Llucià

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Per a altres significats vegeu «Llucià (desambiguació)».
Representació de Llucià.

Llucià (Lucianus, Λουκιανός) fou un important escriptor grec amb arrels sirianes, nascut a Samosata a la Commagene vers el 120. Hauria viscut durant el segle II, segons Suides en temps d'Adrià, però probablement va florir més tard. Es va dedicar a l'estudi de la retòrica i la literatura. Va viure a Jònia i després fou advocat a Antioquia, sense gaire èxit. Després va visitar Grècia, Itàlia i la Gàl·lia i fou mestre de retòrica. Al final de la vida va tornar a Síria. Va morir a Egipte vers el 190. És recordat per les seves sàtires i per obres tan imaginatives que es consideren precursores del gènere literari ciència-ficció.

Obres[modifica | modifica el codi]

Va escriure llibres de diverses temàtiques:

Obres retòriques
  • Περὶ τοῦ ἐνυπνίου, Somnium seu Vita Luciani
  • ηρόδοτος, Herodotu sive Aötion
  • Ζεύξις, Zeuxis sive Antiochus
  • Ἀρμονίδης, Harmonides, o Ζύστασις, o Commendatio
  • Σκύθης ? Πρόχενος, Scytha
  • Ἱππίας ? Βαλανεῖον, Hippias seu Balneum
  • Προσλαλία ? Διόνυσος, Bacchus
  • Προσλαλία ? Ἡρακλῆς, Hercules Gallicus
  • Περί τοῦ ἠλέκτρου ἢ τῶν κύκνων, De Electro seu Cygnis
  • Περὶ τοῦ οἴκου, De Domo
  • Περὶ τῶν διφάδων, De Dipsadibus
  • Τυραννοκτόνος, Tyransnicida
  • Ἀποκηρυττομενος, Abdicatus
  • Φάλαρις πρῶτος καὶ δεύτερος, Phalaris prior et alter
  • Μυίας ἐγκώμιον, Encomium Muscae
  • Πατρίδος Ἐγκώμιον, Patriae Encomium
Obres crítiques 
  • Δίκη φωνηέντων, Judicium Vocalium
  • Λεχφάνης, Lexiphanes
  • Πῶς δεῖ ἱστορίαν συγγράφειν, Quonmodo Historia sit conscribenda
  • Ῥητόρων διδάσκαλος, Rhetorum Preceptor
  • Ψευδολογιστής, Pseudologista
  • Δημοσθένους Ἐγκώμιον, Demosthenis Encomium
  • Ψευδφοσοφιστής, Pscudosophista
Biografies
  • Ἀλέχανδρος ? Ψευδόμααντις, Alexander seu Pseu-domantis
  • Δημώνακτος βίος Vita Demonactis
  • Περι τῆς Περεγρίνου τελευτῆς, De Morte Peregrini
Novel·les 
  • Λούκιος ? Ὄνος, Lucius sive Asinus.[1]
  • Ἀληθοῦς ἱστορίας λόγος ά καὶ ?, Verae Historiae o Història vertadera. Es tracta d'una novel·la curta però plemna d'imaginació, en la qual narra un viatge a la lluna en un vaixell que és arrossegat per una sobtada tromba d'aigua. Allà hi troba uns habitants que no tenen anus, filen els metalls i el vidre per a fer-se roba, beuen suc d'aire, es poden llevar els ulls i tornar-se'ls a posar, els homes poden parir quan es casen entre ells (homes amb homes). Mentre el protagonista està a la lluna, hi té lloc una guerra entre els cavallers voltors sota les ordres de l'emperador selenita, que es diu Endimió, i els cavallers formiga, comandats per Faetón. El nom de cavallers voltors i formiga ve donat perquè en lloc d'anar muntats a cavall munten aquests altres animals. És, doncs, un dels precursors de la literatura de Ciència-ficció.

De tema semblant és l'"Icaromènip", escrit on el filòsof real Mènip de Gadara, personatge cínic habitual en les seves sàtires contra la religió, aconsegueix volar ajudat d'una ala d'àguila i una altra de voltor des del mont Olimp fins a la lluna, la qual troba que està habitada per esperits. Quan Mènip decideix volar fins al Sol, els déus, enutjats per la seva gosadia li roben les ales.

