Antoni de Montserrat

Antoni de Montserrat (Vic, 1536 – Salsete, Índia, 1600) fou un jesuïta català format a Portugal que el 1574 va ser destinat a la missió de la colònia portuguesa de Goa, a l'Índia, des d'on viatjaria per bona part de l'Àsia Central i la Península Aràbiga. Aquest viatger i erudit va deixar constància dels seus viatges en quatre manuscrits, dels quals només se'n conserva un, el Mongolicae Legationis Commentarius, referent a la seva estada a la cort del gran mogol.

Fill d'una família noble d'Osona, estudià a Barcelona, on entrà en contacte amb Sant Ignasi de Loiola. Fascinat per la vida dels missioners, entrà a la Companyia de Jesús el 1558 essent destinat a Portugal, on fou ordenat sacerdot el 1561. Estudià a la Universitat de Coimbra i, a Lisboa, fou prefecte de Sant Roc, vicerector del col·legi de Sant Antoni i preceptor del rei Sebastià I de Portugal.

Ambaixada a la cort del Gran Mogol

El 1574, a l'edat de 38 anys, veié complert el seu somni de convertir-se en missioner quan fou enviat, amb 40 jesuïtes més, a la missió de la colònia portuguesa de Goa, a l'Índia. Cinc anys més tard li fou encomanada la missió d'integrar-se a l'ambaixada que havia de presentar-se a la cort del rei Mogol, Akbar, amb l'encàrrec específic d'enregistrar tot allò que succeís durant el viatge. La presència dels sacerdots havia estat demanada expressament pel mateix rei, fet que els jesuïtes portuguesos varen malinterpretar com la voluntat d'aquest d'abraçar la fe cristiana, cosa que, en cap cas, no era contemplada pel monarca. D'aquesta manera, el 13 de desembre de 1579, Antoni de Montserrat, juntament amb els també jesuïtes Rodolfo Acquaviva i Francisco Henríquez, acompanyats per un intèrpret i un ambaixador d'Akbar, partiren de Daman en direcció a la capital de l'Imperi Mogol.

L'arribada del grup a Fatehpur Sikri, la nova capital fundada per Akbar, va tenir lloc el 4 de març de 1580 i allà romangueren durant un any dedicats a diàlegs i debats religiosos, fomentats pel mateix rei, amb representats d'altres religions com l'islam i l'hinduisme. Montserrat aprofità la seva estada per instruir-se en la llengua persa i acabà guanyant-se la confiança d'Akbar, com ho demostra el fet que el nomenés tutor del seu fill.

Al cap d'un any, al nord, esclatà una revolta encapçalada per un germanastre del rei, que tenia el suport d'alguns cabdills afganesos. A petició d'Akbar, Montserrat s'incorporà a l'expedició militar i l'acompanyà durant tota la campanya, que durà tot el 1581. Aquest viatge va permetre al jesuïta prendre contacte amb bona part dels territoris de l'Imperi, podent visitar Delhi, l'Himàlaia, Himachal Pradesh, el Caixmir, el Panjab i el Tibet fins a l'Afganistan. La fi del conflicte coincidí amb la tornada de l'ambaixada a Goa, un cop els jesuïtes constataren la nul·la voluntat del monarca de convertir-se al cristianisme. D'aquesta manera, el setembre de 1582 arribaren a la colònia portuguesa on, durant sis anys, Montserrat treballà sobre les seves notes amb la intenció d'assolir una obra més complexa i detallada.

El captiveri al Iemen

El 1588 Antoni de Montserrat rebé l'ordre directa del rei espanyol, Felip II, de dirigir-se a Etiòpia per tal de donar suport als missioners allà desplaçats i sondejar la possibilitat d'aconseguir un acostament del cristianisme etíop a l'Església de Roma. El 2 de febrer de 1589, Montserrat i el seu company Pedro Páez salparen de Goa camuflats com a mercaders armenis. El viatge s'estroncà quan a Dhufar (Iemen) foren traïts pel comandant que els havia de portar a Etiòpia, el qual els lliurà al cap de la ciutat, qui, al seu torn, els envià a Haymin, ciutat de l'interior on hi havia la residència del soldà de Hadhramaut. Després de quatre mesos tancats a la presó d'aquesta ciutat, foren enviats a Sana'a, seu del governador turc del Iemen, on romangueren fins el 1595, any en el que foren traslladats al port de Mokka, al Mar Roig, on van haver de servir a galeres durant uns mesos fins que Montserrat emmalaltí greument i fou reclòs a la presó de la ciutat.

