dels seuna, Devagiri, en 1311.[45] L'imperi Seuna va ser subjugat pels musulmans en 1318 i la ciutat de Halebidu (també anomenada Dorasamudra o Dwarasamudra) va ser saquejada dues vegades, en 1311 i 1327.[46]

Cap a 1336 el sultà havia conquerit els pandya de Madurai, els kakatiya de Warangal i el petit regne de Kampili. Els hoysala eren l'únic imperi hindú que resistia els invasors.[47] Vira Ballala III es va instal·lar a Tiruvannamalai i va presentar una dura resistència a les invasions del nord i al Soldanat de Madurai al sud.[48] Després de prop de tres dècades de resistència, Vira Ballala III va morir en el transcurs de la Batalla de Madurai en 1343[43] i els territoris pertanyents a l'imperi Hoysala van acabar sota el govern de Harihara I de Tungabhadra.[49][50] Aquest nou regne hindú va resistir les invasions del nord i prosperaria més tard fins a convertir-se en l'Imperi Vijayanagara.[51]

Economia[modifica | modifica el codi]

Pilar Garuda a Halebidu amb inscripció en canarés antic.
Virgal (pedra de l'heroi) amb inscripció en canarés antic, 1220 & nbsp;d. C. en Arasikere, Karnataka.

L'administració Hoysala es recolzava en les rendes agràries.[52] Els reis concedien terrenys en pagament al servei dels beneficiaris, que passaven a ser terratinents que conreaven i extreien la riquesa de les seves terres. Hi havia dos tipus de terratinents o gavunda, els humils o praja gavunda i els més acabalats prabhu gavunda.[53] Les terres altes (malnad) tenien un clima temperat molt apropiat per a la ramaderia i el manteniment d'horts i espècies. L'arròs era un cultiu bàsic a les zones tropicals (bailnad). Els Hoysala recollien impostos per l'ús dels sistemes d'irrigació, com aljubs, canals, rescloses i molins, que es construïen i mantenien amb els diners dels vilatjans. Les basses (Vishnusagara Shantisagara i Ballalarayasagara) es construïen amb fons estatals.[52]

La importació de cavalls per al seu ús com a mitjà de transport i per a la cavalleria militar dels regnes hindús va ser un pròsper negoci per a la Costa Oest.[54] Els boscos produïen fustes com el tec, que s'exportava a través de ports en l'àrea de l'actual Kerala. Testimonis de la dinastia xinesa Song esmenten la presència de mercaders de l'Índia en ports del sud de la Xina, la qual cosa indica un comerç actiu amb els regnes d'ultramar.[55] El Sud de l'Índia exportava teixits, perfums, fusta de sàndal, càmfora i condiments a la Xina, Dhofar, Aden i Siraf (el port d'entrada a Egipte, l'Aràbia i Pèrsia).[56] Amb l'apogeu de la construcció de temples, els arquitectes (vishwakarmas), escultors, picapedrers, orfebres i altres treballadors qualificats van viure una època de prosperitat.[57][58]

L'asamblea de cada poble era la responsable de recollir els impostos del govern. Els impostos de la terra s'anomenaven siddhaya i incloïen les taxes originals (kula) més diversos càrrecs addicionals.[52] També es cobraven impostos a les diferents professions, en els casaments, al transport de béns i als animals domèstics. Els impostos als béns (or, pedres precioses, perfums, fusta de sàndal, cordes, fil, habitatges, botigues, premses de canyes de sucre, etc.) així com a la seva producció (pebre negre, nous d'areca, arròs, espècies, palmes, cocos, sucre) es registraven mitjançant una sèrie de procediments burocràtics a cada llogarret.[59] L'assemblea local podia establir impostos especials per a propòsits específics com ara la construcció de basses.

Administració[modifica | modifica el codi]

Reis de Hoysala (1026–1343)
Nripa Kama II (1026–1047)
Hoysala Vinayaditya (1047–1098)
Ereyanga (1098–1102)
Veera Ballala I (1102–1108)
Vishnuvardhana (1108–1152)
Narasimha I (1152–1173)
Veera Ballala II (1173–1220)
Vira Narasimha II (1220–1235)
Vira Someshwara (1235–1254)
Narasimha III (1254–1291)
Veera Ballala III (1292–1343)
Harihara Raya
(Imperi Vijayanagara)
(1342–1355)

