Impost sobre el valor afegit

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca

L'impost sobre el valor afegit (o IVA) és un impost indirecte que recau sobre el consum i que financia el consumidor final.[1][2]

Característiques generals[modifica | modifica el codi]

El seu nom prové del fet de recaure sobre el valor afegit, que és aquell valor incorporat per cada empresa o professional en el procés de producció i venda. És un impost general ja que s'exigeix igualment sobre totes les fases del procés productiu.

L'IVA grava les següents operacions:

  • els lliuraments de béns i prestacions de serveis efectuades per empresaris i professionals
  • les adquisicions intracomunitàries (és a dir, les importacions des d'un país de la Unió Europea cap a un altre país comunitari, en contraposició amb les importacions des de països extracomunitaris)
  • les importacions de béns.

Per al subjecte passiu de l'IVA, que és tot aquell que realitza operacions subjectes a IVA (com per exemple un empresari que ven productes o un arrendatari d'una plaça d'aparcament), aquest tribut és neutral, ja que no suposa ni un ingrés ni una despesa: el repercuteix al consumidor final i, alhora, al subjecte passiu li és repercutit l'IVA corresponent a les seves adquisicions a proveïdors. En aquest darrer cas, el subjecte passiu té dret a deduccions en les seves declaracions-liquidacions a Hisenda.

La declaració del tribut és periódica. En cada liquidació es declara l'IVA repercutit als clients, restant d'aquest el suportat en les compres i adquisicions als proveïdors, i el resultat pot ser tant positiu com negatiu:

  • Si el resultat és positiu, s'ha d'ingressar en el Tresor.
  • Si és negatiu i es declara trimestralment, el resultat es compensa en les declaracions-liquidacions següents; en aquest cas, si al final de l'exercici en l'última declaració presentada el resultat és negatiu, es pot optar per sol·licitar la devolució o bé compensar el saldo negatiu en les liquidacions de l'exercici següent.
  • Si és negatiu i es declara mensualment (s'ha sol·licitat la inclusió en el registre de devolució mensual), la devolució s'efectuarà mes a mes.

Independentment del procés de producció i venda, l'impost representa un percentatge uniforme del preu: no s'acumula en les successives etapes de producció.

El següent exemple mostra la mecànica simplificada, amb un IVA generalitzat del 10%:

Exemple
 
  1. L'empresa A produeix, a partir de recursos naturals, el bé X1, al qual li fixa un preu 100 € per unitat.
  2. A ven X1 a B, amb un preu de 100 €, i afegeix 10 € en concepte d'IVA. Per tant, B paga a A 110 €. Resultat fiscal: A és deutor per 10 €
  3. B transforma cada unitat de X1 en una unitat de X2, bé al qual fixa un preu de 150 €.
  4. B ven X2 al distribuïdor C, addicionant IVA pel 15 €. Per tant, C paga a B 165 €. Resultat fiscal: B és deutor per 5 € = (15 - 10)
  5. C distribueix X2 en el comerç al detall, fixant un preu de 200 €.
  6. C ven X2 a la botiga D, afegint IVA por 20 €. Llavors, D paga a C 220 €. Resultat fiscal: C és deutor per 5 € = (20 - 15)
  7. D ven X2 al públic, fixant un preu net de 240 €.
  8. El consumidor final F compra X2 a la botiga D. F paga pel producte 264 €. Resultat fiscal: D és deutor per 4 € = (24 - 20)

Com es veu a l'exemple, tota la suma acumulada de l'impost (10+5+5+4=24 €) és suportada pel consumidor final (F), però ha estat percebut en diverses etapes intermèdies: percepció(A+B+C+D) = impost pagat pel consumidor final.

Capacitat recaptadora[modifica | modifica el codi]

L'IVA és un impost de gran capacitat recaptadora, perquè representa una bona part dels ingressos en impostos de l'estat.

Any Recaptació IVA a Espanya
(milions d'euros)
2013 51.939,1
2012 50.463,5
2011 49.302,1
2010 49.079,0
2009 33.573,6
2008 48.015,3
2007 55.849,4
2006 54.652,2
2005 49.820,--
2004 44.507,--
2003 40.579,--
2002 36.913,--
Font: Ministerio de Economía y Hacienda.[3]

IVA a la Unió Europea[modifica | modifica el codi]

L'impost sobre el valor afegit és aplicat a molts països, i és generalitzat a la Unió Europea.

Rep diverses denominacions específiques segons el país. Així, a Andorra s'anomena impost general indirecte (abreviat IGI). Altres denominacions són: imposta sul valore aggiunto (IVA) a Itàlia, Umsatzsteuer (Alemanya, Àustria i Suïssa, generalment i no oficialment anomenat Mehrwertsteuer (MwSt) en els primers dos països), value added tax (VAT) al Regne Unit, Omzetbelasting o BTW (Belasting over de Toegevoegde Waarde) als Països Baixos, impuesto al valor agregado a països llatinoamericans, taxe sur la valeur ajoutée (TVA) a França, i goods and services tax (GST) al Canadà, Austràlia, Nova Zelanda i Singapur.

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. «Agència Tributària - IVA». [Consulta: 28 octubre 2014].
  2. «Generalitat de Catalunya - Canal Empresa - IVA». [Consulta: 28 octubre 2014].
  3. «Ejecución del presupuesto del Estado: Ingresos no financieros». [Consulta: 28 octubre 2014].