Impost sobre el valor afegit

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca

Impost sobre el valor afegit (o IVA) és un impost indirecte imposat sobre el consum que recau sobre el consumidor final. Té el propòsit de gravar el valor afegit o incorporat per cada empresa o professional en el procés de producció i venda. És un impost general (s'exigeix igualment sobre totes les fases del procés productiu), neutral (independentment del procés de producció i venda l'impost representa un percentatge uniforme del preu: no s'acumula en les successives etapes de producció) i de gran capacitat recaptadora (representa una bona part dels ingressos en impostos).

L'impost sobre el valor afegit és aplicat a molts països, i generalitzant a la Unió Europea. Rep diverses denominacions específiques segons el país. Així, a Andorra s'anomena impost general indirecte (abreviat IGI). Altres denominacions són: imposta sul valore aggiunto (IVA) a Itàlia, Umsatzsteuer (Alemanya, Àustria i Suïssa, generalment i no oficialment anomenat Mehrwertsteuer (MwSt) en els primers dos països), value added tax (VAT) al Regne Unit, Omzetbelasting o BTW (Belasting over de Toegevoegde Waarde) als Països Baixos, impuesto al valor agregado a països llatinoamericans, taxe sur la valeur ajoutée (TVA) a França, i goods and services tax (GST) al Canadà, Austràlia, Nova Zelanda i Singapur.

Exemple[modifica | modifica el codi]

El següent exemple mostra la mecànica simplificada, amb un IVA generalitzat del 10%.

  1. L'empresa A produeix, a partir de recursos naturals, el bé X1, al qual li fixa un preu 100 € per unitat.
  2. A ven X1 a B, amb un preu de 100 €, i afegeix 10 € en concepte d'IVA. Per tant, B paga a A 110 €. Resultat fiscal: A és deutor per 10 €
  3. B transforma cada unitat de X1 en una unitat de X2, bé al qual fixa un preu de 150 €.
  4. B ven X2 al distribuïdor C, addicionant IVA pel 15 €. Per tant, C paga a B 165 €. Resultat fiscal: B és deutor per 5 € = (15 - 10)
  5. C distribueix X2 en el comerç al detall, fixant un preu de 200 €.
  6. C ven X2 a la botiga D, afegint IVA por 20 €. Llavors, D paga a C 220 €. Resultat fiscal: C és deutor per 5 € = (20 - 15)
  7. D ven X2 al públic, fixant un preu net de 240 €.
  8. El consumidor final F compra X2 a la botiga D. F paga pel producte 264 €. Resultat fiscal: D és deutor per 4 € = (24 - 20)

Com es veu a l'exemple, tota la suma acumulada de l'impost (10+5+5+4=24 €) és suportada pel consumidor final (F), però ha estat percebut en diverses etapes intermèdies: percepció(A+B+C+D) = impost pagat pel consumidor final.