En l'administració, l'imperi Hoysala va seguir l'exemple dels seus predecessors en la creació d'un organigrama de comandament per a cada Administració, l'estructura de governs locals i la divisió del territori.[60] Les fonts mostren els noms dels molts alts càrrecs que depenien directament del Rei. Els ministres més veterans rebien el nom de Panchapradhanes, els ministres responsables dels assumptes estrangers s'anomenaven Sandhivigrahi i el tresorer principal Mahabhandari o Hiranyabhandari . Els Dandanayakes estaven a càrrec dels exèrcits i l'òrgan superior de justícia era el Dharmadhikari .[60]

El regne estava dividit en províncies, anomenades Nadu, Vishaya, Kampana i Desha, en ordre decreixent de grandària.[61] Cada província tenia un òrgan local de govern que consitía en un ministre (Mahapradhana) i un tresorer (Bhandari) que responia davant del governador provincial (Dandanayaka) . Sota el seu comandament es trobaven els heggaddes i gavundes, que contractaven i supervisaven els camperols. Els clans subordinats, com els Alupa van continuar governant els seus territoris respectius, seguint les polítiques establertes per l'imperi.[62]

Una elit de guardaespatlles ben entrenada (garudes) protegia als membres de la família reial. Els garudes seguien de prop, encara que inadvertidament, al seu senyor, i la seva lleialtat era tan gran que se suïcidaven després de la mort d'aquest.[63] Els herois de pedra (virgal) erigits en memòria dels garudes s'anomenen pilars garuda . El pilar garuda del temple Hoysaleswara es va erigir en honor de Kuvara Lakshma, ministre i guardaespatlles del rei Vira Ballala II.

Les monedes del rei Vishnuvardhana tenien inscrites les llegendes Nolambavadigonda (Victoriós en Nolambavadi), Talakadugonda (Victoriós en Talakad), Maleparolganda (Cap dels Malepes) i malapavira (Valent malepa) en kanara.[64][65] La seva moneda d'or s'anomenava honnu o gadyana i pesava 62 grams d'or. Es dividien en pana o hana, unitats que valien una desena part del honnu . Aquestes, al seu torn, se subdividien en haga, equivalents a una quarta part del pana, i la divisió més petita s'anomenava visa, una quarta part de haga . Hi havia altres monedes, anomenades bele i kani .[62] Els termes hana i bele s'usen encara en el canarés modern i signifiquen «diners» i «cost», respectivament.

Societat[modifica | modifica el codi]

Ballarina (madanika), any 1117, a Belur

La societat Hoysala era un reflex dels moviments culturals, religiosos i polítics que començaven a sorgir en aquella època. Durant aquest període la societat canaresa va iniciar un moviment de modernització. La situació de les dones podia ser molt variada. Les dones de la família reial podien tenir responsabilitats administratives, com ens expliquen algunes fonts que parlen del treball que va realitzar la reina Umadevi a Halebidu en absència de Vira Ballala II, quan aquest es va dirigir al nord per dur a terme diverses campanyes militars. També es va enfrontar amb èxit a alguns nobles rebels.[66] Alguns registres parlen de la participació de les dones al món de l'art. Se sap de l'habilitat de la reina Shantala Devi per al ball i la música, i es coneix molt bé la filiació de la poetessa Vachana i de la mística Akka Mahadevi al moviment bhakti.[67] Les devadasi (ballarines dels temples) treballaven en una professió molt comuna, i podien haver rebut bona educació i gust per les arts. Això els donava més llibertat que a altres dones del món rural o fins i tot de les ciutats, que veien la seva vida reduïda al compliment de tasques més rutinàries.[68] La pràctica voluntària del sati era molt habitual i la prostitució estava socialment ben vista.[69] Així mateix, el sistema de castes estava present, com en gairebé tota l'Índia.

El comerç a les costes occidentals va atreure immigrants de diferents orígens, incloent-hi àrabs, jueus, perses, xinesos i malais.[70] Les migracions internes, a mesura que l'imperi es va anar expandint, va donar lloc a que la tradició local es veiés influïda per altres cultures locals.[71] Al sud de l'Índia els pobles rebien el nom de pattana o pattanam . El mercat era denominat nagara o nagaram, i era el nucli central de la localitat. Alguns pobles, com Shravanabelagola, van començar sent amb prou feines un assentament religiós durant el segle VII i es van desenvolupar fins a convertir-se en importants centres de comerç al segle XII gràcies a l'arribada de mercaders pròspers, mentre que un lloc com Belur es va transformar en un lloc majestuós quan el rei Vishnuvardana hi va erigir el temple Chennakesava. Els temples més grans, els subvencionats pel rei, servien com centres d'activitats religioses, socials i judicials, i la seva construcció li assegurava al rei el títol de "Déu a la Terra" .

