Zenó d'Elea

De Viquipèdia

Zenó d'Elea (Zenon, Ζήνων) (490 aC-430 aC), fill de Teleutàgores, fou un filòsof grec, deixeble de Parmènides i, potser, conegut de Melissos, i membre de l'escola d'Elea o Eleàtica.

[edita] Pensament

Va passar a la història per les seves apories, que es presentaven com a consequències de la concepció parmeniana de l'ésser. Els arguments de Zenó en defensa del seu mestre se centren en el problema de la pluralitat i en el moviment. (També feu apories en defensa de la hipòtesis de la unitat de l'ésser (és a dir, en contra de la pluralitat de l'ésser), però no s'ha conservat cap dels arguments d'aquesta segona classe)).

• Pel que fa al problema de la pluralitat i la percepció sensible, hi ha força testimonis dels seu plantejament. En aquest destaca l'exemple de la faneca de blat.

• Pel que fa al moviment, destaca l'aporia d'Aquil·les i la tortuga.

El ressó d'aquestes apories ha durat fins a la nostra època, que sens dubte ha motivat la matemàtica i la física, a més de plantejar les oposicions entre sensació, experiència i raó.

[edita] Biografia

Zenó era originari de la ciutat d'Elea, empori comercial grec situat a la Magna Grècia, a l'atual regió de Campania.

Fou deixeble de Parmènides i va conèixer a Sòcrates que era molt més jove. Va residir a Atenes força temps. Va lluitar contra la tirania (contra el tirà que governava Elea) però no se sap si el va veure enderrocat o va morir intentant enderrocar-lo. El nom del tirà es indicat de manera diferent segons les fonts.

[edita] Obres

Obres seves foren:

• σύγγραμμα (la única coneguda)
• Discussions, ἔριδες
• πρὸς τοὺς φυσικούς
• περὶ φύσεως
• ἐξήγησις τῶν τοῦ Ἐμπεδοκλέους