Empèdocles

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Empèdocles (Ἐμπεδοκλῆς)
Empedokles.jpeg
Filosofia occidental Filosofia antiga
Naixement: c. 490 aC
Agrigent,Sicília
Mort: c. 530 aC,
Etna,Sicília
Escola/tradició filosòfica: escola pluralista, Filosofia presocràtica
Idees destacades: tota matèria està formada per 4 elements
Els principis còsmics deFilotes (general): "Amor" i "Repulsió"(Neikea)[1]
Influït per: Parmènides, Pitagòrics
Influí a: Gòrgies de Leontini, Aristòtil, Lucreci, Friedrich Nietzsche
Vegeu el Portal:Filosofia

Empèdocles (Ἐμπεδοκλῆς) (Agrigent, 492 aC-432 aC) fou un filòsof grec pluralista. La seva obra, que es conserva fragmentàriament, és escrita en hexàmetres.

Biografia[modifica | modifica el codi]

Va viure probablement en temps en què a Agrigent governava Teró (Olimpíada 73 a la 77) i després es va unir a la revolució que va enderrocar a Trasideu, fill i successor de Teró (el pare d'Empèdocles, Metó, ja havia participat en una revolució) que fou un exemple per altres ciutats gregues.[2]

Va intentar establir la igualtat política i va afavorir els pobres perseguint els aristòcrates. Li fou ofert el títol reial que va refusar. Fou també un orador brillant.[3]

Va visitar Grècia, amb seguretat el Peloponès i segurament també Atenes, i suposadament també la colònia de Thuris a la Magna Grècia (vers 446 aC). Aristòtil diu que va morir als seixanta anys.

Entre els seus deixebles hi va haver Gòrgies de Leontins el sofista i retòric.

Obres[modifica | modifica el codi]

Va deixar diverses obres escrites de les que es conserven el Καθαρμοί, conegut com a "Purificacions" (poema en 3000 versos on recomana una bona conducta moral), i un poema sobre la natura amb 2000 verses hexàmetres.

Teoria filosòfica[modifica | modifica el codi]

Empèdocles considera que els elements primers són els 4 elements (terra, aigua, aire i foc) i que totes les altres coses es formen o destrueixen a partir de la barreja o separació d'aquests quatre elements per l'acció alternativa de dos principis de moviment:

  • L'amor (φιλότης), que impulsa la barreja.
  • L'odi (νείκος), que impulsa la separació.

El predomini alternatiu de cada una d'aquelles forces sobre els quatre elements dóna pas a la formació i destrucció de mons successius.

A banda d'això, el pensament religiós d'Empèdocles mostra similituds amb les teories dels eleàtics (escola d'Elea) i els pitagòrics però no va adoptar cap dels seus principis fonamentals (encara que estava d'acord amb els darrers sobre la creença en l'emigració de l'ànima). També es negà a menjar faves i carn d'animals.

Altres afirmacions d'Empèdocles són: El món té forma d'esfera[4]

Cosmogonia: Cadascun dels quatre elements es va anar separant, començant per l'èter sota l'acció d'un vòrtex iniciat per la Discòrdia. En una segona fase el centre va ser el sol. Després a partir de l'amor es van crear els[5] animals.

Impacte de la seva mort[modifica | modifica el codi]

Etna lloc suposat del suïcidi d'Empèdocles

Diògenes Laerci va relatar la llegenda de la mort d'Empèdocles tirant-se a l'interior del volcà Etna. Això va fer que la gent pensés que el seu cos havia desaparegut i s'havia transformat en un déu immortal ;[6] mentre que el volcà, com a prova del fet, hauria retornat una de les seves sandàlies en bronze. Una altra llegenda deia que Empedòcles s'havia llançat al volcà per a demostrar als seus deixebles que era immortal, en la creença que tornaria en forma de déu després d'haver estat consumit per les flames. Horaci també feia referència a la mort d'Empèdocles en la seva obra "Ars Poetica" on acceptava el dret dels poetes a autodestruir-se.[7]

Llucià a la seva comèdia Icaro-Menippus, escrita al s.II, satiritzava el final de la vida d'Empèdocles. En lloc de ser incinerat per les flames de l'Etna, era ascendit als cels per l'explosió del volcà. Encara que una mica socarrimat pel suplici, Empedòcles sobrevivia i continuava la seva vida a la lluna, sobrevivint alimentant-se de la rosada.

La mort del filòsof també ha servit d'inspiració en autors moderns. És el tema de l'obra Tod des Empedokles (Mort d'Empedocles) escrita per Friedrich Hölderlin, de la què hi ha dues versions una de 1798 i una altra de 1800. Matthew Arnold va escriure un poema titulat Empedocles on Etna (1826), una narrativa de les darreres hores abans de saltar al cràter.

Bertrand Russell a la seva Història de la Filosofia occidental també cita el fet.[8]

El 2006, un enorme volcà subaquàtic de la costa de Sicilia va ser nomenat "Empedòcles" en memòria al filòsof.[9]

Alfred Jarry li va atribuir l'orígen de la Patafísica, juntament amb Hipòcrates de Chios.

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. Frank Reynolds, David Tracy (eds.), Myth and Philosophy, SUNY Press, 1990, p. 99.
  2. G S Kirk, pàg. 400-401
  3. Diògenes Laerci VIII, pàg63-66, DK 31
  4. G S Kirk, pàg. 419
  5. G S Kirk, pàg. 434-442
  6. Diogenes Laertius, VIII. 69
  7. Horaci, "Ars Poetica", 465–466
  8. Bertrand Russell, History of Western Philosophy, page 60
  9. BBC News, Underwater volcano found by Italy, 23 Juny 2006

Bibliografia[modifica | modifica el codi]

  • G S Kirk: Los filósofos presocráticos, ed.Gredos, Madrid 1987, ISBN 84-249-1249-7
  • Bollack, J Empédocle volum 4, ed. Gnomon, Paris,1969
  • Barnes The Presocratic Philosophers, II,capítol 2
  • Khan C.H.: Religion and natural philosophy in Empèdocles' doctrinae of the soul, ed AGP,1960
  • Clémence Ramnoux : La filosofia griega, ed.siglo veintiuno, 1975, Madrid, IBSN 84-323-0014-4

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Empèdocles


Filòsofs presocràtics

Escola de Milet: Tales de Milet · Anaximandre de Milet · Anaxímenes

Escola pitagòrica: Pitàgores · Alcmeó de Crotona · Filolau · Arquites de Tàrent

Escola d'Efes: Heràclit d'Efes — Escola d'Elea: Xenòfanes de Colofó · Parmènides d'Elea · Zenó d'Elea · Melissos de Samos

Pluralistes: Anaxàgores · Empèdocles — Atomistes: Leucip · Demòcrit

Sofistes: Protàgores · Pròdic de Queos · Gòrgies de Leontins · Hípies d'Elis · Críties · Antifont