La construcció de temples tenia un propòsit comercial més enllà del purament religiós i no es limitava a cap corrent hindú en particular. Els mercaders xives d'Halebidu van finançar la construcció del temple Hoysaleswara per competir amb el temple Chennakesava de Bellur, fent així de Halebidu una ciutat igual d'important. Els temples Hoysala, tanmateix, eren seculars, és a dir, admetien la presència de pelegrins de qualsevol confessió hindú, amb l'excepció del temple Kesava de Somanathapura, que era exclusivament vaishnava.[72] Els temples que erigien els terratinents en els ambients rurals cobrien les necessitats religioses, fiscals, polítiques i culturals de les comunitats agràries. Però, de forma independent als qui els finançaven, els temples proporcionarien treball a professionals agrupats en gremis, que ajudarien al desenvolupament de la comunitat quan, amb el temps, els temples comencessin a assemblar-se a rics monestirs budistes.[73]

Notes[modifica | modifica el codi]

  1. Els historiadors creuen que Sala va ser la mítica fundadora de l'imperi Hoysala (Kamath 2001, p123)
  2. Derrett a Chopra, Ravindran i Subrahmanian (2003), pàg. 150 Part 1
  3. El mite i l'emblema serien una creació del rei Vishnuvardhana. Una altra opinió és que l'emblema narra simbòlicament les guerres entre els primers caps Hoysala i els Txola (Settar a Kamath 2001, pàg. 123)
  4. S'argumenta en aquest sentit que no hi ha evidències ni tan sols d'una tradició que remunti el seu llinatge a un origen nòrdic (William Coelho de Hoysala vamsa (1950), a Kamath) i que era una pràctica comuna en les famílies reals del sud de l'Índia el fet de construir genealogies puràniques (Kamath 2001, pàg. 122)
  5. "Estava bastant estès el costum, entre els governants del Sud, el fet de cercar connexions entre les seves famílies i les mítiques dinasties regnants del Nord (Moraes 1931, p10-11)
  6. Arrissi B.L. a Kamath (2001), p123
  7. "Una dinastia purament canaresa" (Moraes 1931, p10)
  8. Keay (2000), p251
  9. La llar dels Hoysala es troba als turons del nord-oest de Gangavadi, a Mysore." (Sen 1999, p498)
  10. Thapar (2003), p367
  11. Stien (1989), p16
  12. Arrissi, B.L. (1897), p335
  13. Nadius del sud de Karnataka (Chopra 2003, p150 Part 1)
  14. Els Hoysala tenen el seu origen a Sosevuru, un lloc identificat com l'actual Angadi en el taluk de Mudigere (Kamath 2001, pàg. 123)
  15. Una família indígena de governants de Sosevuru (Angadi modern) (Ayyar 1993, pàg. 600)
  16. Seetharam Jagirdhar, M. N. Prabhakar, B. S. Krishnaswamy Iyengar a Kamath (2001), pàg. 123
  17. Durant el regnat de Vinyaditya (1047-1098), els Hoysala es van convertir en vassalls molt poderosos. (Chopra 2003, p151, part 1)
  18. Sen (1999), p498
  19. Sen (1999), pp498-499
  20. El rei Vishnuvardhana va realitzar moltes conquestes militars posteriors, conquestes que els seus successors van estendre fins a formar un dels imperis més poderosos del sud de l'índia (Coelho a Kamath, p124). Vishnuvardhana va ser a la pràctica un rei independent cap al final del seu mandat (PÀG. B. Desai a Kamath 2001, pàg. 126)
  21. És el verdader creador del regne Hoysala, equivalent de l'actual Mysore. Va conquerir la província de Gangavadi i àrees de Nolambavadi" (Sen 1999, pp498-499)
  22. En un document de l'any 1117 es parla d'una campanya que va sostenir durant els dos anys anteriors. Segons la font, Vishnuvardhana va turmentar els txola, va expulsar als Ganga, va prendre la muntanya Nila i es va apropiar de Kerala. La seva conquesta de Nilgiris ha quedat gravada en diverses inscripcions. Va capturar Talakad, en poder dels Txola des dels temps de Rajaraja I. Una fita tan destacable com aquesta, que va incloure la presència, temporalment, de Vishnuvardhana a Kanchi, és un dels registres més entusiastes dels Hoysala.(Chopra 2003, p152-153, part 1)
