Santorí

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca

Santorí[1] (en grec Σαντορίνη /Santoríni, antigament coneguda com a Théra o Thíra, Θήρα / Thíra; en italià Santorini, en turc Santurin Adasi; llatí Sancta Irini), és el nom d'una illa de la mar Egea, la capital de la qual és Thera, que fou també l'antic nom de l'illa. El nom italià Santorini prové de la deformació del nom de la patrona de l'illa, Santa Irene (en grec Irini), ja que els colonitzadors venecians no podien pronunciar la theta del nom grec /θ/. Tot i que originàriament l'illa tenia forma arrodonida, després d'una erupció volcànica (l'erupció minoica) l'illa quedà fraccionada.

Administrativament formava part de l'antiga i ja desapareguda prefectura de les Cíclades, però a partir de l'1 de gener de 2011 és una de les 74 unitats perifèriques de Grècia després de la divisió de l'antiga prefectura.

Geologia[modifica | modifica el codi]

Santorí és la més meridional de les illes Cíclades. A la seva rodalia hi ha les illes de Theràsia; a l'oest, Aproinsi (o Aspronisi), al sud de l'anterior a la que inicialment estava unida, i el grup Kaimeni (amb Pelea, Nea Kaimeni i Mikra), totes, com Thera, d'origen volcànic. Plini situa al 237 aC l'emergència de Theràsia i l'any 3 la de Thia, prop d'Hiera, avui desapareguda, i el 46 la de Mikra.

Pelea fou la primera del grup a emergir i ho va fer vers el 197 aC (llavors se la va anomenar Hiera o Automata). Nea Kaimeni, inicialment dues illes, no va emergir fins al 1707.

Geografia[modifica | modifica el codi]

Arquitectura típica a Santorini.

Santirí té una superfície de 75 km2 i uns 10.000 habitants. Produeix vi i viu sobretot del turisme per les seves cases blanques i la seva terra volcànica.

La capital de l'illa és Thera. Al sud, a l'única zona no estrictament formada per terra volcànica, hi ha la muntanya Elias, el punt més alt de l'illa. L'antiga ciutat estava situada al centre d'un golf, sota el puig de nom Skaro, una mica al nord de la ciutat actual i propera al llogaret de Merovouli. Al puig Skaro hi ha les restes d'un castell construït pels ducs de Naxos.

Església a Ia

La segona ciutat de l'illa és Epanomeria (o Epanomeia), al nord-oest, enfront de l'illa de Theràsia. Les restes d'una antiga ciutat de nom desconegut (amb construccions de diverses èpoques) es troben al sud-est de l'illa, al puig de Messa-Vouno, connectat amb la muntanya Elias per la serralada de Sellada. Messa-Vouno forma un penya-segat a la costa i el cap del mateix nom. Una mica més al sud, a Perissa, també hi ha restes antigues d'un altra ciutat de nom també desconegut. Al sud de Perossa hi ha el cap Exomiti i una mica al nord les restes d'un altra ciutat que seria probablement Eleusis. Al nord-est de l'illa, al cap Kolumbo, hi ha unes altres ruïnes que podrien ser Melanea.

Història[modifica | modifica el codi]

La tradició diu que Thera va sortir del mar i fou anomenada Calliste i fou poblada pels fenicis dirigits per Cadme. Al cap de vuit generacions fou colonitzada pels espartans dirigits per Theras, fill d'Autesion, que va donar el seu nom a l'illa. Batos de Thera va fundar una colònia a l'Àfrica, de nom Cirene, que va tenir molta importància a la història (631 aC); Batos fou el fundador de la dinastia Batiada de Cirene. Llavors tenia set districtes però només dos noms (Eleusis i Oa) han estat conservats per Tolomeu, i un tercer (Melanea) s'ha trobat a una inscripció. Al començament de la guerra del Peloponès feu costat a Esparta, però després va formar part de la lliga dèlica dirigida per Atenes, i ja no es tenen dades de la seva història. Fou possessió romana i al segle V seu d'un bisbat. Es suposa que va patir atacs dels àrabs de Creta al segle IX i dels àrabs de Sicília i corsaris europeus occidentals més tard. El 1154 al-Idrisi diu que estava deshabitada; fou el primer que l'esmenta com Santurini del nom grec (derivat de Santa Irene la patrona).

Va restar possessió bizantina fins que va passar als venecians el 1205, i fou inclosa al ducat de Naxos. Fou ocupada pels otomans el 1537 (Khayr al-Din Barba-roja), però evacuada, i ocupada després definitivament el 1576 per Piyale Pasha. Va restar en poder dels turcs (per un temps formà part del ducat de Naxos concedit pel sultà a Josep Nasi) durant segles però amb força autonomia a partir del segle XVII; va patir algunes incursions de pirates venecians tot i que els habitants eren cristians i no hi havia població musulmana; del 1768 al 1774 fou ocupada pels russos. El 1821 es va revoltar contra els turcs i va quedar dins Grècia a la independència del país. El 1831 es va revoltar sense èxit contra el seu primer governador grec, Capodistria. El 1832 l'Imperi Otomà va reconèixer la possessió de l'illa a Grècia pel tractat de Constantinoble.

Akrotiri és un jaciment arqueològic de l'edat de bronze excavat l'any 1967 i en perfecte estat de conservació gràcies al fet que va ser cobert per les cendres de l'erupció minoica.

Referències[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Santorí
  1. «Santorí». L'Enciclopèdia.cat. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.


Coord.: 36° 24.95′ N, 25° 26.5′ E / 36.41583°N,25.4417°E / 36.41583; 25.4417