Finalment, un any més tard, aquests dos jesuïtes foren retornats a Goa, després del pagament d'un rescat de 1.000 ducats. La salut d'ambdós era molt precària després de gairebé set anys de captiveri i, si bé Páez es va poder recuperar, Antoni de Montserrat morí a l'illa de Salsete el març de 1600.

L'estudi de les obres

La ciència moderna va descobrir primer a Antoni de Montserrat a principis del segle XX. En 1906 Henry Hosten, un jesuïta del Raj Britànic especialitzat en la història del cristianisme a l'Índia, va redescobrir el "Mongolicæ Legationis Commentarius" publicat el 1914, l'obra va despertar un gran interès als indòlegd de l'època. Aquesta publicació va ser la més important de les moltes obres Hosten. Poc després de la mort prematura de Hosten, es va convertir en el tema d'estudi dels experts Commentarius fins al final del segle XX.

Després de ser recordat per un temps a les anotacions del treball sobre el regnat d'Akbar i l'art de l'època, Antoni de Montserrat va recuperar la fama al segle XXI per l'edició popular de les seves obres traduïdes a partir del llatí a castellà i al català per l'orientalista de Barcelona Josep Lluís Alay. La creixent fama del viatger català ha propiciat una sèrie de programes de televisió i publicacions sobre el religiós a Catalunya (i en primer lloc a Barcelona), a més d'una beca en la ciència i la cultura d'Àsia que perpetua el seu nom (vegeu per exemple Programa Antoni de Montserrat 2009).

Bibliografia

• MONTSERRAT de, Antoni; ALAY, Josep Lluís (edició i traducció): Ambaixador a la cort del Gran Mogol. Viatges d'un jesuïta català del segle XVI a l'Índia, Pakistan, Afganistan i Himàlaia, Lleida, 2002 (2005, segona ed.).
• The Commentary of Father Monserrate, J. S., on his journey to the court of Akbar. Traduït del llatí per J. S. Hoyland, commented by S. N. Banerjee. Oxford University Press, 1922.

Literatura

• Hosten H. Father A. Monserrate's Description of Delhi (1581) ... (1911/15) \\ Mughal India according to European Travel Accounts. Texts and Studies. Selected and Reprinted. Ed. F. Sezgin. Vol. I. 322 pp. 1997 (The Islamic World in Foreign Travel Accounts. 75). ISBN 3-8298-2048-8
• Hosten H. Father A. Monserrate's Account of Akbar (26th Nov. 1582). (1912/17) \\ Mughal India according to European Travel Accounts. Texts and Studies. Selected and Reprinted. Ed. F. Sezgin. Vol. I. 322 pp. 1997 (The Islamic World in Foreign Travel Accounts. 75). ISBN 3-8298-2048-8
• Hosten H. Father A. Monserrate, S.J. on Salsete, Chorão, Divar and the Molucas (1579). (1922/23) \\ Mughal India according to European Travel Accounts. Texts and Studies. Selected and Reprinted. Ed. F. Sezgin. Vol. I. 322 pp. 1997 (The Islamic World in Foreign Travel Accounts. 75). ISBN 3-8298-2048-8
• Hosten H. The Jesuits at Agra in 1635-1637. (1938) \\ Mughal India according to European Travel Accounts. Texts and Studies. Selected and Reprinted. Ed. F. Sezgin. Vol. I. 322 pp. 1997 (The Islamic World in Foreign Travel Accounts. 75). ISBN 3-8298-2048-8
• Beveridge H. Notes on Father Monserrate's Mongolicae Legationis Commentarius. (1915/16) \\ Mughal India according to European Travel Accounts. Texts and Studies. Selected and Reprinted. Ed. F. Sezgin. Vol. I. 322 pp. 1997 (The Islamic World in Foreign Travel Accounts. 75). ISBN 3-8298-2048-8
• Martí Escayol, Maria Antònia. “Antoni de Montserrat in the Mughal Garden of good government European construction of Indian nature”, Word, Image, Text; Studies in Literary and Visual Culture, ed. Shormistha Panja et. al., Orient Blackswan, New Delhi, 2009. ISBN : 978-81-250-3735-4

Enllaços externs

• Antoni de Montserrat, embajador en la corte del rey Akbar.
• Soler, Isabel. La ultima immensidad.