  23. Vishnuvardhana va ser el governador de Gangavadi durant el regnat del seu germà i va prendre serioses mesures per alliberar la resta de Gangavadi, encara sota control dels Txola. Va conquerir Talakadu i Kolara el 1116 i va rebre el títol de Talakadugonda en record de la seva victòria. (Kamath 2001, p124)
  24. Mentre continuava tractant d'acabar amb els Hoysala, Vikramaditya va redoblar els seus esforços contra Kulottunga, probablement dirigit pels èxits dels Hoysala a Gangavadi. (Sastri 1955, p175)
  25. Durant els primers vint anys del seu regnat, va haver d'emprar-se a fons amb els Nolambes i els Kalachuri, dos vassalls de l'imperi Txalukya. Ell va entrar en una llarga guerra contra el Yadav i va lluitar amb èxit contra els Kadamba. Encoratjats per la caiguda de l'imperi Txalukya, que finalment va declarar la seva independència l'any 1193 "(Sen, 1999, p499)
  26. Cita: "Ballala competí per la glòria amb el seu avi, i el seu llarg i vigorós regnat de 47 anys va veure la consecució de la independència que havia estat cobejada pel seu avantpassat"(Prof. Coelho a Kamath 2001, P126)
  27. Cita:"L'èxit de Ballala va ser haver consolidat les conquestes del seu avi. Es pot suposar que va ser el fundador d'una espècie d'imperialisme Hoysala "(Chopra 2003, P54, part1)
  28. El seu antagonisme i competència van ser el tret principal d'aquest període (Sastri 1955, pàg. 192)
  29. Va ajudar a Kulottunga III i a Rajaraja III contra Sundara Panya, obligant a aquest últim a retornar el regne txola al seu legítim amo (1217 d.C.) (Sen 1999, p499)
  30. Un rei hoysala assegurava haver rescatat el rei txola, que havia estat capturat per un raja vassall. (Thapar, 2003, p368)
  31. Mentrestant, Kulottunga va acudir a la recerca d'ajuda a Ballala II, que va enviar immediatament un exèrcit a Srirangam amb el seu fill Narasimha al comandament. A Sundara Pandya no li va quedar més remei que firmar la pau i retornar el regne txola a Kulottunga i a Rajaraja després que oferissin vassallatge a Pon Amaravati i el reconeguessin com el seu sobirà. (Sastri 1955, pp193-194)
  32. En resposta a aquesta sol·licitud [per part dels txola] Ballala II va enviar el seu fill Vira Narasimha amb un exèrcit al país dels tamils. Les seves forces van expulsar els pandya i van ajudar els txola a resistir temporalment en la seva situació. (Chopra, 2003, p155, part1)
  33. Quan els txola van ser atacats pels Pandya, Ballala va enviar el príncep Narasimha II en ajuda de Kulottunga III. Ballala va afegir als seus títols el de "Fundador del regne txola" després de la seva victòria a Tamil Nadu, i a més es va apropiar de determinades terres. (Kamath 2001, p127)
  34. K. Chandramouli. «The City of Boiled Beans». The Hindu, Thursday, Jul 25, 2002. [Consulta: 14-06-2010].
  35. Per protegir el regne txola dels continus atacs dels pandya, Somesvara (fill i successor de Narasimha) es va instal·lar al sud i va construir una nova capital a Kannanur a uns sis o vuit quilòmetres de Srirangam. (Sen 1999, p499)
  36. Els hoysala van ser vistos com els àrbitres de la política regional. Amb la decadència dels pandya i dels txola, els hoysala van aconseguir el lideratge al sud de l'Índia. (B.S.K. Iyengar in Kamath, 2001, p128)
  37. De forma grandiosa, però breu, els hoysala van ser el poder suprem en el Dècan canarès, i van ser els àrbitres a les fèrtils terres al sud dels Ghats Orientales. (Keay, 2000, p252)
  38. Així, i per segona vegada, els hoysala van interferir en la política del país tamil i van contenir el corrent expansionista pandya cap al nord. Després, Vira Narasimha es va nomenar a si mateix "Refundador del regne txola". El que els Hoysala van perdre al nord [contra els yadava], ho van guanyar al sud quan es van instal·lar a Kannanur, a prop de Srirangam. (Chopra 2003, p155, part 1)
  39. Sastri (1955), p195
