Baber

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Baber representat en una miniatura

Zahir-ud-Din Muhàmmad, anomenat Baber, El Tigre (14 de febrer del 1483 - 26 de desembre del 1530), va ser un conqueridor que va fundar la dinastia i l'imperi mogol a l'Índia. Era descendent de Tamerlà en cinquè grau per Miran-Xah i de Genguis Khan en quinzè grau per la seva mare Kutluk Nigar Khanum. Baber era doncs eixit d'un llinatge d'origen turcomongol (timúrida i txagatai), però alhora, la seva formació i cultura fou persa.

Va ser un guerrer que no vacil·lava a crear piràmides amb els cranis dels seus enemics (tal com ho féu el seu avantpassat Tamerlà), però alhora se'l reconeixia com un home compassiu, que no permetia, per exemple, que les seves tropes pillessin o ferissin innocents. Molt culte, va escriure poemes en persa i en turc, la seva llengua natal, així com unes Memòries que el seu fill va traduir del turc al persa.

Va ser en gran part responsable de la bona acollida d'aquesta cultura persa per part dels seus descendents i de la seva expansió i influència a tot el subcontinent indi, el que va donar uns resultats literaris, artístics i historiogràfics brillants. Va deixar als seus successors un llegat de tolerància envers els no-musulmans que caracteritzaria més endavant l'imperi mogol al seu zenit.

Fetes[modifica | modifica el codi]

Pèrdua de Fergana[modifica | modifica el codi]

El seu pare, Umar Shaykh, que era el mirza (rei o príncep) de Fergana, al Turkestan (actualment a l'Uzbekistan) va morir el juny de 1494 i Baber heretà del tron amb tot just dotze anys. Va continuar la lluita iniciada pel seu pare pel domini de les regions fèrtils. El novembre va refusar al més gran dels seus oncles paterns, Ahmad Mirza de Samarcanda, i pel més gran dels oncles materns, Sultan Mahmud de Taixkent, que li volien confiscar les seves possessions. Aprofitant conflictes entre els seus cosins va conquerir Samarcanda que va haver d'abandonar al cap de quatre mesos per una conspiració al seu quarter general d'Andidjan, on els mongols de Tanbal van proclamar al seu germà Djahangir; aviat va recuperar Andidjan (1498/1499) i llavors es va repartir Fergana amb el seu germà; després es va casar.

Anava a conquerir Samarcanda quan se li va avançar l'uzbek Shibani Khan (1500) però l'any següent la va ocupar per sorpresa. No obstant això, Shibani el va derrotar a la batalla de Sai-i Pul (abril i maig del 1501) el va bloquejar i el va reduir a la fam havent d'abandonar Samarcanda i sense poder tornar a Andidjan que havia cedit al seu germà després de la conquesta.

Els seus oncles, khans de Taixkent i de Moghulistan del Nord, el van acollir a contracor fent honor al dret d'hospitalitat i li van donar algunes tropes per lluitar contra Tanbal i finalment van anar en persona al seu ajut però Tanbal va demanar ajut a Shibani Khan que els va derrotar i va capturar els dos khans, i almenys un es creu que el va fer enverinar a Arčiyan el juny del 1503.

Durant un any Baber es va refugiar amb els nòmades de Sukh i Hushyar que li van donar hospitalitat. Però els èxits continuats de Shibani Khan van decidir a Baber de buscar la seva sort en un territori fora de la seva influència.

Afganistan[modifica | modifica el codi]

El juny de 1504 es va dirigir a Kabul que havia estat possessió d'un dels seus oncles però que des del 1501 havia passat als arghun. Baber amb ajut del seu germà i d'altres nobles que havien fugit dels uzbeks, va conquerir Kabul i va imposar el dret a cobrar el tribut de les tribus afganeses.

El 1506 Baber va deixar Kabul per anar a Herat on l'havia cridat el soldà Hussayn Bayqara per ajudar-lo a lluitar contra els uzbeks. Mort Baykara i davant la incapacitat dels fills, Shibani Khan es va apoderar de la major part del Khurasan i Baber va haver de tornar a Kabul. El 1507 va arrebatar Kandahar als arghun, però aviat fou assetjat en aquesta ciutat per Shibani Khan i es va retirar cap a l'Índia; però al seu torn Shibani es va haver d'enfrontar al xa safàvida Ismaïl I pel que fou derrotat i mort a Merv el 2 de desembre de 1510.

Llavors Babur va ocupar Samarcanda per tercera vegada (octubre de 1511) com a vassall del xa. Aquest vassallatge el va obligar a defensar el xiisme el que li va fer perdre suport popular i finalment fou derrotat pels uzbeks a Kul-i Màlik el maig de 1512 i va haver d'evacuar Samarcanda. Va intentar la reconquesta de la ciutat aliat a les forces safàvides del general Nadjm-i Thani però aquest fou derrotat a Ghudjuwan el 12 de novembre de 1512 i Baber es va retirar precipitadament.

El 1513 i 1514 va fer incursions a Kunduz i el 1514 va retornar a Kabul. En els següents anys va fer diverses incursions al sud i a l'est, i va acabar recuperant Kandahar als arghun (per negociacions) el maig de 1522. En endavant el seu objectiu fou l'Índia.

Expansió vers l'Índia[modifica | modifica el codi]

Dawlat Khan Lodi de Lahore i Alam Khan, amir de Delhi, el van cridar per ajudar-los contra el seu parent Ibrahim Lodi de Delhi. Baber va ocupar Lahore i va desposseir a Dawlat Khan; a Alam Khan el va utilitzar per obtenir suport dels afganesos. Baber va derrotar a les forces d'Ibrahim Lodi a Panipat l'abril de 1526 i va ocupar Delhi i Agra arribant fins a Djawnpur i Ghazipur. Llavors va derrotar a Rana Sanga, rei de Chitor, a Khanua (mars de 1527) i va derrotar els afganesos orientals a la unió del riu Gogra amb el Ganges (maig de 1529) el que li va donar el domini fins a Bengala.

Va morir a Agra el 26 de desembre de 1530 on fou enterrat encara que anys després fou traslladat a Kabul on resta.

Vegeu també[modifica | modifica el codi]

Bibliografia[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Baber Modifica l'enllaç a Wikidata

S. R. Sharma, Studies in Medieval Indian History, Poona 1956