Protàgores

Protàgores d'Abdera (Πρωταγόρας en grec, vora el 486 aC-411 aC) fou un filòsof presocràtic de l'antiga Grècia, nadiu d'Abdera segons diversos testimonis (només Èupolis l'anomena nadiu de Tios). Era fill d'Artemó o de Meandre. Admirat expert en retòrica que recorria el món grec cobrant elevades tarifes pels seus coneixements sobre el correcte ús de les paraules o ortoepeia. Plató li acredita com l'inventor del paper del sofista professional o professor de "virtut" (entesa no com "bondat" sinó com a coneixement i habilitat per tenir èxit mundà).

Protágoras va ser un pensador viatger i celebrat. Va viure durant llargues temporades a Atenes, on va ser conegut de Sòcrates i amic de Pèricles, el qual li va encarregar la constitució per a la nova colònia de Thuris, que va redactar cap al 444 o 443 a.C. i on, per primera vegada en la història, es va establir l'educació pública i obligatòria.

Va viatjar a Sicília i a altres ciutats d'Àsia Menor en funcions de mestre de retòrica i conducta, rebent a canvi quantitats notables de diners, com la resta de sofistes. El magisteri que va arribar a exercir en l'àrea d'influència grega es va estendre en el temps durant quaranta anys, segons ens explica Plató.

Plató li va dedicar un dels seus diàlegs, el Diàleg de Protàgores, que encara avui pot llegir-se com un quadre viu, animat i colorit, encara que amb escàs rigor històric, sobre els diferents tipus de sofistes que habitaven en la mansió de Càl·lies. Protàgores i Gòrgies de Leontins foren els únics sofistes considerats com a filòsofs per Plató i Aristòtil.

Partint d'Heràclit, pensa que tot està regit per una influència permanent de partícules i que el moviment no és possible sense l'existència de contraris. És per això que veu l'oposició i la contradicció com els veritables principis de la realitat, de manera que l'ésser efectivament real és aquell que es manifesta pels nostres sentits. És molt probable que, en aquest punt de la seva doctrina, Protàgores utilitzés arguments de Demòcrit i Heràclit, dels quals era deixeble o coneixedor de llurs doctrines.

Paradoxa de Protàgores

Se li atribueix una cèlebre paradoxa que podria il·lustrar la tesi contemporània segons la qual alguns problemes són indecidibles. Es pot interpretar, però, que aquest coneixement és més escèptic i relativista que no pas nihilista. En tot cas, Protàgores, mantenint el seu relativisme, afirma que la virtut es pot aconseguir si es tenen els adequats coneixements de diferents tipus: enciclopèdics, retòrics, filosòfics, ontològics, etcètera. (Al contrari de Gòrgies, qui afirma que la retòrica i la saviesa en general no estan per aconseguir la virtut sinó com a arma per aconseguir "qualsevol meta", sense especificar molt clarament si una utilització per a una mala finalitat es pot permetre, o no, a l'entès en retòrica i art del llenguatge).

Aquest escepticisme en relació al coneixement humà el concreta en la frase:

«	L'home és la mesura de totes les coses.	»

Aquesta frase, però, és un relativisme menys extrem que el de Gòrgies de Leontins, car Protàgores afirma clarament com la virtut es pot assolir i la retòrica és un mitjà no per a negar-la sinó més aviat per a expressar-la.

Protàgores és conegut per haver fet, contemporàniament amb Sòcrates, una crítica de la religió grega d'Homer. En el seu llibre Sobre els déus afirma textualment:

«	Quant als déus, jo no puc dir si existeixen o no, ni tampoc quina pugui ésser la seva forma, car hi ha molts impediments per a poder-ho saber amb seguretat: l'obscuritat de l'assumpte i la brevetat de la vida humana".	»

Aquesta postura agnòstica li feu ésser condemnat per la justícia d'Atenes. Segons una versió, fou condemnat al desterrament i acceptà la condemna, tot i que, mentre marxava exiliat d'Atenes cap a Siracusa, morí accidentalment en un naufragi.

Ontologia

Sobre la postura ontològica (o sigui, de l'ésser) de Protàgores, no se'n tenen gaires exemples. Sembla que Protàgores admet l'existència de l'ésser, però, a diferència de Parmènides, nega tant la unitat com la immutabilitat; en contra, afirma tant la pluralitat de formes de l'ésser com el canvi (i moviment) d'aquest. Indubtablement, l'ontologia de Protàgores, pel poc que se'n sap, és molt semblant al panta rei (πἀντα έει) d'Heràclit i de Demòcrit (de fet, és molt probable que conegués les teories d'ambdós filòsofs, i fins i tot que en fes una defensa implícita de les teories d'ambdós presocràtics en les seves obres).

Deixebles

Hi ha qui diu que Protàgores fou mestre i instructor de Sòcrates, almenys durant un curt temps. En tot cas, és indubtable que, almenys fins a cert punt, Plató i Aristòtil conegueren i discutiren (sovint amb un radical desacord) les obres filosòfiques del savi d'Abdera. De fet, si Plató i Aristòtil haguessin ignorat en comptes de discutit les teories de Protàgores, avui en dia, esperablement, Protàgores seria molt menys conegut fins i tot del poc coneixement que se'n té actualment. Antímeros s'esmenta com un dels seus deixebles.

Evatle (Evathlus, Εὔαθλος) fou un jove noble atenenc que es va posar sota tutela de Protàgores amb el propòsit d'aprendre oratòria a canvi d'una forta suma de diners (mil denaris segons Quintilià). Evatle volgué evitar pagar la suma convinguda adduint que aquesta estava subordinada a guanyar el seu primer judici. No obstant Protagoras ni s'immutà i li digué que el duria als tribunals acte seguit. Si Protàgores guanyava el judici rebria la suma convinguda i si guanyava Evatle aquest li hauria de pagar els honoraris convinguts.Aule Gel·li diu que va evitar pagar la meitat de la quantitat promesa, mostrant ser un bon estudiant en oratòria i llest en economia, tot i que era ric.

El diàleg de Protàgores

La principal font d'informació sobre Protàgores i en certs sentits l'única font principal principal font d'informació és el el diàleg Protàgores de Plató, en el qual Plató (des de sempre antagonista dels sofistes) expressa, per bé que a la seva manera, algunes de les principals idees de Protàgores i la seva visió de la sofística.

Obres

Entre les seves obres Diògenes Laerci esmenta:

• ἐστὶ τὰ σωζόμενα αὐτου̂ βιβλία ταυ̂τα
• περὶ ἀπετω̂ν
• περὶ τω̂ν οὐκ ὀρθω̂ς τοι̂ς ἀνθρωποις πρασσομένων, περὶ φιλοτιμίας
• περὶ πολιτείας
• περὶ τη̂ς ἐν ἀπχῃ̂ καταστάσεως
• ἀντιλογιω̂ν δύο
• τέχνη ἐριστικω̂ν
• προστακτικὸς
• περὶ μαθημάτων
• περὶ πάλης
• περὶ τω̂ν ἐν Αἵδον
• Αλήθεια (La Veritat)
• (Sobre els deus) Περὶ Θεω̂ν

Bibliografia

• Iniciació a la història de la filosofia (varis autors), Ed. Alhambra. ISBN