Cadastre
El cadastre (del grec κατάστιχον, registre) immobiliari és un registre administratiu dependent de l'Estat en el qual es descriuen els béns immobles rústics, urbans i de característiques especials.
Taula de continguts |
[modifica] Antecedents
En la Roma antiga era la contribució que pagaven "per cap" els nobles i terratinents segons el patrimoni immobiliari que posseïen. S'entenia, i s'entén encara, per cadastre el registre dels béns immobles (ubicació, dimensions i ús) i els seus propietaris, que s'utilitza per a establir la suma de la contribució que s'imposa sobre els béns immobles segons la seva producció, la seva renda o el seu valor, i drets com servitud i hipoteca. Es guarden registres de l'ús d'aquest tipus de registres a Babilònia i Grècia, on s'utilitzava com a base impositiva, també a Egipte on a part de la funció impositiva, s'utilitzava com a reserva de dades de les dimensions i ubicacions de les parcel·les per al replantejament de les mateixes després de les cícliques crescudes del Nil. A Europa és on la mentalitat occidental fa que els cadastres siguin cada vegada més precisos i perfectes, exemple d'això són els de: França i dels Països Baixos (organitzat per Napoleó Bonaparte), Alemanya, Regne Unit, i per descomptat Espanya, que ho implanta a Amèrica durant l'època colonial.
[modifica] El cadastre a Catalunya
A Catalunya, el primer cadastre el va establir José Patiño, després de l'ocupació de Catalunya per tal que el Principat contribuís a les arques de Castella.[1] L'ideòleg inicial d'aquest nou impost a Catalunya fou el geògraf català Josep Aparici,[2] el qual, no obstant això, no en fou el gestor perquè es deixà en mans directes dels ocupants castellans malgrat el seu desconeixement de la societat i l'economia del país.[3]
El 1749 es va iniciar el que possiblement és el més important exemple de l'època preestadística a tot el món: el Cadastre d'Ensenada, que incloïa el cens de població i moltes altres dades.
[modifica] Actualitat
El concepte actual de cadastre es basa en tres finalitats que la sostenen i que són:
- Donar una base per al planejament urbà i rural.
- Calcular la suma de les contribucions com l'impost immobiliari.
- Guardar la seguretat jurídica del dret de propietat a través de l'aprovació i arxiu de les mesures, que són la base de les escriptures de translació i domini.
Al seu torn, per a complir amb els tres ítems anteriors, el cadastre està dividit en tres seccions:
- Cadastre Fiscal: Encarregat de la fixació del valor dels béns a fi d'imposar-li un tribut proporcional.
- Cadastre Jurídic: El qual contempla la relació entre el propietari o subjecte actiu i la propietat o objecte i la comunitat o subjecte passiu.
- Cadastre Geomètric: Encarregat del mesurament, subdivisió, representació i ubicació del bé.
[modifica] Referències
- Societat Catalana de Geografia de l'IEC (maig 2008), El mapa com a llenguatge geogràfic: recull de textos històrics (ss XVII-XX), Sant Adrià de Besòs, ISBN 978-84-7283-976-2
