Siros

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Per a altres significats vegeu «Siros (mitologia)».
La capital de Siros i de les Cíclades, Hermoupoli.

Síros (Syros o Syrus, Σῦρος o Συρίη, localment Syra, àrab Shira, turc Shire) es una illa de la mar Egea, una del grup de les Cíclades entre Rheneia (Rinia) i Mikonos a l'est, i Kíthnos (a l'oest).

Administrativament formava part de l'antiga i ja desapareguda prefectura de les Cíclades, però a partir de l'1 de gener de 2011 és una de les 74 unitats perifèriques de Grècia després de la divisió de l'antiga prefectura.

Antigament tenia tres ciutats: una a l'est i una a l'oest; la de l'est era anomenada Syros i es al mateix lloc que la moderna capital Ermoúpoli, la construcció de la qual va fer desaparèixer les restes de l'antiga ciutat; de la ciutat de la costa occidental (probablement anomenada Grynche o Grynchea) queden algunes restes; la tercera ciutat es deia Eschatia. Les modernes ciutats principals són la capital Ermoúpoli, Ano Syros, Galissas, Finikas, Vari, Mana, Kini i Posidonia.

Història[modifica | modifica el codi]

L'illa fou possessió romana i bizantina i va passar al ducat de Naxos vers el 1207 sent rebatejada Lasudha (la Souda). Durant el domini ducal i venecià els catòlics van esdevenir la majoria de la població però van conservar la llengua grega. El regim feudal de l'illa fou específic i va hostejar a la colònia occidental més densa de la zona, coneguts com els frankosyrianoi o francs siriotes, sent un bastió del catolicisme. El 1419 el sultà Mehmet I la va reconèixer com possessió veneciana però al inici el segle XVI va pàtir els atacs de pirates turcs (i alguns de no turcs) destacant l'atac de Kurtoghlu el 1515. Conquerida l'illa [1] per Barba-roja, l'illa es va despoblar en part i la fam hi va fer aparició. Sota el duc Josep Nasi es va restaurar la prosperitat. El 1566 Síros va obtenir un regim fiscal especial i autonomia interna (ahd name) que fou ratificat el 1580 i el 1640. Per un acord entre el Regne de França, els Estats Pontificis i Turquia, els catòlics de l'illa van quedar sota la protecció de França i del Papa, el que va permetre desenvolupar l'autonomia local. El 1579 a la mort de Nasi, l'illa, juntament amb les d'Andros, Naxos, Paros, Santorí i Melos foren cedides per un decret del sultà a Sulayman Beg (1579 a 1582) i després al grec Comnè-Coniates (1598-1601). Les ràtzies dels pirates i corsaris van retornar i el 1617 el Kapudan Paixà Ali Çelebi va penjar al bisbe catòlic i es va emportar tres-cents presoners illencs acusats de col·laborar amb els pirates. Després d'això els siriotes i els meliotes van haver de pagar l'impost de kharadj al govern d'Istanbul. El 1630 hi van arribar missioners jesuïtes; el 1700 el viatger francès Torunefort diu que hi havia un bisbe catòlic i 40 sacerdots, i que els turcs eren només unes dotzenes dirigits per un cadi.

A la guerra Russo-turca de 1768-1774 fou ocupada per la flota russa; el 1774 el sultà va fer matar al governador turc de l'illa i la va cedir en feu a Shah Sultan, germana de Selim III. El 1800 la població era d'unes cinc mil persones, i els productes principals eren el cotó, les figues i el vi.

L'illa fou neutral a la revolució grega de 1821 i com a lloc segur va atreure molts comerciants i refugiats que van donar un gran dinamisme a l'economia. Els refugiats de Quios i Psara van construir llavors la nova ciutat d'Ermoúpoli al lloc de l'antiga Syros que va esdevenir una de les principals ciutat gregues. Unes drassanes es van construir al seu port que encara produeixen o reparen nombrosos vaixells. L'emigració cap a l'illa va modificar la proporció de catòlics que abans eren més del 90 %, però actualment només són el 40% . Va ser incorporada a Grècia el 1830. Durant la revolta de Creta del 1866 a 1869 va acollir a refugiats cretencs. Una batalla naval es va lliurar a les seves costes entre el vaixell grec Enosis i una esquadra turca manada per l'anglès Hobart Pasha. El 1912 s'hi va lliurar també una batalla naval al port d'Ermoúpolis entre el creuer turc Hamidiyye i el vaixell grec Macedonia.

El 1981 tenia 19.794 habitants gairebé els mateixos que al cens del 2004 (19.782 habitants).

Personatges famosos[modifica | modifica el codi]

  • Ferècides de Siros, un dels primers filòsofs grecs
  • Emmanuel Roidis
  • Markos Vamvakaris (1905-1972) músic
  • Manos Eleftheriou
  • Antonio Gregorio Vuccino (Voutsinos) (1861-1968), arquebisbe de Corfú, Zante i Cefalònia
  • Pantoleon A. Foustanos, industrial
  • Demetrios Vikelas (1835-1908) primer president del Comitè olímpic internacional (1894-1896)

Referències[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Siros
  1. 1522 a W. Smith, a l'Enciclopèdia de l'Islam es dona la data 1537


Coord.: 37° 26′ 33″ N, 24° 54′ 21″ E / 37.4425,24.9058