Posidoni
Posidoni d'Apamea (Apamea, Síria, 135 aC — Rodes, 51 aC, fou un polític, geògraf, astrònom, historiador i filòsof estoic grec.
Fou un gran viatger i observador de la natura. Visità bona part del món romà i fins i tot s'aventurà més enllà de les seves fronteres, sempre amb un ànim d'investigació científica. A les costes de l'Atlàntic pogué observar el fenomen de les marees.
Estudià a Atenes, on fou alumne de Paneci de Rodes. El 104 s'establí a Rodes on, a més d'obrir-hi una escola (on s'hi conreaven, entre d'altres disciplines, la geografia, la física, les matemàtiques i l'antropologia), hi desenvolupà la funció de pritanes (una magistratura secundària amb funcions judicials).
Representant de l'anomenat estoïcisme mitjà, juntament amb el seu mestre Paneci (185-110 aC), heretà d'aquest tendències enciclopèdiques i sincretistes; a la barreja d'estoïcisme, platonisme i aristotelisme, hi afegí elements heraclitians, tot concebent el real com a oposició harmònica de contraris en evolució, tant ascendent com descendent, i tipificant en el foc el caràcter dinàmic del procés còsmic. Bé que per ell l'home és reflex (microcosmos) de tot el real (macrocosmos), tanmateix Posidoni mantingué el més fort dualisme antropològic. De l'important influx del filòsof, n'és testimoni, per exemple, Ciceró, deixeble seu a Rodes, en les obres De natura deorum i De divinatione.
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Posidoni |
  |
Açò és un esborrany sobre l'antiga Grècia. Amplieu-lo! (citant les fonts) |