  40. Mentrestant, la influència dels hoysala a la zona del regne txola i fins i tot del país dels pandya es va incrementar de manera incessant entre 1220 i 1245, un període que pot ser descrit com el de l'hegemonia dels hoysala al sud. (Sastri 1955, p195)
  41. Thapar (2003), p368
  42. Chopra 2003, p156, part 1
  43. 43,0 43,1 Sen (1999), p500
  44. Kamath (2001), p129
  45. Sastri (1955), pp206-208
  46. Kamath (2001), pàg. 129
  47. Sastri (1955), pp212-214
  48. Va ser el major heroi aparegut d'entre la fosca atmosfera política del sud. (Kamath 2001, p130)
  49. Chopra (2003), p156, part 1
  50. Encara que hi ha moltes teories sobre l'origen de Harihara I i els seus germans, coneguts pel nom col·lectiu de germans Sangama, està generalment acceptat que administraven els territoris del nord de l'imperi Hoysala entre els anys 1336 a 1343 ja sigui com a comandants hoysala, ja com un poder autònom (Kamath 2001, pàgines 159-160)
  51. Hi ha rastres de col·laboració entre el debilitat imperi Hoysala i l'emergent Imperi Vijayanagara en inscripcions. L'esposa de Vira Ballala III, Krishnayitayi, va fer un donatiu al monestir de Sringeri el mateix dia que el fundador de l'imperi Vijayanagara, Harihara I en 1346. L'ordre monàstica de Sringeri rebia diners periòdicament tant dels reis hoysala com dels monarques vijayanagara (Kamath 2001, pàg. 161)
  52. 52,0 52,1 52,2 Kamath (2001), pàg. 132
  53. Thapar (2003), pàg. 378
  54. Marco Polo, que va assegurar haver viatjat a l'Índia en aquesta època, va escriure sobre el monopoli del comerç d'equins per part dels àrabs i els mercaders del sud de l'Índia. Els cavalls d'importació van passar a ser un luxe car perquè la cria del cavall era difícil a l'Índia, segurament a causa de les diferents condicions climàtiques, de la terra i les pastures (Thapar 2003, pàg. 383)
  55. Thapar (2003), pàg. 382
  56. Thapar (2003), pàg. 383
  57. Durant aquesta època es van construir al voltant de 1500 monuments en uns 950 emplaçaments S. Settar. «Hoysala Heritage». Frontline, Volumen 20 - número 08, Abril 12–25, 2003. [Consulta: 14-06-2010].
  58. Els Hoysala van erigir més de mil monuments, donant ocupació a nombrosos gremis (Kamath 2001, pàg. 132)
  59. Thapar (2003), p382
  60. 60,0 60,1 Kamath (2001), p130-131
  61. No està clar, no obstant això, si Vishaya era més gran Nadu i si Nadu en realitat era una forma d'establir jurisdiccions militars sota supervisió d'un comandant o Dandanayaka (Barrett en Kamath 2001, pàg.- 130-31)
  62. 62,0 62,1 Kamath (2001), p131
  63. Com a ombres, es movien a prop del rei, vivien al costat d'ell i desapareixien després de la mort del seu senyor - S. Settar. «Hoysala Heritage». Frontline, Volumen 20 - Número 08, 12–25 Abril, 2003. [Consulta: 15-06-2010].
  64. S'han descobert moltes monedes amb llegendes en canarés de l'època dels Hoysala (Kamath 2001, p12, p125)
  65. Govindaraya Prabhu, S. «Indian coins-Dynasties of South-Hoysalas». [Consulta: 15-06-2010].
  66. En clar contrast amb la literatura contemporània (com el Vikramankadeva Charita de Bilhana), que solia retratar les dones com a dones de vida ascètica i exageradament romàntiques que renunciaven a tot el que tingués relació amb els assumptes d'Estat. (Thapar 2003, p392)
  67. No va ser només una pionera de l'emancipació de les dones sinó també per la seva transcendental visió del món. (Thapar 2003, p392)
  68. Thapar (2003), p391
  69. Arthikaje, Mangalore. «Administration, Economy and Society in Hoysala Empire». [Consulta: 15-06-2010].
  70. Sastri (1955), p286
  71. El patrocini reial de l'educació, les arts, l'arquitectura, la religió i la construcció de nous forts i destacaments militars va ser la principal causa dels canvis demogràfics. (Sastri 1955, p287)
  72. S. Settar. «Hoysala Heritage». Frontline, Volume 20 - Issue 08, April 12–25, 2003. [Consulta: 16-06-2010].
  73. Thapar (2003), p389
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Hoysala