Diàlegs 
  • Πρὸς τὸν εἰπόντα Προμηθεύς εἶ ἐν λόγοις, Prometheus
  • Προμηθεύς ? Καύκασος, Prometheus seu Caucasus
  • Θεῶν Διάλογοι, Deorum Dialoqi
  • Ἐνάλιοι Διάλογοι, Dei Martini
  • Ζεύς Ἐλεγχόμενος, Jupiter Confutatus
  • Ζεύς τραγψδός, Jupiter Tragoedus
  • Θεῶν ἐκκλησία, Deorum Concilium
  • Τὰ πρὸς Κρόνον, Saturnalia
  • Βίων πρᾶσις, Vitarum Auctio
  • Ἁλιεύς ? Ἀναβιοῦντες, Piscator seu Reviviscentes
  • Ἐρμότιμος
  • Εὐνοῦχος, Eunuchus
  • Φιλοψευδής
  • Δραπετραί, Fugitivi
  • Συμπόσιον ? Λαπίθαι, Convivium seu Lapithae
  • Περὶ παρασίτου ?τοι τέχνη Παραδιτική, Nigrinus and the Parasite
  • Τίμων ? μισάνθρωτος, Timon
  • Νεκρικοὶ Διαλογοι, Diologi Mortuorum
  • Μένιππος ? Νεκυομαντεία, Necyomanteia
  • Ἰκαρομένιππος ? Ὑπερνέφελος, Icaro-Menippus
  • Χάρων ? ἐπισκοῦνοτες, Contemplantes
  • Κατάπλους ? Τύραννος, Cataplus sive Tyrannus
  • Ὄνειρος ? Ἀλεκτρύων, Somnvium seu Gallus
  • Δὶς κατηγορούμενος, Bis Accusatus
  • Κρονοσόλων, Crone Solon
  • Ἐτιστολαί Κρονικαί, Epistolae Saturnales
  • Ἔρωτες
  • Ἑταιρικοί Διάλολοι, Dialogi Meretricii
  • Πλοῖον ὴ Εὐχαί, Narigium scu Vota
  • Εἰκόνες, Imagines
  • Ὑπὲρ τῶν Εἰκόνων, Pro Imaginibus
  • Τόξαρις, Toxaris
  • Ἀνάχαρσις, Anacharsis.
  • Περὶ ὀρχήσεως, De Saltatione
  • Διάλεξις πρὸς Ἡσίοδον, Dissertatio cum Hesiodo
Poemes 
  • Τραγοποδάγπα, Tragopodagra
  • Ὠκίπους, Ocypus
Miscel·lània 
  • Πρὸς τον εἰπόντα Προμηθε?ς εἶ ἐν λόγοις, Ad eum qui dixerat Prometheus es in Verbis. Περὶ θυσίων, De Sacrificiis
  • Περὶ τῶν ἐπὶ μισθῷ συνόντων, De Mercede Conductis
  • Ἀπυλογία περὶ τῶν ἐπὶ μ. συν., Apologia pro de Merc. Cond.
  • Ὑπὲρ τοῦ ἐν τῇ προσαγορεύσει πταίσματος, Pro Lapsu in Salutando
  • Περὶ πενθοῦς, De Luetu
  • Πρὸς ἀπαίδεντον, Adversus Indoctum
  • Περὶ τοῦ μὴ ῥᾳδίως πιστεύειν διαβολῆ, νον τεμερε ξρεδενδε?, Non temere credendvm esse Delationi
Obres atribuïdes erròniament
  • Ἀλκὑων ἢ περι Μεταμορφώσεως, Halcyon seu de Transformatione
  • Περὶ τῆς Ἀστρολογίης, De Astrologia
  • Περὶ τῆς Συρίης θοῦ, De Dea Syria
  • Κυνικός, Cynicus
  • Χαρίδημος ἢ περὶ καλλοῦς, Charidemus seu de Pulchro
  • Νέρων ἢ περὶ τῆς ὀρυχῆς τοῦ Ἰσθμοῦ, Nero, seu de Fossione Isthmi

Ressò dels seus escrits[modifica | modifica el codi]

Somnium de Llucià.

Va causar gran impacte entre els seus contemporanis i va ser imitat per d'altres, per exemple per Cels. Però va ser al Renaixement quan més se'l va valorar. Leon Battista Alberti, al segle XV en "Momo o el príncep" (1450) es nota la influència de LLucià. Al llarg del segle XVI altres autors el segueixen: Erasme de Rotterdam en els "Col·loquis" (1517), François Rabelais en el "Pantagruel" (1532) i en "Gargantua" (1534); Bonaventure des Périers en "Cymbalum mundi" (1537); o en escrits d'autors com Maquiavel . Miguel de Cervantes el va fer servir de model per a escriure el "Coloquio de los perros". Francisco de Quevedo va escriure "Sueños" d'inspiració lluciana i Diego Saavedra Fajardo va emprar la sàtira llucianesca en alguns dels seus diàlegs de caràcter polític. Com a precursor de la ciència-ficció va servir d'inspiració a Swift ("Viatges de Gulliver"), Bergerac ("Viatge a la lluna"), Bernard le Bovier de Fontenelle. Voltaire va resultar tenir molts punts en comú amb LLucià, malgrat els segles de diferència entre ambdós escriptors.

Notes[modifica | modifica el codi]

  1. Luci de Patres (Lucius, Λούκιος) sobre la vida d'un escriptor grec de data incerta, nascut a Patrae i del que es coneix que escrigué Μεταμορφώσεων λόγοι διάφοροι, Metamorphoseon Libri Diversi, obra que s'ha perdut, però que Foci esmenta i en el seu temps encara existia. La seva credulitat fou ridiculitzada per Llucià a la seva obra Lucius Asinius, on el protagonista es diu Luci i és de Patres.

Bibliografia[modifica | modifica el codi]

  • Smith, William (ed.). A Dictionary of Greek and Roman biography and mythology (en anglès). Boston: Little, Brown and Co., 1867 (Vol. I, Vol. II i Vol. III). 
  • "Doctor Josep Alsina: universitari i estudiós", editat per Universidad de Barcelona «Enllaç».

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Llucià Modifica l'enllaç a Wikidata