Zenó d'Elea

Zenó d'Elea (Zenon, Ζήνων) (490 aC-430 aC), fill de Teleutàgores, fou un filòsof grec membre de l'escola d'Elea, originari de la ciutat d'Elea, empori comercial grec situat a la Magna Grècia, a l'actual regió de Campània. Fou deixeble de Parmènides i potser conegut de Melissos; va conèixer Sòcrates, que era molt més jove. Va residir a Atenes força temps. Va lluitar contra el tirà que governava Elea però no se sap si el va veure enderrocat o va morir intentant enderrocar-lo. El nom del tirà és indicat de manera diferent segons les fonts.

Pensament

Va passar a la història per les seves apories, que es presentaven com a consequències de la concepció parmeniana de l'ésser. Els arguments de Zenó en defensa del seu mestre se centren en el problema de la pluralitat i en el moviment. També féu apories en defensa de la hipòtesi de la unitat de l'ésser (és a dir, en contra de la pluralitat de l'ésser), però no s'ha conservat cap dels arguments d'aquesta segona classe). L'aporia es basa en la presentació d'una paradoxa.

• Pel que fa al problema de la pluralitat i la percepció sensible, hi ha força testimonis dels seu plantejament. En aquest destaca l'exemple de la faneca de blat.

• Pel que fa al moviment, destaca l'aporia d'Aquil·les i la tortuga o la de la fletxa.

El ressò d'aquestes apories ha durat fins a la nostra època, que sens dubte ha motivat la matemàtica i la física, a més de plantejar les oposicions entre sensació, experiència i raó.

Obres

Obres seves foren:

• σύγγραμμα (l'única coneguda)
• Discussions, ἔριδες
• πρὸς τοὺς φυσικούς
• περὶ φύσεως
• ἐξήγησις τῶν τοῦ Ἐμπεδοκλέους